Vés al contingut (premeu Retorn)

Can social capital help Indian smallholder farmers? Analysis of its impact on rural development, agricultural efficiency, production and risk

Autora: Elena Poli // 26 de gener de 2016 // Directora de Tesis: Mª Teresa Serra Devesa // Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia

 

Resum de la tesi

Aquest projecte de recerca es proposa estudiar empíricament el potencial del Capital Social perquè actui com a mecanisme de millora del rendiment entre els petits agricultors de la Índia. L'estudi utilitza un enfocament de recerca tant qualitativa com quantitativa. L'anàlisi qualitativa té com a objectiu proporcionar evidència empírica de la relació entre el Capital Social, els costos de producció dels petits agricultos i les seves restriccions de producció. 

Els resultats indiquen que les tres dimensions del Capital Social, és a dir, producció col·lectiva, intercanvi d'informació i confiança i reciprocitat, són significatives en l'explicació dels costos de producció i els nivells de productivitat dels agricultors, cosa que representa un determinant important del rendiment entre els petits agricultors pobres. La part quantitativa de l'anàlisi s'estableix amb la finalitat de proporcionar una doble contribució a l'estat actual del coneixement sobre el capital social: avaluar l'efecte del capital social en l'eficiència productiva d'una banda, i avaluar el seu impacte en la vulnerabilitat i el risc de producció dels agricultors de l'altra. 

La primera línia de recerca utilitza una anàlisi de frontera estocàstica per a examinar la contribució del capital social en l'eficiència productiva dels petits agricultors de la Índia. Segons el nostre coneixement, és la primera vegada que el capital social s'investiga des d'aquest punt de vista analític en les seves parts funcionals per separat, utilitzant un enfocament paramètric. Els resultats d'aquesta part de la investigació suggereixen que els nivells més alts d'eficiència tècnica s'obtenen quan els petits agricultors utilitzen majors nivells de capital social. En concret, els aspectes del capital social que influeixen en gran mesura en els nivells d'eficiència i productivitat són l'intercanvi d'informació i la producció col·lectiva. 

Seguint els resultats de la recerca, els índexs d'eficiència també es correlacionen positivament amb els nivells de capital social. A més a més, el desenvolupament del capital social resulta particularment eficaç en la millora de l'eficiència productiva dels menys educats i els menys experimentats/joves agricultors.

En la segona línia de recerca, aquest estudi contribueix a la literatura acadèmica oferint el primer estudi que analitza empíricament l'impacte del capital social sobre el risc de producció en el marc d'un país en desenvolupament. Els efectes del capital social en la productivitat i el risc dels petits agricultors de la Índia s'exploren mitjançant la funció de producció de Just-Pope (1978). Els nostres resultats suggereixen que el capital social és l'ímput de major contribució a la producció després del treball. 

Un altre resultat interessant és que el capital social pot incrementar el risc, inclòs quan l'efecte sobre el risc millora el benestar dels agricultors. Es tracta d'un tema de recerca molt interessant, donada la magnitud de les limitacions socials, institucionals, econòmiques i tècniques que afronta aquesta categoria d'agricultors, que tenen problemes per augmentar l'ús d'imputs convencionals com la terra, capital, mà d'obra, etc. en aquest context, el capital social pot millorar la producció agrícola, on altres imputs convencionals són difícils d'incrementar. Les nostres troballes podrien ser particularment útils per proveir els responsables polítics amb directrius clares per identificar i mobilitzar el capital social amb la finalitat de millorar efectivament la sostenibilitat de l'agricultura a l'Índia i el seu impacte en la pobresa.