Vés al contingut (premeu Retorn)

Alícia Vàzquez

Cooperant a Haití i membre d’ESFA
Alícia Vàzquez

L'Alícia, estudiant de l'ETSAB que va estar col·laborant en un projecte a Haití des de juliol fins a novembre de 2010, ens envia les seves sensacions després de visitar Port au Prince, la capital d'Haiti.

En arribar a Port au Prince m'envaeix el desconcert. Set mesos després del terratrèmol, piles de runes per tot arreu i edificis en contusions plàstiques, doblegant-se con si estiguessin fets de plastilina, altres plegats com acordions, tres pisos que s'han convertit en un de sol, i la vida segueix imparable a la capital d'Haití! Els haitians no poden estar quiets, l'instint de supervivència s'imposa, i la capacitat d'adaptació ha caracteritzat aquest poble al llarg de la seva història. Allà on han quedat dues parets dempeus i un sostre, s'hi ha instal·lat una família. Al capdamunt dels edificis caiguts hi han muntat tendes de campanya, i a sobre les piles de runes apareixen les paradetes que venen de tot. Persones caminant tranquil·lament per la vorera passant a tocar de munts de formigó i ferros en equilibri inestable, i comerços funcionant en planta baixa a sota de dos pisos derruïts. El gris de les runes camuflat per les acolorides piles d'escombraries, plàstics de tots colors que poc abans s'exposaven als estants i estores dels venedors informals que ocupen tota la via pública, motor de base de l'economia nacional.

I així la ciutat és colonitzada de nou. La vida s'apodera de l'espai i l'activitat contínua impedeix pensar.


Els campaments s'han convertit en assentaments. Grans extensions de tendes de campanya i barraques cobreixen superfícies de places i racons, creant una crosta que mal amaga la ferida, totes les persones que estan vivint sense higiene ni privacitat a l'asfalt dur de Port au Prince. I a l'altra vorera una placa d'una coneguda ONG a la reixa d'una de les mansions llogades a preus que ronden els 1.500 US$ mensuals.

Tots conviuen a Port au Prince, els rics, els pobres, les rates,la porqueria, i ara també les restes del terratrèmol. I cada u fa la seva vida sense preocupar-se dels altres, sense mirar què trepitgen, sense fer gaires preguntes. La nova postal d'Haití és la imatge del Palau Nacional, mig derruït, que ningú ha tocat encara.

 

Agost 2010, Port au Prince, Haiti

Alícia Vázquez Utzet

ESFA


[ A més, també podeu llegir aquí l'entrevista que li vam fer a l'Alícia fa uns anys.]

arxivat sota: