Una colla castellera a la Universitat (4 d'abril de 1995)
Dimarts 4 d'abril de 1995, 14:00h. Un grup d'uns quinze noies i nois estudiants de l'UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) es troben reunits davant de la facultat d'Empresarials asseguts a la gespa. La Laia, que havia convocat la reunió, comença a explicar l'objectiu de la trobada. Es tractava d'intentar crear una colla castellera formada íntegrament per universitaris. El projecte era que totes les parts dels castells, incloses les posicions superi ors, estiguessin ocupades per universitaris. El fet de prescindir de la canalla suposava, sens dubte, augmentar considerablement de pes el castell i, en conseqüència, fer-lo més baix. Però aquesta mancança era contrarestad a amb la dificultat i espectacularitat de veure com una persona de, com a mínim, 18 anys coronava un castell.Les reaccions van ser diverses: "una colla formada per universitaris? I d'on treiem la canalla?". L'acudit era fàcil: "Què seràs tu l'anxaneta?" referint-se a algú del grup. L'escepticisme i la incredulitat dels més expe rts en el tema casteller contrarestava amb la sorpresa i admiració dels més novells. Hi havia, això si, un element comú: entusiasme, molt d'entusiasme. És per això que es va decidir fer una trobada setmanal per as sajar, fer córrer la veu i veure si la gent responia.
Els inicis i primer pilar de quatre (abril-maig 95)
El nombre d'assistents a l'assaig augmentava setmana rera setmana. Aviat van arribar, també, estudiants de la UB (Universitat de Barcelona) de manera que es va formar un nucli de gent on hi havia representants de pràcticament totes les escol es i facultats que aquestes dues universitats tenen al campus de la Diagonal de Barcelona. Els castells a la Universitat suposaven, a més d'una magnífica ocasió de conèixer i viure de prop aquesta part de la cultura catalana, u na oferta lúdica més per compaginar amb els estudis.
A les poques setmanes d'assajar la colla es va veure amb cor d'acceptar una primera actuació en públic. El 5 de maig va tenir
lloc, encara que una mica informal, la primera exhibició castellera de la colla en ocasió de la festa que anualment organitzen els alumnes de la FIB (Facultat d'Informàtica de Barcelona). Un pilar de quatre carregat al segon intent va
ser el pobre balanç castellístic d'aquell dia. Però aquell pilar va ser el primer castell fet per la colla i, d'aleshores ençà, ha esdevingut en un símbol. La colla començava a prendre consciència d
e si mateixa.
Els assajos es van prorrogar fins que van començar els exàmens de juny. Durant aquest temps es va començar a pensar en un hipotètic nom per la colla. En una votació informal "Arreplegats de la Zona Universitària" va sortir escollit d'una llista on també hi havia Galifardeus, Calamarsons, Castellers, Xiquets, ... Es va escollir, també, el primer cap de colla: n'Albert Vila i Casesnoves. A més, durant aquest període uns quants membres de la colla van assistir a la diada que els Ganàpies van fer a Bellaterra i van poder prendre bona nota de cara al futur de tots els detalls organitzatius.
A diferència de les colles castelleres convencionals que comencen la temporada per Sant Jordi i l'acaben al desembre, una colla universitària fa coincidir la temporada amb el curs acadèmic, d'octubre a maig, amb les corresponents paus es en èpoques d'exàmens. A finals de maig que es van acabar les trobades setmanals, ja havien passat 40 persones algun dia d'assaig. Els objectus d'aquells primers mesos de presa de contacte s'havien complert: estava demostrada la viabilitat del projecte. Tothom estava decidit a tirar endavant la colla. Però la feina tot just acabava de començar, quedaven moltes coses a fer i la temporada vinent seria decisiva.
Els Arreplegats de la Zona Universitària (octubre-novembre 95)
A principi del curs 95-96 tingué lloc el retrobament, fou en un sopar el dia 5 d'octubre. Alguns del grup, emperò, ja s'havien vist durant l'estiu en una sortida de tres dies a les festes de Terrassa. Aquell sopar va ser com el tret de sorti da a la temporada i moltes coses es van començar a planificar aquella nit: es va escollir junta (amb na Laia Cortès i Xicola al capdavant com a presidenta), tècnica (n'Albert Vila i Casesnoves continuava de cap de colla), es van aprov ar els estatuts, es va signar l'acta fundacional, es va fixar el primer dia d'assaig, ... Una de les coses que també es decidí fou canviar el nom de la colla per Galifardeus de la Zona Universitària. Durant aquell curs s'havia de tria r color de la camisa, comprar les camises, fer un escut, comprar mocadors i faixes pels que no eren castellers, legalitzar la colla al registre d'associacions de la Universitat i de la Generalitat, demanar ajuts, organitzar diades, augmentar el nombre de castellers, promocionar-se i donar-se a conèixer dins del món universitari, ... i un munt de feines més que, de ben segur, anirien sorgint amb el temps.El primer dia d'assaig va ser un èxit de participació, de fet, va desbordar en alguns moments les possibilitats d'organització que hi havien per aquelles dates. Es va poder comprovar que la resposta a la cartellada per totes les escol es i facultats havia estat molt bona. Era un bon inici. El nombre d'assistents a l'assaig, que va arribar a ser de setanta els primers assajos, es va estabilitzar, emperò, en uns quaranta setmanals.
La primera Assamblea General va tenir lloc el dia 27 de novembre de 1995. Hi havien dos temes de vital importància sobre la taula: el color de la camisa i un replantejament del nom. En aquest sentit, després d'una complicada i maratoniana vo tació, el color de la camisa quedà establert en verd i el nom de la colla fou, ja definitivament, Arreplegats de la Zona Universitària. El color de la camisa, segons es va dir, feia referència al de la línia de metro que gairebé tots els estudiants agafen diàriament per anar a la Universitat. Pel que fa al nom, la decisió va ser sorprenentment unànime: Arreplegats reflectia millor l'esperit, diversitat i naturalesa de la colla. Aquests van ser els temes més importants d'aquella primera Assamblea, però hi van haver d'altres. S'aprovà, també, fer constar en els estatuts la determinació d'actuar únicament dintre de l'àmbit universitari, marcant aix í diferències amb les colles castelleres convencionals.
Els castells de cinc (desembre 95)
Les acaballes de l'any 1995 seran recordades, sens dubte, com un dels moments històricament més importants per la colla. El dia 14 de de
sembre els Arreplegats de la Zona Universitària van actuar per primer cop amb una altra colla, els Ganàpies de l'Autònoma, a la diada que aquests van celebrar al campus de Bellaterra. Ni la neu que queia insistentment, i que va fer tr
aslladar el lloc de l'actuació sota d'un porxo, va evitar que es completessin sense problemes un pilar de tres caminat, un tres de cinc i un quatre de cinc amb l'agulla. Va haver, però un castell que es va resistir: la torre de cinc va caure
en dos intents (el segon després d'haver-se carregat). Uns pocs dies després es tindria l'oportunitat de corregir els errors.
El 18 de desembre de 1995 es va produir l'esperada presentació oficial de la colla. La primera gran diada en plaça pròpia, a la que
no hi van faltar els Ganàpies, va tenir lloc al pàrquing de l'ETSEIB (Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona). Encara sense camisa verda (es va actuar de blanc) i amb un sol graller, els Arreplegats de la Zona U
niversitària van presentar-se en una diada a la que, fins i tot, un diari de gran tiratge a Catalunya va dedicar un article l'endemà. Es va descarregar el cinc de cinc, quatre de cinc, pilar de quatre i, motiu pel qual els integrants van emb
ogir, la desitjada torre de cinc que, per postres, es va decorar amb una impecable figuereta a nivell de dosos. En acabar la Gran Diada es va fer un Dinar de Germanor de les dos colles. Després d'aquell dia ja s'havien descarregat tots els castells
possibles de cinc, el proper pas estava clar: castells de sis.
Nova tècnica (gener-febrer 96)
I va arribar el Nadal. I després del Nadal van venir els exàmens. Va ser una època de molt poca activitat castellera tot i que es va continuar assajant puntualment cada dijous. No es podia perdre el contacte perquè el mar&ccedi l; estava farcit d'actuacions, una d'elles, molt important, a Terrassa junt amb els Gànapies.Aquest període va ser de balanç i planificació dels intensos mesos que vindrien després d'exàmens. Tot i que amb poquíssima gent, els assajos van ser d'una gran utilitat ja que permetien treballar més indiv idualment. Però el fet més destacat d'aquests mesos va succeir el dia 15 de gener quan en una reunió al local (situat a la Delegació d'estudiants de l'ETSEIB) es va constituir una nova tècnica, molt més nombrosa i organitzada, amb l'objectiu clar d'enfrontar amb èxit els nous reptes de la colla: formar nous castellers i assolir els primers castells de sis . Al capdavant d'aquesta nova comissió tècnica i figurava en Jordi Paretas i Martí ;nez com a cap de colla.
Exactament el 23 de gener la colla era donada d'alta en el Registre d'Associacions de la UPC.
La transició als castells de sis (març-abril 96)
El
dimarts 12 de març era el dia de l'actuació a l'Escola d'Enginyers
de Terrassa conjuntament amb els Ganàpies. En ella s'havia de provar la
torre de cinc, el cinc de cinc i un parell de pilars de quatre, un d'ells amb
figuereta del terç. Però el castell estelar de la jornada era el
tres de sis. Per aquelles dates ja tothom tenia la camisa verda de la colla i
, fins i tot, es van aconseguir grallers propis. Es va descarregar sense problemes
el primer pilar de quatre, però un tremolor constant, deguda en gran part
als nervis generals, va fer que l'anxaneta no pogués passar en el tres
de sis i deci dí tirar enrera quan estava a dosos. L'intent es va poder
desmuntar sense caure i va deixar palés que, a la propera vegada, es descarregaria
sense problemes.
Aquesta opinió es va reafirmar quan, després
de descarregar una molt bonica torre de cinc es va completar un tres de cinc net
molt ferm. L'actuació es va completar amb un pilar de quatre amb figuereta
d el terç ja que no va donar temps a realitzar el cinc de cinc.
Aquell mes de març encara van haver dos actuacions més: un pilar de quatre per la inaguració del VIè Fòrum d'Enginyers Industrials (el 19 de març) on la colla hi tenia un stand, i pilar de quatre (que només es va poder carregar), torre de cinc amb figuereta d'un dos i tres de cinc a l'Escola Industrial (dijous 21 de març).
La
propera actuació tingué lloc la diada de St. Jordi (23 d'abril)
i va ser a la plaça del Campus Nord de la politècnic a. Tot i
que es un dia on tradicionalment es fan bons castells i l'ambient festiu acompanya,
el fet d'actuar sols i algunes baixes d'última hora van desaconsellar
un nou intent de tres de sis. Finalment, l'actuació va consistir en pilar
de q uatre, tres de cinc net, quatre de cinc, torre de cinc (amb unes magistrals
figueretes de l'aixecadora i d'un dos) i pilar de quatre, tot descarregat sense
problemes. El fet de completar el nostre segon tres de cinc net a plaça
(i algun altre a l'a ssaig) feia preveure que els castells de sis estaven al
caure.
Arreplegats, nova colla de sis (maig 96)
La primera gran Diada dels Arreplegats s'acostava. Es decidí celebrar-la a la festa d'informàtica, en honor al dia on un any abans es va aixecar el primer pilar de la colla, que va tenir lloc el dia 10 de maig al pàrquing de sorra dav ant del Campus Nord. Tot estava preparat per un esdeveniment tan important per qualsevol colla com és la seva diada: s'estrenaria escut de la colla, es menjaria una gran paella de germanor entre Ganàpies (que també estaven convidats) i Arreplegats, ... i els castells previstos havien d'estar a l'alçada. La intenció era de fer el tres de sis (que des de feia tant temps es perseguia) i el quatre de sis (que als assajos anava prou bé). Tothom estava força il.l usionat i s'hi treballava molt per ser colla de sis. Però la sort no va voler posar-ho gens fàcil i quatre de les persones que havien estat entrenades pel tronc d'aquests castells els hi va ser impossible d'assistir a la diada. Per si aix&og rave; no fos prou, durant el penúltim assaig es va lesionar l'últim dos que quedava. Els castells de sis es veien molt lluny. La diada era l'última oportunitat, abans d'acabar la temporada, de fer-los. Realment, el treball constant de tot un any mereixia un altre tipus de recompensa, així, l'assaig del dia abans es va provar un tronc de 4 ple de cares noves. Estava prou bé, si menys no el quatre s'havia d'intentar.
El divendres 10 de maig de 1996 va sortir plujós. Va passar pel cap de més d'un que, realment, no era el destí dels Arreplegats ser colla de sis tan aviat. A l'hora dels castells, però, el temps, tot i que ennuvolat, s'aguantav
a força bé. L'actuació va començar. Pilars d'escalfament; un de quatre dels Arreplegats i un de quatre per sota dels Ganàpies que no es va poder descarregar. Li va arribar el moment al 4 de 6. Fins llavors només s
'havia pogut carregar (i descarregar) un castell de sis universitari: el tres de sis que els Ganàpies van completar a la seva diada el desembre passat. Aquell era doncs, un intent de castell inèdit: primer quatre de sis universitari de la hi
stòria i segon castell de sis.
La pinya és tancada, ... pugen segons, les mides són bones, ... pugen ter&cced
il;os, ... dossos, ... es col.loca l'aixecadora, ... l'anxaneta està a punt de passar, una passa, ... dos i, ... "una petita passa per ella però un gran pas per la colla" (com algú posteriorment va dir), ... fa l'aleta, el primer cast
ell de sis dels Arreplegats és carregat, ... el castell aguanta la sortida de l'anxaneta, ... de l'aixecadora, ... baixen dossos, ja està descarregat, ... eufòria !!! El que va passar en els minuts següents és molt dif&iac
ute;cil de descriure amb paraules, s'ha de viure per entendre l'alegria d'una colla que descarrega el seu primer castell de sis. L'actuació va continuar però en el cap de tothom s'anaven reproduïnt imatges, sons i sensacions d'aquell quatre de
sis. L'actuació fou completada per una torre de cinc amb figueretes de l'aixecadora i del dos, un cinc de cinc que només es va poder carregar i dos pilars de quatre simultanis dels quals només un es va poder completar, això si, amb f
iguereta inclosa. Els ganàpies van fer un tres de sis sense aixecador, una torre de cinc, un quatre de cinc net amb l'agulla sense aixecador i un altre disortat intent de pilar de quatre per sota. La festa va continuar amb dinar, ball, karaoke, ...
i va acabar l'endemà.
Després de la Diada dels Arreplegats tocava la dels Ganàpies a la setmana següent (dijous 16 de maig a Bellaterra). En ella es volia intentar el tres de sis que feia tant temps que s'assajava però que, potser, no estava tan b&eac
ute; com havia arribat a estar. Hi havien moltes substitucions però la bona experiència de la setmana anterior va acabar per decidir.
Així, després d'un pilar de quatre, es va provar el tres de sis. El castell, tot i que molt tremolós es va poder carregar, però tot just fer l'aleta va caure. Era el segon castell de sis en una setmana i tot i que es volia
descarregar, tothom estava molt satisfet. L'actuació que era l'última de la temporada, va servir perque molta gent de colla que no puja habitualment tingués l'opurtunitat de fer-ho, i es va completar un cinc de cinc i un quatre de ci
nc que, sorprenentment, només es va poder carregar. Dos pilars de quatre simultanis, aquest cop si, descarregats i girats alhora, van cloure la primera temporada dels Arreplegats. En aquesta diada de la que va destacar el primer quatre de sis amb l
'agulla universitari a càrrec dels Ganàpies, hi havia dinar i sopar inclòs, i com no, la festa no acabà fins l'endemà.
Pàgina principal dels Arreplegats de la Zona Universitaria
Dades de la Colla || Història || Manifest Arreplegat || Noticies || Agenda || Actuacions Fetes || Properes Actuacions || Fotografies || Arreplegator || La Pinya || El Folre || Premsa || Veure el Llibre de Visites || Signar el Llibre de Visites || Món casteller a internet