En aquest quart exemplar de la revista podràs trobar els següents continguts:

A TALL D'EDITORIAL

NOTÍCIES
Com prosperin seccions com aquestes correm el risc de convertir-nos en una revista seriosa.

BASES DE LA PINYA HORITZONTAL
Fa temps que el nostre concurs litarari té participants. Ara també té bases.

SOBRE L'ORGIA
Un article magnífic (parla bé de l’Arreplegator).

ALGUNA PREGUNTA MÉS?
L’esperat retorn del Dr. Quarts Amunt.

EL SECRETARI FOT EL SEU PAL
Els fascinant món dels quadrilàters articulats.

COM MOLA FER CASTELLS
Vegeu si l’enxaneta del pilar caragirat pensa en el que penseu que pensa quan el fa.

ENQUESTA, I TU QUÈ OPINES?
Què pensen els arreplegats dels arreplegats?

COSES QUE NO PROPOSARÉ A LA PROPERA JUNTA
Bota, gespa, OPA ...

ELS ARREPLEGATS COLLA DE 7 i 1/2?
Els números canten.

EVANGELI SEGONS SANT MARCOS
Cita apòcrifa.

CATEQUESI AMB EL MESSIES II
La paràbola del pilaner.

CONTRACATEQUESI AMB No-Sé-Qui-Collons-Sóc
No us deixeu corrompre. Jo ja us hi ajudo censurant-ne una frase.

POR QUÉ
Si el Dr. Quarts Amunt té ganes de respondre, té preguntes per mesos.

PereTEST(or)
Preguntes per coneixer el vostre nivell de cultura castellera i arreplegada. Respostes per coneixer els Arreplegats de la Zona Universitària.

LA FRASE DEL MES

A.A.A.
Els misteris de la triple A.

REVISTA DE PREMSA
Avui disseccionem EL PATI.

CANÇONER ARREPLEGAT: Arreplegats anirem caminant

Estic emocionat. Tants mesos demanant articles i a la fi alguns m’heu fet cas. La revista ha sortit gruixuda, amb 36 pàgines, el récord fins ara, i de les que ni la meitat són meves. Tot i això, si volem una revista representativa de la colla, aquesta pro porció encara és exageradament alta.

Els mesos que ve, seran per l’Arreplegator un temps de reptes importants que convindria afrontar en equip, si és que la revista ha de continuar i ha de millorar. Aquest curs hem d’organitzar el concurs literari (que, de moment, ja té bases), haurem de fer un número per la diada i un altre per la setmana de la colla.

El primer que caldrà serà ampliar la redacció tant com es pugui (com més serem més riurem, i menys feina per barba ens tocarà; a més, quan el nombre de membres de la redacció es fa prou gran, la probabilitat que tots tinguin exàmens la setmana que es pret én fer sortir un número, es fa prou petita). Cadascú que participi en la mesura de les seves possibilitats i les seves ganes, que com en una pinya, a la revista hi calen persones de totes les menes, i de totes les sensibilitats.

Després, calen col·laboracions de tothom. En això hem avançat molt, ja que en aquest número tenim una dotzena de col·laboradors (algun amb una col·laboració microscòpica, tot sigui dit). Dotze està força bé en proporció als que som en un assaig, però enca ra podem ser més (de col.laboradors i també d’arreplegats a l’assaig). Només amb els que fa mesos que diuen que escriuran un article i no l’escriuen ja milloraríem. A més d’articles, aniria bé tenir altres tipus de col·laboracions, com ara dibuixos, que ara es troben a faltar.

O sigui, quan esteu en una classe molt pal, no us en aneu al bar: aprofiteu que esteu asseguts amb un llapis a la mà i un paper al davant i poseu-vos a escriure.

Naturalment, això és només per si voleu que la revista continui i que sigui un òrgan efectiu de comunicació entre els arreplegats. Si tant us fa que existeixi o si us seria igual que aquest número fos l’últim, llegiu-lo, i si després seguiu pensant igual, no feu cas del que he escrit i no oblideu llençar la revista en un contenidor de paper per reciclar (o més ben dit, torneu-nos-el, que les fotocòpies són cares).

NOTÍCIES

Canvi de cap de colla
Pel nostre aniversari, el fins ara cap de colla dels Arreplegats, en Jordi Paretas, va anunciar que deixava el càrrec per motius laborals. Recordem que en Jordi Paretas ha estat cap de colla de des de principi de la temporada 95-96 i que ha estat durant el seu mandat que hem realitzat tots els castells de 6. El nou cap de colla l’escollirem en una assemblea el dia 12 de març a les 7 de la tarda.

Local al Campus Nord
Tenim lloc en un despatx compartit amb d’altres associacions, un armari propi i una bústia. A més, podrem accedir als serveis comuns de la Casa de l’Estudiant (sales de reunions, ordinadors, fax, etc.). Ara el que cal és aprofitar aquests mitjans, pel qu e comptem amb la iniciativa de tots els arreplegats (els del Campus Nord i també els altres). De moment, estem inciciant un arxiu de tema casteller, que està en estat molt embrionari (conté una revista), pel que agraïriem qualsevol aportació. Cara a d’altres aplicacions possibles del local, he calculat que, suposant que les garrafes tenen un ‘fact or de forma’ de 0’5, a l’armari hi deuen cabre uns 250 l. de vi (falta calcular si els prestatges aguanten).

Calendari de la junta
Des que tenim junta, les seves reunions han estat obertes a la participació de tots, però fins ara l’assistència d’arreplegats que no en formessin part ha estat molt minsa (si és que ha existit). Per posar-hi remei, la junta ha decidit fixar l’hora, data i lloc de les seves properes reunions per que els pugui coneixer tothom amb antelació. Així, aquest segon quatrimestre, la junta es reunirà cada dues setmanes el dimecres a les 12 al local de la Delegació d’Alumnes d’Industrials, a partir del 2 d’abril. S i voleu confirmar quina setmana toca junta o d’altres detalls, consulteu el Dani Montesinos (pels que no llegeixin la signatura de les cartes, el Dani és el secretari).

Sorteig del Viatge
Tot i la quantitat de números del sorteig de nadal que vam vendre, el bitllet agraciat amb el primer premi no s’havia venut (el primer premi era el cap de setmana per dues persones a Mallorca). Com que alguna cosa n’haviem de fer, el vam sortejar entre no saltres. El sistema emprat va consistir en escollir un altre número i donar el premi al que hagués venut la butlleta amb aquest número (és un sistema astutament pensat per tal de compensar els que haguessin fet l’esforç de vendre més números, evitant a l’ hora que li toqués a algun els barruts que no n’haviem venut cap). L’afortunat que ha arreplegat el viatge ha estat el Joel, (que tot i no venir gaire sovint, havia venut 50 números), però com que ha declinat anar a Mallorca, s’ha fet un nou sorteig i li ha tocat a la Mariona, que ha canviat el destí per Milà. Esperem qu e ens enviï una postal. El tercer premi de la rifa, que tampoc es va vendre, servirà per dotar el premi del nostre concurs literari “La Pinya Horitzontal”.

Reedició d’un número històric
A la llarga, l’èxit de l’Arreplegator ha superat les nostres previsions i els 100 exemplars del primer número (juliol 1996) ja s’han esgotat. Per satisfer-ne la futura demanda, tenim previst fer-ne una reedició.

Concurs de vídeos
Davant de l’èxit de participació que sembla que tindrà el concurs literari “La Pinya Horitzontal”, ens estem plantejant (a proposta del secretari) convocar per la tardor un concurs de vídeos sobre el mateix tema o similar. Seguirem informant, però ja pode u començara a rodar (tant aviat com hagueu acabat d’escriure la vostra obra literària).

Nota de la Comissió de Farres i Orgies
Volem aclarir la nostra feina com a Comissió de Farres i Orgies: Nosaltres ens dediquem a organitzar les farres i fer que la gent col·labori per tal que s’ho passin bé i comprem tot allò que fa falta per poder gaudir d’una bona festa, per exemple calimotx o. La nostra única missió no és aconseguir una orgia (cosa molt difícil, ja que per poder fer una orgia han de col·laborar nois i noies,eh!), sinó passar-s’ho bé entre amics.

Col·laboracions amb l’Arreplegator
L’Arreplegator accepta, demana i necessita col·laboracions. Preguem que els articles siguin en suport informàtic (si algú no disposa d’ordinador, ja li proporcionarem els mitjans). Indiqueu-hi si us plau el nom del fitxer que conté l’article (si no és que és l’unic que hi ha) i en quin format està (o sigui, quin programa heu fet servir). Si, a més de la versió en el format original n’hi incloeu una còpia en format RTF o TXT us ho agrairem. Aquestes dades són especialment importants si sou d’aquells que, c om el Dr. Quarts Amunt, no s’atreveixen a donar la cara i ens fan arribar de forma anònima el disc, ja que en aquest cas no us les podem preguntar. Si no porteu els articles l’últim dia (ni la setmana després de l’últim dia) augmentareu al probabilitat qu e hi càpiguen, a més d’evitar problemes que, amb una mica de marge de temps, es podrien resoldre. A més d’articles, també ens agradaria rebre dibuixos, ja que fins ara la revista ha estat mancada d’humor gràfic. També podeu fer passatemps (mots encreuats, sopes de lletres, tests...), reculls d’acudits, noticies, etc. Us recordem que tenim una secció a la vostra disposició per anuncis, proclames, missatges breus, frases genials, declaracions d’amor, etc. Si no us animeu a fer un article, com a mínim feu una frase. Si voleu col·laborar més a la revista, o si voleu escriure però no sabeu sobre què, sereu benvinguts al comitè de redacció. I si algú té alguna revista castellera interessant, que la porti, que potser la comentem a la nostra secció Revista de Premsa.

BASES DE LA PINYA HORITZONTAL

Us recordem que el concurs continua obert, i us anunciem que ja hi ha alguns participants que han lliurat els seus originals. Pels que no s’han animat encara, publiquem unes BASES.

1- Poden participar al concurs obres literàries que versin sobre el tema FARRES I ORGIES, reals o imaginàries. El jurat farà una interpretació laxa dels límits del tema, ampliant-lo a l’erotisme casteller.

2- S’admeten obres en prosa o en vers, amb una extensió màxima de 4 pàgines a doble espai. No es fixa cap extensió mínima.

3- Les obres seran publicades a l’Arreplegator o en un suplement de l’Arreplegator per poder-les sotmetre a una votació popular. En aquesta publicació totes les obres es signaran amb pseudònim. Si l’autor no indica un pseudònim se n’hi assignarà un d’ofic i.

4- S’atorgarà un premi fruit de la votació popular (Premi del Públic) i un altre a criteri del jurat (Premi del Jurat), que aplicarà criteris objectius.

5- Per tal de poder realitzar la publicació i la votació popular, demanem que es presentin les obres en suport informàtic (disc, e-mail o similar), i es fixa el final del termini de presentació en el dijous 3 d’abril de 1997 (o sigui, el primer assaig des prés de Setmana Santa).

6- Si tot va bé, el guanyador serà proclamat el dia de Sant Jordi de 1997. Si és tímid, el guanyador no serà obligat a llegir la seva obra en públic.

7- El Premi del Públic estarà dotat amb un diploma acreditatiu i un Walkman Sanyo MGR 710 Bass-Xpander, i el Premi del Jurat amb un diploma acreditatiu i una càmera de fotografia automàtica Hanimex VC 3300. El jurat pot decidir atorgar tants accèssits i/o mencions especials com cregui convenient (per raons pressupostàries no està previst que aquests accessits i/o mencions tinguin dotació material). L’Arreplegator publicarà la llista de tots els premis atorgats i els premiats (si algú prefereix no apareixe r en aquesta relació, es respectarà). Els diplomes es lliuraran sense marc.

8- Cas que un mateix autor sigui agraciat amb més d’un premi amb dotació material (diferent del diploma), tant si és per la mateixa obra com per obres diferents, només rebrà un premi, rebent l’altre el següent classificat. Aquest repartiment no afectarà a la classificació oficial del concurs, reflectida a l’Arreplegator i als diplomes, sino només a la distribució material dels trofeus.

9- El jurat serà nomenat pel consell de redacció de l’Arreplegator. Cas que algun membre del jurat participés al concurs, no podrà en cap cas votar-se a si mateix, i quedarà exclòs de les deliberacions del jurat que l’afectin.

10- No s’admetran obres en que apareguin els noms de persones reals sense autorització de les mateixes. Queden exclosos d’aquesta autorització els personatges històrics i personatges públics sense possibilitat de queixar-se (judicialment) per atemptat a l a seva imatge (els membres de la colla no són personatges públics ni històrics).

11- Les moltes qüestions no resoltes en aquestes bases les anirà resolent el jurat a mida que es vagin presentant.

O sigui, que a veure si us animeu, ara que ja sabeu com funciona. Ah! i la data de tancament de l’admissió és de veritat, pel que recomano als participants que portin la seva obra el més aviat possible, que el dia 3 no s’hi valdrà allò de «me l’he deixat a casa, te’l porto dilluns a...»

SOBRE L'ORGIA

Amb el poc temps que fa que sóc arreplegada i gràcies als dos genials Arreplegators que han caigut a les meves mans, me n’he pogut adonar que hi ha una idea que tard o d’hora i més o menys sovint passa pel cap de tots els qui formem part dels Arreplegats. El que em sobta és que gent amb caràcters tan diferents tinguin dins el seu cervell un mateix pensament. M’estic referint a la famosa orgia.

No penso escriure com m’agradaria que fos aquesta orgia (Potser al pròxim Arreplegator), crec que abans s’han de fer unes poques consideracions. En primer lloc començo a dubtar que aquesta orgia s’arribi a realitzar, no és pas tan difícil organitzar-ne un a si de debò se’n tenen ganes. Ja n’hi ha prou, no cal parlar-ne tant, sabem que a l’hora de la veritat hi hauria la meitat de desertors. Per tant, o deixem de remenar tant el tema o comencem a planejar-la. En segon lloc crec que abans de formar part d’aq uesta orgia cal una preparació psicològica que potser ajudarà a decidir-se als indecisos i també que els ja convençuts ho estiguin encara més. Perquè en efecte es necessita certa preparació mental, hem de tenir en compte que aquell dia cal deixar-se anar, serà un dia en què ens coneixerem molt més “profundament” els uns als altres, s’alliberaran instints amagats, mostrarem parts de nosaltres mateixos que dia a dia ens esforcem a dissimular. Així doncs, cal tenir present que un cop finalitzada l’orgia ens haurem de tornar a mirar i sabrem que els altres han vist allò que fins aquell dia havíem ocultat. Cal preparar-nos doncs, pel dia després. En tercer lloc assegurar-nos que tots els participants estan lliures de prejudicis, tenen una gran capacitat de com prensió i una ment molt oberta. S’ha de tenir clar que el que passi aquell dia no defineix el caràcter de ningú.

Potser us haurà estranyat que hagi tractat el tema orgia d’una forma tant freda, però algú havia de fer-ho, de ben segur que es publicaran d’altres articles molt més apassionats sobre el tema, i jo els llegiré, esperant conèixer les diferents idees sobre com es podria desenvolupar un fet així i esperant també que el lema: “castells, farres i orgies” pugui ser dit amb fonament o bé s’escurci per la supressió de l’últim terme. Tu planteja-t’ho, quina de les dues opcions prefereixes???

ALGUNA PREGUNTA MÉS?

Hola de nou, ments infantils, incorruptibles, innocents i virginals. Ignoraré de moment la penosa irrupció del col.lega Frederic Avall, un ésser amb un cervell de no més de cinc neurones connectades en paral.lel, que espero que no molesti més. Anem per fe ina: he rebut una consulta típica (perquè és força habitual) i alhora recomfortant (perquè se’m titlla de “libidinós”, i això és per mi millor que un Honoris Causa de la Universitat del Vaticà), que coincideix amb la reflexió que un bon casteller es fa els dissabtes al migdia davant d’un got d’aigua: Beure és sa, recomanable, o necessari? Amic: no són qualificatius exclusius! El beure (com alguna altra activitat) és sa, recomanable, i necessari, i el seu estret lligam amb el fet casteller es perd en l a nit dels temps. També em preguntes per què escollim justament el vi i “derivats”... anem uns 2000 anys enrera, i situem-nos en la farra que ha fet més història i més culte ha creat: l’Últim Sopar. Déu (que com el Mílio, el Messíes, et confirmarà, era ca steller), després de fer de primeres en un pilar de cinc dels Arreplegats de l’època, en un moment d’eufòria proposa un brindis i el fa amb vi (sabent que si hagués escollit un fluïd amb més graduació, no se l’hauria pogut acabar, i a l’hora del “comprova re” es tacaria la túnica, cosa que de cara als historiadors no quedaria molt bé), i a partir d’aquí s’instaura un ritual que ha arribat fins els nostres dies. La festa va continuar (hi ha referències escrites) amb el joc del glaçó desfet (és el passatge del petó de Judes, que l’Església i les ments conservadores van modificar segles més tard), i altres fets que hem sabut conservar joiosament. Aquell sí que fóu un digne arreplegat, doncs en una altra farra, quan es va acabar el vi, el pa i els peixos, v a fer-ne aparèixer molts més (i encara als sopars d’avui en dia, alguns proven d’emular-lo, entrant amb motxiles plenes de vi). Des d’aleshores es sap que el vi és doncs el fluïd diví, l’escollit per l’home més famós i immens de la història; per tant, es dedueix que si el moment més crucial i rememorat de la història, Déu va aprofitar-lo per beure, això ha de ser una activitat immensament positiva. Des d’aleshores, fixeu-vos-hi, els millors castells han crescut on han crescut les millors vinyes, i amb vi s’han cel.lebrat les millors relacions múltiples, tant horitzontals (orgies, que van proliferar en aquells benaurats temps) com verticals. L’única variant acceptada des d’aquelles èpoques, ha estat la mescla homogènia amb begudes de cola, concebudes i inventades amb l’única finalitat de ser barrejades amb vi, i de les quals se n’ha degenerat el seu ús, arribant a ser begudes sense vi, soles. També sembla ser que fins ara la medicina no s’adona de la bondat del vi: ara els metges ja en recomanen un o do s gots diaris. Els Arreplegats, com a bons estudiants que som, no tenim temps els dies feiners, però acumulem la dosi setmanal fins divendres, moment en que, de bon grat, donem de cop tota la dosi recomanada pels metges als nostres organismes. Cal record ar que no és bo acumular dosis de més d’una setmana (consulteu conseqüències a en Fèlix). Friso per noves consultes. Bacus sia amb vosaltres!

PD: Observo amb misteri la inactivitat de la Com. de Farres i Orgies en les últimes setmanes. És per carència d’idees, frustració o simplement una digna dimissió per inoperància?

EL SECRETARI FOT EL SEU PAL

Abans de dir res de transcendent, o no, voldir disculpar-me. En el segon número de l’esperada revista Arreplegator vaig fer una presentació de la Junta Directiva. Doncs bé, no sé si per un d’aquells follets que fan que t’oblidis de coses importantíssimes, o si va ser fet expressament (m’inclino més per la primera opció) vaig ometre una persona de la Junta. Aquesta, si us hi fixeu és el Pere. Una de les persones que, des de fa ja no se quants números d’aquesta revista, la fa possible. Pere, perdona el meu error. D’aquesta manera, la Junta Directiva dels Arreplegats queda composta per les següents persones:

Presidenta		Laia Cortès
Secretari		Daniel Montesinos
Tresorer		Toni Hernandez
Vocals	           	Pere López
			Marc Carratalà
			Guillem Cansado
			Sergi Udina, altrament dit Míliu (1000 i u) o Messíes
			Jordi Sucarrats

S’anomena quadrilàter articulat a una cadena cinemàtica molt senzilla formada per quatre barres amb quatre articulacions que es mouen en un pla. Una de les barres farà el paper de base. Els membres d’un quadrilàter articulat no sempre seràn barres però es reconeix per tractar-se de quatre membres articulats entre si en circuit tancat, per això també se’l coneix amb el nom de ‘circuit de quatre’. En un quadrilàter articulat distingirem les següents peces:

-manivela: peça que pot donar voltes completes al voltant d’un punt
-Balancí: aquella peça que gira al voltant d’un punt y que no pot donar voltes completes, realitzant un moviment de balancí.
-Biela: barra amb dos articulacions, cap de les quals és fixa.

En cada quadrilàter en particular un cop fixat un membre com a base, el paper que fan els demés membres queda determinat per les relacions entre les seves longituds.

I recordeu, “Mai permeteu que el sentit de la moral us impedeixi fer el que està bé” (Salvor Hadin).

Afegit del Pere: Estem un a un: jo em vaig descuidar de posar el Dani entre els col.laboradors de l’Arreplegator 2 (consti que no era intencionat). No repeteixo la llista.

COM MOLA FER CASTELLS

Hola!

Us parla la persona que més s’excita quan puja a un castell, perquè sóc la que puja més amunt, i per tant, “puc tocar més”, i perquè sóc l’única (de moment) que ha fet el pilar “cara-girat”..

Quan es fan columnes, com pujo més tranquil.la, perquè no m´he de preocupar, per si caurà el castell, per si un altre cop hauré d’estar en contacte amb la meva amiga amiga “gespa”, etc...., doncs, quan pujo, hi ha moments que vaig tocant el que vull, per ò hi ha d’altres que he fotut mà inconscientment a algú, i no m’he assabentat, perquè estic molt concentrada.És a dir, hi ha vegades que encara que no he volgut (que són poques), doncs, m’he agafat a parts del cos que estan, o que acostumen a estar bast ant amagades (bé, hi ha gent a la colla que té per costum ensenyar-les, però com diria un terç, “a mi ja m’està bé”). Eh!, no vull que penseu que faig castells només per això (encara que això ajuda una miqueta).

Què podriem dir del pilar cara-girat? Espero continuar fen-t’ho molts, molts, molts anys, perquè és una experiència única i irrepetible. Les persones que fan el pilar amb mi, perquè no dir-ho, estan (com diríem a Calzadilla) “de puta madre”, i fer el pil ar amb ells, doncs, t’excita més. Potser si ho fessis amb persones que no tinguessin, més o menys, l’aspecte físic com ells, com ho diria?, que no estiguessin “cachas”, que no tinguessin prou cul per tocar, que no m´atraiessin fisicament, potser no seria el mateix.

Ara no penseu que me’ls vull lligar, però és la veritat, hi ha gent a la colla molt maca i atractiva (noies que no tingueu “xicot” aprofiteu i les que tingueu també, per què no?).

Ja m’he he perdut, ja no sé per on anava. Ah! si, de la sensació que es té al pujar al pilar cara-girat.

Quan dic, o diuen, per què no fem el pilar cara-girat?, jo ja començo a posar-me nerviosa. La veritat es que tinc moltes ganes de fer-ho, però no només aquests pilar, sino, tots, ja que m’agrada molt fer castells, jo per mi, estaria pujant sempre i a tot hora. Això de fer castells és una obsessió. No sé si hi ha alguna persona a la colla que tingui més ganes de fer castells que jo.

Una altra vegada “m’he anat de l’olla”!!

Bé, quan començo a pujar pel segon,com explicar-ho?, només estic pel pilar i per res més,i és en l’únic pilar que no tinc por de caure (després ja us explicarè perquè).

Quan poso un peu a la faixa ¡ Déu meu senyor!, és un dels moments més excitants, perquè tinc la meva cara enfront “ les parts íntimes” del terç (com em recorda al David i al Sergi, quan fan el pilar aixecat per sota). Només és un moment, fins que poso el segon peu al coll del segon, però és molt excitant, perquè tens les dues mans al cul del terç, i només amb aquesta posició.... Després, quan tinc els dos peus sobre els hombros del segon..., no es pot explicar això, estàs completament arrambada al terç. Sento les seves mans per la meva cintura, agafant-me molt fort per no caure;jo també m’agafo fort i perquè m’hi trobo molt bé (es podria acabar el pilar aquí, no?). La meva cara està molt a prop de la seva (a vegades estan juntes). Noto com la seva galta em frega la meva, com el seu alè penetra en la meva orella. Hi ha cops que els seus ulls i els meus es troben, però només per un moment, i després es perden. Noto com m’abraça molt fort, com sino volgués que m’ananés del seu costat, però m’ haig d’anar pe r estar més a prop de Déu i saludar-li. Però estic tranquil.la perquè sé que tornarè una altra vegada al seu costat, sé que podré sentir una altra vegada el seu cos, calent, tens ,fort...

Sento que el seu pit està unit al meu, el seu sexe tocant tocant al meu sexe...(ho heu de viure per sentir-ho). Tot això són segons, però ho vius intensament. Després es quan ve la part més “chunga” del pilar. Haig de posar el peu al costat del “membre vi ril” o sobre, i llavors, haig d’anar amb compte per no fer mal; poso el segon peu a la seva má, un genoll a la seva espatlla, seguidament un peu a l’altre, i finalment faig l’últim pas, i.... ja està carregat el pilar cara-girat!!!!

Quan estàs a dalt, tens ganes de baixar, per què? Ara ho sabreu.

La baixada, s’ha de dir , que és molt complicada, seria, jo crec, allò més difícil del pilar. Doncs quan vas baixant (de la Font del Gat...), et vas agafant amb les mans on pots. El cul és una part que s’ha de tocar per collons, sino vols caure, així que, a tocar el cul!. Després quan baixo pel segon, és com sempre, com si baixés d’un pilar “normal”.

Un dia, però, van caure. Quina bona sort!!! Això de caure podriem repetir-ho més vegades.

El pilar va caure pel davant, si es considera el davant, la Facultat d’Arquitectura, perquè,si es mira del costat del terç, podriem dir que va caure pel darrera. Doncs, bé, per mi el pilar va caure pel davant,i vaig caure sobre el terç, al terra. Perill!! ! D’alt d’un pilar és difícil fer coses luxurioses (bueno, si t´ho proposes es poden fer moltes, i això ja ho comprobareu quan llegiu “La Pinya Horizontal”), però al terra? Eh! són més fàcils de fer, però amb tanta gent,home!, et talles una miqueta.

Finalment, vull dir que fer aquest pilar és molt excitant, morbós, divertit...Segons les persones que ho facin, crec, que pot ser interpretat d’una manera o d’una altre i es poden sentir unes coses o unes altres, però pel que fa a mi, dir que m’agrada mol t fer-ho, en part, per tot això que he explicat, però principalment, perquè m’agrada molt fer castells, i sobretot, m’agrada fer-los, perquè ho faig amb una colla collonuda, “de puta mare”, i amb una gent que només es pot trobar als Arreplegats de la Zona Universitària.

Estic molt feliç d’estar en aquesta colla, perquè m’ho passo genial, i perquè sé que tinc molts bons amics.

Continueu com sempre i ànim, que el tres de sis, el cinc de sis, la torre de sis i el pilar de cinc, estan al caure.

De la persona “arreplegada” que ha estat més a prop de Déu (Messies el teu pare és únic).

Aquest pilar no es podria fer amb un terç femení, si l’anxaneta és una noia, perquè no tindria gràcia. Tampoc por ser un pilar masculí, ni femení (quan el tinguem, que serà molt aviat) perquè no hi hauria morbo.

Són consells que considero importants per fer aquest pilar.

ENQUESTA, I TU QUÈ OPINES?
Per Sonia Maestre

Què penses dels Arreplegats de la Zona Universitària?

ARREPLEGAR: Recollir, collir, col.leccionar, ramassar, replegar, agafar, ajuntar, reunir Contreure, pescar, agafar (una malaltia).

ARREPLEGADOR: Col.leccionador, collidor, espigolador Tiràs.

ARREPLEGAT, ADA: s. persona sense categoria, sense qualitats (això és mentida!!!), esp. que algú arreplega amb algun fi ( per fer farres, per fer castells, per “intentar” fer una orgia...).

ARREPLEGAR: v. tr. recollir coses (som persones!!!) escampades per reunir-les; contreure, agafar (una malaltia).// v. pron. ajuntar-se coses escampades.

Ser arreplegat és ser un malalt? (queda oberta aquesta qüestió per aquell/a que vulgui constestar-la). “Jo crec que, Els Arreplegats de la Zona Universitària, és tot allò que la gent vol que sigui. Si volem que sigui una colla castellera, doncs ho serà, si creiem que és una colla d’amics, ho serà... Per cadascú és una “cosa” diferent. Per exemple, jo penso que és una colla de penjats que els hi agrada fer grans castells, i alhora passar-s’ho de puta mare; és un grup d’amics que els uneix el ser estudiants universitaris, les ganes de fer castells i de passar- ho bé.”

“Som una penya collonuda que es preocupa pels seus colegues quan van borratxos i mai no els deixen penjats. A més som els millors preparant farres maratonianes i boges que requereixen un temps de recuperació. Ah, també fem castells”.

COSES QUE NO PROPOSARÉ A LA PROPERA JUNTA

- Comprar una bota (ja m’han dit que no prou cops).

- Escriure una carta a la direcció de l’Escola d’Empresarials queixant-nos del vergonyós estat de la gespa.

- Escindir-nos tots de les colles respectives, entrar a una colla petita que estigui començant (o sigui, fer-los una OPA), escollir el Fèlix cap de Colla i el Marc cap de pinyes, entrenar la canalla i fer el 4 de 7 el mes que ve i el 4 de 8 per la Mercè ( això no ho proposaré ara per que espero que d’aquí un temps la germanor i la tolerància regnaran al món casteller i podrem fer això sense abandonar les nostres colles actuals i sense que ningú se’ns emprenyi per estar a dues colles). Si algú que no sigui arreplegat llegeix això, sàpiga que ho dic perque som molt bons, o, si més no, ens ho pensem.

ELS ARREPLEGATS COLLA DE 7 i 1/2?

El Prof. 1001 en el segon Arreplegator ens dóna amb l’exactitud que el caracteritza tot un seguit de dades molt interessants sobre el pes dels nostres castells tot comparant-los amb els d’una colla normal1. En aquell article, però, el benvolgut amic i co mpany Prof. 1001 comet dos petits errors: suposar que els castells arreplegats estan quiets i no tenir en compte tots els estats d’un castell durant la seva execució.

En aquest article no entraré a analitzar els castells que no estan quiets segons les més estrictes normes de la castellística tarragonina —amb la qual cosa també cometo un error no gens menyspreable— però si intentaré tenir en compte els diferents moments en l’execució d’un castell i les càrregues màximes que suporta el tronc. Un cop el nostre 4 de 6 està carregat i quiet el pes del pom de dalt es reparteix per igual a totes les rengles, i dóna un pes aproximat de 128 Kg. per cada segon. Si suposem que hi ha l’acotxador col·locat i el castell està quiet —cosa que com sabeu no passa mai—, llavors els segons estan aguantant 114 Kg. Però quan l’anxaneta comença a pujar per una de les rengles, el segon d’aquesta rengla aguantarà uns 170 Kg. El mateix pes qu e aguantarà la rengla per on baixi l’anxaneta.

Però això no és res, mirem ara el 3 de 6. El pes del pom de dalt es reparteix en dues meitats entre la rengla per un costat i la plena i la buida per l’altre. Els dos segons que no estan a la rengla un cop el castell està carregat estant aguantant el mate ix pes que en un 4 de 6: 128 Kg. El segon de “la rengla” però està aguantant l’altra meitat de tot el pom de dalt i això fa un total de 185 Kg. Quan l’anxaneta comença a pujar al castell el segon de “la plena” aguanta uns 170 Kg., igual que en el 4 de 6. En el moment que surt l’anxaneta i comença a baixar per “la rengla” l’afortunat segon que està en aquesta posició aguantarà mig pom de dalt (sense anxaneta) i tota l’anxaneta. I això fa un total de … 213 Kg. Recordo una frase molt representativa d’un ex-A rreplegat referint-se a un castell de la seva altra colla (C. Barcelona): «Em va passar per sobre l’acotxador i no el vaig notar !». Tot i que aquest arreplegat no estava fent de segon en aquell moment em sembla que queda molt clar el significat d’aquella frase. Curiosament aquests 213 Kg. és el màxim pes que un segon Arreplegat ara per ara s’haurà de carregar a l’esquena fins que no comencem a fer castells de set. Fins i tot si descarreguem la torre de sis els dos segons es carregaran aquests 213 Kg., un quan l’anxaneta pugi i l’altre quan l’anxaneta surti i comenci a baixar. Una altra dada interessant: quan els arreplegats fem un tres de sis amb pinya —a part de ser un gran aconteixement— en el moment de la sortida de l’anxaneta el baix que està a la re ngla aguanta uns 290 Kg., és a dir, més de quatre vegades el seu pes …

Anem ara a comparar aquests pesos amb el pes dels castells de set d’una colla normal. Un segon d’un 4 de 7 aguanta aprox. 140 Kg. (4 de 6 arreplegat: 128 Kg.) i quan l’anxaneta puja o baixa per la seva rengla ha d’aguantar un total de 155 Kg. (4 de 6 arre plegat: 170 Kg.). En el tres les diferències encara son més grans: en una colla normal el segon de la rengla d’un 3 de 7 aguanta 170 Kg. (3 de 6 arreplegat: 170 Kg.) i quan l’anxaneta comença a baixar aguanta un total de 185 Kg. (3 de 6 arreplegat: 213 Kg .). Fixeu-vos que en un castell de 7 d’una colla normal el pes està força distribuït i es només una mica superior al pes d’un castell arreplegat. En canvi, en el moment que l’anxaneta puja i baixa d’un castell arreplegat, aquest supera de molt el pes d’un castell normal de 7, i té uns desequilibris molt grans de pes entre les diferents rengles del castell que segur que no ajuden a la estabilitat del castell. Imaginem —i només dic imaginem— una torre de 6 arreplegada: un cop carregada pesaria el mateix que una torre de set, 170 Kg. cada segon, però durant la pujada i la baixada de l’anxaneta el pes que aguanten cadascun dels segons supera de quasi 30 Kg. el pes que aguantarien en una torre de 7!! O sigui arreplegats, quan estem intentant un 4 de 6 o un 3 d e 6 estem provant un castell tant o mes difícil que el castell de 7 equivalent. I d’aquí ve el títol de l’article: Som els arreplegats una colla de 7 i 1/2 ? Quant hauria de valer una torre de 6 arreplegada al concurs de Tarragona? Segur que tothom hi po t dir la seva …

Bé, s’ha acabat. En un proper Arreplegator farem un estudi acurat sobre els pilars arreplegats i parlaré de les diferents maneres de “putejar” (perdó, volia dir entrenar) al superMarc tot fent superpilars.

Pit, kalimotxo i amunt !

EL MIRACLE DEL PA I ELS PEIXOS

... i va agafar el Messíes (Mílio) un tros de pa, el va partir, i va haver-hi “buffet lliure” per tothom ...

CATEQUESI AMB EL MESSÍES II

Benvinguts, germans. Déu ens parla de mil maneres diferents, i totes són plenes de la gràcia divina, cosa fina. Déu mostra la seva grandesa amb petits fets que no són fàcils d’interpretar. Per exemple, fa temps, a Judea van succeir uns fets molt semblants als que ara succeixen a Arreplegats i que en el seu moment van donar origen a La paràbola del piloner:

Temps era temps, un fidel ateu anomenat Marc projectava la seva fé en forma de pilars; i tan gran era la seva fé que cada cop els feia més alts i més segurs. Però Déu el posà a prova i, així, féu que Marc no pogues passar del pilar de quatre per molt que ho intentés. Això va ser un fort cop per Marc, que passava hores reflexionant després d’un intent frustrat de pilar de quatre net... I tant es va obsessionar que marxà secretament al desert a pregar i volia aconseguir amb l’oració la força d’esperit neces sària per fer el pilar. I estiguè molt de temps pregant.

Finalment Marc tornà a la civilització, i ningú el reconeixia perquè oferia un aspecte penòs: li havien crescut els cabells desmesuradament i anava vestit com un indigent, amb un aspecte de gran cansanci d’esperit. Trigà uns dies a recuperar la salut i en tretant no tan sols no sortien els pilars sino que, a més, Déu el tornà a posar a prova i li robà el carburador i una roda del seu petit carro comprat a Jerusalem.

Però Marc no perdé la seva fé atea i no cedí davant les tentacions de l’anticrist ni abandonà Déu. I Déu ho veié, i jutjà en conseqüència, i fins i tot jo vaig parlar en favor de Marc. Aleshores Déu va fer el que cregué just i, entrada la quaresma, va obr ar el miracle i Marc estigué a punt de carregar el pilar de quatre net però Déu decidí esperar que la fé il·luminés a la canalla i el terç del pilar.

La tradició oral no recull la conclusió d’aquesta paràbola del piloner, ni tampoc n’hi ha constància escrita a la Biblia malauradament. Jo mateix tampoc me’n recordo de com acabava, em sap greu, però crec que la història s’està repetint i succeirà el mate ix i sabrem com acaba.

Avui hem aprés la lliçó de l’humilitat i de l’esforç en vers Déu i l’exercici de la fé en busca de la superació d’un mateix. Finalment remarcar que qualsevol semblança entre els personatges parabòlics (de la paràbola, és clar) i la realitat és pura gràcia divina.

Aneu en pau, germans.

CONTRACATEQUESI AMB No-Sé-Qui-Collons-Sóc

Estimats depravats, aixo no és una simple classe de catequesi sino que intenta ser una guia completa i absoluta cap al cami de la destrucció propia i de l’entorn. Poc a poc suposo que sereu capaços d’absorbir totes les meves doctrines i fer-ne un estil de vida. També espero, evidentment, que no feu gaire cas d’aquells perdulaires que venen falses doctrines i miracles trucats, són aquests els qui conviden falsament a PIZZA i comencen a desaparèixer de les farres un cop estan ben enconyats.

Aixi doncs començo el vostre adoctrinament enumerant-vos els 10 manaments bàsics i comentant-los per que veieu que tenen fonaments de ser (no com altres):

1 No robaràs samarretes a l’assaig sino que intentaras pujar sobre d’algú i trencar-li la butxca o la camisa. Aixó et permetrà fruir amb més delicia del seu simple i dur puteig. Si no et deixen pujar, com a mi, roba samarretes.

2 Intenta adorar dues colles alhora, veurás com els integristes de la colla formal es posen amb tu continuament. Si te’n fan deixar alguna digues que els Arreplegets no és una colla castellera (tindràs bastanta raó).

3 Només et jinyaràs quan el castell estigui bé, sentiràs un plaer intern semblant al primer manament i parlar de tu a la pinya. Si el castell està malament no et jinyis i viuràs un intens esport d’aventura.

4 Aboca’t tant com puguis a la garrafa de garnatxa, vi, ...

5 No et pagaràs les infraestructures amb diners de la colla, pero alguna coseta de tant en tant no està malament (raó al bar de la Vall d’Hebrón).

6 D’aixó de despullar-se ja en parlarem un altre dia... o nit.

7 Els caps de colla són uns indecent i no m’interessen.

8 Pots utilitzar el segell arreplegat com vulguis, té utilitats diverses i molt interessants.

9 Si no escrius articles a l’Arreplegator ho fan en Pere en Willy i companyia, molta feina, pero la que volen. Si escrius articles a ma i llargs els han de picar a màquina ells (dius que no en saps), molta feina i la quantitat que tu dius. Per tant no pas sis d’escriure articles per l’Arreplegator, pero que siguin llargs.

10 El dessè manament és sols per a iniciats i sobretot iniciades.
217 34 75 i les hores a convenir.

POR QUÉ?

¿ Por qué no somos cómo relamente queremos ser? ¿ Por qué siempre se van aquellas personas a las que queríamos tanto? ¿ Por qué no somos libres? ¿ Por qué es tan complicada la vida? ¿ Por qué es tan fácil pensar cosas, y después tan difíciles hacerlas? ¿ Quién/ qué nos está condicionando continuamente? ¿ Para qué vivimos? ¿ Con qué fin nacemos? ¿ Merece la pena sacrificar la vida, sufrir, sonreir, para después desaparecer? La luna y el sol, ¿permanecerán para siempre? ¿ Qué somos? ¿ Por qué cuando deseam os besar, no podemos? ¿ Para qué se llora? ¿ Por qué tenemos que ser como quieren que seamos? ¿ Por qué se habla de libertad cuando no la hay? ¿ Por qué no puedo abrazar a una persona que quiero, si realmente lo siento? ¿ Por qué siempre tenemos ese miedo en nuestro interior? ¿ Qué nos impide hacer cualquier cosa? ¿ Por qué olvidamos? ¿ Por qué desovedecemos? ¿ Por qué tenemos que seguir unas normas? ¿ Por qué todo necesita un orden? ¿ Por qué hay que reprimir los sentimientos? ¿ Por qué no se puede quer er a más de dos personas? Los recuerdos, ¿ para qué sirven? ¿ Por qué no podemos volver a vivir el pasado? ¿Por qué perduran los sentimientos? ¿no veís que a veces duelen? ¿ No veís que a veces nos hacen sufrir? Y las alegrías, ¿ por qué no nos acompañan siempre? La vida cambia, vamos cambiando, nuestros amigos, nuestros cabellos, nuestras manos... todo va muriéndose. Nuestra muerte, es toda nuestra vida. Nos vamos deteriorando, nos vamos muriendo poco a poco, sin darnos cuenta. ¿ Para qué ser rico, si de spués todos acabamos en el mismo lugar? ¿ Por qué comemos, o por qué nos gusta comer una cosa, si una vez comida volvemos a estar en la misma situación, antes de haberla comido? ¿ Por qué tenemos que levantarnos a las siete, cuando queremos hacerlo a las doce? ¿ Por qué? ¿ por qué? ¿ Para qué preguntarnos tantas cosas si después todo sigue igual? ¿ De qué sirve reflexionar, si no podemos cambiar nada? Estamos condicionados, y nunca podremos ser libres. La persona que diga que es libre, miente. No existe la libertad, es un valor que en sí mismo no existe; tenemos una parte de ella, pero nunca la conseguiremos del todo. Hemos dado una parte de nuestra libertad, para poder convivir, para poder organizarnos, y vivir en una sociedad. ¿ Por qué no somos etern os? ¿ Nos llegaríamos a cansar de nuestra “ muerte”? ¿ No os daís cuenta que nos estamos mueriendo? No existe la vida. En el momento que nacemos estamos muriendo. ¿ Y qué fue de aquellas flores, de aquel beso, de aquel amigo? ¿ Dónde están? No hay un pr esente, sino un devenir.¿ Podemos hablar de un pasado y de un futuro?. Pero, ¿ por qué no podemos hacer lo que realmente queremos? ¿ por qué?¿ Existe el tiempo? ¿ Qué es el tiempo? ¿ por qué no se para? ¿ Por qué en unos momentos se pasa más rápido, y en otros más lento? ¿ Por qué ahora estoy escribiendo cuando podría estar en un bar tomando unas copas, o en un local bailando? Amigos, nunca os pregunteís el porqué de las cosas, porque nunca hallareís las respuestas. Hemos nacido en un mundo prefabricado, con una carga cultlural y social, que nos es impuesta sin darnos cuenta. Aquel que diga que es libre, miente. Miro a mi alrededor y todo es hipocresía, falsedad y apariencia. Nadie expresa lo que realmente siente, nadie se conoce, y más triste todavía, n adie se conoce a sí mismo. Nuestra apariencia es tan poderosa que nos combate, y nos gana. Nos hace dudar de quienes somos en realidad. ¿ Somos aquella persona que nos gusta tanto ayudar a la gente, o somos aquella persona egoísta y materialista? ¿ Por qu é nos comportamos de una forma en un sitio y de otra en otro? ¿ Por qué? ¿ No deberíamos ser siempre igual en todas partes? ¿ Qué necesidad tengo de mentir, cuando podría decir la verdad? ¿ Por qué mi hermana es tan diferente a mí, si nos hemos formado ju ntas? Es el entorno quién nos moldea, quién nos controla. No podemos ser nosotros mismos, y no os engañeís, porque no soís así. ¿ Por qué tengo una marioneta colgada en mi hab

PereTEST(or)

Preguntes per coneixer el vostre nivell de cultura castellera i arreplegada.
Respostes per coneixer els Arreplegats de la Zona Universitària.

1- On assagem els Arreplegats quan plou?

a) Al lloc de sempre, però amb paraigües
b) A l’aula d’informàtica d’Empresarials
c) Al bar d’Industrials
d) A Industrials, entrant pel costat de Física i Química
e) Quan plou no assagem

2- Qui va ser l’enxaneta del primer pilar de 4 masculí dels Arreplegats?

a) En Joan Petit	b) El Pere	c) L’Agustí
d) El Sergi		e) El Fèlix	f) L’Andreu
g) Els Arreplegats no hem fet mai (encara) el pilar de 4 masculí

3- A quines de les següents places castelleres on els Arreplegats hem actuat en sessió golfa, hem tingut un intercanvi d’impressions amb la Guàrdia Urbana o la Policia Municipal?

a) Plaça Catalunya de Barcelona		b) Plaça Sant Jaume de Barcelona
c) Plaça del Blat de Valls		d) Plaça de la Porxada de Granollers
e) Plaça de la Vila de Vilafranca	f) Raval de Montserrat de Terrassa

4- On vam intentar el nostre primer castell de 6?

a) A l’aparcament del Campus Nord
b) A la plaça del mig del Campus Nord
c) A l’aparcament de l’ETSEIB	d) A la gespa de Bellaterra
e) A Industrials de Terrassa	f) A la gespa d’empresarials

4 bis- A quines d’aquestes places hem intentat el 3 de 6?

4 tris- I a quines l’hem intentat dos cops?

5- Què ens van regalar (a cadascú) a la nostra actuació a la Vall d’Hebron (novembre del 96)?

a) Una samarreta	b) Un clauer	c) Una carpeta-maletí
d) Un pin		e) Un bolígraf	f) Una corbata
g) Una llibreta	h) Una gorra	i) Un diccionari
j) Un plat d’espaguetis per endur-nos a casa

6- Qui eren els baixos del nostre primer (i gloriós) 4 de 6?

a) Fèlix, Agustí, Sílvia i Ester
b) Marc Carratalà, Roger Moncusí, Arnau i Roger de Sant Feliu
c) Toni Fernandez, Francesc, Cristià i Óscar de Sant Feliu
d) David Pallarès, Jordi Paretas, Jordi Torallas i Marc de Granollers
f) El nostre 4 de 6 no tenia baixos: els segons posaven un
   peu a l’espatlla de cada crossa

a) adj. Forçut, equilibrat, valerós i assenyat.
b) adj. Dit d’una persona ben plantada. / Valent, coratjós.
c) m. i f. Persona incapaç d’arribar gaire amunt en la seva activitat.
d) m. i f. Persona adolescent o adulta que fa coses pròpies d’una criatura.
e) adj., m. i f. Persona desvagada.
f) adj., m. i f. Peó rural, pagès sense terra. / Al Rosselló, els qui espigolen
   els camps després de la sega.
g) adj. (...) Que no compensa l’esforç que s’hi posa. / Malagraït, que oblida o
   menysprea els beneficis rebuts.
h) m. i f. Casteller que centra les seves activitats als actes lúdico-festius de
   la seva colla i no als actes castellers, casteller de colla no normal.
i) adj. Extremadament fèrtil, prolífic, abundant. Una vegetació luxuriant.
j) adj., m. i f. Dit d’un grup de persones considerades incompetents per una
   deteminada feina. Una colla d’arreplegats.
k) m. Ocell de la família dels pàrids amb el dors verd, el ventre negre i les
  potes blanques (Hypercaldus viridis) / arreplegat cuallarg espècie d’arreplegat,
   d’unes dimensions superiors a les altres, especialment pel que fa a la cua
   (Hypercaldus caudatus) / arreplegat de casquet espècie d’arreplegat
   caracteritzada per tenir la part superior del cap d’un color vermell molt viu,
   sovint amb unes petites taques blanques (Hypercaldus capillatus).
l) adj. Lliurat a la luxúria.
m) adj. Per sota del nivell requerit per les persones, indigne d’éssers humans.
   Unes condicions de treball arreplegades.
n) m. i f.: (...)// Grup de persones que, quan s’ajunten, es lliuren tota mena
   d’excessos. Són uns arreplegats que es passen la tarda bevent al bar.
o) adj., m. i f. D’enteniment obtús, sense vivor. // m. Tros de fusta gruixut.
p) adj., m. i f. Que es lliura a la peresa, que no vol treballar.
q) El diccionari de l’IEC no recull el terme “arreplegat”, només el verb
   “arreplegar”.

a) Arreplega’l/Arreplega-la	b) Arreplegator		c) Arreplegats
d) Birra-Barra			e) Butlletí dels Arreplegats
f) Desfassaments Absoluts	g) El Canalla 		h) El Pati
i) Farrafaixa			j) Fot-li Pinya		k) Galifardeuator
l) Galifardeus			m) Gespa morta		n) La Pinya Horitzontal
o) La Vanguardia Castellera	p) La Veu dels Galifardeus
q) Lo Tio Pep			r) Lleva’t la faixa	s) Megapoms
t) El (Puto) Arreplegator	u) Pinyes, melons i pastanagues	v) Plegui
w) Primera Carta del Mílio als Fidels de la Zona Universitària
x) Programa de Farres i Orgies	y) Què Es Crema?
z) Sense tallar-se		a1) Suc de Pinya		b1) Zona Verda

a) Vermell	b) Salmó	c) Negre	d) Blau UPC
e) Blau UB	f) Gris		g) Tots els colors anteriors foren proposats

10- Quin dels següents castells no ens ha caigut mai?

a) Pilar de quatre	b) Torre de cinc	c) Tres de cinc
d) Quatre de cinc	e) Cinc de cinc	f) Tres de sis
g) Tots els anteriors ens han caigut algun cop
h) Cap dels anteriors ens ha caigut mai
i) Als Arreplegats no ens ha caigut mai un castell

11- Abans del nostre primer aniversari, quins arreplegats havien pujat al al nostre primer castell i al nostre millor castell?

a) Agustí		b) Cristià			c) David Pallarès
d) Ermengol		e) Ester Maestre		f) Fèlix
g) Francesc		h) Marc de Granollers		i) Jordi del Vendrell
j) Jordi Sucarrats	k) Jordi Paretas		l) Laia
m) Montse		n) Sergi			o) Sílvia
p) Ningú		q) Cap de les anteriors

12- Quants arreplegats van anar al sopar de l’aniversari amb la camisa de la colla? (Pregunta proposada pel Willy)

a) Cap	b) Un	c) 2	d) 4	e) 8	f) 16	g) 32	h) 64

13- Haver-se passat el matí de dijous preparant coses per l’aniversari, posar-se la camisa, pilar de 4 per sota, 4 de sis amb agulla, intent desmuntat de 3 de 6, 3 de 6 carregat, torre de 5, pilar de 4 masculí, entremig fer pinya als Ganàpies, dinar, farr a tota la tarda, veure el vídeo de l’actuació, sopar arreplegat, més farra (pilars inclosos) a la discoteca, empalmar obrint el bar d’industrials a les 7:30, microfesta d’industrials fins als volts de la 1 i continuar cantant a la delegació d’alumnes fins passades les 4. El dia del nostre aniversari i el següent tots vam fer algunes d’aquestes coses, però, quants arreplegats van empalmar-les totes i divendres a les 4 encara estaven a la delegació amb la camisa de la colla?

a) Ningú, com sembla evident.
b) Només el Willy.
c) Dos (el Claudi i el Jordi Torallas).
d) Dos (el Marc i el Suca).
e) 7	f) 16	g) 32

14- Al PereTEST(or) de l’Arreplegator 3 es va produir un fet excepcional i d’extrema gravetat: una de les solucions que donava jo estava equivocada. La pregunta era sobre el primer pilar de 3 totalment femení amb pinya femenina dels Arreplegats. En que co nsistia l’equivocació?

a) El pilar no era femení, ja que l’enxaneta era el Fèlix disfressat amb
   la minifaldilla de la Sílvia.
b) El pilar no era totalment femení ja que el baix era en Francesc.
c) El pilar no era totalment femení ja que al cap d’unes setmanes l’enxaneta
   va descobrir (en una revisió mèdica) que no era una noia sino un noi amb un
   seriós problema grandular que li havia alterat el desenvolupament.
d) El pilar no era un pilar arreplegat ja que hi pujava una noia que no era
   arreplegada.
e) El pilar no es va descarregar.
f) El pilar es va descarregar, però ja abans de carregar uns quants nois van
   haver-se d’afegir a la pinya femenina, que no era suficient, pel que no pot
   considerar-se un pilar amb pinya femenina.
g) El pilar no es va fer a la Plaça Catalunya sino a la plaça Benet i Muixí.
h) Honradament, no podem considerar que el pilar fos vàlid, ja que si es va
   aguantar va ser perque el Mílio va fer un petit miracle, deixant en suspens
   la llei de la gravetat a tota la plaça.
i) No és veritat que la resposta estés equivocada. El PereTEST(or) és infal·lible.

15- Per increible que sembli (si més no m’ho sembla a mi), aquesta no era l’única errada del PereTEST(or) 3. En una altra pregunta, es demanava en quin dels llocs de la llista no s’havia pogut veure un arreplegat en pilotes. Doncs bé, la resposta correcta havia de ser a tots (i això que en proposava de molt poc indicats). Jo afirmava que al nostre local no haviem vist ningú en pilotes, però, com va ser que això és fals?

a) El que es va despullar a l’Autònoma i a la Plaça Catalunya (no escric
    noms), també ho va fer al nostre local, i al so de la mateixa cançó.
b) És el lloc habitual de les orgies arreplegades (però jo no ho sabia, perque
   no m’hi conviden mai).
c) Venint de la platja, un arreplegat s’estava canviant, quan un (diguem-ne) amic
   seu se li va endur la tovallola (o el que estés fent servir per cobrir-se).
d) En una prova de quatre de cinc net, l’aixecador li va baixar els pantalons a un
   terç, accidentalment (no es va quedar en pilotes exactament, però les ensenyava,
   si més no).
e) Una vegada, després d’un assaig, un terç i un dos van quedar-se al local
   comentant qüestions de caire tècnic, i fonts de solvència contrastada asseguren
   que al cap d’unes hores eren sota l’arbust (al costat de la paperera), i la roba
   (tota la que duien) estava escampada per la gespa.
f) No és veritat que la resposta estés equivocada. El PereTEST(or) segueix essent
   infal·lible.

16- Quin va ser el millor castell que hem assolit essent cap de colla en Jordi Paretas?

a) La torre de 5 carregada.
b) El 4 de 6.
c) El 3 de 6 carregat.
d) El 3 de 6 descarregat.
e) El 4 de 6 amb agulla
f) En Jordi Paretas no ha estat mai cap de colla dels Arreplegats.

17- Qui és l’actual tresorer dels Arreplegats?

a) En Guillem Cansado		b) En Jordi Sucarrats
c) En Marc Carratalà		d) En Toni Hernández
e) En Toni Fernández		f) La Laia Cortès
g) L’última assemblea va decidir no nomenar un tresorer, donat que de moment no
   tenim un ral.

a) Amb so membre	b) Amb son conill	c) Amb sa pastanaga
d) Amb sa minga		e) Amb sa titola	f) Amb sa perdiu
g) Amb son cuquet				h) Amb es membre
i) Amb el seu sexe	j) Amb s’eina		k) Amb s’estri
l) En Joan Petit està, com el Dr. Frederic Avall, a favor de la regeneració
   moral de la colla, i no diu que balli amb cap de les coses esmentades mes amunt

19- Quina de les següents coses ens prohibeixen els nostres estatuts?

a) Actuar per d’altres associacions
b) Actuar per associacions de caire polític
c) Actuar per partits polítics
d) Actuar en actes electorals
e) Actuar en actes electorals sense cobrar
f) Presentar-nos a les eleccions
g) Modificar els nostres estatuts
h) Descarregar el 3 de 6
i) Fer actes escandalosos o contraris a la moral

20- Quina de les següents colles no va de verd?

a) Arreplegats de la Zona Universitària
b) Castellers de Ripollet
c) Castellers de Sabadell
d) Castellers de Sant Pere i Sant Pau
e) Castellers de Vilafranca

a) 1	b) 2	c) 3	d) 5	e) 10	f) 16
g) Els Arreplegats no hem tingut mai una tècnica

22- El normal és que les nostres actuacions en sessió golfa no s’anunciïn, ja que solen fer-se de nit i totalment d’incògnit, però en una ocasió en vam fer una en un lloc i moment en que estava anunciada una actuació castellera. Quina colla era l’anunciad a?

a) Castellers de la UPC		b) Ganàpies de l’Autònoma
c) Falcons Universitaris	d) Castellers de Pedralbes
f) Castellers de Sant Cugat	g) Arreplegats de la Zona Universitària
h) Bordegassos de Vilanova, Castellers de Barcelona i Minyons de Terrassa.

a) L’Albert Vila	b) El Marc Carratalà	c) El Willy
d) Jo (el Pere)		f) En Jordi Paretas	g) En Dani Montesinos
h) En Roc Camí		i) La Dolça Roca	j) En Frederic Avall
k) La Laia Cortès	l) La Judit		m) El Suca
i) Els Arreplegats no hem tingut mai president. El màxim càrrec de la junta
   de la colla s’anomena “primer síndic” (article 4 dels estatuts).

a) El Jordi Paretas	b) El Sergi	c) El Marc	d) El Pere
e) L’Ester		f) El Fèlix	g) El Joan de Vilanova

a) El designa el cap de colla anterior.
b) L’escull la junta.
c) L’esculla la tècnica.
d) L’escull l’assemblea.
e) S’escull per sorteig entre els membres de la tècnica.
f) Els candidats faran un pilar de 2 amb el candidat a sots-cap de colla,
   i els que l’aguantin més estona, guanyen.
g) Els candidats ho dirimeixen a cops de puny.
h) El nomena l’Univers.
i) Els nostres estatuts no esmenten que tinguem cap de colla.

a) PereTEST(or)		b) Vocabulari Arreplegat
c) Fotos		d) Un missatge de la presidenta
e) Un sumari		f) Les tapes verdes
g) Grapes

a) Una ganàpia					b) Dos professors de la UPC
c) Tres mallorquins				d) Quatre US Marines
e) Una unitat mòbil de la ràdio			f) Un cuc de terra
g) Hem tingut assajos amb tots els anteriors (no simultàniament)

a) Quatre de set.	b) Cinc de sis.		c) Dos de sis.
d) Quatre de sis amb agulla.		e) Tres de sis.
f) Quatre de sis.	g) Torre de cinc.
h) Els Ganàpies han fet castells millors que aquests aquest any.
i) Els Ganàpies no han assolit aquests castells aquesta temporada.

Nota d’agraiment: Agraeixo a la Montse, l’Andrea i el Fèlix que m’avisessin dels errors al PereTEST(or) de l’Arreplegator 3, cosa que m’ha permès rectificar tot fent les preguntes 14 i 15 d’aquest (si de nou preguntes en vaig pifiar 2, amb n omés les pífies d’aquestes 33 segurament podré fer un PereTEST(or) monogràfic d’equivocacions). També vull donar les gracies a tots els que a les preguntes 14 i 15 hagin triat l’última resposta; em sap greu haver-los decebut.

LA FRASE DEL MES

Maurici, 21-1-97

Nota: El Maurici és un paio que va a Anglès amb el Willy.

A.A.A.

Supermarc

Ja està aquí.

Ja és una realitat.

Ja existeix: L’Associació d’Amics dels Arreplegats (també anomenada A.A.A. o Triple-A o Ax3).

Però què és exactament? Podria definir-se com un matxembrat de: club de fans, cassal de vells combatents, fundació de suport y grup de teràpia de la castellodependència.

Tots els arreplegats y exarreplegats que vulguin tindran l’oportunitat de rubricar l’acta fundacional y aprovar els primers estatuts durant l’assemblea extraordinària del proper dimecres 12 de març.

Aquí hi ha una selecció dels 4 articles més destacats dels estatuts:

Article 1

Amb la denominació Amics dels Arreplegats es constitueix l’associació, que, a l’empara de l’article 22 de la Constitució, regularà les seves activitats d’acord amb la Llei 191, de 24 de desembre de 1964, i els seus estatus.

Article 2

Els fins de l’associació són:

1.Promoure, incentivar i afavorir el contacte, fora de l’àmbit estrictament casteller, de tots els membres de l’Associació «Arreplegats de la Zona Universitària», així com de tots aquells membres de la mateixa associació que, en motiu d’haver finalitzat e ls seus estudis universitaris, no puguin pertànyer ja a l’esmentada colla castellera.

2.Vetllar pel millor funcionament de l’Associació Arreplegats de la Zona Universitària, prestant tot el suport tècnic, humà i logístic possible, sempre que la junta directiva d’aquesta associació així ho sol.liciti i mantenir una estreta i desinteresada c ol.laboració amb l’esmentada associació.

3.Difondre el món casteller en general, i les colles universitàries en particular, en la societat, organitzant actes divulgatius.

En queda exclòs tot ànim de lucre.

Article 4

Poden formar part de l’associació:

1.Tots aquells que hagin estat membres dels Arreplegats de la Zona Universitària i que actualment no ho puguin ser per motiu de la finalització dels seus estudis universitaris.

2.Tots aquells que pertanyin actualment als Arreplegats de la Zona Universitària desenvolupant en ella un paper actiu durant un període mínim de temps que la Junta directiva tindrà establert.

3.Qualsevol altra persona que, bé sigui per la seva vinculació a la colla castellera Arreplegats de la Zona Universitària, bé per la seva col.laboració amb els Amics dels Arreplegats o per altres motius, presenti una sol.licitud a tal efecte i la Junta D irectiva ho cregui oportú.

Article 14

1.Regirà, administrarà i representarà l’associació la Junta Directiva, que està formada per:

a)el president,

b)el vice-president,

c)el secretari,

d)el tresorer,

e)els vocals (un dels quals membre i representant dels Arreplegats de la Zona Universitària, a poder ser el seu president).

2.L’elecció dels membres de la Junta Directiva es farà per votació de l’Assemblea General.

3.L’exercici del càrrec serà gratuït.

La intenció de la Triple-A és de tenir un local a Barcelona que serveixi de Seu Social perquè tots els membres hi puguin disposar lliurement: podran venir a estudiar, a prendre una copa amb els amics (o dotze) o , simplement, a veure si troben algú per xe rrar.

Esperem que la idea entusiasmi al màxim nombre de gent possible.

REVISTA DE PREMSA: EL PATI

En aquesta nova i breu secció mirarem de comentar d’altres publicacions castelleres (o no), a la vegada que fem una selecció de coses interessants que hi apareixen. Dit d’altra manera, si vosaltres ens envieu col·laboracions, les hem de treure d’on sigui , que per això serveix tenir un arxiu.

La revista que tindrà el diguem-ne honor de ser la primera a passar per aquí serà el número 9 de EL PATI.

Fitxa tècnica:

Nom: EL PATI

Número i data: nº 9, maig de 1996

Edita: Xics de Granollers.

Periodicitat: No ho indica enlloc, però surt poc sovint.

Pàgines: 28, mida DIN A-4

Colors: Dos (blanc i negre), excepte la capçalera que també té vermell.

Publicitat: 25% de la superfície foliar.

Faltes d’ortografia: Només n’hi he vist dues.

Obtenció: Els xics dels arreplegats no en porten (diuen que n’hi ha poques). La meva la vaig trobar en una pila al Museu de Granollers.

A més de tots els articles on la colla parla de si mateixa, que és pel que les colles fan (fem) revistes, s’hi troben coses interessants, com un consultori sentimental (com el del nostre Doctor Quarts Amunt, només que el seu es diu Doctor Amor), una recep ta de marmitako i un comentari de places castelleres. En aquest número fan la fitxa tècnica de la plaça de La Bisbal la diada de la Mare de Déu d’Agost; hi indiquen el millor lloc de la plaça, la disponibilitat de bars, els castells que poden esperar-s’hi i d’altres informacions pràctiques pels que vulguin anar-hi en propers anys.

El primer fragment d’article que hem triat és obra d’un arreplegat, l’Oriol Guinart:

El primer folre dels Xics

Estic il.lusionat. Després de totes les pressions rebudes, sembla que hi ha gent que aprecial els meus estudis i que creu en la meva rigurositat científica. Així, doncs, em disposo a exposar les conclusions del meu primer estudi de camp realitzat per encà rreg. La temporada passada, després de fer el quatre de vuit, a la gent de la tècnica, en un estat de deliri mental prou important, se’ls va ocórrer fer una prova de folre.

Ja n’hem parlat en alguna ocasió, que certes presències femenines fan augmentar el soroll, argument discutible i discutit. El que és indiscutible és que el soroll augmenta amb la pressió i amb la foscor. (...)

(...) Finalment, també sembla que gairebé es va aconseguir el principal objectiu: posant els pesos pesants a sobre el folre s’aconsegueix una compressió important dels components de la soca i el castell perd alçada. Tant és si el dia que tirem la torre de vuit a plaça la gent pregunta on és la soca. Sempre serem a temps de dir que era sota els enormes peus dels del folre.

“En aquell moment el cap de colla va cridar amb molt de seny: ‘Acotxador, amunt i sense fer estrebades! Terços, poseu-hi collons que les crosses sembla que fan figa!’ Però tot plegat, el castell va fumbre un pet com una gla.”

En aquel momento el cabeza de grupo chilló com mucho coco: ‘Levantador, arriba y sin hacer movimentos bruscos! Tercios, poner testículos que las sobaqueras parece que... (osti, que no em surt!) les empiezan a temblar los muslos!’ Pero, de todos modos el castillo se metió un guarrazo apoteósico. (Vanessa Catalán)

En ese momento, el cabo de la compañía chilló concienzudamente: ‘Aupador, pa’riba y sin dar tirones. Tercios, poned testículos que las muletas parece que se mueren (o que se están cagando de cansancio). (És molt difícil, eh!) Mas al final (això és influèn cia dels jocs florals), el castillo cayó de golpe y porrazo. (Meritxell Remolins)

Y en ese preciso momento el representatne legal del grupo avisó con gran conocimiento: ‘Chaval, el de arriba, pa’riba y con ojo! Terceros, poner lo que tenemos los españoles porque hay unos desconocidos que no aguantan!’ Pero los elementos no fueron afine s al deseo popular y el castillo no pudo luchar con los elementos y se vino abajo. (Àlex Serra).

CANÇONER ARREPLEGAT: Arreplegats anirem caminant

Última revisió: 16-10-2001

© Webmaster: admin@arreplegats.com. Abril 1.996-99.