Vés al contingut (premeu Retorn)

2015/06/15 - "Si m'haguessin dit que acabaria a Àfrica fent aplicacions web per al Ministeri de Salut de Moçambic, els hagués pres per bojos" Blai Samitier, estudiant de la FIB

2015/06/15 - "Si m'haguessin dit que acabaria a Àfrica fent aplicacions web per al Ministeri de Salut de Moçambic, els hagués pres per bojos" Blai Samitier, estudiant de la FIB

Em dic Blai Samitier, tinc 22 anys i estic acabant Enginyeria Informàtica a la UPC. Visc a Barcelona, treballo d'informàtic a una agència de publicitat i sóc voluntari d'Arquitectes Sense Fronteres des de fa gairebé un any. 

Si l'estiu passat m'haguessin dit que acabaria a Àfrica fent aplicacions web per al Ministeri de Salut de Moçambic, els hagués pres per bojos. Personalment, mai m'havia involucrat gaire en aquests temes d'ajuda a la cooperació. Per a mi, totes aquestes injustícies que sortien a la tele passaven massa lluny de casa i jo no tenia temps, ni recursos per a dedicar-los a la causa. O això creia.

 

Fa poc has viatjat a Moçambic per participar en un projecte. De què tractava? Quant de temps hi vau estar, i quines van ser les activitats?

 

Doncs sí, l'estiu passat em va sorgir l'oportunitat de participar en un projecte d'Arquitectes Sense Fronteres juntament amb la UPC per a fer el meu treball de fi de grau. Vaig acceptar perquè vaig trobar que era una manera d'aprofitar l'esforç per a fer quelcom útil i vaig trobar molt interessant que des de la universitat es donés suport als estudiants amb aquet tipus de projectes.

 

L'objectiu del treball consistia en la creació d'una petita aplicació web que permetés gestionar les infraestructures sanitàries de la regió d'Inhambane, Moçambic. Actualment la gestió d'infraestructures en aquell país és inexistent, no es fa manteniment de res i els edificis públics acaben inutilitzats als pocs anys de ser construits. Amb l'aplicació preteníem oferir una plataforma per gestionar l'estat de les infraestructures públiques per millorar l'eficàcia de les tasques de manteniment i reduïr aquest deteriorament. Poc a poc el projecte va anar creixent fins que vam despertar l'atenció del propi Ministeri de Salut i ara estem a l'espera d'una segona fase que consolidi aquesta aplicació a nivell nacional.

Al febrer de 2015 vaig tenir la oportunitat de desplaçar-me a Moçambic amb l'ajuda del CCD i la veritat es que va ser una experiència increïble. No havia estat mai a l'Àfrica i per mi va ser molt important arribar a conèixer una cultura tant diferent. Hi vaig estar un mes, sobretot acabant de modificar l'aplicació web perquè s'adaptés a les necessitats dels tècnics que l'utilitzarien i, realment, l'experiència em va aportar uns coneixements que van molt més enllà del que esperava aprendre durant el transcurs del meu treball de fi de grau. No tan sols a nivell tècnic, al poder gestionar un projecte real, sinó sobretot, el veure que amb petites accions es pot arribar a marcar una diferència tan gran a les vides de molta gent.

o024-1

 

Què hi has après? I què has aportat?


Com ja he dit, a part dels coneixements tècnics i el poder implementar un projecte real davant unes necessitats tant bàsiques, crec que el que més m'ha aportat el treball ha sigut aquesta sensibilització per les tasques de cooperació. També veure l'atractiu de les aplicacions de codi obert i internet per a les tasques d'informatització de la informació als països en desenvolupament, ja que la majoria es poden fer amb pressupostos molt baixos, a diferència de projectes de construcció o manteniment.

 

De les expectatives que tenies, quines es van acomplir i quines no?

 

Les expectatives que tenia per el meu projecte de final de grau eren bastant pobres. Principalment consistien en fer alguna aplicació senzilla que probablement quedés abandonada en algun calaix un cop acabada. No cal dir que aquestes expectatives han quedat completament superades. No només he pogut treballar sobre un cas i una necessitat real, sinó que l'aplicació seguirà el seu desenvolupament un cop acabada la meva contribució.

 

 

Aquest estiu tornaràs a desplaçar-te per continuar col·laborant amb el projecte?

 

Bé, encara no és segur que hi torni. M'agradaria que aquesta oportunitat l'aprofités algun altre informàtic de la FIB que volgues fer el seu treball de fi de grau. La questió es que tenim un potencial molt alt per explotar en tema desenvolupament d'aplicacions amb el govern de Moçambic i no volem que es perdi, però m'agradaria que altre gent prengués el relleu del projecte i que gaudís de l'experiència tant com ho he fet jo.

o024-4

 

Què faràs ara que has acabat la carrera? T’agradaria continuar vinculat a la cooperació al desenvolupament?


Tècnicament encara no he acabat la carrera, em queden un parell d'assignatures. Ara possiblement seguiré treballant per a poder pagar-me un màster l'any que ve, i seguiré sent voluntari actiu d'ASF. Potser en l'àmbit de l'arquitectura no podré aportar-hi res, però un informàtic sempre va bé a tot arreu.

 

De quina manera ha estat diferent la teva experiència a la universitat per haver participat en projectes de cooperació?

 

Doncs crec que és molt interessant el fet de treballar per altra gent com a pràctica. És molt diferent el treballar en un projecte d'universitat, amb ajuda d'un professor, que plasmar els teus coneixements per solucionar un projecte real. Crec que el planificar i gestionar projectes reals són coneixements necessaris que la universitat no sempre pot aportar i que ens prepararien molt bé per al nostre futur professional.

 

Què diries als teus companys per animar-los a aportar a la Campanya 0’7%?

 

Els diria que no siguin escèptics com ho era jo. Realment aquesta minúscula aportació ha pogut fer possibles projectes genials, només cal mirar els projectes anteriors del CCD. No podem deixar perdre aquest potencial: l'educació mitjançant la cooperació, aprendre ajudant. Això crec que és un dels valors més valuosos que pot aportar una universitat als seus estudiants.

arxivat sota: