Vés al contingut (premeu Retorn)

Estudiants de la UPC, ESADE i l’IED dissenyen, amb el CERN, solucions innovadores per als grans reptes de la humanitat

Els estudiants, en col·laboració amb investigadors del CERN, utilitzen les tecnologies més sofisticades per desenvolupar nous productes i serveis, que contribueixen a fer realitat un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
Estudiants de la UPC, ESADE i l’IED dissenyen, amb el CERN, solucions innovadores per als grans reptes de la humanitat

FONT: Sala de Premsa de la UPC

 

Cinc equips d’estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), d'ESADE Business School i de l’Instituto Europeo di Design (IED) de Barcelona participen, per quart any consecutiu, al projecte Challenge Based Innovation (CBI). Es tracta d’una iniciativa de @IdeaSquare i del Departament d’Innovació de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), en què equips multidisciplinaris d’estudiants, docents i investigadors treballen en noves solucions per al futur de la humanitat en els àmbits de l’educació, la sanitat pública, l’ajuda en casos d’emergència o la contaminació.

Els grups estan integrats per alumnes de diferents disciplines, perquè, segons els impulsors del CBI, “les combinacions més extraordinàries produeixen els resultats més atractius”, i això és “el que el projecte vol potenciar”. Enguany hi participen set estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) i tres de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), per part de la UPC; nou estudiants del Full-Time MBA d’ESADE Business School, a més de nou estudiants de títols superiors de Disseny i del Diploma in Creative Advertising and Branding de l’IED Barcelona.

Els reptes que han afrontat els estudiants de les tres institucions giraven al voltant dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, que es detallen a l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible en els àmbits de l’educació, la sanitat, la contaminació o l’ajuda en casos d’emergència.

Concretament, els participants han buscat solucions innovadores per a cinc grans reptes: l’apoderament de les dones i dels joves en països en via de desenvolupament a través de l’educació i l’emprenedoria en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM, en les seves sigles en anglès); el desenvolupament de mètodes operatius per a la inspecció de la radiació; el disseny de tecnologies d’immersió per a activitats de formació en missions d’emergència sanitària; el redisseny de solucions per compartir coneixements, i, finalment, la incidència del medi ambient sobre la salut pública.

El projecte CBI ofereix als estudiants la possibilitat d’utilitzar la tecnologia del CERN, màxim exponent del desenvolupament de les noves tecnologies, i d’entrar en contacte directe amb els científics de l’organització per tal d’aprendre sobre la seva àrea específica de coneixement. Durant quatre mesos, han identificat i analitzat diverses necessitats i problemes, que els han portat a definir els projectes que van presentar, el 14 de desembre, a les instal·lacions del CERN.

Cinc reptes i cinc propostes
Un dels projectes consisteix en la creació d’un sistema de recollida de dades sobre els certificats acadèmics mitjançant la tecnologia blockchain. L’equip d’estudiants s’ha inspirat en situacions en què les persones han de fugir dels seus països a causa d’un conflicte bèl·lic i es troben amb la dificultat que no poden demostrar la formació prèvia que han rebut. Els estudiants plantegen una possible base de dades universal que pugui recopilar informació acadèmica per tal de poder fer aquesta certificació en tot moment.

Un altre equip d’estudiants ha desenvolupat un dispositiu que detecta el gas radó a les llars i als edificis públics utilitzant una tecnologia que ha desenvolupat el CERN, connectada amb una aplicació que registra l’exposició que ha tingut cada persona al llarg de la seva vida en aquests espais. El gas radó és, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la segona causa de mort per càncer de pulmó i és responsable d’entre el 3 i el 14 % dels casos d’aquest tipus de càncer arreu del món. Els estudiants es plantegen ampliar el projecte i analitzar també la incidència dels raigs ultraviolats, que són l’altra causa principal de càncer per radiació. 

Utilitzant tecnologia haptic, que permet la interacció virtual pel tacte, el tercer projecte proposa una armilla que transmet dades relatives a la pressió arterial, la temperatura o la resposta a estímuls, per tal d’aportar més realisme sensitiu a l’entrenament virtual en situacions de risc. La idea és que l’armilla registri els canvis fisiològics que experimenta la persona en fer aquests entrenaments virtuals (en el ritme cardíac i respiratori, i en la sudoració), amb l’objectiu que el programa d’entrenament s’ajusti a la resposta de la persona a cada situació de risc i determini quan està preparada per afrontar-la. 

Un altre dels projectes és la creació d’un sistema alternatiu a l’actual de publicació dels resultats de la recerca científica, que tingui més en compte la difusió i la incidència d’aquests resultats en la societat. Els sistemes actuals valoren només l’impacte de la recerca segons la quantitat de citacions que rep un article científic (Índex h). En aquest sentit, els alumnes han plantejat la creació d’un índex alternatiu que ampliï el concepte de l’impacte d’una publicació científica i valori el retorn a la societat, i que tingui en compte també les patents i la transferència de coneixements i de tecnologia al mercat. 
 
Finalment, un cinquè equip d’estudiants ha plantejat la creació d’un dispositiu per millorar la qualitat de l’aire en els espais interiors o en els sistemes de mobilitat urbans. Es tracta d’una solució que permet filtrar l’aire i eliminar-ne les partícules nocives, i millorar així les sensacions psicològiques associades als espais tancats, per tal de proporcionar més benestar.