El màster està orientat a la recerca aplicada i la innovació en els àmbits d'intersecció entre la tecnologia, el desenvolupament sostenible i la cooperació al desenvolupament.
L'objectiu general és la formació d'experts capaços de donar respostes innovadores als problemes plantejats en l'àmbit del desenvolupament humà i la cooperació internacional. Sobre la base d'una sòlida formació, que els permeti comprendre les complexes causes (tècniques, econòmiques, socials o ambientals) que s'oposen al progrés de les poblacions més desfavorides, els experts formats al màster seran capaços d'aportar solucions de forma rigorosa, pertinent i creativa.

Aquest àmbit inclou, així mateix, la capacitat d'anàlisi, d'avaluació i de millora de polítiques, programes o projectes de desenvolupament humà, amb especial enfocament sobre les opcions tecnològiques emprades. A més a més, es contempla en aquest àmbit el disseny, l'adaptació i la millora de les eines analítiques necessàries per aconseguir una presa de decisions més eficient.

Els investigadors i investigadores formats en el màster també han de ser capaços d'establir especificacions i objectius d'innovació tecnològica en consonància amb les condicions d'incorporació, assimilació i disseminació en els sectors de població més desfavorida, basant-se essencialment en la potenciació i extensió de les capacitats prèvies en aquests sectors.

Els i les titulades assoliran la capacitat de col·laborar en totes les tasques descrites anteriorment amb especialistes procedents d'àrees diverses, en contextos multidisciplinars.

Més informació

El mapes han tingut i tenen un paper important en l'evolució de la societat. En els seus orígens, els mapes es van crear en benefici del estats i de les elits socials. Han estat utilitzats en el darrers segles per legitimar les colonitzacions i el dret de conquesta. No és estrany doncs que la creació de mapes estigués fins fa molt poc reservada als estats i, especialment, a les institucions militars.

A finals del segle XX hi ha un canvi important, donat que els mapes també passen a ser utilitzats per un part important de la població. Per trobar un carrer en una ciutat, per planificar unes vacances, o al GPS per decidir la ruta cap un punt de destí.Per donar resposta a aquest fet, unes poques empreses privades entren en el negoci dels mapes mitjançant l'elaboració de la seva pròpia cartografia o la compra de drets a institucions majoritàriament públiques. Aquesta situació té dues pegues importants. La primera es la concentració de la informació en unes poques mans, principalment institucions públiques, militars i empreses privades i, la segona, la manca d'interès de les empreses privades en cartografiar els països i regions pobres, en els que el potencial de negoci és escàs.

En els països pobres aquestes mancances son molt limitants, donat que la informació disponible està encara en mans de les elits polítiques i militars, que moltes vegades prenen decisions sobre el territori sense tenir en compte l'impacte sobre la població.

Tot això comença a canviar a partir de l'any 2004 en el que s'inicia el projecte OpenStreetMap (http://es.wikipedia.org/wiki/OpenStreetMap). Aquest és un mapa col·laboratiu lliure i gratuït, un wiki-mapa (podríem dir que OpenStreetMap és la wiquipèdia de la cartografia). Aquest projecte té el potencial per canviar les regles del joc en tot el que respecta a la creació, actualització i utilització de la informació relacionada amb els mapes.

Dins la comunitat d'usuaris d'OpenStreetMap pensem que aquest mapa, el seu entorn i les eines desenvolupades dins de i per OpenStreetMap poden ser d'especial utilitat per a la cooperació al desenvolupament, i en particular també per al CCD, tant per la gestió dels projectes de cooperació o com a resultat addicional d'aquests.

OpenStreetMap dins de les tasques humanitàries

Des de la seva creació OpenStreetMap ha col·laborat en tasques de cooperació i desenvolupament, tant és així que l'any 2009 es va crear un grup de treball específic. Aquest grup, anomenat HOT (Humanitarian OpenStreetMap Team), ha estat encarregat de nombrosos projectes, dels quals en presentem dos de significatius:

• Map Kibera (http://mapkibera.org/): Kibera és el barri de barraques més important de Nairobi. Aquest barri va passar de ser un buit dins dels mapes a estar cartografiat, permetent adonar-se, a primer cop d'ull, que allí hi viu tota una comunitat. L'objectiu del projecte, a part de fer-ne la cartografia, va ser que fossin els propis habitants de Kibera qui el fessin posant en contacte gent jove amb noves tecnologies. A dia d'avui, si comparem OpenStreetMap i Google Maps a Kibera, queda palès que per a les grans corporacions a Kibera hi ha molt poca possibilitat de negoci.

igual que per Kibera, també es pot comparar Gaza, o molts d'altres llocs amb nul interès comercial:

• Terratrèmol d'Haití el 2010: La comunitat d'OpenStreetMap, gràcies a la cessió de fotografies aèries per part de GeoEye, es va volcar a crear una cartografia completa d'Haití, fins el punt que aquesta era la cartografia utilitzada en els GPS dels equips de salvament de les Nacions Unides. Des d'OpenStreetMap, a més a més de crear la cartografia, es van proporcionar eines de treball per marcar les zones devastades de forma col·laborativa.

A dia d'avui també podem comparar la capital d'Haití, Port-au-prince amb Google (que va lluitar aferrissadament per que s’usés la seva cartografia privativa en lloc de la lliure d'OpenStreetMap)

OpenStreetMap i els projectes de cooperació de la UPC

El CCD va promoure al 2010 un projecte que, conjuntament amb la Universitat Politècnica de Madrid i dirigit per Claudia Uberhuaga (natural de Cochabamba, Bolivia), va tenir com a objectiu difondre el projecte col·laboratiu OpenStreetMap com a mitjà per a fer visibles les comunitats rurals de Bolívia que ara no surten als mapes i, per tant, no es tenen en compte a l'hora de prendre decisions que afecten al seu territori.

Un dels objectius del projecte era fer una prova pilot en la que es va formar a 20 membres de la comunitat indígena de la zona de Totora en la utilització del GPS, per tal que aquestes persones es desplacessin cadascú a la seva comunitat registrant els camins i altres punts d'interès, com centres de salut i esglésies. El resultat va ser molt bo i a nivell pràctic es van cartografiar la majoria de comunitats al voltant de Totora. En alguns casos, van haver de caminar més de dos dies per arribar a peu a la seva comunitat. La comparativa següent mostra els resultats de Google Maps i OSM a la zona de Totora.

I en la següent comparativa es veu el mapa de Totora fet pel grup de cooperació de la UPC i el de Google. Altres zones que es van cartografia van ser, per exemple, Aiquile, Mizque, la illa del Sol i Cliza.

També va ser objectiu del projecte la difusió del projecte en la comunitat universitària. Creiem que la difusió i formació és una de les tasques més importants que la UPC pot fer per contribuir de forma significativa al projecte OpenStreetMap.

És per això que creiem que OpenStreetMap hauria de ser l'eina cartogràfica de referència dels projectes de cooperació, on tots el projectes desenvolupats introduïssin la seva informació cartogràfica associada. També proposem que, a voluntat dels participants que disposin de GPS, es cartografiï al màxim les zones per on es realitzen els treballs de cooperació.

També animen a la resta de membres de la comunitat universitària a participar en aquest projecte cartografiant tots aquells elements que siguin d'interès en el territori a on vivim i per on ens movem. La informació sobre aquest projecte la trobareu a http://wiki.openstreetmap.org.

Si voleu saber més d'aquest projecte i d'aquesta eina, contacteu amb Toni Guasch i Jaume Figueras.

Recursos:

Eina per compara dos mapes diferents.

http://tools.geofabrik.de/mc/

Mapa d’accessibilitat amb cadira de rodes.

http://wheelmap.org/

Pàgina Web del Humanitarian OpenStreetMap Team (H.O.T.)

http://wiki.openstreetmap.org/wiki/Humanitarian_OSM_Team

Pels amants del senderisme. Camins de Gran Recorregut (GR), de Petit Recorregut (PR) i altres.

http://hiking.lonvia.de/es/

Si voleu un mapa pel vostre GPS de muntanya

http://downloads.cloudmade.com/

http://garmin.openstreetmap.nl/

http://mapas.alternativaslibres.es/descargas.php

Si voleu un mapa per navegar (GPS de carretera) amb un telèfon Android o iPhone

http://www.navmii.com/navfree/

El projecte s’organitza al voltant de tres fases: en una primera fase es preveia el disseny d'un protocol assistencial i els criteris de derivació. A continuació es farà l'atenció clínica integral als usuaris i usuàries del projecte, i en una tercera fase s'avaluarà el projecte pilot per tal d'analitzar els punt del protocol, així com sistematitzar les dades clíniques.

Actualment el projecte es troba en la fase 2, i s'estan seleccionant i atenent pacients procedents dels hospitals col·laboradors.

Per saber-ne més: http://cuv.upc.edu/

Per la obtenció d’una poma es requereixen 70 litres d’aigua?

Per aconseguir mig quilogram de blat necessitem 500 litres d’aigua?

Per a fer 500 g de formatge haurem emprat 2.500 litres d’aigua?

O que per un filet de vedella de 300 g es necessiten 4.500 litres?

Per tant, la quantitat d’aigua necessària per a obtenir la nostra alimentació és molt elevada.

A més a més dels dèficits actuals en la gestió de l’aigua cal pensar que avui en dia som 7.000 milions de persones compartint els recursos de la Terra, però les estimacions demogràfiques ens anuncien un augment de 2.000 milions més en 40 anys. A banda, cal tenir en compte els efectes del canvi climàtic, amb el que es preveu una major variabilitat de la precipitació, i un augment de temperatures que, degut a l’augment d’evapotranspiració d’aigua, pot reduir els recursos hídrics efectius. Cal per tant implementar organismes de gestió de l’aigua participatius, responsables amb el medi ambient i que siguin capaços d’afrontar els reptes que vénen.

I a nivell personal? Com sempre, fer un consum responsable: ser conscients que el consum de certs productes com la carn empra molta aigua, i que sovint aquests productes no es produeixen a les nostres fronteres, disminuint per tant els recursos hídrics de conques situades en altres països del món.

A la UPC, diversos professors /es i investigadors /es del GRECDH dediquen el seu esforç a millorar la situació de l'aigua i el sanejament als països del Sud. [Saber-ne més]

Recursos:

http://www.unwater.org/worldwaterday Web de UN-Water amb informació sobre el Dia Mundial de l’Aigua.

http://www.waterfootprint.org Web de la Water Footprint Network, una xarxa que treballa per seguir estudiant la petjada hídrica de diferents productes i comunitats.

Per saber-ne més, podeu contactar amb:

Jordi Pascual i Ferrer.

Investigador en formació del Grup de Recerca en Cooperació i Desenvolupament Humà.