En aquest context, el Grup de Recerca en Cooperació i Desenvolupament Humà (GRECDH/UPC), ha assumit el repte i el compromís d’aconseguir suport públic i polític que faci possible l’increment dels ajuts que destina la UE a l'accés a l'energia per als pobres a l’Àfrica Subsahariana en el marc del projecte Energy Access for the poor in Sub-Saharan Africa to meet the Millennium Development Goals (ENERGY FOR ALL 2030), un projecte finançat per la Comissió Europea i dut a terme per un consorci del que formen part universitats, ONG i centres de recerca.

En Pol Arranz i el Leonard Gramona són dos dels membres de l'equip que està duent a terme aquest projecte i els hem entrevistat perquè ens expliquin com ha anat i què s'ha aconseguit amb aquest projecte d'incidència política.

	En Pol és investigador associat a l’Institut de Sostenibilitat de la UPC, on treballa en projectes d’energia. Té més de 10 anys d’experiència en el sector de les energies renovables, principalment com a enginyer i consultor des del sector privat. Ha treballat a Europa, Sud Amèrica i l’Àfrica per a clients privats, públics i multilaterals (ONU, grup Banc Mundial)
	En Leo és becari de l'Institut de Sostenibilitat de la UPC, on col·labora com a assistent i ajudant d'en Pol. És estudiant de quart any d’enginyeria industrial de la UPC a l’ETSEIB.

Dieu que aquest és un projecte d'incidència política. Això què vol dir? No queda una mica lluny de l'àmbit d'expertesa de la UPC?

Sí, el que fem és treballar per aconseguir decisions polítiques a curt termini per millorar l’accés a l’energia a l’Àfrica. Podríem dir que és un projecte poc habitual dintre de les activitats de la UPC, on el gruix de les activitats són la docència i la recerca científica i tecnològica, però no hem d’oblidar que la prescripció normativa i l’assessorament als nostres governants i legisladors és també una tasca important que la UPC ha d’assumir, des de l’objectivitat, el coneixement i el rigor tècnic, i la vetlla pels interessos de tota la societat. Pensem que la UPC és necessària en aquest tipus de processos, que coneixem com a “lobby” o incidència política, com a contrapunt a d’altres interessos de caire comercial, d’agenda política o macroeconòmica.

Si a la UPC tenim alguns dels millors experts en àmbits cabdals com les infraestructures viàries, les telecomunicacions, l’arquitectura o l’energia, per citar alguns exemples, no és lògic que també s’impliqui en les decisions polítiques, que després definiran pressupostos i línies d’actuació concretes? Nosaltres pensem que sí.

I així, què hi aporta específicament el GRECDH i la UPC?

El nostre grup de recerca, el GRECDH, ja va néixer amb la voluntat d’omplir una mica més aquest buit de ser un actor en la incidència política, en concret en el sector de la cooperació amb tercers països a l’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, regions de grans recursos i també problemàtiques importants, que en les darreres dècades han anat atraient els interessos de Catalunya, l’Estat Espanyol.

En aquest projecte en concret, hem format un equip amb dues ONG (del regne Unit i la República Txeca) i un centre de recerca mediambiental de Suècia, i podríem dir que la UPC hi juga el paper de ser els experts tècnics en energia. Ens ocupem d’aportar dades, anàlisi i propostes de solucions per convèncer als responsables polítics a Brussel·les i a cadascun dels nostres governs de cara a millorar la participació europea en l’accés a l’energia a l’Àfrica. Hem de recordar que actualment els europeus som els principals socis dels països africans en el sector energètic.

A més, el GRECDH fa anys que ja treballa a l’Àfrica, en especial a l’Àfrica de l’Oest, on tenim bons socis i col·laboradors a qui hem implicat també en aquest projecte.

Però també feu recerca...

Sí, de fet un dels pilars del GRECDH és la recerca de solucions per a la millora en l’accés a infraestructures i serveis bàsics (abastament d’aigua, sanejament, educació, salut, comunicacions...) per part de les poblacions més pobres. En aquest projecte hem treballat les normatives i models regulatoris de l’electrificació rural, hem redactat un manual de solucions energètiques per a la provisió de serveis de salut en zones rurals, hem dissenyat una pla per a la introducció de microxarxes a partir d’energies renovables, i també estem estudiant la generació electricitat i fred a partir de biomassa residual en un projecte pilot a Ghana.

Tota la nostra feina està publicada a través d’informes i articles, els quals hem fet servir de base per a divulgació i debat amb els responsables polítics.

Reunió amb la comunitat, Ghana

El projecte està a la seva fase final: què creieu que s'ha aconseguit?

Vam començar a mitjan 2010 i tancarem aquesta fase durant el 2013. A més dels resultats que hem comentat abans, a nivell polític hem aconseguit dues fites importants; en primer lloc, juntament amb els socis europeus hem influït en l’aprovació per part del Parlament Europeu d’una resolució per regular l’acció europea en l’accés a l’energia per a tothom, incloent l’augment pressupostari. També hem participat en la preparació d’una proposició no de llei al Congrés de l’Estat Espanyol, aprovada per una àmplia majoria.

A nivell tècnic, esperem poder trobar la viabilitat de l’aprofitament dels residus agrícoles i forestals en les comunitats rurals en què treballem juntament amb els nostres socis ghanesos, la Universitat KNUST i la ONG KITE, i les empreses i entitats catalanes que col·laboren amb nosaltres, TramaTecnoAmbiental, AZIMUT 360, AIGUASOL i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Taller Energia i Salut a l'Àfrica a la UPC

Com se sent un investigador de la UPC com tu, Pol, quan ha de treballar amb els polítics i en aquestes institucions?

La veritat és que ens va costar uns mesos situar-nos plenament en aquest projecte, aprendre com funcionen les institucions a Brussel·les, i la capacitat efectiva de lobby que podíem tenir. A més de la docència i la recerca, nosaltres estem acostumats a treballar per clients de tota mena, tant públics com privats, i també multilaterals (ONU, grup Banc Mundial), però la incidència política a aquest nivell ha estat una experiència nova. Penso que hem trobat un bon equilibri entre el treball a terreny, avaluant la biomassa disponible i dissenyant instal·lacions en zones rurals de l’Àfrica, les sessions que hem impartit a les nostres aules i en tallers oberts al públic, i les reunions i oratòria amb vestit i corbata al Parlament i la Comissió Europea. Però tenim clar que la feina feta en aquest projecte és un pas més, un pas important, però que cal continuar treballant per eradicar la pobresa energètica a l’Àfrica Subsahariana. Un servei energètic fiable i assequible és clau per al confort domèstic, la salut, l’educació, i per qualsevol activitat agropecuària, comercial, artesanal, turística o industrial, i la realitat és que avui encara hi ha més de 500 milions de conciutadans africans mancats d’aquest servei. I a més, aquest és un procés ple d’oportunitats per a tothom, ja que la provisió de servei energètic pot ésser per si mateixa un negoci.

A què us dedicareu els propers mesos? Quins reptes afronta el projecte en la seva fase final, i quina continuïtat tindrà?

Aquest projecte, ENERGY for ALL 2030, s’acabarà enguany, i fins llavors estarem tancant el disseny de l’aprofitament de la biomassa a Ghana, una enquesta que estem duent a terme per fer palesa l’opinió de les entitats africanes que treballen en matèria energètica, un taller amb ACC1Ó (Generalitat de Catalunya) sobre els partenariats público-privats el proper 10 de juny, i una sessió de presentació de resultats al Parlament Europeu.

El principal repte que ens queda és ampliar la divulgació de tots els resultats que hem aconseguit i seguir incidint en el desplegament de l’agenda europea de cooperació amb l’Àfrica, ara que entrem en el darrer any de l’actual legislatura europea i es re negocien els pressupostos.

Nosaltres tenim en marxa diversos projectes d’energies renovables a l’Àfrica, en concret a Ghana, Burkina Faso i Moçambic, i amb els nostres socis subsaharians constantment preparem noves propostes, de manera que la nostra acció seguirà ben viva.

Plantació de Teka a Ghana

Per acabar, com es pot fer per consultar les activitats i resultats del projecte?

Només cal entrar al nostre web, http://grecdh.upc.edu/projects/other/e4a-2030 i allà trobareu tota la informació.

El projecte consisteix a recolzar la formació en planificació i polítiques urbanes, per al que ha estat necessària l'elaboració d'informació cartogràfica bàsica per poder avaluar el territori i alhora desenvolupar el Pla Base, que té per finalitat l'elaboració d'un mapa únic que cobreixi totes les consideracions bàsiqeus i que sigui un complement als documents de planificació de la ciutat de Jacmel. 

El projecte també planteja l'acció puntual de millora de barri, amb la participació i coordinació activa de la població local, que ha ajudat a definir i identificar els problemes més immediats. S'està duent a terme una enquesta detallada de la zona de la que es podran extreure propostes per a la millora dels problemes identificats.

En definitiva, el projecte pretén reforçar els coneixements i la interrelació entre els diferents sectors de la població, amb la finalitat de millorar l'organització de futures accions que es duguin a terme a la zona. Cal destacar que Jacmel va ser una de les ciutat més afectades en el terratrèmol de 2010.

La finca disposa d'unes 100 hectàrees aproximadament d'orografia plana, que estan gairebé totalment ocupades per selva tropical. D'aquestes hectàrees n'hi ha 3 que ja han estat desforestades per tal de començar-hi l'activitat agrícola. La finca està situada a uns 60 km al nord de Bata i a uns 7 km de la frontera nord amb Camerun. Es troba a escassos quilòmetres al nord del poble de Tica, on es viu principalment de la pesca i l'agricultura de subsistència, i on hi ha un ecomuseu dedicat a les tortugues marines.

La primera fase de la construcció es va dur a terme a l’estiu, quan un primer equip d’estudiants va deixar construïts els fonaments, a l’espera de trobar el finançament per concloure el projecte de l’escola. Finalment es va aconseguir  i un segon equip hi va tornar al març per continuar l’obra.

El projecte, realitzat per Base-A, ha estat difícil de dur a terme ja que construir en una petita illa sense cap mena d'infraestructura ha suposat un esforç logístic molt gran, sobretot per la dificultat del transport dels materials, però gràcies a l’esforç de les voluntàries i a l’activa participació de la comunitat local, el resultat ha estat molt satisfactori.

Les aules s’han realitzat amb materials locals: estructura de fusta i tancament amb blocs de terra comprimida, realitzats en una localitat veïna a Ourong i posteriorment transportats fins l’obra amb l’ajuda dels habitants de l'illa. L’ús d'aquests materials i el tipus de construcció ofereix una major eficiència energètica i major durabilitat que els edificis existents al lloc, amb el valor afegit que es fan servir materials i recursos a l’abast de la comunitat local.

Tot i les dificultats de treballar en un indret aïllat, el resultat ha estat una experiència molt enriquidora tant a nivell personal i cultural com a nivell arquitectònic-constructiu ja que és una excel·lent oportunitat de posar a prova anys d’estudi i aprendre de l’experiència que suposa dur a terme un projecte real, havent d’afrontar cada dia tota mena de dificultats i reptes.