En aquest cinquè exemplar de la revista podràs trobar els següents continguts:

A TALL D'EDITORIAL
Per fi! una editorial que no és el pal de sempre del vocal de revista demanant articles! Però que el pal sigui diferent no implica necessariament que sigui menys pal).

NOTÍCIES
El que les fa és sempre l'últim a assabentar-se del que passa, però per intentar-ho que no quedi.

MISSATGE ADREÇAT A TOTS ELS SEGONS ARREPLEGATS
De part de la cap de crosses. Les crosses recorden que planten cara, al mateix lloc on els segons planten peu.

CASTELLS A PERPINYÀ
La nostra apoteòsica actuació a Perpinyà.

CRÒNICA DES DE LA UAB
Actuació a l'Autònoma.

EL MIRACLE DE LA PISCINA
El segon miracle.

1 ANY, 1 DIA, 23H I 30 MINUTS
Història d'un tres de sis descarregat.

COL.LECCIÓ D'ENTREVISTES A LA JUNTA
El secretari i el sots-secretari foten el seu pal.

ESTIMAT DR. QUARTS AMUNT
Les inquietuds del Dr. Dosos Jinyats el mouen a demanar ajut facultatiu.

DEL SANTORAL ARREPLEGAT
Blasfèmia? Revelació? Santes paraules? Valoreu-ho vosaltres.

CATEQUESI AMB EL MESSIES III
Us ho demanem senyor.

PereTEST(or)
Preguntes per coneixer el vostre nivell de cultura castellera i arreplegada. Respostes per coneixer els Arreplegats de la Zona Universitària.

HORÒSCOP
Horòscop per a tots els signes.

CANÇONER ARREPLEGAT: El blues de Perpinyà
La primera cançó arreplegada a dues veus per cor mixte. Gran èxit a Valls i Perpinyà.

(És dur que dues noies et diguin que no)

Quan jo era petit (i d’això fa temps) la societat era una mica diferent de l’actual, en alguns aspectes. Com fan totes les criatures, jo començava a creixer trobant normals les coses que veia al meu voltant. Així, era per mi el més natural del món el que les dones tinguessin dins la societat un paper diferent del dels homes, secundari i limitat bàsicament a l’àmbit domèstic.

Després vaig anar creixent (a la vegada que els valors comunament acceptats al meu entorn canviaven), i em vaig anar adonant que totes les persones tenen un cervell igualment capaç, i que tots tenim les mateixes potencialitats per ocupar qualsevol lloc. E ncara estava fermament convençut d’aquest principi quan vaig arribar als Arreplegats i quan vaig entrar a la tècnica de pinyes.

Al cap d’un temps vaig proposar de millorar l’organització de la tècnica de pinyes amb la incorporació d’un/una cap de crosses. Per la naturalesa de la seva funció, aquesta persona havia de coneixer com treballen les crosses, i qui millor ho sap són preci sament les mateixes crosses, pel que la persona indicada és, precisament, una crossa. A més, sovint qui més pateix les conseqüències de la mala elecció d’una crossa és la crossa mateixa, pel que haurien de ser les crosses les més interessades a què des de la tècnica de pinyes se’ls dispensi l’atenció que mereixen.

Si jo hagués conservat els prejudicis sexistes de fa vint anys, possiblement no hagués pensat que una noia normal estés capacitada per aquesta responsabilitat (potser hauria pensat que no serveixen manar, o que no saben organitzar res, o que no pensen, o vés a saber quina barbaritat hauria pensat) i hagués proposat un noi pel lloc (hi ha un parell de baixos que ho podrien fer força bé), o potser no se m’hagués ni ocorregut precoupar-me de les crosses.

Però sortosament, tots aquests estúpids prejudicis ja no els tinc, i vaig proposar com a cap de crosses una de les millors crosses formades a la colla. La decepció em va arribar quan després d’algunes setmanes de dubte en que no va arribar a desenvolupar les seves funcions, va renunciar.

Tot i això, les raons que m’havien portat a proposar-la seguien essent plenament vàlides, i aquesta vegada me’n vaig voler assegurar. Així, abans de proposar una nova candidata (que fós una bona crossa amb experiència) i li vaig preguntar si acceptaria el càrrec (“Si tinguéssim cap de crosses t’agradaria ser-ho tu?”). Aquest cop no podia fracassar.

Ara, però, sembla que algunes de les meves conviccions més profundes estan a punt d’estavellar-se contra la dura realitat: aquesta cap de crosses sembla que també vol dimitir. Em nego a creure que les noies tinguin algun problema que les incapaciti pels l locs amb una (mínima) responsabilitat. Em nego a acceptar com a evidència que en una colla on la meitat (o gairebé) dels membres són noies, molt poques noies vulguin fer organitzar ni manar. Gairebé cap excepció: la presidenta i la tècnica de canalla (que només faltaria que si la canalla son tot noies, la tècnica de canalla també fossin nois).

Tot i això, encara conservo l’esperança en la igualtat de tots els éssers humans, encara penso que res m’obligarà a tornar als prejudicis de la meva infantesa i res m’induirà a pensar en les dones com criatures grans (per molt que aquí siguin la canalla). Encara conservo l’esperança que la cap de crosses no dimitirà, i que això em donarà forces per seguir esperant que el proper dimecres (com he esperat cada dia que hi ha hagut junta des que tenim junta), a la junta de la colla la proporció de noies serà s emblant a la proporció de noies que hi ha a la colla (com ja sabeu, la junta és oberta a tothom).

Ara bé, també podria ser que estigui equivocat, que els prejudicis, per bé que antiquats, siguin encertats, i que els masclistes a ultrança tinguin raó. Confio que no.

NOTÍCIES

Nou cap de colla
Com ja us vam informar que passaria, hem escollit un nou cap de colla per substituir l’anterior (en Jordi Paretas, que va dimitir per motius laborals). Com tothom s’esperava, va sortir escollit en Fèlix Casanova, que, a l’assamblea, va anunciar una línia continuista respecte el seu antecessor, i va donar com a objectius pel que queda de temporada descarregar el tres de sis com a mínim un parell de cops, el cinc de sis, el pilar de cinc “si està” i els pilars de quatre masculí i femení simultanis. Cal fer notar que sembla que estem en el bon camí per acomplir aquests objectius: en el poc temps que porta el Fèlix de cap de colla, ja hem descarregat el tres de sis (a Perpinyà), el cinc de cinc net (en dos assajos), hem carregat el pilar de quatre net (també en un assaig) i hem descarregat el pilar de quatre femení (ha esdevingut habitual descarregar el pilar de 3 femení net amb aliniacions diferents).

Ja tenim pinya
Concretament tenim pinya@casal.upc.es, la llista de distribució de mails dels Arreplegats (pels “analfabits” com jo, això vol dir que si envieu un mail a aquesta direcció, el reben tots els que estan apuntats a la llista, que s’espera que aviat seran tots els arreplegats que tenen una direcció de correu electrònic). Per fer pinya (per apuntar-vos a la llista) envieu un mail a la direcció de les delegacions dels Arreplegats al Campus Nord arreple@casal.upc.es, indicant-hi la vostra direcció.

L’arxiu evoluciona
Al número anterior us informavem que a la delegació del Campus Nord estavem mirant de fer un arxiu de revistes castelleres. No hem rebut un allau d’arreplegats portant revistes de les seves colles, tal com esperavem, però els fons de l’arxiu han experimen tat un espectacular creixement del 100% (ara hi ha dues revistes). O sigui, l’arxiu ha abandonat el seu estat embrionari per passar a l’estat raquític. Degut a aquesta manca de material aquest número no té la secció «Revista de Premsa».

MISSATGE ADREÇAT A TOTS ELS SEGONS ARREPLEGATS

Com a cap de crosses se m’han comunicat una sèrie de queixes referides a la llargària de les ungles dels peus dels segons. Segons sembla la compressió a la qual són sotmeses les crosses, (especialment en castells com la torre amb dues agulles), fa que la longitud de les ungles dels segons esdevingui un veritable perill per la integritat física (bàsicament facial) de la crossa. Així doncs, us transmeto el seu ultimàtum:

« O es tallen les ungles, o no ens posem més.»

Per tant, de bon rotllo però vosaltres trieu; o una pedicura o els castells nets (i que no ens passi res amb el 4 de 7).

La magnífica actuació que duguerem a terme a Perpinyà fou molt important per diversos motius. Per una banda, aquest és el primer cop que una colla universitària fa castells a l’altra banda dels Pirineus. Per l’altra, va ser en aquesta actuació on poguerem descarregar d’una vegada per totes el tres de sis, castell que fins ara se’ns havia resistit.

Varem ser convidats a actuar per l’Associació Catalana d’Estudiants, de la Universitat de Perpinyà. El planning del cap de setmana era, doncs, actuar el divendres, assistir a l’assaig d’una nova colla castellera en estat de creació a Perpinyà el dissabte, i finalment, tornar el diumenge (per descomptat, també s’hi incloïa la farra). Jo només vaig poder assistir a l’actuació del divendres; per tant, potser aquest és un tema que us podeu anar pensant per al proper número de l’Arreplegator: que va passar la resta del cap de setmana? (crec que el tema és prou interessant...).

(Afegit del Pere: si algun dels quatre o cinc que m’han dit que farien un article sobre el tema per aquest número i no l’han fet té a bé fer-lo, que me’l porti pel següent).

El viatge d’anada va ser força ràpid; de tres hores, més o menys. Vam fer una aturada per esmorzar a la Porta Catalana, a la Jonquera; allí ja vam fer un primer pilar de quatre, per escalfar motors.

Un cop vam haver arribat, vam dirigir-nos a la plaça de la Facultat de Ciències de la Universitat de Perpinyà. Allí hi havia congregats un munt d’estudiants, que esperaven la nostra actuació (o potser era una bona excusa per fer campana?), tot i que el te mps no acompanyava gaire (es podia apreciar un “lleuger” vent de Tramuntana).

Vam encetar la actuació amb un magnífic pilar de quatre aixecat per sota descarregat.

El seguí, en primera ronda, un intent de tres de sis, que va haver de ser desmuntat. Cal dir que en aquest intent varem comptar amb la inestimable col.laboració de molts estudiants.

Seguidament, un nou intent de tres de sis fóu finalment descarregat, amb la conseqüent eufòria per part de la colla. I, després, es descarregaren el quatre de cinc net, la torre de cinc, i el cinc de cinc. Finalment, es tancà plaça amb un darrer pilar de quatre.

Després de l’actuació, els estudiants perpinyanencs pogueren gaudir de la nostra àmplia gamma de balls, entre els quals es troba, com no, “Lo tío Pep”. Cal dir que aquest és un ball típic en acabar una actuació arreplegada.

CRÒNICA DES DE LA UAB

ACTUACIÓ: Dimarts 18 de març, 12:00 h., Plaça Cívica (UAB).
COLLES: Arreplegats i Ganàpies.
MOTIU: Inaguració del teatre de la Plaça Cívica.

11:45- Hora en que arribo al fantàstic Campus de l’Autònoma. El temps acompanya i es gaudeix d’una solejada jornada. Curiosament no veig cap rastre de l’incendi del qual es parlava el cap de setmana anterior. A la Plaça Cívica ja hi ha una trentena d’Arre plegats que esperen. Els Ganàpies van arribant progressivament de les diferents facultats. Tot està preparat. Observo que al igual que jo (ja sé que no tinc perdó ), uns quants Arreplegats també venen amb pantalons blaus. Somric, penso en Perpiny à; el blanc s’embruta fàcilment.

12:00- Comença l’actuació.

Som nosaltres qui obrim plaça (una plaça poc convencional però una plaça al cap i a la fi ). I ho fem amb el pilar de 4 aixecat per sota. Al crit de l’agulla, l’Esther, el Sergi i el Jordi de l’Albera es van enlairant. Es fa l’última aixecada... perfecte. El pilar està carregat. Ara ve la part difícil (o millor dit, més difícil ). S’ha d’agafar el segon « molt fort» i baixar-lo. Després d’unes quantes batzegades es descarrega el quart pilar de 4 aixecat per sota.

Torn per als ganàpies que també basteixen un pilar. El podriem definir com un pilar de 3 girat a dreta i esquerra, i “rodat” (amb la conseqüent sorpresa de les crosses).

La nostra actuació va consistir en un 3 de 5 net (molt «currat» a nivell de dosos, però perfecte a terços ), i en una torre de cinc (aquest cop sense les habituals figueretes però amb malabarismes per part del Suca).

La colla amfitriona també va descarregar una altre torre de cinc.

Nota del Pere: “feliçment amb acotxador i enxaneta”.

Per finalitzar el torn dels castells es va muntar un 4 de 5 net de germanor, que, seguint la dinàmica de l’actuació també es va descarregar.

En el torn dels pilars es va provar per segon cop el pilar cara-girat. Un pilar inèdit en la història dels castells i que donada la seva espectacularitat i complexitat es fa extremadament difícil de classificar. Evidenment es van sentir comentaris tipus: « Però què fa?», « Està pujant del revés!». Si senyors; el Fèlix puja del revés; però l’Esther del dret...o del revés...o del dret, depèn com es miri... En fi: Pilar cara-girat. El primer intent va quedar en això, en un intent, ja que el pilar va fer llenya abans de carregar-se. Cap problema, es torna a intentar i aquest cop es descarrega. Segon pilar caragirat arreplegat.

Els Ganàpies tanquen l’actuació amb 3 pilars de 3 simultanis.

13:00- Hi ha vermut gratis. El bar de la Plaça Cívica és assaltat per tot de camises verdes i blaves.

14:00- La «troupe» arreplegada se’n torna a Barcelona mentre servidora entra a la classe de Política Espanyola I.

Resum:

Arreplegats
- Pilar de 4 aixecat per sota (d).
- 3 de 5 net (d).
- Torre de 5 (d).
- Pilar de 4 cara-girat ( 1i,1d ).

Ganàpies
- Pilar de 3 (d).
- Torre de 5 (d).
- 3 pilars de 3 (d).

* S’ha d’afegir el 4 de 5 net de germanor i dos pilars de 3; un de femení (per part dels ganàpies ) i un de net (el nostre); pilars que van sortir al diari de Sabadell.

EL MIRACLE DE LA PISCINA

Un cop més, el Mílio (Messies) ens ha demostrat qui és realment. Sí, ara ja no en podem tenir cap dubte. És ELL. És ÚNIC i INIMITABLE (i si no, que li preguntin a l’ex Cap de Colla Xulo). Per si encara queda algun rastre de gent de poca fe que no creu en els miracles divins, aquí teniu la història del segon miracle del Messies (pronosticada per Nostradamus, en el segle XVI):

“Ocorregué una bonica i assolellada tarda de diumenge, en el mes de març. Els Arreplegats ens haviem arreplegat (valgui la redundància) el dia abans, en una masia de Valls, per tal de fer gresca (una mica de farra, i alguna que altra orgia). Unes hores abans que el Gran Miracle esdevingués, els Arreplegats haviem organitzat una fabulosa calçotada (amb guerres de salsa incloses), i en aquella hora (devien ser cap a les quatre de la tarda) tothom estava estirat a la gespa, paint els calçots (bé, gairebé tothom...).

De sobte, la Laia va aparèixer, i ens va comunicar: “Atenció tothom. El Mílio està a punt de realitzar el seu segon miracle a la piscina. Però ara encara està fent els preparatius.” (paraules textuals). Aleshores, tothom qui estava estirat a la gespa (jug ant a cartes, a escacs, fent manetes...) va abandonar les seves tasques lúdiques per adreçar-se a la piscina, a contemplar amb admiració (i incredulitat) els preparatius del Mílio.

La piscina, tot sigui dit, estava feta un fàstig: l’aigua era d’un color verd fosc, amb una certa tonalitat amarronada. A més, hi suraven diversos objectes, entre els quals es trobaven: una escala de mà, una espècie de garrafa de plàstic quadrada, una fus ta també quadrada, i un parell de fustes més allargades. Per descomptat, de tant en tant també es veia alguna granota fent malabarismes entremig de les fustes.

El repte era clar: aconseguir col.locar l’escala, la garrafa i les fustes, “matxembrades” d’una certa manera que permetés al Mílio creuar la piscina, transversalment, sense fer companyia a les granotes. La pregunta també era clara: Com dimonis s’ho faria?

Mentre els preparatius pel Gran Miracle avançaven, una gran expectació de gent vorejava la piscina. El Mílio, mentrestant, s’ho mirava i s’ho remirava, i no ho veia del tot clar: tot havia d’estar perfectament col.locat, totes les fustes perfectament acob lades, per tal de no “fer aigües”. A més, els passos haurien d’estar perfectamen calculats: un primer peu enmig de l’escala de mà (aquest primer pas ja era prou difícil, tenint en compte la minúscula superfície dels graons), el segon peu sobre la fusta qu adrada, i finalment el pas decisiu, en una de les fustes allargades.

Les apostes volaven, a l’igual que el temps... el públic s’impacientava. Aleshores fóu quan sorgí la proposta del Jordi Paretas de creuar la piscina després del Mílio: “Si ell ho fa, també ho faré jo”. Evidentment, ningú pensava que el Mílio fós capaç de creuar la piscina; el Jordi tampoc.

Quan finalment el Mílio va decidir que tot estava en el seu lloc, van situar la passarel.la enmig de la piscina. El Messíes es va despullar (per si de cas; tot i que no es va treure ni els calçotets ni les bambes). Es va acostar a la passarel.la, i se la va mirar uns quants cops: de prop, d’una mica més lluny; agafant embranzida, i sense agafar-ne. Finalment, i sense pensar-s’ho més, va fer el gran pas...

El primer peu el va posar amb decisió i rapidesa. Va encertar. I a partir d’aquí, tot va anar molt ràpid: els passos correctes, en el lloc correcte... i, de cop, es va trobar a l’altre cantó de la piscina. Tothom estava bocabadat: EL MIRACLE S’HAVIA PRODU ÏT!!! (i només en cinc passes).

Aleshores tocà el torn a l’ex Cap de Colla Xulo. Amb un moment, tornaren a col.locar totes les fustes al seu lloc. El Jordi també es despullà (cal dir que el Jordi volia travessar la piscina en “pilotes”, però la Sílvia no el deixà), i demanà les bambes a l Mílio. Llàstima que les bambes celestials només funcionin amb el Messies...

Aconseguí de posar reeixidament un peu sobre l’escala; el segon peu ja el posà dins la piscina. I després del peu, la resta del cos. La primera frase que digué després de la remullada, fóu: “Sílvia, on tens la dutxa?”.”

I aquesta és la història del segon miracle del Mílio, i de qui volgué imitar-lo, i ho pagà.

1 ANY, 1 DIA, 23H I 30 MINUTS
Història d’un tres de sis descarregat

El tres de sis és, segurament, el castell que més ha marcat aquestes dues primeres temporades dels Arreplegats. És, sense cap mena de dubte, el castell més emblemàtic de tots els que ha descarregat la colla fins ara. El vam intentar per primer cop poc més tard de les 13h del dimarts 12 de març de 1996 i fins poc més de les 12h30 del passat divendres 14 de març de 1997 no el vam descarregar. Aquesta és la cronologia del tres de sis en aquest període de 1 any, 1 dia, 23hores i 30 minuts (aprox. 31.707.000 s egons) que explica com aquest castell ha pogut esdevenir un mite:

1r intent (12 març 96) .- Actuació a l’ETSEIT (Enginyeria Industrial de Terrassa). Primer intent de castell de sis de la colla. Intent desmuntat. A la mateixa diada, on també hi estaven els Ganàpies, vam descarregar el primer tres de cinc net de la colla.

2n intent (16 maig 96) .- Diada de primavera dels Ganàpies a Bellaterra. Primer tres de sis carregat. La setmana anterior havíem descarregat el nostre primer castell de sis, el quatre de sis, a la nostra diada.

3r intent (30 octubre 96) .- Actuació a la Plaça del Campus Nord. El vam carregar. Primera vegada que ens atrevíem amb un castell de sis sense els Ganàpies ajudant-nos a la pinya.

4t intent (12 desembre 96) .- Diada d’hivern dels Ganàpies. Intent desmuntat amb l’anxaneta a punt de travessar. Per aquelles dates ja havíem descarregat el primer pilar de quatre aixecat per sota.

5é i 6é intent (19 desembre 96) .- Ir Aniversari dels Arreplegats al pàrquing d’Industrials amb la participació dels Ganàpies. Després de desmuntar el primer intent vam carregar el segon. Acabàvam de descarregar el primer quatre de sis amb l’agulla de la colla.

7é i 8é intent (14 març de 97) .- Actuació a la Universitat de Perpinyà. Primer intent desmuntat i segon intent primer tres de sis descarregat de la colla. Per fi ens trèiem una espina que ja feia massa temps que durava.

El balanç final és, doncs:

-4 intents desmuntats
-3 carregats
-1 DESCARREGAT

Cal notar que aquest castell mai no ha caigut sense carregar, senyal de què no eren intents sense cap ni peus i que totes les vegades que s’ha intentat hi havien garanties de descarregar.

El tres de sis de Perpinyà va ser el premi a la perseverància i a la feina ben feta que ens servirà per apendre de cara a les futures fites que té la colla. Ara que es comencen a perfilar el cinc de sis i el pilar de cinc hem d’entrenar dur per aconseguir -los i, si mai ens manca la sort, no defallir i tenir en compte que, en asolir-los, la recompensa és molt més gran.

FELICITATS ARREPLEGATS I A CONTINUAR LLUITANT.

COL.LECCIÓ D'ENTREVISTES A LA JUNTA

Mílio- Montesinos, oi?
Sinus- Si.
Mi.- Dani Montesinos.
Sin.- Si.
Mi.- Molt de gust
Sin.- Igualment
Mi.- Vosté és conegut com una persona pencadora, perquè?
Sin.- Bé, podriem dir que quan una persona s’implica en una feina.... Resumint la feina ben feta no té fronteres.
Mi.- Cert, però vosté no viatja gaire, oi?
Sin.- No tot el que desitjaria.
Mi.- A part dels castell, té altres aficions?
Sin.- I tant!
Mi.- Quines?
Sin.- Els forats! i els avions.
Mi.- Puntualitzi això dels forats.
Sin.- Des de què era petit sempre he tingut afició pels forats i miro de ficar-m’hi el més endins possible.
Mi.- Desde petit??
Sin.- Si, si, desde sempre... de fet vaig sortir d’un forat i procuro tornar-hi sempre que puc.
Mi.- I ja pren les mesures de seguretat adients? perquè... els forats són perillosos, no?
Sin.- Si, si, el casc és imprescindible.
Mi.- En podria detallar una mica la tècnica pels que s’hi vulguin aficionar?
Sin.- De forats n’hi ha de molts tipus, n’hi ha de verticals i d’horitzontals, però tots tenen en comú que són mullats i foscos.
Mi.- Però què és millor, entrar-hi de cop o anar pam a pam, assegurant?
Sin.- Depèn. Si és un forat que no has fet mai és imprescindible analitzar la topografia i consultar bibliografia sobre el tema per tal de saber quines dificultats et pots trobar un cop dins.
Mi.- El primer cop, li va fer por?
Sin.- No, més que por és una sensació d’excitació per entrar en una cosa desconeguda que no has visitat mai, és... com la primera vegada que fas l’amor.
Mi.- Ja m’ho penso ja. Bé, moltes gràcies Dani, un altre dia parlarem dels avions.
Sin.- Gràcies a tu.

JA HO SABEU, ARREPLEGATS, AFICIONEU-VOS A L’ESPELEOLOGIA!!

ESTIMAT DR. QUARTS AMUNT

Suposem que li hauran arribat certs rumors sobre el viatge de tornada del gloriós triomf arreplegat a la Catalunya Nord.

És motiu de joia per tots nosaltres comunicar-li que, a més de descarregar per primer cop a la història arreplegada el tres de sis,s’ha iniciat un procés adiabàtic exotèrmic (molt exotèrmic) i irreversible en l’establiment de rel.lacions horitzontals. Ha sigut el primer pas en una llarga carrera en el qual la, segons vostè, inoperant Comissió de Farres i Orgies, ha tingut molt a veure, ja que, alguns dels seus membres van esdevenir-hi els principals protagonistes.

Un cop havent tornat de Perpinyà, uns quants arreplegats vam decidir dinar junts per del.liberar sobre el tema.

Després de moltes el.lucubracions i alguna bronca, vam arribar a una sèrie de dubtes existencials i trascendents referents a les desitjadíssimes rel.lacions horitzontals:

-En la pinya d’una rel.lació horitzontal, el primeres mans pel davant,és el més espavilat?
-Quin paper hi juga l’agulla?
-Són certs els rumors que diuen que, antigament, es posava en dubte la virilitat dels contraforts?

DEL SANTORAL ARREPLEGAT

Algú que faci el miracle de travessar una piscina (plena) caminant per sorbre l’aigua mereix esdevenir beat.

Algú que fa dos cops el miracle de travessar una piscina (plena) a peu caminant per sobre l’aigua, mereix esdevenir sant.

Algú que fa dos cops el miracle de travessar una piscina (plena) a peu caminant per sobre l’aigua i cap vegada el miracle de la multiplicació del vi, mereix ésser sant, però mereix també ésser expulsat dels Arreplegats.

Germans i amics, aquests dies d’Abril són una època especialment indicada per l’oració, ja és primavera al paradís celestial i comencen les rebaixes miraculoses al Cort Àngelus. Així doncs el catequesi d’avui us proposa una sèrie de pregàries Mesiàniques que alleugeriran les nostres afliccions:

Senyor, escolta la nostra oració i deu-nos la pau d’esperit que necessitem per lloar-vos amb els nostres castells:

PereTEST(or)

Preguntes per coneixer el vostre nivell de cultura castellera i arreplegada.
Respostes per coneixer els Arreplegats de la Zona Universitària.

1- Què ha de fer amb la cama esquerra el primer lateral de l’esquerra de la rengla d’un tres de sis?

a) Sostenir-s’hi (i prou).
b) Trepitjar-li fermament el peu esquerre al baix, per ajudar-lo a no moure’l.
c) Fregar-la lúbricament pel cul del contrafort, per tal d’animar-lo.
d) Si el baix i la crossa no deixen lloc per posar el peu, trepitjar-los
   per que s’apartin.
e) Cada cop que necessiti més pit, indicar-li al segon lateral amb una trepitjada
   (dues trepitjades per que afluixi).
f) Falcar la crossa.
g) Aixecar-la per que faci de contrapès i l’ajudi així a donar més pit.
h) Portar el ritme del toc de castells, seguint els grallers.
i) Cap de les anteriors: els tresos no porten laterals a la rengla.

2- Quin és el password del compte de la colla a l’ordinador de la casa de l’estudiant del Campus Nord?

a) pereguapo
b) farresiorgies
c) 100596
d) capdelesanteriors
e) cristiaenpilotes
f) dososjinyats
g) capdecollaxulo
h) gespa
i) quescrema
j) El password no és cap dels anteriors.

3- Excepte un, els següents manaments són apòcrifs (o sigui, no formen part dels deu manaments del Mílio, revelats a l’Arreplegator 3). Quin és el manament ortodox?

a) No rentaràs la faixa.
b) Et llevaràs rellotge i ulleres.
c) No aniràs a l’assaig amb els peus bruts ni les ungles llargues.
d) No passaràs olímpicament d’escriure articles per l’Arreplegator.
e) Honraràs presidenta i cap de colla.
f) No dubtaràs del seny del cap de colla.
g) No concebràs ni escamparàs opinions pessimistes respecte l’èxit de cap castell,
   però a la pinya acotaràs el cap.
h) No mossegaràs les orelles dels companys del davant a la pinya.
i) No passaràs d’enganxar cartells de la colla.
j) No retallaràs posters de la colla per enganxar-te l’escut a la carpeta.
k) No confondràs les bessones.
l) No pujaràs posant els dos peus al clatell del de baix.
m) No et caurà la bava quan vegis la canalla canviant-se la camisa.
n) No faràs articles criticant altres colles, encara que facin castells sense enxaneta.
o) No oblidaràs mai la data del 10 de maig de 1996.
p) No tocaràs més culs que els del segon que et correspongui.
q) Conservaràs curosament l’Arreplegator.
r) Voltaràs totes les proves.
s) Falcaràs la crossa.
t) No barrejaràs compostos químics amb bombolles amb el vi de Banyuls, la garnatxa
   ni el moscatell.
u) No desitjaràs la parella del proïsme, encara que el proïsme estigui per terra
   en un racó dormint la mona.
v) Tots els manaments anteriors formen part dels 10 manaments.

3- Com suposo que tothom sap (i si no ho sabieu, llegiu-vos l’Arreplegator 4, pàgines 4 i 5), al nostre aniversari hi vam fer el quatre de sis amb l’agulla, el tres de sis i la torre de cinc. De mitjana, quantes persones de la pinya van entrar dintre cada castell? (Pregunta proposada pel David Puigmal)

a) menys de 2	b) 2	c) de 2 a 3	d) 3	e) de 3 a4
f) 4		g) de 4 a 5		h) 5	i) més de 5
j) Cap (aquests castells els vam fer tots nets).

3 bis- I en una colla normal, quants n’hi haguessin entrat? (Definició de colla normal a efectes d’aquesta pregunta: Colla en que els baixos no fan de dosos i els dosos no fan de baixos).

4- Què té en comú el nostre actual cap de colla amb l’anterior?

a) Tenen el cabell del mateix color.
b) Viuen a la mateix a escala.
c) Tenen el mateix nom de pila.
d) Són germans.
e) Fan castells a la mateixa colla.
f) No fan castells la mateixa colla, però les seves colles respectives duen la camisa
   del mateix color.
g) Cap dels dos fa castells en una colla no universitària.
h) La pregunta no té sentit: encara tenim el mateix cap de colla de quan vam començar.
i) La pregunta no té sentit: mai no hem tingut un cap de colla.

5- Aquesta nota és un document procedent de l’arxiu del C.E.F.O.A., o sigui, del Centre d’Estudis de la Farra i l’Orgia Arreplegada (que és una institució purament científica, no organitzativa, al revés del que hauria de ser la C.F.O.). Quin dels següents fets pertany a la mateixa farra que aquesta nota?

a) Algú es va menjar la pizza incorrupta.
b) Vam fer castells a la Plaça del Blat.
c) Un arreplegat va haver de ser atès al dispensari per una indigestió (suposadament
   a causa del vi).
d) Vam tenir un intercanvi d’impressions amb la Guàrdia Urbana.
e) L’endemà vam anar a veure una actuació.
e) L’endemà vam anar a veure una actuació.
f) El Jordi de l’Albera hi va portar garnatxa.
g) Cap de les anteriors.
h) Totes les anteriors.

6- Els nostres assajos no paren ni per vacances. Quants vam ser a l’assaig de Setmana Santa?

a) 2	b) 3	c) 5	d) 7	e) 11	f) 13	g) 17
e)19	f) 23	g) 29	h) 31	i) 37	h) Cap

7- Quin va ser el primer castell de sis que vam poder carregar (o descarregar) sense cap noi al pom (o sigui, amb un pom totalment femení)?

a) El (gloriós) 4 de 6 del 10-5-96
b) El primer 3 de 6 carregat, a Bellaterra, el 16-5-96
c) El 3 de 6 del Campus Nord, aquesta tardor
d) El 4 de 6 amb agulla (de l’aniversari)
e) El 3 de 6 de l’aniversari
f) El 3 de 6 de Perpinyà
g) Encara cap: sempre que els dosos han estat noies s’ha desmuntat l’intent.
h) Encara cap: no hem intentat mai un castell de 6 amb pom femení.

8- Si la pregunta anterior l’hagués feta fa temps potser no hauria estat la mateixa la resposta. Fins quan hagués estat certa la resposta g) de la pregunta anterior?

a) Fins al (gloriós) 4 de 6 del 10-5-96
b) Fins al primer 3 de 6 carregat, a Bellaterra, el 16-5-96
c) Fins el 3 de 6 del Campus Nord, aquesta tardor
d) Fins el 4 de 6 amb agulla (de l’aniversari)
e) Fins el 3 de 6 de l’aniversari
f) Fins el 3 de 6 de Perpinyà
g) Encara ho és.
h) No ho ha estat mai: no hem desmuntat mai un castell de 6 amb pom femení.
i) No ha estat mai: sempre que hem intentat un castell de 6 amb pom totalment
   femení s’ha carregat (com a mínim).

9- Qui va pujar al nostre primer (i gloriós) 4 de 6, amb uns pantalons que no eren blancs?

a) La Sílvia	b) El Pere	c) L’Ester Maestre	d) El Fèlix
e) L’Agustí	d) El Mílio	e) El Marc de Granollers
f) El Jordi Paretas		g) El David Pallarès 	h) El Suca
i) Tots els que van pujar al 4 de 6 duien els pantalons verds, en solidaritat
   amb els pobles indígenes de l’Amazònia.

9 bis- Dels anteriors, qui no hi va pujar?

10- Alguns dels participants a l’última calçotada arreplegada a Valls vam tornar en tren. Com vam tornar?

a) Còmodament asseguts en un seient.
b) Drets al passadís.
c) Drets a la plataforma.
d) Als prestatges dels equipatges (asseguts o estirats).
e) A partir de Vilanova, en autobús (la via estava tallada).
f) Asseguts (apilats) tots set en quatre seients.
g) Penjats al darrera del tren.
h) Al sostre del vagó.
i) Al compartiment del correu, clapant al damunt de les saques (a l’interventor
   li agradaven els castells i ens hi va deixar anar).
j) Ningú va tornar en tren de la calçotada.

Solucions PereTEST(or): 1-f; 2-j (Què us pensaveu, que us el diria? Si algú el necessita, que el demani); 3-d (Si us plau, seguiu-lo); 3-h (3 al 3, 2 a la torre i 10 al 4 amb agulla) ; 3bis-d (3 al 3, 1 a la torre i 5 al 4 amb agulla); 4-e; 5-g (Vigília de Santa Úrsula, 1996); 6 -f; 7-d; 8-d; 9-e; 9bis-b; 10-d.

HORÒSCOP

Per tots els signes:

Dies nefastos: 9 de maig. Aquest dia no us caseu, no agafeu un vaixell, no aneu en avió i no emprengueu un llarg viatge. Si teniu en exàmen no cal que hi aneu (a més de suspendre, diran que heu copiat i us caurà un expedient sancionador). No aneu a la feina (tindreu un accident laboral i encara us faran pagar el despatx nou per haver-lo destrossat). No aneu a dinars de feina (al vostre client li sentarà malament la maionesa i el perdreu). Especialment nefast és el matí, ja que fins al migdia no es pot ni prendre alcohol (amb mitja cervesa podeu acabar pitjor que el Fèlix a Valls). La única cosa que es pot fer aquest dia és fer castells, ja que l’única cosa que té prou energia positiva per superar la conjura dels astres contra vosaltres serà la sego na diada dels Arreplegats (especialment benastruc serà el ser a la pinya del 5 de 6). Si esteu en qualsevol altre lloc us pot caure un meteorit al cap, o us pot deixar el/la xicot/a, o podeu enganxar el xarrampió, o us pot passar qualsevol altra desgràcia .

CANÇONER ARREPLEGAT: El blues de Perpinyà

Última revisió: 16-10-2001

© Webmaster: admin@arreplegats.com. Abril 1.996-99.