Nova vida arquitectònica per a Badia del Vallès, a proposta dels estudiants de l’ETSAV

Nova vida arquitectònica per a Badia del Vallès, a proposta dels estudiants de l’ETSAV

Imatge del projecte dels estudiants de l'ETSAV

Descarregar

Organitzats en grups de dues o tres persones, estudiants del grau en Estudis d’Arquitectura de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) presentaran propostes arquitectòniques per recuperar una zona de Badia del Vallès que ara està en desús. Els projectes formaran part d’una exposició de l’Ajuntament, que en valorarà l’aplicació real posterior.

24/11/2017

Per Gisela Maza, estudiant del grau en Estudis d’Arquitectura de l’ETSAV, “treballar en un encàrrec real, amb agents reals, i desenvolupar propostes que es tindran en compte per aplicar-les, és el més motivador d’aquesta iniciativa”. Gisela i la resta de companys de l’assignatura Taller Arquitectònic i Projecte han de presentar alternatives factibles per transformar els edificis de dues antigues escoles de primària de Badia del Vallès i el seu entorn, de forma que s’hi recuperi l’activitat social.

Els estudiants hi treballen des de l’inici de curs i, al gener, han de tenir enllestida la proposta arquitectònica i la maqueta, que formarà part d’una exposició pública organitzada per l’Ajuntament. El punt de partida dels treballs, marcat pel consistori, és estudiar la recuperació de la zona a través de la connexió de la ciutat amb els agents propers, com ara la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ara per ara, a la zona s’ubica l’edifici Antonio Machado, construït l’any 1978 com a institut i que actualment utilitzen entitats i associacions locals, i dos edificis de dues escoles ja tancades. Així doncs, el repte per als estudiants de l’ETSAV és proposar una rehabilitació que recuperi l’ús de les infraestructures per part del ciutadans de Badia, alhora que esdevingui un pont amb el teixit productiu i educatiu també d’altres municipis adjacents, com Barberà del Vallès. 

Després d’haver realitzat l’anàlisi de l’àrea tenint en compte la història, l’agricultura, els perfils socials de la ciutat i els accessos als edificis, Gisela i els seus dos companys d’equip acaben de decidir l’enfocament del seu projecte. Amirah-Sophie Tröthandl, de Viena (Àustria); Lucas Auton, de Nantes (França), i Gisela proposen aprofitar els espais buits entre les autopistes C-38 i AP-7 per crear un “parc lineal productiu on ubicar-hi horts que traslladin l’agricultura productiva que es desenvolupa actualment sense regulació al municipi”. De fet, el professor responsable de l’assignatura, Xavier Vancells, reconeix que “una de les vies a investigar més interessants és l’aprofitament dels horts com a activitat d’interès per als ciutadans, però també com a alternativa per connectar la Universitat i el municipi, així com per a l’aprofitament del riu sec”.

Gisela i els seus companys proposen, a més, ubicar una cooperativa agrícola i dues cooperatives d’habitatge col·lectiu en les dues antigues escoles, així com un mercat en l’espai delimitat pels edificis. El mercat s’ubicaria en una àgora, on, a més de vendre productes, s’hi desenvolupin altres activitats i que “sigui de fàcil gestió per als ciutadans perquè el puguin adaptar en funció de les seves necessitats”, afegeix Gisela. Finalment, el treball inclou uns mòduls que funcionen com a laboratoris on la UAB pugui desenvolupar la seva recerca.
 
Projectes reals amb agents reals
La iniciativa sorgeix arran d’un conveni entre la UPC i l’Ajuntament de Badia del Vallès i té com a objectiu inicial trobar una solució viable per retornar l’activitat a la zona de l’antic Institut Antonio Machado. Amb els anys, els centres educatius i els usos posteriors es van traslladar al centre i, ara, el municipi, vol aprofitar-lo per crear un pont entre la ciutat i la Universitat i les empreses properes. Partint d’aquesta premissa, el professor Vancells i els estudiants han analitzat els espais urbans limítrofs plantejats pel consistori, però també els polígons industrials de Cerdanyola i las activitats dels veïns de Badia i Barberà del Vallès. “La nostra voluntat és propiciar l’obertura del municipi utilitzant les antigues escoles com un catalitzador d’activitats productives compartides, com podria ser l’agricultura però també d’altres”, concreta el professor.

En aquest procés, els estudiants tenen el suport dels professors de la UPC, però, a més, estan en contacte amb l’Ajuntament i, en concret, amb el seu arquitecte, Daniel Serrano, titulat per la UPC: “Aquest contacte està sent enriquidor perquè hem conegut les necessitats reals de la ciutat de primera mà”, puntualitza Gisela.

Al llarg del mes de novembre, els grups d’estudiants han de presentar la proposta arquitectònica que defineix els usos i l’actuació necessària i, en la fase final, han de desenvolupar la proposta tècnica que inclogui els detalls constructius i la proposta de sistemes d’aprofitament energètic, entre altres aspectes.

 
Més informació: