ARREPLEGATOR nº 3 (Desembre'96)En aquest tercer exemplar de la revista podràs trobar els següents continguts:
A TALL D'EDITORIAL
Benvolguts Reis d’Orient: Aquest any he estat molt bon noi: he vingut a tots els assajos que he pogut, no he fet gaires campanes de classe, quan cantaven pinyes he estat sempre atent i m’he col·locat amb diligència on m’han posat (i m’hi he quedat), no he posat en dubte el seny de la resta de la colla, ni he criticat sense motiu d’altres colles universitàries ni borratxo en plena farra, sino que m’he posat sempre a la seva pinya. Tampoc he tirat el Roger a l’aigua a la Vall d’Hebron, ni m’he menjat l’entrepà dels companys. A més, quan he fet espatlleres, he mirat de posar bé els peus per tal de no matxucar gaire el de sota, i m’he llimat les ungles dels peus abans de cada assaig per no esgarrapar.
Per tot això, crec que, com ja he dit, he estat molt bon noi, pel que crec que us puc demanar:
- Uns dosos, que no cal que siguin més bons que els que tenim, però que quan hi hagi actuacions importants també vinguin.
- Una pinya, tant bona com la que tenim, però quatre cops més gran, per poder fer castells de sis a cada actuació.
- Una miqueta més de força pel Marc, perque pugui descarregar aviat el pilar de 5.
- Col·laboradors per la revista (encara que siguin pocs i facin faltes, és igual, que aquest número n’hi ha massa pocs).
- Una dotzena de colles universitàries més, perque hi hagi més actuacions amb més colles, i perque poguem fer farres de germanor encara més grans (totes no cal que les porteu aquest any, encara, si no us va bé, però ens caldran quan tinguem un tronc i un folre pel 4 de 8).
- Una garrafa de vitamines pels de la Comissió de Farres i Orgies, perque se’ls desperti la imaginació i trobin la manera d’assolir, en bé de tots, els objectius d’aquesta comissió. Si els porteu un local, crec que això els facil·litaria la tasca.
- Divuit crosses, per poder fer el nou de cinc (i més endavant el de sis).
- Una bota.
- Gespa, però de la resistent.
Pel que fa a la resta del món casteller universitari, porta’ls les ganes de fer castells de veritat, amb enxaneta i aixecador, que ja van demostrar l’any passat que quan volen descarreguen castells de sis.
MISSATGE DE NADAL DE LA PRESIDENTA
Arreplegats, no hi ha qui ens pari !
L’augment d’assistència als assajos i la constància són dos dels factors més importants per a que l’evolució de la colla segueixi endavant. Així doncs, vull saludar als nouvinguts i animar-vos a participar en tots els actes de la colla activament, perquè a més de fer castells pretenem ser una colla d’amics.
També, felicitar a la colla en general per la seriositat amb que ens prenem els assajos. Gràcies a tots, el passat 30 d’Octubre vam poder demostrar que nosaltres sols som capaços de fer grans castells carregant el segon TRES de SIS.
Per tot això: FELICITATS !!! i com diu els nostre cap de colla som bons,som collonuts!!!
SALUTACIONS DES DE L'EDAT DE PEDRA L’ altre dia, en sortir de l’assaig especial de canalla, el Marc em comentava que pel nostre aniversari, al pàrquin de l’ETSEIB, esperava “arreplegar” un centenar d’arreplegats. 100 tios! qui ho hagués pensat ara fa dos anys quan engegavem la colla. Per a leshores, en la que va ser la nostra primera actuació, vam carregar en el segon intent un pilar de quatre força verd. En aquella diada ens vàrem reunir una vintena de bones peces vestits de blanc i amb les poques faixes que la Laia, jo i els demés castell ers ja practicants vàrem poder ajuntar. Ja us podeu imaginar quina patxoca feia el cap de colla demanant a la gent, mig borratxa, que vingués a fer-nos pinya en el nostre agosarat intent. Tan sols era un pilar de quatre, però també era cert que a l’assaig no haviem descarregat el pilar de tres net amb seguretat. Em quedo a fora de la pinya (com ha de fer un cap de colla), crido com un energúmen... el pilar cau. Gràcies a Déu tothom al damunt de la pseudopinya. Parlem amb la canalla (sic) i estan disposats a tornar-ho a intentar. Més crits. No el descarreguem per ben poc. Llastima! diu la gent, podiem haver-ho descarregat -haver-ho carregat ja ha estat un miracle-. Que més fareu? no, ara mateix no tenim res més assajat -et penses que som uns suicides, apen es teniem pinya per un pilar-.
Vist en perspectiva, ara, que ens plantegem castells com el 4 de 6 amb el pilar (de Vilafranca havia de ser l’actual cap de colla), el cinc de sis (extranyament no hi ha cap minyó) es recorda força patètic aquell començament. Però n’estic orgullós.
Erem un grapat de gent amb il.lusió, idees i sobretot passió pels castells. Encara que molts no n’havien fet mai, de castells, el veritable casteller es troba dintre d’aquelles persones obertes de ment, solidàries i amb ganes de col.laborar i compartir.
I encara que ara m’apropi per l’assaig i no conegui a gairebé ningú, em sento com a casa perque sé que estic envoltat d’autèntics castellers. De bona gent.
CAP PREGUNTA SENSE RESPOSTA Benvolgut amic i col.lega Quarts Amunt,
Un cop havent llegit la seva tesi(!??) sobre l’autèntic origen del fet casteller, em veig amb l’obligació ètica de corregir alguns errors en la seva poc acurada exposició.
Tot i que podria estar d’acord en la mera classificació en tres estadis de les relacions humanes,estic totalment en contra del seu ordre. Els castells no naixeren en substitució de les relacions de nivell mig o horitzontals. Afirmar així no pot ser res mé s que el fruit d’una ment obscena i malaltissa que té per objectiu com a única finalitat -tal i com demostra a l’escrit- aconseguir una utopia: UNA ORGIA.
Heus aquí l’autèntic origen del fet casteller. Remuntem-nos temps enrere, quan encara la televisió i la ràdio estaven lluny d’inventar-se i en un ambient moralment acceptable-no com Arreplegats- van haver-se d’inventar una manera de passar les llargues ni ts d’estiu sense practicar les nocives relacions horitzontals. Així nasqueren els castells.
I amb els castells assoliren, alhora, una doble finalitat. Des dels principis dels temps amb Adam i Eva, passant més tard per la Torre de Babel, o després els castells, l’home ha volgut apropar-se a Déu, acaronar la seva saviesa i respirar el seu alè. Alg uns d’aquests principis es mantenen encara a l’actualitat:els castellers encara resen, se senyen i s’encomanen a Déu cada cop que han de fer un castell. I el nombre de vegades és proporcional a l’alçada del castell, ja que volen arribar a bon port i no en sopegar amb una malaventurada caiguda. D’altra banda, els castells anulaven totalment les relacions horitzontals. Primer de tot situaren els assajos al vespre -tradició encara seguida- cosa que mantenien ocupada la nit. I segon descobriren el millor inhib idor sexual descobert fins ara. Tot bon casteller sap que després d’una bona dosi de castells no hi ha ésser humà capaç de mantenir una relació horitzontal.
En fi: proposo una redirecció de l’esperit i del fet casteller en el si dels Arreplegats cap al seu origen i al seu vertader sentit. Així doncs, una Comissió de Farres i Orgies en una institució castellera no hi ha de fer res, per la qual cosa proposo la seva immediata dissolució i la seva dedicació plena a l’espiritualitat. No cal oblidar que castells va associat a cerimònia, solemnitat, unió, pau, germanor i amistat. I que el SENYOR està entre nosaltres i ens vigila.
P.D. : Dr. Quarts Amunt no torni a intentar desencaminar aquestes pobres criatures en plena efervescència hormonal cap al cantó fosc dels castells.
CONSULTA PEL DR. QUARTS AMUNT Jo tinc un petit dubte existencial. He pogut comprobar que hi ha força integrants de la colla que no són gaire devots. De fet, hi han que són ateus fins a la mèdul.la. Les blasfèmies es repeteixen moment rere moment i, fins i tot, es rendeix culte a un ps eudo-Deu inventat. Per això la meva qüestió és: PLOURÀ DEMÀ?
CATEQUESI AMB EL MESSÍES I Sigueu benvinguts, germans, aquest espai arreplegat. En aquestes dates tan assenyalades cal que fem un exercici de fe, aviat farà un any que vaig venir a la terra i per això celebrem l’aniversari. Són unes dates en que acostumo a fer miracles, però cal que preguem... tinguem fe, tinguem seny, que sinó farem lleny....
Avui repassarem el fragment dels 10 manaments que, anys fa, s’acomplien amb rectitud, però avui en dia no hi ha Crist que els segueixi:
Déu pronuncià aquests mots (...):
-No robaràs samarretes a l’assaig
-No adoraràs dues colles alhora, és adulteri
-No et jinyaràs
-No t’abocaràs
-No pagaràs les teves infraestructures amb diners de la colla
-No et despullaràs en públic
-No blasfemaràs el Cap de Colla
-No utilitzaràs el Segell Arreplegat en và
-No passaràs olímpicament d’escriure articles per l’Arreplegator
-No desitgis saber quin és el desé manament
i tot el poble veié els rajos i trons i el mortífer só de les gralles i el castell fumejant: el poble ho veié, i tremolà...
Som uns pecadors de la pradera d’empresarials i qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra (tireu-la al Willy que la rebrà encantat si, a canvi, li compreu un número).
El senyor sigui amb vosaltres... amén.
Afegit de la redacció: Feliços els lectors d’aquesta profecia i els que la sentiran llegir si fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè l’hora s’acosta. (Ap. 1:3)
UN ANY D'ARREPLEGATS No, no parlaré (encara que així ho doni a entendre el títol) d’aquest fantàstic i fabulós any que deixem enrere: un any molt maco, amb molts castells i de vivències collonudes, ... Segur que d’altres articles en aquest número de l’Arreplegator hi parlen.< P> Parlaré d’un any: l’any que comença ara i acabarà amb el 2n aniversari. Es molt important que mirem enrere i, sobretot, puguem veure amb orgull la gran tasca feta però molt més important és poder mirar endavant, i veure el que ens queda per fer i afrontar conjuntament i amb il.lusió tots els reptes que té la colla, que són molts.
Hem pogut veure que els castells de sis no són tan fàcils com sembla. Castells, com el tres de sis, que crèiem fàcils a principi de temporada, se’ns estan resistint més del compte. Crec que ha de ser objectiu ineludible de temporada descarregar aquest tre s de sis que, a dates en què s’escriu aquest article s’ha intentat quatre cops: dos intents desmuntats i dos carregats. L’HEM DE DESCARREGAR. Però no només està el tres de sis, hi han molts castells en el punt de mira. Hem asolit una seguretat total en to ts els castells de cinc (tot i que de tant en tant fem proves rares que donen sorpreses) i en el pilar de quatre, però encara s’ha de consolidar el quatre de sis i el pilar de quatre aixecat per sota. També hem de lluitar per fer el salt als castells popu larment coneguts com “de sis i mig”: crec que el quatre de sis amb l’agulla i el cinc de sis haurien d’estar a la llista de castells assolits a l’Arreplegator del 2n Aniversari.
Per assolir aquests castells és imprescindible poder movilitzar molta gent. En la primera actuació de la temporada al Campus Nord vam tenir una grata sorpresa en veure que érem 80 persones però, en canvi, en una actuació tan important com la Diada d’Hiver n dels Ganàpies només érem 40 castellers, fet que va hipotecar el bon paper de la colla en aquesta actuació. I no només cal un gruix de castellers en actuacions, cal una certa regularitat als assajos: les pinyes surten miraculosament perquè, malauradament , podem fer comptadíssimes proves de pinyes a l’assaig per falta de quòrum. ALERTA!! Fins ara es pot anar tirant, però si ens volem enfrontar amb castells amb pinyes més complexes (4/6a, 5/6, 9/5, 7/5, ...) hem d’estar tots al peu del canó. Cal asegurar u n màxim d’asistència de 14h a 15h i, després, ja es faran les proves netes que calgui. És, doncs, feina de tots “arreplegar” més castellers i els que som, vinguem més sovint perquè l’any que ve poguem ser el doble.
Però no només cal fer feina a nivell tècnic, qualsevol membre de la Junta us informarà del fotimer de projectes que hi han: alguns més ambiciosos que els altres. Molts ja deveu de saber què està en procés de creació l’Associació d’Amics dels Arreplegats q ue podria ser la branca lúdico-social de la colla. Ja rebreu més informació al respecte. Ens volem acabar d’equipar fent mocadors brodats amb l’escut de la colla, es vol imprimir adhesius, hi ha un vell projecte de fer samarretes, ... Cal potenciar la rev ista que teniu entre mans fins que esdevingui una veritable eina de comunicació interarreplegada. S’han d’acabar de lligar algunes actuacions força interessants (Telecogresca) i millorar les de l’any passat (dinar a Terrassa). Cal, com no, continuar amb a questes fantabuloses i apocalíptiques festes que són tan importants per la vida de la colla. I, fins i tot en aquest aspecte tan positiu d’aquest primer any, es poden fer millores (trobar la forma d’abaratir els sopars multitudinaris, aprofundir en les re lacions que tan intriguen al Dr.Q.A.,...).
Arreplegats, s’ha fet molta feina i hem d’estar contents, però la colla no s’atura, canvia la gent i creixen els objectius. Estic segur que, de la mateixa manera que podem parlar d’un 1996 molt positiu, l’any que ve parlarem d’un 1997 encara millor. I aix ò serà gràcies a TU.
- Perquè, amics meus, als arreplegats no els atura ni Déu(1)!!!
FORÇA ARREPLEGATS!!
(1) Sí, el Mílio tampoc no ens para.
- A. Arreplegada.
E. Escèptic.
A. No ben bé, és dels Arreplegats.
E. Arre QUÈ?
A. ArrePLEGATS.
E. No esperava gaire més dels teus amics però, què és exactament?
A. És una associació on ens ho passem de conya i a més...
E. Para el carro, tots els grups són iguals.
A. No és un grup, és una colla.
E. Ja, ara em diràs que també teniu cap de colla. (Je je)
A. Evidenment, i triat democràticament.
E. I feu castells també?
A. Tu ho has dit, som una colla de castells, i ja en fem de sis.
E. Je je, i tu ets l’enxaneta, no?
A. Doncs si, o l’aixecador, o crossa, o el que convingui.
E. Caram noia, quina predisposició, i ja tens temps d’anar a la universitat?
A. És que tot això és a la universitat, som una colla universitària.
E. Però si tu ets una apalancada i et passes el dia a la gespa.
A. Ara he canviat i els dijous m’aixeco de 2 a 5, és l’hora d’assaig.
E. Mira tia, a mi el que m’agrada és sortir i anar de marxa.
A. Doncs naltros tenim una comissió de farres i orgies molt ben organitzada;
caps de setmana fora, sopars, strepteases, cançons, vídeos,castells en viu...
E. Però el que jo vull és conèixer molta penya.
A. Per això no t’amoinis, som molts, és una associació oberta a qualsevol universitari de la nostra zona.
E. Està bé tia, m’has convençut, quin dia m’has dit que era l’assaig?
A. El dijous, i a què ve aquest canvi tan sobtat?
E. És que veig que no us falta res.
A. T’equivoques, de moment ja ens faltes TU.
Un dijous qualsevol, Arreplegats com esteu?
us sorpren que us escrigui?, tan de temps és normal.
És que estava aquí sola, pensant amb els Arreplegats,
m’ha entrat la melancolia, us havia de parlar.
Recordo aquells dijous a la gespa d’empresarials,
amb les faixes, mocadors i fent castells força alts,
no sabeu com us enyoro a tots plegats
ARREPLEGATS, ARREPLEGATS SI
Molt tendrament, des de Valls
Respostes per coneixer els Arreplegats de la Zona Universitària.
1- Els Arreplegats vam aprovar en assemblea que la camisa de la colla seria de color “verd lína 3”, però, en el ram tèxtil, amb quin nom es coneix el color de la roba de les nostres camises?
