Vés al contingut (premeu Retorn)

Noves conferències UPC

ConferenciantTítol conferència

Amat Girbau, Josep

josep.amat@upc.edu
Departament d'Enginyeria de Sistemes, Robótica i  Informàtica Industrial. ETSEIB

Robótica quirúrgica
El desenvolupament de la Robòtica ha estat igualment rellevant en molts camps, i darrerament també ho és en el camp de la medicina i especialment la cirurgia, i ho serà encara més en els propers anys. La robòtica ja esdevé un element imprescindible per poder dur a terme determinades operacions quirúrgiques i obra les portes a la millora de moltes altres, però encara cal superar molts problemes plantejats, el que és objecte d’aquesta conferència.
La Robòtica en la medicina
El desenvolupament tecnològic ha experimentat en els darrers anys, ha contribuït notablement en el progrés de la Medicina, i la contribució de la Robòtica és cada cop més apreciable. En aquesta conferència es posarà de manifest les seves contribucions tant en el diagnòstic, els tractaments, especialment en rehabilitació, com en la cirurgia. Per altre part, la robòtica també és ja un element d’ajut per a pal·liar discapacitats, i ho serà encara més en el futur.

Els robots Humanoides, el què i el perquè.

El desenvolupament de la robòtica en els darrers anys ha portat a apropar l’aspecte d’alguns robots a l’aparença i capacitats humanes, i els robots humanoides pretenen ser la culminació d’aquest objectiu. En aquesta conferència s’analitzen les capacitats actuals i futures d’aquests robots, és raona el perquè s’han esmerçat tants esforços pel seu desenvolupament, i s’analitza la seva utilitat real actual i futura.

La màgia dels Xips

Els xips són la base de funcionament de la major part dels equips que tenim a les nostres cases, i per descomptat, en el món que ens envolta. Sense els xips, el món es paralitzaria. Les capacitats i prestacions de molts d'aquests equips és com màgia si es desconeix aquesta tecnologia. En aquesta conferència es vol fer si no entenedora,  al menys comprensible aquesta tecnologia, i poder valorar així millor el progrés que ha suposat el desenvolupament de la microelectrònica.


Aguado Chao, Juan Carlos

juan.carlos.aguado@upc.edu
ESAII Eng.Sistemes, Automàtica i Inf.Ind. EETAC
Impacte social de la tecnologia i tecno-optimisme
Encara que la tecnologia sovint es pinti amb connotacions socials negatives és inseparable de la nostra societat i sempre ha estat així. La nostra espècie ja va aparèixer amb una tecnologia mínima i va co-evolucionar amb ella. Com a conseqüència, cada període de la nostra història s'ha definit fonamentalment per canvis tecnològics (inseparables dels socials).

Però a més la tecnologia permet resoldre qualsevol manca de recursos materials (o excés de residus), amb la única condició de tenir prou energia al seu abast. I actualment no tenim precisament escassetat d'energia disponible, el Sol ens regala sobre la superfície de la Terra unes 5.000 vegades més energia que la que ja consumim actualment.

Barceló Garcia, Miquel

blo@essi.upc.edu
Departament d'Enginyeria de Serveis i Sistemes Informàtics. Edifici Omega
    Drons: Els vehicles aeris no tripulats
    La recent utilització de drons per a tasques militars sembla preocupar molta gent. Però no és pas quelcom de nou. Ja fa anys, amb les eines del vell (i sempre actual) aeromodelisme, es feia el mateix. Modernament, el hobby de fer volar petits aparells ha ressorgit amb força amb els nous drons (borinots, en la traducció literal, pel soroll que fan...) que permeten tota mena d'usos, des d'una simple afició a un ús militar, per vigilància i fins i tot per atemptats ad hominem.
    Jules Verne i la novel·la de la ciència
    Jules Verne és conegut com a escriptor, però en la seva obra va voler aconseguir també altres coses. Verne és qui va pensar en la idea de fer una novel·la que reflectís ja el pes de la ciència i la tecnologia en canviar la vida de la gent. I ho va fer, precisament durant un segle, el XIX, on la ciència i la tecnologia transformaven ja el món, tot i que ho feien en molt menor magnitud del que ho fan avui. Parlarem de Verne, de la seva vida i obra i, sobre tot, de les més característiques de les seves narracions, les primeres "novel·les de la ciència".
    Brunet Crosa-Pere
    Brunet Crosa, Pere

    pere@lsi.upc.edu
    Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics. FIB

    "Per què Google ens ho troba tot?"
    Parlaré dels canvis que internet ha portat a les nostres vides, i de com hem canviat en la manera de cercar i trobar coses. Parlarem de què és internet i de com s'ho fa Google per trobar-nos el que li demanem. Veurem que no és pas tan difícil ni costós. Acabarem parlant de les noves eines tecnològiques i de la nostra responsabilitat.

    "Els dibuixos dels Grecs"
    Presentaré i explicaré diversos dibuixos que van fer alguns pensadors Grecs, dibuixos conceptuals que els van ajudar a crear una concepció del món que ha bastit la nostra civilització. Són dibuixos senzills i clars, dibuixos de persones que van entendre coses i les van saber explicar, dibuixos que ens mostren l'art de les matemàtiques i que ens desvetllen tot el que hi ha més enllà dels números.
    "Tot el món a la nostra butxaca"
    En aquesta conferència parlaré de mapes. De la seva història, dels mapes que tenim avui, dels mapes als telèfons mòbils, i de les seves avantatges i inconvenients. Veurem què ens cal per a tenir mapes que ens permetin mesurar distàncies i veure tan el conjunt com els detalls. Acabarem parlant dels mapes que possiblement tindrem d'aqui a uns deu anys.
    "La tecnologia i els humans"
    Tenim una relació ambivalent amb la tecnologia. La controlem nosaltres o és ella la que ens controla?  És bona o ens aliena? Per què li donem la culpa de moltes coses? Ens aïlla o ens ajuda a comunicar-nos? Parlarem d'aquestes i de moltes altres questions sobre la tecnologia actual i futura.
    "Com funciona un GPS"
    Com ens hem orientat, els humans, al llarg de la història? Com ho feien, els navegants? Parlarem de la història de l'orientació, i de com hem anat aprenent a mesurar les coordenades geogràfiques de longitud i latitud. Veurem què fa un GPS per a donar-nos aquestes coordenades, i parlarem del sistema Galileo, que ben aviat tindrem.
    "Els colors s i la nostra salut"
    Què són, els colors? Revisarem el concepte de colors des d'una visió històrica, parlant de Newton i Goethe, comentant la visió fisica del color i la perspectiva perceptual. Veurem que hi ha colors visibles i colors s. I veurem que els colors s ens ajuden en àrees tan diverses com la medicina, l'agricultura i l'arqueologia.
    "La seguretat i el risc"
    Es pot mesurar, el risc? Podem aconseguir viure amb màxima seguretat? Tenim una bona percepció dels riscs? Ens hi ajuden, els mitjans de comunicació? Veurem que l'estadística i la llei de Poisson ens poden ajudar a viure més tranquils i amb esperit crític en el context de risc que ens envolta.
    "El caos, les previsions del temps i Plutó"
    Farem una introducció a la teoria del caos, amb molts exemples senzills de la vida quotidiana. Parlarem de les previsions del temps, de la roda de Lorenz, del canvi climàtic ... i de la pregunta de si el sistema solar és estable o no. Veurem que la trajectòria de Plutó és caòtica, i que en un cet moment Plutó pot acabar desestabilitzant tot el sistema Solar.
    Camps Carmona-Adriano
    Camps Carmona, Adriano

    camps@tsc.upc.edu
    Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. ETSETB

    3CAT-1. El primer satèl·lit català

    Des de fa una dècada assistim a un renaixement dels petits satèl.lits, petits en mida, però no en prestacions. Com veurem al llarg d’aquesta presentació, alguns d’aquests “petits” satèl·lits poden aconseguir el mateix que els convencionals. La clau? L’ús de components i tecnologies actuals, més petites, amb menor consum, i majors prestacions, tot i no haver estat validades per a l’espai. El preu a pagar? Temps de vida més curts, però econòmicament unes 100 vegades més barats. Resultat: la democratització de l’accés a l’espai.
    Canal Arias-Josep M
    Canal Arias, Josep Mª
    canal@etp.upc.edu
    Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera. EET

    Aplicacions innovadores dels productes i els materials tèxtils del segle XIX

    Es presenten aplicacions innovadores dels productes i dels nous materials tèxtils, i es fa un anàlisi dels resultats de projectes de recerca tant en aplicacions al sector tèxtil, com a d’altres sectors industrials.

    Casals Gelpi-Alicia
    Casals Gelpi, Alicia

    alicia.casals@upc.edu
    Departament d'Enginyeria de Serveis i Sistemes Informàtics. Edifici Omega
    Neurorobótica. Els reptes de la robòtica assistencial
    El terme neurorobòtica es comença a utilitzar a finals dels anys 80 com a ciència que engloba la neurociència, la robòtica i la intel·ligència artificial. Aquest concepte és el resultat d’abordar les creixents possibilitats de la robòtica, que ha anat trobant resposta a les necessitats plantejades per la rehabilitació funcional, amb l’objectiu de pal·liar els danys produïts tant per causes traumàtiques com per malalties degeneratives o anomalies congènites. En aquesta xerrada s'exposa l'evolució de la robòtica en l'àmbit de l'assistència i rehabilitació, analitzant les seves dificultats, la realitat actual i les possibilitats futures.
    Robots Humanoides: màquines o companys
    La robòtica inicialment concebuda com a eina per a suport a tasques dures, pesades i perilloses, a la indústria i a l'obra pública ha anat evolucionant en capacitat d'actuació e intel·ligència i han passat a ser d'utilitat en molts altres àmbits. Els robots ja no poden considerar-se únicament màquines per fabricar, per servir, sinó que en molts casos contemplen una faceta més social. En aquesta xerrada es dóna una visió d'aquesta evolució de la robòtica, els aspectes tècnics i com van interaccionant més i més amb la societat, sent en aquesta orientació on el robot humanoide pren especial rellevància.

    Casas Pla, Josep Ramon

    josep.ramon.casas@upc.edu
    Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. ETSETB
    La Televisió del Futur
    Resum: Què és la televisió avui? La veiem com ho fèiem abans?
    Les bases: captura, transmissió, presentació i control de l'usuari. Què ha canviat des d'aquella "finestra oberta al món" passiva? Internet i la televisió ara són tot un. S'ha acabat mirar la pantalla asseguts passivament al sofà. La televisió del futur incorpora la participació de l'espectador, per controlar el que hi vol veure (i no només canviant de canal) i com una xarxa social més.


    Escribano Rodríguez de Robles, Beatriz

    escribano@catunesco.upc.edu

    Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera, EET

    L'aigua com a font de conflictes

    Les bases de conflicte: al llarg de la història el recurs de l’aigua ha estat font de conflictes. Vers el segle XXV a. C. es va produir el primer conflicte armat conegut de la història: les ciutats sumèries de Lagash i Umma es van enfrontar per l’accés a l’aigua. Cosa que es va convertir i continua sent una font de poder. Al món hi ha 264 conques transfrontereres, quasi un terç de les quals són compartides per més de dos països. Dos exemples singulars són la conca del riu Nil, que travessa 10 països, i la del Danubi, que passa per 18 estats. La figura 16 —malgrat que només hi ha 26 conques dibuixades— ens pot fer pensar en una altra divisió política establerta pels límits de les diferents conques
    Gómez Urgellés-Joan Vicens
    Gómez Urgellés, Joan Vicens
    joang@ma4.upc.edu
    Departament de Matemàtica Aplicada IV. EPSEVG

    Matemàtiques i vida quotidiana

    Són avorrides les matemàtiques? Hollywood ens enganya? Pot King Kong pujar al Empire State sense que caigui? Sortim del cinema i anem al supermercat, paguem amb una tarja de crèdit, perquè té aquesta forma? Comprem un litre de llet i tot seguit un paquet de papers DinA4, quines matemàtiques hi ha en tot això? Quina relació hi ha entre el DNI, Julius César i els nombres primers? En la xerrada es presenta una paròdia de l’ensenyament actual i alhora una tendre invitació a l’apassionant mon de l’aprenentatge de les matemàtiques.

    Farem un viatge matemàtic, sense formalismes ni l'abstracció pròpia de les matemàtiques "d'ofici" de l'ensenyament tradicional, a partir dels aspectes quotidians amb l'objectiu demostrar la seducció matemàtica. Esperem que aquesta aventura us encoratgi a mirar el mon matemàticament i alhora a estimar aquesta
    noble ciència de les matemàtiques.
    Lapaz Castillo-José Luis
    Lapaz Castillo, José Luis
    lapaz@ege.upc.edu Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria. EET
    La revolució de la impressió en 3D. Present i futur.
    Què és la impressió en 3D? Les tecnologies actuals i materials utilitzats en els diferent àmbits d’aplicació. Implicacions i canvis de paradigma. Prospectiva i línies de futur. Demostració pràctica d’aplicació: impressió en PLA d’un objecte d’ús quotidià.
    Martínez Barrios-Luis
    Martínez Barrios, Luis
    lmartinez@ee.upc.edu

    Departament d’Enginyeria Elèctrica. EET

    Els inicis de l'Electricitat ( Segles XVII i XVIII )
    Orígens , mites i religió . 1.600 : Un punt de partida . L'electricitat com un fenomen natural a estudiar . Les primeres " màquines elèctriques" . Embotellant electricitat . L'electricitat com a joc de cortesans . El " foc elèctric" , invenció del parallamps . 1.800 : Descobriment de la pila voltaica : L'inici d'una nova era.
    Martínez  Magaña-Juan
    Martínez Magaña, Juan

    juan@catunesco.upc.edu

    Departament d’Enginyeria Elèctrica. Càtedra UNESCO de Sostenibilitat. EET

    Mercat elèctric : problemes i fal·làcies
    Es farà una introducció al procés d'implantació del mercat elèctric , al seu funcionament i al paper de les diferents fonts d'energia. També s'abordaran alguns problemes com el dèficit tarifari o el preu de l'electricitat , i algunes fal·làcies sobre desitjos i realitats.

    Prat Viñas, Lluis

    lluis.prat@upc.edu
    Dep. Enginyeria Electrònica. ETSETB

    DEL TELÈGRAF A INTERNET. IMPACTE SOCIAL DE LES TELECOMUNICACIONS

    Les telecomunicacions son tecnologies modernes que formen part de la nostra vida quotidiana. Han nascut en els últims dos cents anys, en temps dels nostres besavis. En la conferencia es fa un breu recorregut per la historia d’aquestes tecnologies (la telegrafia, la telefonia, la radio, la televisió, els ordinadors, internet i la revolució mòbil), fent èmfasi en l'impacte social que ha tingut cadascuna d’elles a la societat.

     

    LED’s i LÀSER’s. UN COP D’ULL A UNA TECNOLOGIA EMERGENT

    Els LED’s i LÀSER’s son dues noves fonts de llum que es manifesten cada dia amb mes força a tot arreu. Els  LED’s estan substituint a les "bombetes" d’incandescència de tota la vida, i estan presents també a les pantalles gegants dels estadis i als semàfors entre d'altres llocs. Els làsers els trobem als supermercats, als hospitals i a la industria metal·lúrgica. D’on surt la llum dels LED’s i LÀSER’s? Quines propietats té aquesta llum tan versàtil que ens permet des de manipular cèl·lules fins a destruir míssils.

    Perez Batlle-Marc
    Perez Batlle, Marc

    mpbatlle@ac.upc.edu
    Departament d'Arquitectura de Computadors. EETAC             

    Pot un avió en vol desaparèixer per sempre? Anàlisi d’un cas real, el Malaysia Airlines MH370

    L’aviació comercial està considerada el mitjà de transport més segur de món. No obstant, les aeronaus no estan exemptes de patir accidents. En aquesta conferència es descriuran quins són els sistemes que permeten mantenir les baixes taxes de mortalitat en el transport aeri i quins són els seus punts febles que permeten, encara avui dia en plena era digital, que un avió pugui desaparèixer (per sempre).

    El dia a dia d’un controlador aeri.

    El transport aeri és un mitjà de transport molt utilitzat al món. Si ens centrem a Europa, en un mateix dia, es poden poden produir més de 30000 vols. Com es poden gestionar totes aquests operacions sense comprometre la seva seguerat? En aquesta conferència s’explicarà com funciona l’estructura del espai aeri i  la gestió del trànsit aeri a partir de la rutina d’un del rols principals que la conformen, el controlador aeri.

    Torras Genis, Carme

    ctorras@iri.upc.edu
    Institut de Rob. i Inf. I. (IRI). CSIC-UPC

    Assistents robòtics: ciència o ficció?

    Si tradicionalment els robots estaven confinats a les fàbriques, cada vegada més trobarem robots fent tasques socials: guies en centres  comercials, assistència a discapacitats, entreteniment per a nens i grans... Parlaré dels reptes que aquest canvi planteja a nivell de recerca i també d'ètica, basant-me en el futur previsible que descric a la meva novel·la “La mutació sentimental” (Pagès Editors, 2008).
    Morató Farreras-Jordi
    Morató Farreras, Jordi

    jordi.morato@upc.edu

    Càtedra UNESCO de Sostenibilitat Departament d’Óptica i Optometria. FOOT

    Recuperació del barri de Moravia a Medellin: escenari de transformació i inclusió social.

    El que abans era una muntanya de 1.5 milions de tones d’escombraries i 35 metres d’altura, és avui un jardí de 30 mil metres quadrats, gràcies al projecte “Moravia floreix per a la vida”, realitzat per les administracions públiques de Medellin i amb la participació de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC. Gràcies a aquest projecte, Moràvia, el barri més densament poblat de Medellín i que durant 35 anys s’ha utilitzat com abocador d’escombraries de tota la ciutat, és avui model de transformació ambiental, econòmica, social i cultural, i s’ha convertit en exemple local, nacional i internacional, pel treball articulat i corresponsable entre govern, comunitat, acadèmia i empresa privada.

    Salan Ballesteros, Núria

    nuria.salan@upc.edu

    Departament de Ciències dels materials i Enginyeria Metalúrgica. ETSEIAT

    Materials: la veritable revolució del darrer segle!
    En els darrers anys, hem viscut un veritable daltabaix social, econòmic i tecnològic. Situacions i condicions que semblen "tan naturals" a data d'avui, fa 100 anys eren totalment impensables. I els materials, el seu desenvolupament, la seva implantació i acceptació, han estat una part molt important d'aquest canvi social. Amb aquesta xerrada podriem fer un petit repàs d'aquests canvis, que va de quan un element de plàstic era un luxe, als envasos d'"usar-y-tirar"; parlarem d'enganys històrics, de materials que ens han fet creure que serien la salvació del món a d'altres que havien de ser la panacea; casos històrics de fallades que, a més de l'error humà, han estat errors de mala selecció (o mal ús) de materials...
    Les dones i la universitat: una carrera de fons!
    Avui, a les nostres aules universitàries, homes i dones comparteixen espais d'alumnat i de professorat. És habitual veure una investigadora, una directora de centre, una rectora d'universitat i, en principi, han quedat enrere els anys en què algú, davant d'una persona professional universitària, deia: "Mira! és una dona!", amb un to de sorpresa. L'accés de les dones a les carreres universitàries no ha estat fàcil. Però hi ha entorns on ha estat més complicat i complex que a d'altres... I veurem que no fa tants anys que hem deixat de sentir "Mira! És una dona!"
    Segalas-Jordi
    Segalas Coral, Jordi
    jordi.segalas@upc.edu
    Departamento de Mecánica de Fluidos. EUPVG
    Capitalisme i sostenibilitat. Colapse o nous models de desenvolupament
    Es debatrà la sostenibilitat del model actual de producció i consum, presentant indicadors i tendencies de sostenibilitat a que ens porta el model socio-econòmic de les societats occidentals; i s'introduiran nous models de desenvolupament  socialment justos, economicament viables i  ambientalment possibles.

    Xercavins i Valls, Josep

    josep.xercavins@upc.edu

    Departament de Mecánica de Fluids. EUETIB
    L'any 2015 la humanitat ha de canviar de rumb per evitar el canvi climàtic
    Després del fracàs de Copenhaguen (2009), el món es debat entre lluitar contra el canvi climàtic o adaptar-s’hi preparant-se per tota mena de riscos i conseqüències. París 2015 (a finals d'any) és la nova fita que la comunitat internacional s’ha marcat per tal d’intentar posar-se d’acord en com combatre el canvi climàtic. Hi som a temps?