Imatges per als 40 anys de la UPC. Amb motiu de la commemoració del 40è aniversari de la Universitat, aquesta exposició fotogràfica us endinsarà en diversos moments de la seva història: des de la visita d'Albert Einstein, el 1923, a la construcció del Campus Nord a Barcelona o la transformació de la capella de la Torre Girona en seu del superordinador MareNostrum. Us convidem a fer aquest viatge per 40 anys de la UPC.

L'Escola Industrial
de Terrassa

El Reial Decret de 17 d'agost de 1901 estableix els eixos de la reforma dels ensenyaments industrials de l'anomenada Reforma de Romanones. Els ensenyaments tècnics especialitzats s'organitzen en estudis elementals i superiors d'indústries. Terrassa acull els estudis superiors d'indústries, igual que la ciutat de Vilanova i la Geltrú. A la fotografia, els inicis del segle XX a l'Escola Industrial, l'actual Escola d'Enginyeria de Terrassa, tot un símbol de la ciutat.

Einstein
i els científics catalans

El febrer de 1923, Albert Einstein va visitar Barcelona. Ningú no el va anar a rebre a l'estació, però, quan va marxar, va deixar escrit al seu diari que els catalans som gent amable. Diverses fotografies testimonien la seva presència a l'Escola Industrial, l'anomenada aleshores Universitat Nova i actual E.U. d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona.

La visita d'Alfons XIII

"Es dirigí a les Escoles Industrials on fou rebut pel Patronat i pel director el senyor Bartomeu Amat. Aquest l'acompanyà a diferents locals on hi ha la maquinària, interessant-se per les diferents tècniques per a la fabricació dels teixits...". Baltasar Ragón explica així al seu llibre Coses de Terrassa viscudes la visita del rei Alfons XIII a Terrassa el 18 d'abril de 1904. En aquesta imatge, al jardí de l'Escola Industrial hi ha, a la dreta del rei, Alfons Sala, comte d'Egara, industrial i polític que va impulsar per a la ciutat l'Escola d'Enginyers Tèxtils.

Carnaval universitari
de postguerra

La dura postguerra de la dècada dels 50 a l'E.P.S. d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, en una imatge de carnaval típicament vilanovina i vinculada a les celebracions del pas de l'equador de l'estudiantat. L'Escola és una de les que té una més llarga tradició de la UPC i guarda als seus arxius molts testimonis interessants del passat. El Centre es va crear el 1902 juntament amb les escoles superiors d'indústries d'Alcoi, Béjar, Cartagena, Gijón, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Terrassa i Vigo.

Informàtica a la dècada dels seixanta

El calculador analògic PACE 16-31 R va ser un dels equipaments informàtics que van fer servir els grups de recerca de l'E.T.S. d'Enginyeria Industrial de Barcelona fa més de mig segle. La Fundación March es va fer càrrec dels 1,5 milions de pessetes que costava aquest ordinador, que es va inaugurar el 24 d'octubre de 1960 en un acte presidit pel ministre d'Educació i Ciència de l'època, Jesús Rubio García-Mina.

Benedicció

La imatge, de l'11 de juny de 1962, recull l'acte de benedicció del reactor nuclear Argos a l'E.T.S. d'Enginyeria Industrial de Barcelona. La instal·lació, dedicada a la formació i la recerca, va ser pionera en l'àmbit dels estudis universitaris d'enginyeria industrial. Construït a Madrid per la Junta d'Energia Nuclear, amb finançament de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona, va funcionar fins al 1977. El procés de desmantellament va finalitzar l'abril de 2002, quan un camió se'n va emportar els residus a una planta de tractament francesa.

Un altre tipus d'inauguració del curs

Les autoritats civils i militars assisteixen a la inauguració del curs 1964-1965 a l'E.T.S. d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Aquell any també s'estrenava edifici, ja que el Centre va abandonar el de l'Escola Industrial, a l'antiga fàbrica de Can Batlló al carrer Urgell de Barcelona, que havia ocupat durant més de 30 anys. El nou curs s'iniciava a la torre situada al número 611 de l'avinguda Diagonal. La imatge és pròpia de l'època franquista.

Quan el món
no era digital

Els grans arxius, les màquines d'escriure, els telèfons de baquelita i molt, molt de paper en aquesta imatge en blanc i negre del personal d'administració i serveis de començament dels anys 70 a l'E.P.S. d'Edificació de Barcelona. La transformació que viu la universitat actual cap a l'e-administració com un nou paradigma de relació amb els ciutadans, era aleshores només ciència-ficció.

Un moment abans
de la conferència

Un instant previ de la conferència multitudinària que l'arquitecte vienès Richard Neutra va impartir a l'E.T.S. d'Arquitectura de Barcelona l'any 1969. L'estudiantat, a la frontera dels anys 70, estava afamat de noves perspectives internacionals com la que va oferir aquell dia Richard Neutra, reconegut mundialment per projectes com el de la Casa Kaufmann (1946).

Les mines i Manresa

La dècada dels 70 va portar canvis a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa. Des que es va crear, amb el nom d'Escola de Capatassos Facultatius de Mines de Manresa, el Centre havia ocupat les instal·lacions de l'Institut de Batxillerat Lluís de Peguera i posteriorment un immoble de la Caixa d'Estalvis de Manresa. El 1963 es va iniciar la construcció de l'actual edifici que, finalment, es va inaugurar el 30 de març de 1974. Avui, continua sent l'única Escola amb estudis d'enginyeria minera en el districte universitari de Catalunya.

Lectura de tesi doctoral

La lectura d'una tesi doctoral el juny de 1971 a l'E.T.S. d'Enginyeria Industrial de Barcelona protagonitza aquesta imatge en blanc i negre. Molts dels assistents a la sessió estaven adscrits a l'antiga Càtedra de Metal·lúrgia, que donaria lloc a l'actual Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica. El doctorand protagonista de la imatge es va jubilar l'estiu passat.

Cadires de boga

Estudiants en un aula a les antigues instal·lacions de l'actual Escola Superior d'Agricultura de Barcelona l'any 1974. Aquest Centre, que estava situat al carrer Urgell de la Ciutat Comtal, es va traslladar el 2005 al Campus del Baix Llobregat, a Castelldefels, i s'ha especialitzat en enginyeria dels sistemes biològics. Enric Prat de la Riba en va impulsar la creació el 1911, de manera que el 2011-2012 celebra el seu primer centenari.

El personal no docent també és universitat

L'any 1975 va ser un any de reivindicacions a la UPC. El personal d'administració i serveis (PAS) s'anomenava aleshores personal no docent (PND) i reclamava millores salarials, així com el reconeixement com a col·lectiu autènticament universitari. La imatge recull algunes de les persones que, en aquelles manifestacions, van contribuir a guanyar aquells nous drets en un moment de descans.

El primer doctor
honoris causa

El 18 de febrer de 1977, George R. Collins, professor d'art i arqueologia de la Universitat de Colúmbia de Nova York i un dels principals experts internacionals de l'obra de Gaudí, va esdevenir la primera persona investida doctor honoris causa per la UPC. Collins, que era president dels Amics de Gaudí dels EUA, va rebre el títol honorífic a proposta de l'E.T.S. d'Arquitectura de Barcelona i va ser apadrinat pel professor Joan Bassegoda Nonell. L'acte va ser presidit pel vicerector Francisco Colom, en absència del rector, Julià Fernández.

El Campus Nord
pren forma

Sobre el que ara fa 30 anys eren camps erms, hi ha anat creixent, pedra a pedra, el Campus Nord. L'edifici D5 va ser un dels primers mòduls que s'hi van construir, a final de la dècada dels 80, en temps del rector Gabriel Ferraté. Va ser la llavor del que ha esdevingut un potent nucli de coneixement i formació d'excel·lència, que forma part del Barcelona Knowledge Campus (BKC), un dels projectes reconeguts com a Campus d'Excel·lència Internacional (CEI).

Una vergonya

La UPC va encetar els 80 amb activitats en improvisats barracons com aquests del Campus Nord, que allotjaven instal·lacions de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB). Abans, el 1977 s'havien habilitat uns primers espais annexos a la Torre Girona, com a emplaçament provisional del Centre, que van quedar petits i es van ampliar amb prefabricats. El 1985, la FIB es va traslladar al carrer Pau Gargallo –a l'actual Facultat de Matemàtiques i Estadística–. El 1995 va fixar la seva seu definitiva al Campus Nord.

Carles Santos
al Coderch

Venus de Samotràcia és el títol de l'actuació que el músic de Vinaròs Carles Santos va oferir a la teulada de l'edifici Coderch de l'E.T.S. d'Arquitectura de Barcelona davant d'un públic encantat amb la performance. Era l'any 1984 i l'espectacle quedaria recollit en un videoart de curta durada que encara es pot trobar a les biblioteques.

De la UPB a la UPC

Una imatge de l'accés a la reunió del Claustre de 1984, que va tenir lloc al Palau de Congressos del recinte firal barceloní. Aquell any, la fins aleshores Universitat Politècnica de Barcelona (UPB) canviaria de nom i passaria a denominar-se Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), atesa la seva implantació territorial. És el moment també en què el Parlament de Catalunya va crear els consells socials com a òrgans de participació de la societat a les universitats públiques.

Dos rectors, un alcalde, un president...

Pasqual Maragall va signar com a alcalde de Barcelona el 1986 un acord per al desenvolupament d'un simulador de trànsit. El simulador havia de ser fruit d'una recerca del Departament d'Estadística i Investigació Operativa i la firma es va fer a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB). Per això, l'alcalde estava flanquejat pel degà de la FIB, Antoni Giró, i pel rector, Gabriel Ferraté. Pocs anys després, l'alcalde va ser president de la Generalitat de Catalunya, el degà va ser rector i el rector va cedir el seu nom a una biblioteca...

Una maqueta,
un gran projecte

El rector Ferraté mostra la maqueta del Campus Nord al president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i a qui va ser el primer president del Consell Social, Pere Duran Farell, i els indica el lloc on se situarien els departaments, els aularis, els laboratoris i els centres docents que s'instal·larien a final de la dècada dels 80 i principis de la dels 90: l'E.T.S. d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, l'E.T.S. d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona i la Facultat d'Informàtica de Barcelona.

Immersos en la realitat virtual

La UPC ha estat capdavantera en l'aplicació de la realitat virtual als àmbits de la medicina, el disseny automobilístic i naval, l'arquitectura i l'urbanisme. La cave del Centre de Realitat Virtual, una cambra de 3x3x3 m, constituïa un sistema de realitat virtual immersiva. En aquest lloc s'han fet simulacions interactives per facilitar des de l'elaboració de prototips per a la indústria, fins a la diagnosi mèdica i la planificació quirúrgica, així com el disseny arquitectònic.

Superordinador blaugrana

L'any 1991 es va instal·lar al Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA), ubicat al Campus Nord, el Cray X-MP/14, un dels primers models de superordinadors vectorials, en el qual les instruccions operaven sobre conjunts de dades en lloc d'unitats escalars. Dissenyat amb els colors del Barça, tenia una potència de càlcul de 0,24 Gflop/s, estava format per 1 CPU a 167 MHz amb 32 MB de memòria principal i 4,76 GB de disc.

Les pràctiques

La Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa estrena el curs 2011-2012 aquesta nova denominació. Des de 1977, any en què es va fundar, ha format més de 3.000 titulats i titulades i ha donat lloc a una clínica: el Centre Universitari de la Visió. Aquesta fotografia de principis de la dècada dels 90 recull un instant en la formació en tècniques optomètriques.

La retirada
del combustible
del reactor Argos

L'any 1992 es va procedir a la retirada del combustible del reactor nuclear Argos, a l'E.T.S. d'Enginyeria Industrial de Barcelona, abans d'iniciar-ne el procés de desmantellament i clausura. El reactor, que s'havia posat en marxa el 1962, va estar en funcionament al llarg de 15 anys. Durant aquest temps, va ser el capdavanter de la modernitat tecnològica en els estudis d'enginyeria industrial de l'Escola, i una excepció en el panorama dels equipaments universitaris a Espanya.

Mercè Sala
i Miquel Roca

Mercè Sala, que va presidir la Fundació Politècnica de Catalunya i va ser membre del Consell Social, i Miquel Roca Junyent, que va presidir el Consell Social de la UPC entre els anys 1995 i 2002, han estat dos personatges destacats de la història recent de la UPC. Fermament convençuts de la necessitat de connectar la Universitat amb la societat civil i el teixit productiu, apareixen pensatius en aquesta imatge en el decurs d'un acte organitzat per la Fundació UPC.

El final de "La Sibèria"

"La Sibèria" era un gran espai docent de l'actual E.T.S. d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT). Feia tant de fred i era tan inhòspit que la comunitat universitària s'hi referia fent servir aquella denominació de referències estalinistes. El rector Jaume Pagès, armat amb una maça, en va iniciar personalment la destrucció a principis de la dècada dels 90... Aquella demolició simbòlica donaria pas a un edifici nou a l'ETSEIAT, amb façana al carrer Ramón y Cajal, una nova porta d'entrada al Campus.

Robòtica invasiva

El Concurs Nacional de Robòtica s'ha convertit en una cita obligatòria per als amants de les petites andròmines controlades per ordinador. Estudiantat de diferents universitats participa en aquest concurs que organitza anualment l'associació AESS Estudiants de l'E.T.S. d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona amb el suport del Centre. Entre batalla i batalla, el triomf se l'enduen habitualment els equips de casa.

Pedagogia propera

A l'última dècada, el professorat i l'estudiantat estan més a prop que mai. Tot i que l'espai europeu d'educació superior ha posat aquesta proximitat d'actualitat, a l'E.T.S. d'Arquitectura del Vallès —creada el 1973— el valor d'aquesta relació ha estat una constant. A la imatge, un espai de treball docent en grups petits. Les instal·lacions, equipaments i serveis són un dels elements clau en la configuració dels senyals d'identitat de l'Escola i també de les singularitats del seu procés formatiu.

Proa al port

L'espai NT3 de l'edifici El Far allotja, des de l'any 2008, el primer simulador de ports en 3D d'Espanya, adquirit per la Facultat de Nàutica de Barcelona. El simulador, que permet la creació de models tridimensionals d'àrees portuàries que funcionen dins del sistema de navegació Navi-Trainer 4000 Simulators (NTPRO 4000), serveix per ensenyar a mantenir la posició, el rumb i l'orientació de la proa del vaixell i, en definitiva, per dirigir-lo de manera correcta i segura.

Neix el Campus
del Baix Llobregat

El curs 1990-1991 es va presentar, amb la proposta de creació de l'Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat, el que havia de ser l'embrió del Campus del Baix Llobregat a Castelldefels. A la imatge, el rector Jaume Pagès mostra al president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, la seva estructura. El Campus, que celebra enguany el 10è aniversari, acull l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona i l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels, a més de diversos instituts i un parc empresarial: el Parc Mediterrani de la Tecnologia.

Passió informàtica

El Poliesportiu del Campus Nord va ser l'escenari, l'any 2003, de la Fiberparty, una trobada per als apassionats de la informàtica i les noves tecnologies. Aquesta iniciativa de l'estudiantat de la Facultat d'Informàtica de Barcelona i l'Associació Cultural Fiberparty reuneix cada any, durant tres dies, centenars de persones que, amb el seu ordinador personal, volen aprendre, conèixer altres aficionats, divertir-se i explotar la seva creativitat.

El MareNostrum

El MareNostrum és, avui dia, el segon superordinador més potent d'Espanya i el 170è del món, segons el TOP500 de juny de 2011. La posició més alta en aquest rànquing de superordinadors la va assolir el novembre de 2006, quan es va col·locar en el cinquè lloc i era el més potent d'Europa. Gestionat pel Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), ofereix a la comunitat científica internacional una capacitat de càlcul de 94,21 teraflops, és a dir, de 94,21 bilions d'operacions per segon.

Entusiasme per l'espai

El 27 d'abril de 2005, el director de l'E.T.S. d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa, Jaume Gibert, rebia l'astronauta i enginyer aeronàutic espanyol Pedro Duque, convidat a pronunciar una conferència. L'astronauta, que va explicar les seves experiències en microgravetat, com ara la missió Cervantes a l'Estació Espacial Internacional, va entusiasmar l'estudiantat i el professorat, que omplia de gom a gom la sala d'actes de l'Escola.

Sant Jordi amb ritme

Uns 350 treballadors i treballadores del personal d'administració i serveis van celebrar la diada de Sant Jordi de 2010 enregistrant el primer lipdub realitzat per una universitat catalana. Es tracta d'un tipus de filmació, que s'acostuma a publicar a Internet, en la qual se simula que es canta una cançó mentre la càmera filma en un únic pla seqüència. La imatge capta l'eufòria final de la filmació, en què va col·laborar estudiantat del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia.

Classe pràctica a peu d'obra

El disseny, la construcció, la gestió i el manteniment d'obres públiques necessiten professionals 'tot terreny' amb capacitat per adaptar-se ràpidament a nous entorns de treball. A la fotografia, un professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona imparteix una classe pràctica, a peu d'obra, a un grup d'estudiants i estudiantes.

Recerca i art

Difracció de raigs X, espectroscòpia, microscòpia electrònica de rastreig... La química i la física al servei de la conservació i la restauració del patrimoni. El Laboratori d'Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural utilitza les tècniques més actuals per comprendre i valorar els materials que componen una obra i, si cal, restaurar-la de forma respectuosa. Ubicat a l'E.P.S. d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, el Laboratori col·labora amb institucions destacades de l'àmbit del patrimoni cultural.

Sir Michael Atiyah

Acte d'investidura del prestigiós matemàtic Michael Atiyah com a doctor honoris causa pel rector Antoni Giró. Els professors Sebastià Xambó i Pere Pascual en van ser els padrins. L'acte acadèmic va tenir lloc el 25 d'abril de 2008 a l'Auditori del Vèrtex, a proposta de la Facultat de Matemàtiques i Estadística i amb el suport dels quatre departaments de Matemàtica Aplicada i del d'Estadística i Investigació Operativa.

Ració doble per a ments motivades

Una elevada capacitat per emprendre estudis cientificotècnics i molta motivació fan falta per multiplicar per dos el pas per la universitat i obtenir dues titulacions. El Centre de Formació Interdisciplinària Superior proposa aquest programa acadèmic innovador que, des del curs 2003-2004, permet cursar diversos estudis de diferents disciplines a mida basats en els graus de la UPC.

Netedat extrema per a les microtecnologies
i les nanotecnologies

El Departament d'Enginyeria Electrònica ofereix a l'E.T.S. d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona un espai en condicions de netedat extrema, en el qual l'aire és filtrat en etapes successives per eliminar-ne la pols. Es tracta de la sala blanca o clean room, on es pot investigar i fabricar objectes tan o més petits que les partícules de pols habitualment presents a l'ambient, com ara dispositius orgànics, cèl·lules solars, biosensors o cristalls fotònics, i avançar en la recerca en microtecnologies i nanotecnologies.

De la UPC a la Lluna

Un grup d'estudiants de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels treballa des del 2007 per fer realitat un somni: que el seu minirobot PicoRover arribi a la Lluna en el marc de la competició Google Lunar X PRIZE. El prototipus que veiem aquí, fet amb materials de baix cost i d'ús quotidià, té 12 cm de diàmetre, pesa 250 g i integra un motor, una bateria, un sistema de telecomandament i una càmera d'alta definició. Pot remuntar inclinacions sobre la sorra realment sorprenents.

Una casa sostenible

La casa LOW3 (low energy + low impact + low cost), construïda per un equip de l'E.T.S. d'Arquitectura del Vallès, va representar la UPC en les proves del concurs d'arquitectura Solar Decathlon 2010, en el qual es valorava des de l'eficiència energètica fins al benestar i el confort de 17 cases concebudes per equips universitaris d'arreu del món. Va assolir el 13è lloc de la classificació, però va obtenir la qualificació més alta en la prova d'arquitectura. Ara és un laboratori de construcció i experimentació sostenible de l'Escola.

El poder de la llum

El març de 2011, Nature publicava la recerca d'investigadors de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que, dirigits per Morgan Mitchell, van detectar per primer cop senyals magnètics ultrafebles que superaven un límit considerat fonamental i insuperable, l'anomenat "límit de Heisenberg". A la imatge, el membre de l'equip Mario Napolitano observa components òptics utilitzats en magnetòmetres amb àtoms freds. Aquests mags de la llum aporten, des de la fotònica, avenços en camps com la medicina, les comunicacions, el transport o la informàtica.

Premis Nobel

D'esquerra a dreta: Adolfo Pérez Esquivel, Martinus J. G. Veltman, Werner Arber, Jerome I. Friedman, Joseph H. Taylor Jr., Rigoberta Menchú i José Saramago van reflexionar sobre si la universitat ha de ser un bé públic o una mercaderia. Va ser durant la II Trobada de Premis Nobel, organitzada a la UPC sota la presidència del rector Josep Ferrer Llop i del president de la Fundació Cultura per la Pau, Federico Mayor Zaragoza (tots dos al centre).

Música i premis al Palau

Les melodies de Brahms i Mozart van fer palès, el 16 de juny de 2010, que a la UPC no tot és enginyeria, arquitectura i ciències. El Palau de la Música Catalana va ser l'escenari d'excepció del concert commemoratiu del 25è aniversari de la Coral Arquitectura i el 10è aniversari de l'Orquestra de la UPC, amb motiu de la II Nit UPC. Una vetllada en què el Consell Social feia, com cada any, un acte de reconeixement a les persones de la Universitat que han rebut premis i distincions.

Explora la UPC

www.upc.edu | UPCtv | UPC Alumni | Enclau UPC | Blog Arcitec | Sala de Premsa