De la setmana Arreplegada a l’assemblea d’inici de temporada (juny-setembre’97).

Després de l’exultant final de temporada vingueren els exàmens. Després dels exàmens l’estiu. I l’inici de l’estiu vol dir setmana arreplegada. A principis de juliol va tenir lloc la segona edició d’aquesta gran festa barreja de cloenda de temporada i celebració de final d’exàmens. Seguint l’estructura de l’any anterior, el dia fort va ser dissabte 5 de juliol. Durant aquell dia es va organitzar una gimcana, un bany a la platja, un passi de video-resum d e la temporada, i el gran sopar, que com a característica innovadora va ser de gala. La festa va continuar dilluns amb excursió a la Vall de Núria de durada fins divendres.

Evidentment, cap dijous en tot l’estiu van faltar els Arreplegats a la gespa d’empresarials. Eren però assajos distesos i relaxats propis del període entre temporades. Això no vol dir que no es pensés en el proper any. En la temporada anterior s’havien assolit grans castells però en la ment dels membres de la colla aquests reptes només havien obert la porta a d’altres: s’havia aconseguit carregar un pilar de cinc, per tant es podia descarregar, el tres de sis e stava molt quiet per tant es podia provar d’aixecar per sota, el quatre de sis amb l’agulla i el cinc de sis ja eren una realitat per tant s’havia de fer la torre de sis i completar la gamma dels castells de sis pisos,... El cert és que tots ells e s podien aconseguir amb una bona feina d’entrenament tot i que alguns d’ells semblaven encara molt lluny. La colla tenia en ment tots els castells possibles de la gama de sis pisos però, i després? Què hi ha més enllà? S i a algun Arreplegat se li haguessin fet aquestes preguntes hagués respost amb una brillantor als ulls que el delataria: els castells de set i els castells folrats.

Així, en aquest clima de tranquil·litat expectant anaven passant els mesos d’estiu fins que a finals de setembre tingué lloc l’assemblea d’inici de temporada i posterior sopar commemoratiu. Tranquil·litat a l’assemblea, continuïtat e n la majoria dels càrrecs, incorporació de gent nova en la gestió de la colla ( tant a junta com a tècnica) i un gran sopar. La IIIa temporada dels Arreplegats estava a punt de començar.

A la conquesta de Mallorca (octubre-novembre’97).

Els primers mesos de la temporada tingueren dos moments de gran intensitat. El primer va ser a finals d’octubre quan en una setmana ( de fet van ser cinc dies ) es van acumular tres actuacions. El dimecres 22 en motiu del dia del campus de la UB a Bell vitge, el dijous 23 actuació per les jornades de les Llars Mundet a la Vall d’Hebron i el diumenge 26 durant la Tricursa Popular de la UPC van conformar un dens inici de temporada. Castellerament ja es van poder veure important senyals del que es p reparava. D’entre tots els molts castells de cinc i de cinc nets cal destacar un tres de cinc aixecat per sota que tot i no revestir gaire complicació, era el primer castell d’aquest tipus fet per cap colla universitària, alhora que deixava entreveure intencions més ambicioses. El tres de sis "indoor" a la Vall d’Hebron a les primeres de canvi va demostrar que aquell castell, finalment, començava a estar superat. També va destacar la àmplia gamma de pila rs de quatre: normal, per sota, cara-girat, femení i net. Aquest últim, tot i que només ser carregat, ja havia estat descarregat per aquestes dates a l’assaig cosa que feia pensar que el pilar de cinc podia ser una de les primeres fit es de la temporada.

El segon pic d’intensitat castellera va ser a finals de novembre. Es tractava de dues actuacions pel mateix dia: el divendres 21. La particularitat d’aquestes diades era que eren a Mallorca. Sí. Després de la magnífica experi&egrav e;ncia de l’any anterior a Perpinyà, la colla es preparava per donar un pas més: travessar el mar i visitar els companys illencs. L’arribada dels Arreplegats a la Gran de les Balears va tenir molta difusió en la premsa local. Les actu acions van ser a la Universitat de les Illes Balears ( concretament als menjadors ja que la pluja així ho va forçar ) al matí i a la Plaça des Tubo de Palma a la tarda. Tres castells de sis es van sumar a la llista de la tempor ada: el quatre al matí i el tres i el quatre amb l’agulla a la tarda. El cinc, tot i que es va intentar, es va haver de desmuntar perquè encara no estava prou madur. La colla va poder-se quedar al resta del cap de setmana a l’illa la qual co sa ( com no podia ser de cap altra manera ) va ser aprofitada per anar a visitar i donar un cop de mà a les dues colles locals: dissabte amb els Castellers de Palma i diumenge amb els Al·lots de Llevant. Cal destacar una prova que es va fer durant l’assaig de diumenge a Manacor. Es tractava de veure com reaccionava el quatre de sis net ( que per aquelles dates ja havia arribat fins aixecador als assajos ) a sobre d’una pinya. És a dir, era una prova de quatre de set. Es van posar dosos i est ava força bé, potser seria un castell per començar a tenir en compte.

Tot plegat van ser unes jornades d’intensa convivència i de noves coneixences.

II Anniversari (desembre’97).

El desembre és temps de castells, castells universitaris. La primera cita important era, seguint la tradició, a Bellaterra. La diada d’hivern dels Ganàpies va ser el dijous 11. Hi havia una gran expectació posada en aquella diada i en la que just una setmana després, el dijous 18, es realitzaria al pàrquing de l’ETSEIB celebrant el segon aniversari del bateig de la colla. Hi havia tot un seguit de castells que començaven a tenir cara i ulls i s’havia d’a profitar per tirar-los abans del parèntesi nadalenc. El pilar de quatre caminat, el cinc de sis, la torre de sis, el pilar de cinc, el pilar de cinc amb folre i el quatre de sis net eren molts castells per a tan poques diades. Cal dir que l’assaig abans de l’actuació a Bellaterra un afortunat malentès va fer que es descarregués el primer quatre de sis net de la colla. Així doncs un d’aquests objectius, potser el més respectat pel seu fort lligam amb el quatre de s et, havia estat assolit sense arribar a plaça. Calia demostrar, emperò, que no havia estat fruit de la casualitat.

Així els castells escollits per l’actuació a Bellaterra foren el pilar de quatre caminat, el tres de sis, el quatre de sis net, la torre de cinc i, com a plat fort, el pilar de cinc. Els castells que necessitaven més pinya s’espera ven a l’Aniversari on, a plaça pròpia, era d’esperar que es disposaria de més efectius. Tots els castells es van descarregar sense problemes excepte el pilar de cinc que va ser substituït a última hora per un pilar de quat re. Un malentès de principi de temporada va impedir de fer-lo en aquella ocasió i també a la setmana següent. Així doncs, un dels castells més emblemàtics de la temporada anterior hauria d’esperar una miqueta més a veure’s descarregat. La hospitalitat Ganàpia amb un pica-pica i un ball va acabar de bordar una grandíssima actuació. Tot i així, el record del pilar va fer que alguns no ho acabessin de disfrutar.

El dijous de la setmana següent va sortir ennuvolat i, a l’hora de fer els castells, a Barcelona va ploure. Això afectà a l’assistència de públic a la diada i, probablement, algun que altre casteller també va pre ferir dinar a casa. Les pinyes, doncs, no eren prou voluminoses com per aconsellar un intent de cinc de sis i de pilar de cinc amb folre. Es va començar amb un pilar de quatre per sota d’entrada. El primer castell escollit , a falta del cinc, va se r el quatre de sis amb l’agulla que va completar-se sense cap mena de problema. I en segona ronda li va toca el torn al castell estel·lar de la jornada: la torre de sis. Era el primer cop que s’intentava aquest castell per una colla universitària. Es tanca la pinya, pugen els segons, després la deguda confirmació una veu diu amunt i es col·loquen els terços, dosos, aixecador i ,... es desmunta. Estava un pèl girada de principi i valia la pena repetir-la amb la mida corre cte. Nou intent, es repeteix la seqüència i aquest cop sí l’anxaneta corona el castell i fa l’aleta. De cop i volta, però, el castell es va trencar i va desplomar-se a sobre la pinya. Torre de sis carregada, nou repte assolit pel s Arreplegats de la Zona Universitària. Un altre quatre de sis net i un pilar de quatre van cloure l’actuació. Una diada que, de nou, va ser la millor de la història superant la de l’any anterior. Tot i no poder-se descarregar la torr e el conjunt va ser molt favorable.

Una cosa va deixar clara aquell desembre i els tres quatres de sis nets descarregats: els castells de set universitaris no només eren possibles sinó que estaven a l’abast. Ara hi hauria un període per reflexionar després de la festa i el Nadal. Però en acabar exàmens, començaria la segona meitat de la temporada que, poc a poc, s’anava perfilant.

Els folres universitaris (gener-març’98).

El 25 de desembre i l’1 de gener van caure en dijous. Aquest fet va provocar que, per primer cop en dues temporades, la gespa d’empresarials pogués descansar més d’una setmana. No va durar molt aquesta aturada ja que el dia 8 els Arrepleg ats tornaven a la càrrega ( encara que a mig gas fins que s’acabessin els exàmens ). Aquest període es va aprofitar per reestructurar la tècnica de canalla canviant els responsables.

Cal esmentar en aquest punt un castell que s’anava perseguint des de Mallorca i que encara no s’havia assolit: el pilar de cinc amb folre. La idea de fer folres universitaris sorgí com un joc a finals de la temporada anterior. La curiositat va f er superar alguns problemes: bàsicament deguts al nombre insuficient de gent als assajos per plantejar-se construccions d’aquest tipus. Però de seguida es va veure la seva possible utilitat en un futur en castells més grans. La t&egra ve;cnica va decidir entrenar un castell folrat facilet ( el pilar de cinc ) per la curiositat que despertava el fet de fer el primer folre universitari i alhora estudiar la viabilitat de folres més grans. No obstant, tot i que feia temps que es per seguia, encara no s’havien donat les condicions adients per poder realitzar un intent.

Així estaven les coses el divendres 27 de febrer. Aquell dia, després d’un parell de mesos de contactes, la colla anava a actuar a Perpinyà quasi un any després. La diada, en la que també hi participarien els Gan&agra ve;pies, havia estat plantejada per la tècnica com una ocasió per intentar castells que, si bé no d’extrema dificultat, necessitaven molta gent: el cinc de sis i el pilar de cinc amb folre. Un cinc de sis descarregat en primera ronda, tot i que força treballar va donar pas al quatre i al tres de sis successivament. Tot descarregat. Era el primer cop que es descarregaven tres castells de sis universitaris en una mateixa diada. I, com a comiat, pilar de cinc amb folre que, tot i pujar desfigurat, no va patir en cap moment. Amb aquest castell es va donar una passa més endavant dins la història dels castells universitaris.

Com l’any anterior però en superior nombre ( hi havia dues colles ) el cap d setmana de Perpinyà va ser divertit, interessant i constructiu. Es va tornar a visitar els Castellers del Riberal ( força més consolidats que la &u acute;ltima vegada ) i se’ls va donar un cop de mà durant l’assaig e dissabte i l’actuació de diumenge. Una altra prova d quatre de set fins a dosos en acabar l’assaig servia per donar un toc més d’il·lusió cara als objectius p ropers.

Del més de març cal destacar també l’inici dels contactes amb una nova colla de recent creació a Girona: els Xoriguers de la UdG. D’aquells contactes i d’un parell de viatges a Girona per donar-los un cop de mà va sor gir la data de la seva primera actuació en públic a la qual hi estaven convidades les altres dues colles: el 30 d’abril.

S’acaben els castells de sis (abril’98).

Sant Jordi va iniciar una ratxa de quatre actuacions importants en quatre setmanes consecutives. Hi havia grans castells reservats per l’ocasió: el tres de sis per sota i la torre de sis. En una plaça plena de gent es va iniciar l’actuaci ó amb el primer intent de tres de sis per sota universitari de la historia. El cert és que els assajos havien anar molt i molt bé i la colla tenia gran confiança en aquest castell. Efectivament, el tres per sota es va descarreg ar al primer intent amb una facilitat poc esperada. Era el torn de la torre. Després d’un primer intent infructuós, va venir el segon i definitiu intent. Torre de sis descarregada. En un sol dia s’havia acabat amb el desconegut tres per sota i l’emblemàtica torre de sis. L’alegria per aquells dos castells va ser considerable. No obstant, l’actuació no es va poder rematar ja que es van haver de desmuntar un intent de quatre de sis i un de tres de sis. La feina forta, però , ja estava feta. Ja no quedava cap castell més de sis per aconseguir. Els objectius ara estaven clars: descarregar el pilar de cinc i el quatre de set.

Només una setmana després li va arribar el torn al pilar de cinc. El dijous 30 d’abril era el dia escollit per fer-lo, en motiu de la primera actuació dels Xoriguers. Aquella actuació a Girona va significar ( per tercera veg ada ) un altre desplaçament dels Arreplegats fora de les comarques de Barcelona. Va ser, a més a més, el primer cop que tres colles universitàries actuaven juntes. Un quatre i un cinc de sis i una torre de cinc femenina van ser els tres castells de la jornada. En la ronda de pilars es va carregar un magnífic i controlat pilar de cinc que, incomprensiblement, va caure poc després de carregar. Aquest castell haurà de tornar a esperar. De la diada cal destacar el pilar de quatre descarregat pels Xoriguers i la festa organitzada a la nit. Una bona actuació per una ocasió especial.

Per aquelles dates també van haver-hi notícies tristes. La Laia Cortès, alegant motius personals, va deixar el càrrec de presidenta que havia ostentat des de que, a idea seva, es va fundar la colla.

Arreplegats, colla de set (maig’98).

Per fi havia arribat el moment tan esperat per tota la colla. El divendres 8 de maig era la IIIa Diada dels Arreplegats i el cap de colla havia anunciat com a primer castell el quatre de set. Tot i que amb alguns canvis respecte als primers quatres de sis nets descarregats, el quatre de set oferia serioses garanties de poder arribar a bon port, sense menysprear les dificultats d’un castell d’aquestes característiques. Un quatre de set és, realment, un castell inimaginable, uns mesos enrer a.

Tot estava disposat a la una i mitja del migdia per començar els castells. El Sol brillava sobre el pàrking del Campus Nord. Els castellers de les dues colles ( Ganàpies i Arreplegats ) s’enfaixaven i, al cap de poc temps, es comen ça a canta la pinya del quatre amb el que els Arreplegats iniciaran la ronda. Els nervis són presents a tot arreu. Finalment es tanca la pinya i després d’una tensa espera el tronc el castell comença a pujar, pocs segons despr& eacute;s els grallers toquen l’aleta posant la pell de gallina a molts dels presents. Aquesta sensació estava també al tronc del castell i els nervis van fer caure la construcció després d’algunes sotragades. El quatre de set j a havia estat carregat i una barreja d’emocions va envair a tots els membres de la colla: des de l’alegria immensa d’assolir una fita com aquesta a l’esfereïment ( que encara a alguns els hi dura al pensar-hi ) per la magnitud del castell. L’actuaci& oacute; va continuar amb un tres de sis per sota descarregat i una torre de sis que aquest cop només es va poder carregar. Només quedava descarregar el pilar de cinc per arrodonir la festa. No obstant tampoc hi va haver sort i, a l’igual que la setmana anterior es va carregar i va caure quan ja baixava. De nou aquest castell hauria d’esperar. La combinació de castells tan grans assolits aquell dia feia por. I, a més, es va demostrar, tot i que tres només s’havien coronat , tots podien haver estat descarregats. La ja tradicional paella va ajudar a passar les emocions d’aquell dia que difícilment s’oblidarà mai.

I ja només queda la diada de primavera dels Ganàpies. Va ser el dijous 14 a Bellaterra. Un quatre de sis per començar va precedir un tres de sis net que es va poder carregar però que no va aguantar la sortida de l’anxaneta. Aquell tres tornava a obrir portes de cara al futur. Com ja va essent tradicional un cinc de cinc va dona l’oportunitat d’innovar abans d’acabar la temporada. Torn de pilars. Diuen que a la tercera va la vençuda. El pilar de cinc carregat ja feia m és d’un any encara esperava ser descarregat i, si no s’aprofitava aquella ocasió, hauria d’esperar un canvi de temporada més. El cert és que els dos intents de la temporada ( Girona i Diada )havien anat molt bé i ofert m oltes garanties però no havia pogut ser. Doncs sí! Finalment Bellaterra va ser el primer lloc on es va veure el pilar de cinc universitari. Un gran castell per a cloure una gran temporada.