Som UPC. Vols veure totes les entrevistes?
 

  Elisabet Canalias

elisabet canalias al seu lloc de treball al cnes

"Els estudiants heu de buscar activament noves oportunitats"


Fa dos anys, l’Agència Espacial Europea (ESA) feia història en aconseguir, per primer cop, que una sonda, anomenada Rosetta, es posés en òrbita al voltant d’un cometa, el67P/Txuriúmov-Guerassimenko, on va deixar anar un petit mòdul robòtic, Philae, amb diversos instruments científics a bord. 

Una de les artífexs de la missió va ser la catalana Elisabet Canalias (Olot, 1979), doctora en Ciència i Tecnologia Aeroespacial obriu en una finestra nova i llicenciada en Matemàtiques per la UPC, que serà l’encarregada d’inaugurar oficialment, el 23 de setembre, el curs acadèmic 2016-2017 de la UPC. L’acte tindrà lloc a l’Auditori de l’edifici Vèrtex (plaça Eusebi Güell, 6, a Barcelona), a partir de les 11.30 h, i es podrà seguir a través d’UPCtv obriu en una finestra nova i de l’etiqueta #inauguraciocursUPC, a Twitter.

 

Què t’ha aportat la missió Rosetta i com et sents ara que finalitza?
Com a professional, no cal dir que és un plaer poder treballar per a una missió d’aquestes característiques, que acumula tantes fites assolides per primera vegada a la història de l’exploració espacial. A més, la missió Rosetta és la més mediàtica de les missions per a les quals he treballat. Així que, personalment, ha fet que molta gent se m’apropés per interessar-se pel que fem a les agències i que m’hagin convidat a molts llocs a fer conferències divulgatives.

El final d’una missió en la qual has estat implicada deixa sempre una mica de tristesa: és com perdre una part del teu dia a dia. Però cal dir que, per mi, va ser més commovedor el novembre de 2014, quan les bateries del Philae es van esgotar i no vam poder seguir comunicant-nos-hi.

Sempre has mirat l’univers des de les matemàtiques o van ser els números els que et van portar a mirar l’espai? 
Em sembla que ni l’un ni els altres. O tots dos a la vegada! Sempre m’han agradat les matemàtiques i el món de l’exploració espacial, però que al final les dues coses s’acabessin trobant i que tingués la sort de poder-me dedicar a totes dues professionalment va ser una barreja de sort, de grans dosis de treball, de trobar-me les persones adequades pel camí i d’aprofitar les oportunitats que se’m van presentar en els moments justos.

Què els pots dir, als estudiants que comencen ara la seva odissea universitària i als que la reprenen de nou aquest curs?
Sobretot que facin el que els agradi, que treballin tant com faci falta per aconseguir els seus objectius i que busquin activament noves oportunitats, perquè encara que hi hagi una part que podem atribuir al destí o l’atzar, les coses no arriben completament soles.

I al professorat o al sistema universitari en general? Proposaries algun canvi de trajectòria en els continguts o en les maneres d’impartir docència?
La veritat és que ja estic molt lluny del món acadèmic i no sóc ningú per proposar canvis en les maneres d’impartir docència.

El que sempre he pensat és que estaria bé promoure l’intercanvi entre els professionals i els estudiants (o insistir-hi més si ja s’està fent). Sigui en forma de seminaris, '
workshops' o conferències, o directament organitzant estades dels estudiants en empreses que facin activitats que els interessin i on puguin aportar alguna cosa.

 

El vertigen que hem sentit gairebé tots en acabar els nostres estudis teòrics i en haver d’enfrontar-nos al món labora fa molta por i podríem mirar de suavitzar-lo fent que els estudiants ja des dels primers cursos tinguessin contacte amb les feines, encara que fos en un marc confortable i menys agressiu que el veritable mercat. 

Quin va ser el pitjor moment de la teva carrera professional?

Suposo que sempre hi ha alts i baixos en les carreres, però potser el moment més delicat per a mi va ser quan se’m va acabar el contracte de postdoctorat a l’ESA. Era el moment de decidir si volia reprendre la via acadèmica (Un altre postdoc a l’estranger? Intentar tornar a la universitat a Barcelona?) o seguir intentant treballar en una agència espacial, encara que el preu a pagar fos allunyar-me de Catalunya durant un temps indeterminat. Al final, després d’un any més a Alemanya, vaig tenir la sort de poder trobar una solució de compromís: treballar en una agència espacial fent la feina que m’agrada i a una distància raonable de casa. 

elisabet canalies durant una reunió de treball al cnes

Com podeu ajudar els alumni UPC, a la Universitat i als seus estudiants?
Mostrant molta motivació i que es noti que estem ben preparats per a les feines que acabem fent al llarg de la nostra carrera. Els que estem a l’estranger, podem parlar de la Universitat als companys de feina i amics que potser no la coneixen o que no saben en quins àmbits ofereix estudis.

Una altra cosa important és posar la nostra experiència al servei dels estudiants per respondre els dubtes que puguin tenir sobre la utilitat de fer una carrera o una altra o sobre com poden acabar treballant en un cert camp. En el meu cas, sovint m’he trobat amb preguntes d’estudiants més joves que els universitaris (d’ESO o batxillerat) que es pregunten cap on es poden orientar.


 


De Rosetta a Galileo: experta europea en disseny de missions

Elisabet Canalias està considerada com una de les poques persones a Europa expertes en el càlcul de trajectòries interplanetàries. Com a enginyera d’anàlisi de missió i dinàmica de vol de l’agència espacial francesa (CNES, per les sigles en francès de Centre National d’Études Spatiales obriu en una finestra nova), amb seu a Toulouse, va participar des del 2011 en els càlculs de trajectòria per a l'aterratge del mòdul robòtic Philae, fruit d’una col·laboració francoalemanya en la missió Rosetta. També va treballar al centre de control científic del Philae durant les operacions de separació, descens i aterratge d’aquest mòdul a la superfície del cometa, així com als estudis posteriors. 

El robot va aterrar amb èxit, però després de tres dies sobre el cometa i de rebotar fins a una zona menys il·luminada, les bateries no van poder recarregar-se. A principis de setembre, després de més d’un any de silenci, el mòdul Philae va ser fotografiat sobre el cometa per la càmera Osiris de la sonda Rosetta. Tant el Philae com la Rosetta finalitzen, el 30 d’aquest mateix mes de setembre, la seva aventura espacial. 

Actualment, Elisabet Canalias està implicada en diversos estudis per a missions interplanetàries, com ara la del mòdul Mascot, que fa camí cap a l’asteroide Ryugu a bord de la sonda japonesa Hayabusa-2. També forma part de l'equip d'operacions per a la posada en òrbita dels satèl·lits de navegació Galileo.
 

L’any 2007, va llegir la tesi doctoral "Contributions to Libration Orbit Mission Design using Hyperbolic Invariant Manifolds" (Contribució al disseny de missions als punts de libració utilitzant varietats invariants hiperbòliques) a la UPC, dirigida per Josep Masdemont, aleshores professor de l’anterior Departament de Matemàtica Aplicada I i que ara encapçala l’actual Departament de Matemàtica obriu en una finestra nova de la Universitat. 
 

+ informació:
Vídeo sobre Elisabet Canalias i la missió Rosetta-Philae (© CNES 2013, en francès) obriu en una finestra nova
Notícia sobre la inauguració del curs acadèmic 2016-2017 a la UPC obriu en una finestra nova

 

Amunt
Contacte Seu Electrònica Perfil de Contractant
© UPC. Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech