No es tanca per vacances (juny-setembre’96)

Però també van haver esdeveniments destacats en aquest període. Hi destaquen dos: el dia de la colla (o I Setmana Arreplegada) i l’actuació al congrés d’estadística. El dia de la colla va ser el primer dissabte de juliol (dia 6). Els actes de conmemoració van estar a l’alçada d’aquella magnífica temporada. Al matí va tenir lloc un partit de futbol que havia d’enfrontar Ganàpies i Arreplegats, però com a l’Autònoma e ncara no s’havien acabat exàmens van competir la colla Jove dels Arreplegats i la colla Vella dels Arreplegats. Un bon bany a la platja després del partit, un passi de video resum de la temporada i el gran sopar-festa de cloenda van acabar d ’omplir el dia. L’endemà descans (tot i que algú havia de fer castells) i dilluns l’expedició arreplegada va sortir cap a la vall de Boí on s’hi va estar fins divendres. Durant la Setmana Arreplegada es va presentar el primer n úmero de la revista de la colla («l’Arreplegator») i el pòster conmemoratiu de la temporada 95/96. Durant la resta d’estiu es van organitzar diverses sortides i a finals d’agost va tenir lloc una actuació de pre-temporada. Va ser el d illuns 26 d’agost a la Plaça del Campus Nord; el motiu era la inauguració d’un congrés internacional d’Estadística (COMPSTAT’96). L’actuació va consistir en dos pilars de quatre, una torre de cinc, un tres de cinc net i un quatre de cinc net tot descarregat. Era un bon aperitiu.

Comença la II temporada (octubre-novembre’96)

Quatre actuacions van omplir els dos mesos següents. El 30 d’octubre va ser la primera actuació i va tenir com a escenari la plaça del Campus Nord. El motiu era la inauguració d’unes botigues. Com a última hora es va posposar l ’acte es van fer castells per partida doble i la setmana següent (dimecres 6 de novembre) es va repetir.

De les dues diades, la primera tingué més interès casteller degut a una major assistència de castellers: hi havia uns 70, més que qualsevol altre vegada de l’any anterior. Això va permetre plantejar-se el primer c astell de sis de la temporada i primer sense l’altre colla (els Ganàpies) a plaça. Va ser un tres de sis que, tot i tenir molt bona mida només es va carregar. Era el segon que es carregava: el proper s’havia de descarregar. L’actuaci& oacute; es va completar amb dos pilars de quatre, un quatre de cinc amb l’agulla i una torre de cinc. La setmana següent, amb menys gent, es va fer dos pilars de quatre, torre de cinc i quatre de cinc amb l’agulla net, després d’haver fet un intent desmuntat de quatre de cinc net i un altre de desmuntat de tres de cinc net.

El diumenge 17 de novembre es va organitzar la tri-cursa de la UPC, una competició esportiva organitzada per la Politècnica de caire lúdic on la colla hi va participar. El més destacat va ser el primer intent de pilar de quatre per sota de la colla, que en el darrer assaig es va poder descarregar sencer. En aquesta ocasió no va poder coronar-se i tot va quedar en intent. Val a dir que el dia plujós no va acompanyar gaire. També es van fer pilar de quatre, t res de cinc net i torre de cinc amb figueretes.

L’última actuació abans de les importants diades del desembre va tenir lloc el divendres 29 de novembre al campus universitari de la Vall d’Hebron en motiu del IV congrès Internacional de la Societadad Española de Didáctica de la Lengua y la Literatura. En aquella ocasió si que es van poder descarregar el primer pilar de quatre per sota de la colla a més del tres de cinc, torre de cinc amb figueretes, quatre de cinc amb l’agulla net i pilar de quatre.

1 any d’arreplegats (desembre’96)

La primera va ser, com es habitual, entre les facultats de ciències i lletres de Bellaterra. S’havia preparat el tres i quatre de sis per aquella diada, però l’assistència de castellers només va aconsellar de fer el primer. Aix í i tot no van sortir les coses com estaven previstes i el tres de sis es va haver de desmuntar amb l’anxaneta a punt de travessar. També va haver una disortada (i fins i tot un xic vergonyosa) caiguda de cinc de cinc. Els castells del dia f inalment van ser dos pilars de quatre (un d’entrada, que va caminar un parell de metres, i un de sortida), un quatre de cinc net i un tres de cinc que, tot i que va començar net, es va haver d’agafar (tancar pinya) després de travessar. Aque lla diada va deixar evident que alguna cosa no funcionava en el tres de sis i que hi havia només una setmana per fer les modificacions necessàries si es volia descarregar per l’aniversari. Per la seva part els Ganàpies van fer el tres de sis sense aixecador, quatre de sis sense aixecador i torre de cinc

Tot i que els Arreplegats es van començar a moure al maig del 95, no va ser fins desembre d’aquell any quan es va fer el bateig oficial a l’ETSEIB. Un any després, el dijous 19 de desembre del 96, es va celebrar al mateix lloc la diada conme morativa del I Aniversari. Com en aquella ocasió, també hi van participar els Ganàpies. Igual que a les grans diades castelleres, aquella actuació havia despertat una gran expectació. En cas d’anar tot a la perfecci&oacu te; es provaria el pilar de quatre per sota, el quatre de sis amb l’agulla, el tres de sis i el quatre de sis. Les coses van començar bé: pilar de quatre per sota impecable per obrir boca. L’hi havia arribat el torn al quatre de sis amb l’ag ulla. Cal recordar que els castells de sis assolits per la colla eren fins llavors el quatre de sis descarregat la temporada anterior i el tres de sis que s’havia carregat dos vegades (maig i octubre’96) i dos intents desmuntats més (el primer d’el ls al març). El quatre de sis amb l’agulla era doncs un castell més difícil que qualsevol altre castell intentat mai per la colla i el màxim aconseguit per una colla universitària (els Ganàpies l’havien descarrega t 1 cop al maig d’aquell any). El castell es va construir amb molts problemes, de seguida es va desfigurar i va patir molt a nivell de terços i a la pinya. No obstant es va saber defensar i va poder-se descarregar el quatre deixant el pilar de quat re al mig. Castell carregat. El pilar, però, estava molt lluny d’estar perfecte. Havia quedat completament girat i patia molt. La sang freda dels castellers van permetre descarregar aquell castell desafiant la gravetat i totes les lleis de la f&iac ute;sica clàssica. La importància del castell i la manera com s’havia aconseguit va fer que tots els membres de la colla embogissin d’alegria.

Però la diada no s’havia acabat i li havia arribat el torn al tres de sis. El castell no va començar bé i es va haver de desmuntar amb dossos col.locats. Inmediatament es va fer un segon intent que si que va tirar amunt i, tot i que u n xic lent, es va carregar. Però quan estava a punt de passar el més difícil, una petita sotregada del pom va fer que el castell es desplomés. S’havia carregat i li va faltar molt poc per descarregar (havia anat molt millor que la setmana anteior) però el tres de sis continuava resistint-se-li a la colla. Aquesta caiguda va fer que no s’intentés el quatre i, per cloure l’actuació, es va optar per una torre de cinc i un pilar de quatre masculí (amb se gon, terç i anxaneta eren nois amb l’increment de pes que això suposa). Els Ganàpies van fer pilar de tres caminat, quatre de cinc net sense aixecador, tres de cinc net sense aixecador i torre de cinc.

En general va ser una diada força exitosa gràcies a aquell quatre amb l’agulla i el fet de ser la primera vegada en que es veien dos castells de sis d’una mateixa colla, però el tres de sis carregat va deixar un lleu regust amarg.

Aquesta va ser la darrera actuació d’en Jordi Paretas i Martínez com a cap de colla ja que en ella va anunciar que motius laborals l’impedien continuar en el càrrec amb la dedicació que hi requereix. El Jordi va acabar la seva gestió amb l’orgull i satisfacció que suposa haver estat el primer cap de colla en assolir els castells de sis. Els reptes del seu succesor, que tot i no haver estat escollit encara ja es començava a intuir qui seria, eren molts: per començar, descarregar el tres de sis.

Preparant el futur (gener-març’97)

Les principals preocupacions a nivell burocràtic eren contractar una assegurança per la colla, acabar de lligar una atractiva actuació a Perpinyà pel març (que significaria la primera gran sortida de la colla) i organitz ar una assamblea per escollir un nou cap de colla. S’havien fet d’altres coses com fer adhesius, una pàgina Web, ... L’assemblea general extraordinària va tenir lloc finalment el dimecres 12 de març. Va tenir, apart dels corresponents informes de secretaria i tresoreria, dos punts importants. El primer va ser l’elecció d’un nou cap de colla. Com ja estava previst només es va presentar una candidatura que va sortir escollida amb una amplíssima majoria: en Fè lix Casanova i Fernàndez, que va anunciar una línia continuista amb la gestió anterior, seria el nou cap de colla. La resta de càrrecs de la Junta i la comissió tècnica continuaven igual amb la incorporació del cap de colla sortint a la tècnica de tronc (intercanviant-se així els papers amb el Fèlix). L’altre punt destacat de l’ordre del dia era engegar un vell projecte: l’Associació d’Amics dels Arreplegats (també anomena da A.A.A., TriA o TresA). Els objectius principals d’aquesta associació eren tres: aconseguir mantenir un cert lligam entre els castellers que finalitzaven estudis, donar suport tècnic i logístic a la colla vetllant per la continuitat i fer les funcions de seu social d’aquesta acondicionant un local per aquesta finalitat. Es van aprovar estatuts, signar l’acta fundacional i escollir primera junta amb en Roger Giner i Camprubí, arreplegat que tot just acabava de finalitzar els s eus estudis, al capdavant com a president.

En aquest repàs de l’estat de la colla durant aquest període cal esmentar, per últim, el gran interès, bona relació i excelent ambient que s’havia creat entre els castellers. Es donaven, doncs, les condicions necess&agra ve;ries per afrontar els objectius més inmediats.

Per fi el tres de sis (març-abril’97)

Per una ocasió tan especial es va reservar un castell molt especial: el tres de sis. Ja s’ha esmentat les enormes ganes que se li tenia a aquest castell pel fet de no haver-lo descarregat encara però cal afegir una altra motivació: si tot anava bé s’intentaria 1 any, 1 dia, 23 hores i 30 minuts després d’aquell primer intent de Terrassa el 12 de març de l’any anterior. Feia, doncs, poc temps que havia passat l’aniversari del primer intent i el fet ja començ ava a ser una espina clavada en el cap de molts membres de la colla. Comença l’actuació. Pilar de quatre per sota per escalfar. Ja li toca al tres de sis: es tanca pinya, pugen els segons, s’ho miren, el castell tira amunt, petit bellugueix, aixecadora col.locada, ... no està clar i es desmunta. Un altre intent desmuntat. Vells fantasmes passaren pel cap de molts però s’havia de tornar a provar. Seria la vuitena vegada en un any que sonaven gralles per aquest castell. I aix&iac ute; va ser, el procediment es repeteix: tancar pinya, ..., aixecadora col.locada, l’anxaneta s’ho mira i un, dos, tres travessa, castell carregat, arriba el moment més temut, hi ha una rebrincada, «parem això» se sent com crida un segon, un s instants més tard el castell estava descarregat i tota la colla saltant. La maledicció havia acabat. Es va acabar l’actuació amb torre, cinc i quatre de cinc (aquest últim net) i pilar de quatre.

Tot i que l’actuació va ser divendres, la colla no va tornar fins diumenge al migdia i es va aprofitar per fer una visita a l’assaig dels castellers del Riberal que tot just començaven i necessitaven un cop de mà. No cal dir que una s ortida d’aquestes característiques va millorar molt les relacions dintre de la colla fet que, tard o d’hora, acaba repercutint en el nivell casteller. L’èxit va ser rodó.

Pocs dies més tard i encara resacosos d’aquell cap de setmana hi va haver una altra actuació que, tot i que hi participaven els Ganàpies, no l’organitzaven ells. Els Arreplegats van descarregar un pilar de quatre aixecat per sota, un tres de cinc net, una torre de cinc i un pilar de quatre cara-girat (amb el terç d’esquenes) al segon intent. Els Ganàpies van fer pilar de tres, torre de cinc i tres pilars de tres simultanis. Es va acabar l’actuació amb quatre de ci nc net de germanor entre les dues colles.

El mes següent va tenir lloc la ja tradicional diada de St. Jordi (dimecres 23 d’abril) que, com l’any anterior, es va desenvolupar en una festiva Plaça del Campus Nord. Val a dir que aquell any la festivitat de St. Jordi va tenir un significat esp ecial per a la UPC ja que es van organitzar una gran quantitat d’actes durant tota la setmana en una carpa situada al pàrquing. La colla hi va participar de les celebracions tenint una barra de bar al costat de la carpa de dimarts a dissabte i amb els castells de dimecres. La plaça estava molt plena i es podien fer bons castells: el tres de sis es tornaria a provar. Així doncs després d’un pilar de quatre femení (anxaneta, terç, segon i, fins i tot, baix eren noie s) es va intentar el tres de sis. Va costar i es va desmuntar dos cops abans que a la tercera no es pogués descarregar. Però es va fer, i ja eren dos. El quatre de cinc net, cinc de cinc i pilar de quatre per sota van completar la diada.

Aquella va ser la última actuació abans de la Gran Diada de la Colla. Quedaven només tres assajos i els ànims estaven més forts que mai. Els nervis, però, ja es començaven a notar.

Extasi casteller (maig’97)

Arribà el divendres 9 de maig. Tots els preparatius estaven fets i a les 13h les dues colles estaven al pàrquing de sorra del Campus Nord disposades a começar. Pilars d’entrada: un de quatre dels Ganàpies i, tal i com estava pr evist, dos de quatre per sota dels Arreplegats. No va haver sort, només un d’ells es va poder completar. Els Arreplegats obren plaça: el cinc de sis. La pinya es suficient, només falta veure si se sabrà treballar bé. A l es ordres d’un tècnic de pinyes tothom es va posant a lloc i la pinya es tanca.Segons dalt, pugen terços i sonen gralles. Allò ja era un intent. Dossos i aixecadors col.locats, sembla que pateix un xic de terços però con tinua endavant: una aleta i dos, castell carregat. Comença a descarregar. «Vinga parem això», aquella frase duia bons records. Surten aixecadors, dossos,... i ja està, cinc de sis descarregat. Primer cinc de sis de la història dels castells universitaris. Les mostres de satisfacció per haver dut a bon port la feina de tot un any eren més que evidents. Aquella nit de ben segur que hi hauria festa, només per aquest castell la temporada es podia calificar de g ran èxit, però encara quedaven castells per fer i encara podria haver alguna sorpresa més. Així, després d’un tres de sis sense aixecador dels Ganàpies es va intentar el quatre de sis. Aquest cop no va sortir tot tan bé. A diferència del quatre de sis de l’any anterior aquest només es va poder carregar. Paciència, quedava la tercera ronda per corregir errors. La torre de cinc dels Ganàpies en segona rondar va precedir a l’intent de quatre de sis amb l’agulla (segon intent de la temporada). Després de desmontar la pinya un cop va tirar amunt. Sense els mateixos problemes del primer cop, es va poder descarregar i, per postres, l’agulla es va girar. Els tres castells de sis e n una mateixa diada van ser finalment un fet. Després d’un quatre de cinc amb l’agulla net dels Ganàpies caldria decidir quin pilar es faria de comiat. El cap de colla optà per la via democràtica i, després d’informar a la colla que la gent de tronc era favorable a intentar-ho, es va sotmetre a una ràpida votació a mà alçada. Van haver vots en contra, a favor i abstencions però una amplia majoria va recolçar l’intent. Així també s’intentaria el pilar de cinc. El pilar va pujar molt tort i desfigurat però una rera altre es van anar parant les diferents sotregades. Les gralles toquen l’aleta indicant que el castell era carregat, dècimes de segon mé ;s tard el pilar va rebre una última rebrincada que el va fer caure. L’objectiu s’havia aconseguit, s’havia carregat en el segon any d’existència de la colla un pilar tan alt i pesat com un de sis d’una colla normal. L’euforia es va desborda r. Les paelles preparades per dinar tots els castellers, el pa amb tomàquet, el vi, el cava, el karaoke, el sopar, la festa i tot el que es va fer aquell dia va tenir un imborrable però agradable record dels grans castells fets al migdia.

Finalment, la última actuació de la temporada va ser la Diada de primavera dels Ganàpies. El dijous 15 l’expedició arreplegada va agafar el tren que duia a Bellaterra. Tot i que no eren molts, va decidir-se provar un castell de sis: el famós tres. Així que després d’un pilar de quatre femení simultani amb un de quatre per sota dels Ganàpies i una torre de sis sense aixecador dels locals, es va tancar la pinya del tres. La gent que va presencia r per primer cop aquell tres de sis no s’hagués cregut els problemes que havia arribat a donar a la colla. El castell va sortir clavat. Es notava que hi havia hagut una feina al darrere i estava donant fruits. Es va acabar l’actuació descar regant cinc i quatre de cinc i carregant un pilar de quatre. El castell més destacat de la jornada va ser, però, el quatre de sis amb l’agulla dels Ganàpies que també van fer el quatre de sis sense aixecador. Un cop més la Diada dels companys castellers de l’Autònoma va ser una gran festa de comiat de les dues colles fins la temporada següent.