Vés al contingut (premeu Retorn)

Millores en un hospital a la RD Congo

Ajuda a la millora de la sanitat a Kinshasa. Formació a l'hospital Monkole i ajuda en biomedicaments (2015-O030)


Lloc de realització

Kinshasa, Rep. Dem. del Congo.

Soci local

Centre Congolais de Culture de Formation et de Développement


Participants de la UPC


Ferràn Gil Ginebra, estudiant ETSEIB

Álvaro Guarner Escribano, estudiant ETSEIB

Xavier Martorell Jorba, estudiant ETSETB

Santiago Rodrigo Muñoz, estudiant ETSETB / FIB

Borja Rodríguez Gálvez, estudiant ETSETB

Roberto Sont Colomer, estudiant ETSETB



Dates de realització

1 al 10 de febrer de 2016



o030-1



Context del projecte

La República Democràtica del Congo ocupa la plaça 168a en l’Índex del Desenvolupament Humà. És un estat que encara s’està recuperant de les guerres que va sofrir a finals del segle passat, i que encara té molts problemes amb el terrorisme a la frontera de l’Est. Les condicions sanitàries són molt deficients. Els hospitals locals no gaudeixen de les mínimes condicions d'higiene i les malalties epidèmiques com el paludisme, el VIH o la tuberculosi estan encara molt esteses per la falta del recursos per pal·liar-les.

L'Hospital Monkole és un centre mèdic iniciativa de l'ONG congolesa CECFOR, i ofereix un ampli ventall de serveis mèdics i hospitalització en un dels barris més pobres de Kinshasa, promovent especialment l’educació sanitària a la població en relació al VIH, el paludisme i la higiene en general.

Objectius


Complimentar protocols de manteniment dels equips biomèdics del centre hospitalari i fer una planificació amb un horari de manteniment dels mateixos. La immensa majoria del maquinari de que disposen són donacions particulars d’empreses de països més desenvolupats, i en el cas d’un hospital situat a la República Democràtica del Congo és evident que l’accés que té a recursos o reparacions és escàs. Sense una correcta conservació dels materials i equipaments que s’utilitzen no s’aconsegueix un rendiment òptim.




    Activitats realitzades

    • Hem complimentat els protocols de diversos equipaments biomèdics amb la corresponent explicació als tècnics per al seu correcte manteniment. Per cada màquina hem realitzat un protocol de manteniment, una guia d’ús, una llista de materials, una llista de tasques i un calendari de planificació de manteniment. Tots aquests documents els vam haver de traduir al francès per fer-ho més comprensible als tècnics. En el protocol s’expliquen detalladament les tasques que ha de realitzar el tècnic, en funció del període (setmanal, mensual, semestral i anual).
    • Hem dissenyat i implementat un calendari informatitzat del manteniment dels diversos tipus de equipaments que es troben en el centre hospitalari, per fer mès senzill el seguiment de les tasques de manteniment de l’hospital, incloent-hi les corresponents als equips mèdics que vam treballar.

       

      Resultats

      1. Hem realitzat un estudi dels equips biomèdics, desenvolupant un seguit de documents relatius al seu manteniment i ús per part del personal de l’hospital.
      2. Hem donat formació als tècnics del centre hospitalari per a que puguin exercir de manera adient el manteniment dels equips dels quals són responsables.
      3. Hem elaborat un calendari informàtic per facilitar la gestió del manteniment de l’hospital.
      4. Ens hem familiaritzat amb la manera de treballar que tenen a l’Hospital i ens hem adaptat a la situació cultural de la ciutat, per tal de poder continuar treballant amb més eficàcia en una segona estància.
      5. Hem establert un contacte ferm amb l’Ambaixada espanyola per properes activitats que es vulguin fer a la ciutat.

       

      Perspectives de continuïtat

      És clar que la feina que vam realitzar va ser només el començament de una amplia àrea de treball. Els equipaments que hi ha al Centre Hospitalari Monkole són molt més quantiosos del que podíem acomplimentar en la nostra estança. És per això que la nostra idea és continuar treballant des de Barcelona amb l’estudi de nous manuals per poder elaborar més documents i poder tornar l’any vinent per formar amb més profunditat al l’equip tècnic. Ara que ja sabem què és el que necessiten i com ho necessiten podem treballar amb intensitat per elaborar una documentació adequada i centrar els nostres esforços l’any vinent en explicar els nostres avenços i proposar millores en la metodologia de la gestió i planificació. Tenim pensat fer un projecte d’una aplicació informàtica per poder tenir un control òptim en la planificació i gestió del manteniment de la maquinària.

      Valoració personal

      Ferràn Gil Ginebra:

      Per mi aquest projecte es pot resumir en una paraula, inoblidable.

      L'oportunitat de poder ajudar i conviure en en país com la República Democràtica del Congo m'ha aportat moltes més coses de les  que m'imaginava en un principi, que no eren poques.

      Per mí ha estat una oportunitat per ajudar de primera mà a persones que realment ho necessiten, només veure que la teva feina els ajudarà a viure una mica millor ja et fa sentir una miqueta més realitzat. Aquesta experiència també m'ha ajudat en l'ambit personal, gracies a aquest projecte de desenvolupament en un país sense els mateixos privilegis que aquí m'ha servit per realment valorar lo afortunats que som i a no queixar-me a la mínima que alguna cosa no surt com m'esperava.

      Realment aquest projecte no únicament m'ha servit per compartir i ajudar amb els meus coneixements als altres sino que també m'ha servit per créixer molt com a persona. Pensava que seria una gran vivencia i experiència, però aquesta oportunitat que hem viscut gràcies al CCD ha superat totes les expectatives possibles.

      Crec que la nostra feina allà ajudarà molt al centre hospitalari, però he tornat amb la sensació de que hem rebut encara més de tot el que hem donat.

      Ha estat simplement inoblidable.

      Álvaro Guarner Escribano:

      La meva estància al Congo es pot resumir en dues paraules: alegria i tristesa.

      Tristesa perquè allà viuen amb unes condicions de vida molt dolentes, i m’he quedat amb una sensació d’impotència perquè hi ha moltíssim a fer en aquests països poc desenvolupats.

      Però també alegria  perquè poder ajudar a gent que de veritat ho necessita no té preu, on qualsevol suport, per petit que sigui, té un valor molt gran per a ells. En el nostre cas, treballant a l’hospital ajudant en la organització i en la formació dels treballadors, que és on tenen problemes (entre altres). També perquè és una experiència inoblidable de la que m’he quedat amb ganes de repetir.

      Xavier Martorell Jorba:

      Esta estancia en Kinshasa ha estado una experiencia difícilmente descriptible. Mucho nos explican sobre la vida que podemos encontrar ahí, pero uno no es consciente hasta que se lo encuentra “in situ”.

      Este viaje me ha cambiado mi forma de pensar en cuanto a muchas cosas, sobre todo en cosas del día a día y que consideraba necesarias para vivir. Me he dado cuenta que muchas de estas son superfluas y se puede estar igual, incluso mucho mejor sin ellas (P. Ej. el no tener agua corriente ni luz muchos días de la semana). Es un viaje que considero necesario tanto para aquel que valora como el que no lo hace ya que te amplia la perspectiva de vida que se tiene del mundo en su conjunto y de cada país por separado.

      Personalmente, este viaje me ha aportado tanto que si el día de mañana tuviese la oportunidad de combinar el trabajo laboral con trabajo de cooperación lo haría sin dudarlo.

      Santiago Rodrigo Muñoz:

      La experiencia de ir a ayudar al Congo ha sido para mí toda una aventura, en la que, aunque íbamos a dar de nuestro tiempo, acabamos viniendo con más de lo que nos habíamos ido. La alegría que se respiraba en el ambiente, a pesar de la pobreza material de todo género entre la que nos movíamos, invitaba a quedarse, a levantar junto con estas buenas gentes su país hasta que pudieran vivir con la dignidad que les corresponde. Dos universos distintos separados por unas pocas horas de avión: ese abismo entre Norte y Sur, es un abismo que debemos hacer desaparecer ayudando en estos países al desarrollo de manera eficaz y sostenible.

      Borja Rodríguez Gálvez:

      La meva experiència a la República Democràtica del Congo només podria qualificar-la com a inoblidable. Si bé va estar una mica dur el contrast cultural i de qualitat de vida – veure la pobresa d’un país com aquest sempre impacta - , la recompensa de veure els somriures i l’agraïment sincer de les persones a les que vam ajudar és totalment immesurable. La nostra estada allà va ser curta – 10 dies – però intensa. Vam treballar moltíssim dia rere dia per poder ajudar el màxim possible en l’hospital. A més a més, ens van acollir molt bé i vam viure moltes experiències úniques en un país tan diferent del nostre com és aquest. M’agradaria destacar la total seguretat que vaig sentir estant a Monkole. Abans d’anar a l’Àfrica estava una mica neguitós sobre si seria un lloc conflictiu o no. Vaig quedar realment sorprès. El tracte va ser immillorable i no vam tenir cap ensurt. S’ha de dir que allà encara fa falta molta ajuda. Per això mateix recomano a tothom que realitzi una estada de cooperació a la República Democràtica del Congo. “Tota ajuda compta”, això ens va quedar molt clar estant allà. A més a més, una experiència com aquesta t’enriqueix com a persona i t’ajuda a veure la veritable sort que tenim vivint en un país acomodat al sud d’Europa.

      Roberto Sont Colomer:

      És una experiència que recomano viure a tothom. Qualsevol projecte humanitari que es pugui fer a Àfrica sempre deixa un record inolvidable. A més, tractant-se d’un país com és la República Democràtica del Congo, és un cas evident on es pot palpar amb claredat la pobresa que envolta a una gran part de la població al continent africà.

      Al principi no sabíem si tiendríem la seguretat d’una ciutat europea com és el cas de Barcelona. En cap moment hem patit cap situació de perill, de manera que és un lloc segur per a realitzar un projecte de cooperació a qualsevol nivell amb l'Hospital.

      Poder donar un ajut a un hospital per millorar les condicions de vida de les persones que es troben en aquell territori, és un gran projecte per solidaritzar-nos amb la seva situació. Hem de tenir en compte, a més que els mitjans econòmics de què disposa la majoria de la població al Congo són realment escassos. Quanta més ajuda es pugui donar a les iniciatives que procuren abastir de bona salut als ciutadans més bona feina podran dur a terme. Tractant-se de vides humanes, és evident que la satisfacció que et reporta una ajuda com aquesta és d’un valor incalculable.

       

      Aportació del CCD

      5.000 €

      o030-2o030-3o030-4