En aquest segon exemplar de la revista podràs trobar els següents continguts:

A TALL D'EDITORIAL

INSTITUCIONAL

LA MEGAPREGUNTA

TEOREMA D'EN ROGER

TANCAT PER VACANCES

CONCURS LITERARI - PREMI: La Pinya Horitzontal

ANECDOTARI DEL CONCURS

RECULL DE TERMES, EXPRESSIONS I CITES ARREPLEGADES

UN QUATRE DE SIS DE PES

ALGUNA PREGUNTA MÉS?

LA MEGARESPOSTA

PereTEST(or)

LO TIO PEP

Per veure el que hem avançat, només cal pensar que fa un any encara hi havia gent a la colla que discutia si era possible arribar a fer castells de sis universitaris, mentre que ara ja hem vist que és possible (però poc recoman able) fer-los sols, ara estem pensant seriosament en castells de sis de nivell alt (sis i mig), som més que mai, aviat tindrem assegurança, cada cop fem farres més sovint, més concorregudes i millors, i fins i tot tenim una rev ista que ha arribat al segon número, (i que, mal m’està el dir-ho, està força bé) i un segell de goma (que, qui vulgui, pot anar a admirar a la delegació d’industrials).

Per seguir avançant en tots aquests camps ens cal treballar en molts aspectes, entre els que a mi m’agradaria destacar:

- Cal ser tants com sigui possible als assajos i a les actuacions, si no, no podem fer les proves de tronc i pinyes que necessitem per progressar (o, si més no, no les podem fer amb seguretat).

- Si a més de venir (i de portar amics), fem una mica de cas als de la tècnica de pinyes quan canten, l’assaig serà més profitós, i, segurament, més interessant per tothom.

- Necessitem diners, per pagar l’assegurança, per fer cartells, per enviar convocatòries, per encomanar mocadors... Per això, a més de demanar ajuts a qualsevol institució que faci cara de donar-ne (que n’hi ha que en donen, pe rò no gaire i molt tard), hem d’insistir en la nostra principal font de recursos propis, que és la rifa de nadal. En aquest moment estem en tràmits per aconseguir uns premis més substanciosos que els de l’any passat, per que co sti menys de vendre números. Penseu que és important recollir diners, ja que la resta de la junta es nega a adquirir una bota (element que ajudaria molt a la dinamització de la colla), fins que no haguem pogut pagar les coses “importants” co m l’assegurança i les altres esmentades més amunt.

- Per que la revista sigui realment una veu de la colla, que és el que hauria de ser, cal que tota la colla hi aporti col·laboracions; si no, correm el risc que es converteixi en només una joguina dels que formem la redacció (encara que en a quest número tenim més col·laboradors que en l’anterior, encara som pocs).

- Hem aconseguit ser els millors, però de moments només ho sabem nosaltres. Aquesta temporada l’objectiu serà demostrar-ho a la resta de l’univers.

INSTITUCIONAL

El secretari torna a fotre el seu pal

Quan al setembre de l’any 1995 vam decidir de tirar endavant la Colla, vam tenir la sort de que entre els pioners d’aquesta hi havia una sèrie de membres que coneixia el tema, en quan a associacions universitàries es refereix (Gràcies BEI!!). Així doncs, ho tinguerem una mica més senzill. El primer pas fou registrar-nos al registre d’associacions de la UPC, amb la qual cosa ja seriem una associació a la UPC, amb les advantatges que això comporta pel que fa a rebre ajuts i a promoció interna per tal d’aconseguir més actuacions i més castellers. Un cop aquí, la UPC ens va exigir que en un futur no molt llunyà haureim de registrar-nos com a associació al Registre Gener al d’Associacions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques. Per tal de realitzar aquest pas calgué redactar uns estatus, fer una acta fundacional, i el que fou més problemàtic, escollir un nom per la Colla. I així ho férem. Això era cap a finals de novembre de l’any 1995.

Al gener de l’any 1996 arribava la primera convocatòria d’ajuts de la UPC, a la qual ens hi presentarem. I a l’abril de 1996, érem inscrits al Registre General d’Associacions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques . Per aquelles dates es va començar a pensar en la necessitat de registrar l’associació a la UB, però aquest pas es decidí aplaçar-lo fins l’inici del següent curs. Al mes de juliol de l’any 1996, arribà la convoc atòria d’ajuts del Comissionat per Universitats (Generalitat de Catalunya), al la qual també ens hi presentarem.

Un cop començat el curs, celebrarem l’Assemblea General Ordinaria, d’on sorgiren uns canvis a la Junta Directiva. Actualment la Junta Directiva consta dels següents membres:

	Laia Cortès			Presidenta
	Daniel Montesinos		Secretari
	Toni Hernàndez		        Tresorer
	Guillem Cansado	         	Vocal
	Marc Carratalà	        	Vocal
	Jordi Sucarrats	        	Vocal
	Sergi Udina			Vocal

En el decurs de l’assemblea, es comentà la necessitat de registrar l’associació al registre de la UB, degut a que la nostra Colla té un important col.lectiu de membres d’aquesta universitat catalana. Cal dir que ultimament hem tingut incoroporacions d’altres universitats (Pompeu Fabra, Ramon Llull, UAB), i d’algun professor. Així, que es decidí de fer aquest pas, i ara estem a l’espera de que ens incloguin dins d’aquest registre.

El següent pas és doncs mirar de mantenir els lligams amb aquestes universitats, i, si es possible, afavorir la formació d’altres Colles Universitàries en d’altres campus.

Aquesta és la història institucional dels Arreplegats de la Zona Universitària.

Un dels terços del nostre primer quatre de sis en va baixar amb l’escut descosit i mig penjant. Aquesta persona va començar a fer castells en una colla radicada en un dels municipis on aquest segle s’han fet concursos castellers. La colla qu e va guanyar l’última vegada que es va celebrar un concurs al municipi del terç esmentat, en un any que no fos de traspàs, radica en un altre municipi. Qui era el segon del pilar de 4 que els Arreplegats van fer de matinada davant de l’ajuntament d’aquest altre municipi la temporada 95-96? (Megaresposta)

TEOREMA D'EN ROGER

Tots nosaltres tenim dimensió 3.

El Mílio (Messíes) té dimensió 6 (les 3 de tots + Pare + Fill + Esperit Sant).

Corol.lari: Tots nosaltres som un trist subespai vectorial del Messíes!!!

Demostració: Al ser obvia, es deixa com a exercici per al lector.

TANCAT PER VACANCES?

La setmana arreplegada i d’altres històries d’estiu...

L’estiu del 96 ha estat, per contra del que podia semblar, de força activitat arreplegada.

La colla s’ha de felicitar per l’èxit de la Primera Setmana Arreplegada. El derbi de futbol contra els Ganàpies el dissabte 6 de juliol havia de ser el primer dels actes. Finalment «l’autocar» que transportava l’equip visitant va trobar-se e n un embús de trànsit (o, millor dit, d’exàmens) i el partit va enfrontar la colla Vella dels Arreplegats i la colla Joves dels Arreplegats. Es va suar la cansalada. Després de refrescar-se a la platja va començar el passi del vídeo resum de la temporada: un cine-berenar de dues hores molt interessant amb moments d’emoció i moments de nostà lgia inclosos. L’acte central va ser el sopar al Restaurant Vergara. La diversió estava assegurada durant tota la nit perquè, realment, hi havia moltes coses que celebrar. No van faltar el pilar de quatre a la plaça St.Jaume i el prim er bany nocturn a la platja de la colla. L’endemà els que van poder-se llevar o els que encara aguantaven drets van anar a veure castells, aquests més seriosos, a la Plaça Rius i Taulet de Barcelona. El dilluns 8 de juliol l’expedici& oacute; arreplegada va sortir de Palau Reial cap a la Vall de Boí d’on no va tornar fins divendres (tot i que una part va empalmar amb el Dr. Music Festival). Aquells van ser uns dies d’excursió, escalada, diversió i, sobretot, apalan que. Va destacar la pujada al cim del Montardo, el pilar de quatre descarregat al refugi de Ventosa i Calvell (2220m), la cançoneta de l’estiu versionant Status-Quo i un petit acte de vandalisme a l’ajuntament de Pont de Suert. Tot plegat un gran i merescut comiat de temporada.

Pocs dels que van anar, a mitjans de maig a la gespa d’Història, al que, en teoría, era l’últim assaig de la temporada, podien preveure de que cada dijous durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre els arreplegats s’haguessin anat trobant al lloc i hora de sempre. Al principi, ningú no es volia tan de pressa per tant de temps i es va acordarde fer un assaig la setmana següent. Però set dies més tard el problema era el mateix i, en conseqüència, es va adoptar la mateixa solucióretrobar-se el proper dijous. Així es va anar allargant i el resultat ha estat una trobada setmanal durant tot l’estiu (únicament interromput el dijous de la Setmana de la Colla). Tot i que aquestes trobades es feien castells no es podien elevar a la categoria d’assaig perquè, evidentment, no hi havia molta gent . Primer els exàmens i les vacances després van fer que no es passes cap dijous de la vintena d’arreplegats però aquell que no tenia exàmens a la vista (o els tenia aquella mateixa tarda i volia relaxar-se), aquell que encara n o havia marxat de vacances, ja havia tornat o bé, simplement, no feia vacances sabia que, dijous al migdia, podia trobar algú amb qui fer uns quants castells i després anar a la platja, anar a un bar a fer el café o la cervesa o, únicament, xerrar una estona.

A part dels dijous també hi han hagut trobades de castellers de la colla aquest estiu: en destaquen tres. A primers d’agost una expedició de set arreplegats van desafiar la natura i van baixar per les revoltades aigües del riu Vero (prov&iac ute;ncia d’Osca): no hi ha res com passar fred en ple agost! Poc després un destacament de quatre castellers va endinsar-se en territori e spanyol per arribar a un petit poble extremeny anomenat Calzadilla on es van juntar amb dos arreplegades més per gaudir de les festes de la localitat. No va faltar el pilar de tres net amb públic i tot que va donar molt que parlar a tot el p oble. De tornada es va fer escala a Vilmodí (Conca de Barberà), Vallmoll, Valls i Rodonyà (Alt Camp), La Bisbal i Vilafranca (Penedés) i Vilanova i la Geltrú (Garraf) on van haver diverses festes i, com no, diversos pila rs (el de Vilanova va ser un xic peculiar...). I la tercera gran trobada arreplegada va tenir lloc el 29 i 30 d’agost a Vilafranca en motiu de la festivitat de St. Fèlix. No van faltar els pilars de quatre a la plaça més castellera, b allaruca, strip-tease, matinades i discussions filosòfiques a les nou del matí. Tot i que una mica adormits i mullats el 30 al migdia es van poder veure grans castells.

Així que, com ja es pot veure, enguany els arreplegats no han penjat el cartell: TANCAT PER VACANCES.

Temàtica: Farres i Orgies. Reals o imaginàries.

Teniu quatre pàgines a doble espai (màxim, no hi ha mínim) per narrar una Farra i/o Orgia. Podeu escriure el que vulgueu.

ANECDOTARI DEL CONCURS

LO TIO PEP VA A TARRAGONA...

Com equivocar-se de colla...

«Acabàvem d’esmorzar i se’ns havia fet tard. Vam seguir un grup nombrós de gent que es dirigia a la plaça de braus. Al fons, un munt de gent amb camisa verda es disposava a fer la seva entrada a plaça. Vam córrer, avan&c cedil;ant-nos a tota la gent que havíem anat seguint, per tal de poder fer l’entrada amb tota la gent de la colla. Entremig de rialles i cantarelles, no ens vam adonar que absolutament tota la gent que ens envoltava ens era desconeguda, fins al dar rer moment, quan ja entràvem a plaça. Va ser aleshores que vam sentir per megafonia una veu que deia: «En aquests moments fan l’entrada a plaça els Castellers de Sant Pere i Sant Pau...». Per tal de no perdre el sentit de l’humor, vam fer un gran crit d’eufòria, que es va fondre enmig dels crits de la resta de la colla, fet que, suposo, els va extranyar força.»

Ester Olivella

Com evitar les xafarderies...

«Resulta que vam fer llenya després de carregar el tres de vuit, i algú del tronc es va fer mal. Com que per allà a prop hi havia el braç mecànic que portava la càmera, els de TV3 van decidir d’enfocar el pobre le sionat (un fet molt morbós), i aleshores alguns membres intel.ligents de la colla vam decidir de tapar la càmera amb una gorra de Caixa Penedès. La càmera va desaparèixer amb la gorra a sobre.»

Quim Giménez

Com fer amics a Tarragona (o era a Reus?)...

Els Castellers de Barcelona teníem un pacte amb els Xiquets de Reus per ajudar-nos a fer pinya en els castells folrats. Per anar a la pinya dels Xiquets de Reus, havíem de passar pel costat de la Jove de Tarragona, que anava molt mancada d’e fectius, tot i la profusió de camises liles que hi havia a les grades. En veure passar tants Castellers de Barcelona que anaven a ajudar als seus «veïns» de Reus, alguns es van emprenyar. Es van sentir expressions com «Ja els hi pagaran ja el sopar , aquests!».»

Claudi Domper

Com guanyar una porra en un concurs de castells...

« Jo vaig anar al concurs, bàsicament, a tornar a descarregar la torre de set amb els Castellers de Sants i a guanyar la porra. La millor manera d’aconseguir ambdues coses era fer pinya als llocs adients. Pel que fa a la torre era evident el lloc, però per la porra no tant. Com que el punt més crític de la meva aposta era que els Xiquets de Reus quedéssin quarts, vaig anar a fer-los pinya a tots els castells, però al final de la quarta ronda vaig adonar-me que la meva estratègia havia funcionat excessivament bé, perquè anaven tercers i no quarts. A la cinquena ronda no vaig poder fer-hi res, però a l’últim castell de la sisena ronda la Joves de Valls intentava el dos de vuit amb folre. Ells s’hi jugaven el tercer lloc, i jo la porra, pel que vaig travessar la plaça tant de pressa com vaig poder i per col.laborar-hi. Desgraciadament, al cap d’una estona vaig saber que hi havia un barrut que m’havia copiat la MEVA combinaci& oacute; i es quedava la meitat dels MEUS legítims beneficis, fruit dels MEUS esforços, i que no només no havia col.laborat a fer pinya on calia per treballar-se la porra, sinó que ni tan sols havia anat al concurs.

NOTA: Vull manifestar el meu agraïment a aquells dels Arreplegats que són també Castellers de Barcelona, ja que, a més de fer pujar el pot jugant per resultats equivocats, em van ajudar a guanyar-lo fent pinya a tots els castells dels Xiquets de Reus.»

Pere López

Com perdre unes sabates...

«Anàvem caminant per la plaça de toros i, de sobte, vam ensopegar amb uns sabatots pudents i vam pensar «La mare que va parir el paio que ha deixat aquestes sabates aqui!». Les vam tirar al contenidor més proper.»

Mílio i Marc Carratalà

Afegit del Willy:«El Paretas va tornar descalç a Vilafranca...»

Com deixar-se prendre el pèl en un concurs...

«Vilafranca havia guanyat el concurs. Després del gran Tío Pep Multicolor, un individu de la colla tenia un deute pendent: havia fet un jurament. Havia promès que si la seva colla guanyava el concurs, ell s’afaitaria la «perilla». Suposo que, a hores d’ara, tots sabeu del cert a qui ens estem referint: efectivament, es tracta del Fèlix. Va ser així com, al mig d e la plaça de braus, es va treure de la butxaca una (merda de) maquineta d’afaitar, amb bateries incorporades (val a dir que el noi va ben preparat per la vida) i el Marc va fer de barber durant mitja horeta (fet que gairebé fa perdre l’auto car a uns quants membres dels Castellers de Barcelona, entre els quals es trobava el Cap de Colla).»

Willy i Ester Olivella

Com no anar al concurs de Tarragona...

«M’havia de colar amb els de Granollers, que marxaven a les 7 del matí. El dia abans em quedava a dormir a cal Cristià. Havíem anat a un concert, i quan aquest es va acabar, vaig anar a buscar el Cristià, que estava a Organitza ció. Amb l’excusa de «Una pa ti, otra pa mi» vam continuar la festa; total, que vaig portar el Cristià a casa seva tot tajat. Pensava que sa mare em fotaria molta bronca, però en saber-ho, només va dir «Está loco este Cristi&ag rave;». A més, resulta que l’àvia del Cristià marxava en un viatge organitzat a les 5 de la matinada, i ell havia d’acompanyar-la a buscar l’autocar. Però es clar, com que estava borratxo, sa mare em va de-manar a mi que la aco mpanyés. Ho vaig fer, i el Cristià es va encarregar de posar el despertador a les 6 del matí.

L’endemà, quan em vaig despertar, eren les 9. Aleshores el Cristià es va despertar, i em va confirmar que havia posat el despertador, però que s’havia oblidat de connectar l’alarma».

Ricard

Afegit de la Laia: «Vam estar 5 minuts més esperant-nos 6 autobusos, per veure si venia el Ricard.»

Com ballar el Tío Pep enmig d’una plaça de braus...

Atenció, perquè aquesta és l’anècdota clau. Si hi ha un tret que ens caracteritza a tots nosaltres (Arreplegats), és la nostra original i divertida manera de finalitzar algunes actuacions castelleres, tant les Arreplegad es com les que es realitzen en diades de «colles normals» (com diria el Mílio). No podia ser menys, doncs, el Concurs de Tarragona: un lloc ideal per dur a terme aquest tipus de balls, si tenim en compte que els participants en el ball es col.loque n en rotllana (i la plaça de braus és circular). Així va ser com uns quants membres de la colla van posar punt i final al Concurs de Tarragona.

Ester Olivella

RECULL DE TERMES, EXPRESSIONS I CITES ARREPLEGADES

Al llarg de la curta història dels Arreplegats hem assistit a l’ aparició d’un cert nombre d’ expressions que han depassat l’ àmbit de la conversa desenfadada per asolir una significació simbòlico-trascendent. Dit aix&og rave; que queda molt bé, i amb la intenció de crear un corpus arreplegat que reculli tot aquest bagatge de saviesa castellera, passem a fer una expossició d’ algunes d’ aquestes expressions convidant als lectors a que ens en facin arr ibar d’ altres de collita pròpia.

arreplegar-se: verb copulatiu. Serveix com a comodí dins la línea de celebre «barrufar».

farres: reunió de dos o més arreplegats. Pot arribar a extrems delirants comportant: gran consum de compostos etíl.lics, disbauxa dins d’ instalacions d’hosteleria (tasques i bars), execució de danses d’alt contingut ant ropològic enmig del carrer, espectacles lúbrics a les discoteques, nudisme compulsiu, i altres activitats que més val no esmentar.

orgies: de moment res. Seguirem informant.

comissió de farres i orgies: grup de catxondos mentals que es dedica a preparar farres i a desitjar orgies.

«Paretas no t’ aboquis»: expressió popular entre els Arreplegats referida a dues qüestions:

1.Que el nostre espabilat Cap de Colla ha decidit abaixar el cap per «controlar el castell» ( hi ha qui diu que a abaixat el cap perqué no pot aguantar el pes, però és un infundi)

2.Que el nostre espabilat Cap de Colla ha parlat massa (com acostuma a fer), i d’aquí se li demana que no s’«aboqui» (d’ anar-se’n de la boca).

«Tombeu això»: frase de significat ambigu proferida usualment per l’espabilat Cap de Colla. Després passa el que passa.

«A mi ja m’ està bé així»: ho dirà el Sergi Soler encara que el castell estigui fet un xurro.

Galifardeus: malnom indigne dels Arreplegats. Imagineu a la més quica de les vostres «profes» de català: aquest és el nom que li agradaria que portessim. Mai! Deixem aquest epitet infamant a la Colla de la Pompeu Fabra (l’altra opció que tenen és dir-se Pompis de la Fabra, i no crec que vulguin).

C.U.P.: «Castellers Universitaris Pol.lèmics». Grupuscul revolucionari sorgit en el sí dels Arreplegats durant la darrera assamblea. Es consideren l’ avantguarda ideològica dels Arreplegats i es caracteritzen per a dur amb orgu ll la cutríssima samarreta que ens van regalar per l’ actuació del Sant Jordi’96 (cosa que diu ben poc del seu bon gust).

Cap de Colla: Paretas, versió castellera d’ un seguidor de l’ «Alcoiano». Veure en properes entregues: «Cap de Colla Xulo».

Valls: els municipals ens adoren.

Obrir un tres: o un quatre, o un cinc, fins i tot una torre. I com més obert: millor! No importa, caurà igual.

Assamblea Arreplegada: allà on és reuneixen encara menys Arreplegats que a un assaig. I és encara menys útil i productiu.

«La culpa fue del cha-cha-chá»: o de qui sigui, però segur que d’ella no.

«Cada llenya és un Món»: revelació extàsica de’n Roger feta en un moment de clarividència mística a l’Aula-Capella (on si no). Pel moment no ha estat possible esbrinar si es referia a la llenya de tres de s is, o a una llenya apocalíptica encara per arribar. El profeta manté un enigmàtic silenci al repecte.

Tancar pinya: fer que entrin segons laterals i segons vents.

Folre arreplegat: sense comentaris.

Pilar de cinc: segons el Milio; «està al caure». De moment ens entrenem fent caure pilars de quatre nets (sense carregar).

Ajudant d’un «mandao»: encarregat d’anar a buscar cafés. Veure «David».

La llista d’en Paretas: el Carratalà i el Paretas, en un moment d’ eufòria irracional confeccionaren un llistat de castells «creïbles i punt», «creïbles més increïbles», «increïbles més creïbles», «increïbles i punt» i « desfassament absolut» dins els paràmetres castellístics universitaris. En properes entregues d’ aquesta revista intentaré de fer un llistat de castellers dins tres categories: «assenyats», «esbojarrats», i «suicides», els dos individu s abans esmentats estaran en la darrera d’ aquestes.

El 10 de Maig de 1996 els Arreplegats vem descarregar (carregar i descarregar o com a La Vanguardia:”coronar i completar”) el nostre primer quatre de sis que, a més, estava clavat.

A raís d’aquest aconteixement s’em va ocòrrer de fer un artícle sobre la característica més destacada d’aquest castell arreplegat (de fet, de tots els castells arreplegats) que és el seu pes. Equipat amb una balan ça he recollit uns quants datus sobre el pes dels integrants del quatre de sis i alguns altres que vaig pescar i els exposaré a continuació, tot comparant-los amb els valors “normals” d’una colla castellera “normal” (definició de colla “normal”: colla que fa més castells que no pas farres i/o orgies; a aquests efectes els Arreplegats no som una colla normal).

Probablement les dades que més impacten són la comparació dels poms de dalt, que en una colla “normal” tenen un pes que pot oscil·lar entre els 100-120 kg mentre que el nostre mega-pom de quatre de sis té un pes de uns 230 kg a proximadament, si fa no fa el doble. Els terços sumats fan uns 280 kg el que acumula un pes de uns 128 kg a cada segon que, tot i no ser una xifra exagerada per un segon, per alguns d’aquests segons aquesta xifra ja és el doble del seu propi pes i, els baixos aguanten ben bé el triple del seu propi pes! i això, senyors meus, només és el quatre. En el tres el pes que suporten els segons ronda els 140 kg i en la torre de sis que farem aquest any els segons hauran d’ aguantar uns 180 kg amb una anxaneta d’entre 45 i 50 kg remenant-ho tot... Mare de Déu (mare meva). Finalment cal dir que el Marc quan fa les probetes de pilar de 4 net arreplegat es carrega ni més ni menys que 170,5 kg a les espatlles que són una putada tot i que el terç s’estigui quiet com manen els cànons de la castellística Tarragonina.

Però tot això, es clar, només són simples xifres que no aclaren gaire cosa, per entendre bé el tema caldria que, amb molta cura i amb la supervisió d’un adult, povessiu de carregar-vos un tronc de pi de 150 kg a l ’esquena i feu un pilar “a lo subnormal” i si voleu, el camineu (a peu) eu?; una cosa us asseguro: el tronc s’estarà ben quiet.

Sovint els catalans ens hem preguntat i hem resolt els origens de les nostres tradicions més ancestrals: la sardana, la Diada de Sant Jordi, els bastoners...però la censura eclesiàstica ha provat d’ocultar l’origen dels castells amb s opars de duro com són les Moixigangues o el Ball de Valencians. Pensem:”diada castellera” va lligat a festa, gresca,ball, rauxa, alcohol...no hi falta quelcom, en aquesta sèrie lògica?Remuntem-nos uns segles:

Era una qüestió de relacions humanes. Quan es dominaven molt les de baix nivell (relacions parlades), es cercaven noves sensacions per sortir de l’avorriment, i naixeren les de nivell mig (relacions humanes de caràcter horitzontal), for&cce dil;a més gratificants, però pecaminoses i molt menys freqüents. Sols els pocs que arribaven a dominar plenament aquestes i les trobaven inclús a cops rutinàries, practicaven les d’alt nivell (relacions humanes de carà cter vertical, o castells). Ës a dir, els castells neixen de l’ensopiment en les relacions horitzontals per culpa del domini d’aquestes, són el pas de la ja monòtona i trista relació horitzontal a un estadi superior: la verticalitat. Avui en dia, tot ha canviat: les relacions de baix nivell són a l’abast de gairebé tothom, les de nivell mig ara ja no són pecat (són més aviat miracle), i les d’alt nivell viuen una època daurada. S’ha perdut el significat de la faixa i el mocador, que acreditaven a qui els duia com a expert en relacions horitzontals (només cal que penseu uns segons per adonar-vos de les infinites possibilitats que presenten com a estris de caire massoquista). S’han conser vat però alguns conceptes importants, com el de que les relacions de nivell mig i alt són més importants, meritòries i gratificants com més gent hi participi.

Sols em resta fer una crida al respecte per les tradicions: no volguem començar la casa per la teulada, cal que aprofundim en les relacions horitzontals abans d’intentar les verticals. La condició d’universitaris juga al nostre favor: no som denunciables per corrupció de menors ni pedofília, i els mascles estan en l’etapa de màxim rendiment. Pel que fa a la Com. de Farres i Orgies, dir-los que la intenció és bona, però que estarien millor com a organ itzadors de festes d’aniversari per a nens d’EGB. Espero que aquests paràgrafs els facin reflexionar i canvïin les directrius. Sapigueu que teniu la meva ajuda.

En fi: escampeu la veritat amb dolces paraules i fets contundents (com l’anterior deixeble abans esmentada), fem-nos dignes hereus dels nostres antecessors, i conservem tots plegats les nostres tradicions en la seva forma original.

LA MEGARESPOSTA

El Sergi va baixar del 4 de 6 amb l’escut descosit i mig penjant, tal com es pot veure a la foto petita del póster de la colla (si algú no el té que el demani, que encara en queden). Encara que ara estigui en una altra colla, e l Sergi va començar a fer castells amb els Xiquets de Tarragona, i a Tarragona s’hi fa un concurs cada dos anys, concretament els anys parells. Com que aquest any és de traspàs, l’última vegada que es va celebrar en un a ny que no fos de traspàs va ser el 1994, i el va guanyar la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Si mireu la fotografia que il.lustra la pregunta num. 3 del PereTEST(or) (i que també surt a l’Arreplegator num. 1), i heu encertat la resposta de la pregunta, sabreu que aquell és el pilar del que estem parlant, i, si la qualitat de la fotocòpia ho permet, podreu reconeixer que el segon es en Jordi Paretas, el nostre cap de colla.

PereTEST(or)

Preguntes per coneixer el vostre nivell de cultura castellera i arreplegada.
Respostes per coneixer els Arreplegats de la Zona Universitària.

1- El 10 de maig de 1996 ha passat a la història dels Arreplegats sobretot per haver-hi descarregat el nostre primer castell de sis, però hi van succeir d’altres fets històrics. Quins?

a) Vam actuar amb els Ganàpies per primer cop.          b) Vam estrenar la bota
							   dels Arreplegats.
c) Vam fer la nostra primera torre de 5 amb figuereta.  d) Vam estrenar camisa.
e)Vam ballar per primer cop lo Tio Pep.                 f)Vam estrenar escuts.
g) Era la primera actuació amb en Jordi Paretas de cap de colla.

2- En quines de les següents places castelleres han actuat els Arreplegats (en sessió golfa)? Nota: la pregunta ve a ser la mateixa que en un número anterior, però la resposta ha canviat.

a) Plaça del Blat de Valls.              b) Plaça Bonet i Muixí de Barcelona.
c) Plaça Sant Jaume de Barcelona.        d) Plaça Catalunya de Barcelona.
e) Plaça de les Cols de Tarragona.       f) Plaça de la Porxada de Granollers.
g) Plaça de la Vila de Vilafranca.       h) Plaça Mercadal de Reus.
i) Plaça no-se-com-se-diu de Vallmoll.   j) Raval de Montserrat de Terrassa.

3- Això és la foto d’un dels nostres pilars de 4 en sessió golfa. Identifica l’edifici del darrera.

a) La casa de la vila de Granollers.
b) La casa de la vila de Vilafranca del Penedès.
c) La casa de la vila de Terrassa.
d) La casa de la vila de Valls.
e) La casa de la vila de Vallmoll.
f) La casa de la vila de La Roca del Vallès.
g) La casa de la vila de Pont de Suert.
h) El Palau Moja de Barcelona.
i) El restaurant Bergara de Barcelona.
j) El palau de la Generalitat.
k) La Facultat de Geografia i Història de la UB.
l) La Facultat de Ciències de l’Autònoma.
m) L’edifici de la UB a la Plaça Universitat.
n) La casa de la presidenta dels Arreplegats.
o) El local dels Castellers de Vilafranca.
p) El nou local dels Arreplegats.

4- Què no hem fet (encara) en una de les nostres actuacions en sessió golfa? (Abans, durant, o després de l’actuació).

a) Banyar-nos a la platja.             b) Un pilar de 4.
c) Una torre de 4 neta.                d) Un castell de 6.
e) Cremar  un drap fastigós.           f) Sopar.
g) Un pilar de 2 aixecat per sota contra la voluntat de l’enxaneta.
h) Quedar-nos a dormir a casa d’un membre de la colla.

5- Com portava el cap de colla l’escut el dia que vam descarregar el nostre primer castell de 6?

a) Cosit a la butxaca.
b) Grapat a la butxaca.
c) Subjectat a la butxaca amb un velcro.
d) Enganxat a la butxaca amb cola d’impacte.
e) Cosit a la gorra.
f) No el duia (se’l deuria haver deixat a casa).
g) No el duia (encara no teniem escuts, aleshores).

6- Un dels objectius de la Setmana de la Colla del 1996 era fer un cim per fer-hi un castell. Quin cim i quin castell s’hi van fer?

a) 4 de 9 a l’Aconcagua.
b) 4 de 6 carregat al Bastiments.
c) 5 de 6 al Besiverri Nord, pilar de 4 al Bessiverri Central
   i 2 de 5 al Bessiverri Sud.
d) Torre de 5 a la Pica d’Estats.
e) 4 de 5 al Mont Perdut.
f) Pilar de 4 a la Punta Alta.
g) Pilar de 3 al Pedraforca (no es va fer ben bé al cim sino a
   l’enforcadura).
h) 3 de 3 (un pom) al Turó de l’Home.
i) Pilar de 2 (amb pinya reduïda) a la Mussara.
j) Espatllera de 2 a Montjuïc (agafats a un fanal del Castell).
k) Es va pujar al Montardo, però no es va fer cap castell al
   cim (feia mal temps).
l) No se sap. No hi ha ningú que anés prou serè durant la Setmana
   de la Colla com per recordar-ho.

7- Un altre dels objectius de la Setmana de la Colla era fer un partit de Futbol contra els Ganàpies (i guanyar-lo). Quin va ser-ne el resultat?

a) Arreplegats 12- Ganàpies 3.
b) Arreplegats 5- Ganàpies 0.
c) Arreplegats 4- Ganàpies 4.
d) Arreplegats 12- Ganàpies 13.
e) Els Ganàpies no s’hi van presentar.
f) No se sap. No hi ha ningú que anés prou serè durant la Setmana
   de la Colla com per recordar-ho.

8- Quina frase històrica va pronunciar la Judit quan va fer d’enxaneta al seu primer pilar de dos per sota?

a) No puja ningú més?
b) Genoll... peu... peu.
c) Un... dos... tres.
d) Oh! Que divertit!
e) La mà més avall, agulla, que això no és la faixa!
f) Us odio a tots.
g) Porca misèria.
h) Alea jacta est.
i) Aquesta pregunta és una enganyifa. La Judit no ha fet cap
   pilar per sota d’enxaneta (encara).

9- Si aquesta temporada s’haguessin fet actuacions castelleres amb les colles que s’indica a continuació, a quina jornada s’hi hauria pogut trobar més Arreplegats (els que només hi haguessin anat a veure-ho no compten).

a) Castellers de Terrassa, Castellers de Mollet i Castellers de Montcada.
b) Trobada amb totes les colles castelleres del Baix Llobregat.
c) Castellers de Sants, Castellers de Barcelona, Castellers de
   Vilafranca i Xics de Granollers.
d) Xicots de Vilafranca, Nens del Vendrell, Bordegassos de Vilanova
   i Moixiganguers d’Igualada.
e) Castellaires de Vilassar, Peixerots de la Barceloneta, Castellers
   de Berga i Colla Jove de Manresa.
f) Colla Vella de Valls, Colla Joves de Valls, Xiquets de Tarragona
   i Ganxets de Reus.
g) No hi ha Arreplegats en cap d’aquestes colles (però en unes altres 18 si).
h) En cap. Ser Arreplegat és incompatible amb ser d’una altra colla.

10- Tinc una alegria al dit. I què?

a) I vull posar-lo en un lloc calent.
b) I no he begut gaire.
c) I vull compartir.
d) I no me’l trepitgis.
e) I ho vull explicar a tothom.
f) I aixeco el dit.

11- Per tocar la gralla es necessita:

a) Una faixa.
b) Una canya i un tudell.
c) Dues baquetes.

12- Alguns cops ens hem plantejat als Arreplegats fer un folre lleuger per un pilar, i algú ha proposat de “copiar” l’estructura de les manilles d’un pilar de 8, però: quanta gent sol pujar a les manilles d’un pilar de 8?

a) 5  b) Una dotzena    c) Uns 20	d) Uns 40   e) Uns 120	f) Uns 250

13- Quina és la Vilafranca més castellera?

a) Vilafranca de Conflent	b) Vilafranca del Penedès	c) Vilafranca de Bonany
d) Vilafranca i la Geltrú	e) Vilafranca del Sit		f) Vilafranca do Bierzo

14- Per nadal del 1995 vam fer una rifa, per recaptar fons. Què rifàvem?

a) Un sopar íntim amb el cap de colla al bar de l’ETSEIB.
b) Una panera.
c) Un cotxe utilitari.
d) Una entrada pel concurs de Tarragona del  96.
e) Una col·lecció de pósters de castells.
f) Un pilar de 4, que s’anava a fer al lloc de Catalunya de triés el guanyador,
   el dia i hora que volgués.

15- Què podia pagar-se un venent números per la rifa?

a) La camisa de la colla i la faixa.
b) Una entrada a Port Aventura.
c) L’excursió de la Setmana de la Colla.
d) El primer número de la revista de la colla i el póster del
   primer castell de sis que féssim.

16- El color de la nostra camisa el vam votar en assemblea, però, com es deia el color que vam triar?

a) Verd.
b) Verd poma.
c) Verd lloro.
d) Verd turquesa.
e) Verd línia 3.
f) Verd fulla.
g) Verd Saballuts.
h) Verd Vilafranca.
i) Verd Sant Pere i Sant Pau.
j) Verd fulla de bedoll de la Vall Fosca a principis de juny després
   d’una primavera poc plujosa.
k) Fúcsia (després el tresorer i el cap de colla van comprar les
   camises com els va donar la gana).
l) Vam decidir comprar les camises més barates que trobéssim, sempre
   que fóssin del mateix color.
m) Vam decidir comprar les camises més barates, sempre que no fóssin
   ni grises ni vermelles.

17- Quina colla universitària ha carregat més cops el 3 de 6 (amb el pom sencer, naturalment).

a) Els Arreplegats.	b) Els Ganàpies.	c) Els Empollons de Cervera, s.XIX.
d) Encara cap.

18- Què li ha dat el burro al Tio Pep?

a) Tres patades.
b) Dues mossegades.
c) Gust.
d) Ganes de comprar-se una moto.
e) Molts disgustos.
f) Una gran alegria.
g) Un pollí.
h) Un póster del primer 4 de 6 dels Arreplegats.

19- Durant l’estiu de 1996, els Arreplegats no hem deixat d’assajar cada dijous, però l’assistència ha estat en general menys nombrosa que durant del curs. Quin ha estat el mínim absolut d’assistència a un assaig arreplegat (No ta: asssistència a un assaig = nombre màxim de persones participant a l’assaig simultàniament).

a) 1    b) 3    c) 5     d) 8     e) 12    f)25    g) 32    h)48    i)62
j)95    k) 118  l) 259

20- Quants dosos oberts hi ha en un cinc?

a) Cap	b) 1	c)2	d) 3	e) 4	f) 5

21- Qui eren els segons de primer quatre de sis arreplegat?

a) Marc Carratalà, Sílvia, Cristià i Arnau.
b) Dani Montesinos, David Pallarès, Marc de Granollers i Jordi Paretas.
c) Jordi Suca, Mílio, Sergi i Ermengol.
d) Pere, Marçal, Claudi i Jaume Cabaní.
e) Judit, Ester Escoda i Eva.
f) Un quatre de sis no porta mai segons.
g) Els quatres de sis solen portar segons, però
   nosaltres no n’hi vam posar (si els Ganàpies no hi posen enxaneta...).

22- Quina de les següents afirmacions sobre els Arreplegats són certes? (Nota: com que la validesa d’aquestes afirmacions pot variar amb el temps, la pregunta es refereix al 20-11-96).

a) Som la única colla universitària que ha carregat 3 castells de 6.
b) Som la única colla universitària que ha carregat un castell de 6 fora
   de les pròpies places.
c) Som la única colla universitària que ha carregat un castell de 6 a la
   plaça d’una altra colla universitària.
d) Som la única colla universitària que ha carregat dos cops un mateix
   castell de 6.
e) Totes les afirmacions anteriors són certes.

a) Una estona abans, en arribar a Valls.
b) El dia abans.
c) El dijous anterior, després de l’assaig.
d) Havia sobrat del sopar d’inici de temporada, el mes de setembre.
e) Era una relíquia d’una farra dels Empollons de Cervera, celebrada
   el dia de Sant Tomàs d’Aquino del 1817.
f) No era comprada, sino elaborada a mà pels membres de la Comissió
   de Farres i Orgies amb ingredients naturals.

24- Son pare balla el drac. I ell?

a) Ell es queda estudiant a casa.
b) Ell no (és petit i no el deixen).
c) Ell s’ho mira.
d) Ell ne balla l’àliga.
e) Ell aprofita per endur-se el cotxe.
f) Ell fa de diable.
g) Ell fa castells amb els Empollons de Cervera (la cançó és del segle passat).
h) Ell jeu a l’ombra.
j) Ell practica noves tècniques de comunicació amb la minyona.

LO TIO PEP

	        Lo Tio Pep se’n va a Muro, Tio Pep (bis).
		De Muro que en portarà, Tio Pep, ...

		Una tartana i un burro, Tio Pep,
		per nar-se’n a passechar, Tio Pep.

		Lo Tio Pep ja té el burro, Tio Pep,
		que molts quinzets li ha costat ...

		I tota la chent de Muro, Tio Pep,
		diuen que l’han enredat, Tio Pep ...

		El ruc li ha dat tres pataes, Tio pep,
		i l’han dut a l’hospital, Tio Pep...

		Té tres costelles trencaes, Tio Pep,
		i tot lo cos li fa mal, Tio Pep...

Última revisió: 16-10-2001

© Webmaster: admin@arreplegats.com. Abril 1.996-99.