Accions del document
Dedicació de l’estudiantat i distribució d’ECTS
Una vegada definida la metodologia que se seguirà per al desenvolupament de l’assignatura, cal fer una distribució dels crèdits ECTS que, segons el pla d’estudis, té assignats. En aquest sentit, cal fer referència al total d’hores dedicades per l’estudiantat a l’assignatura dins i fora de l’aula.
Com a criteri general, un crèdit ECTS equival a unes 25 hores de dedicació de l’estudiantat, les quals el professorat ha de programar. Així, el docent o la docent no ha de pensar l’assignatura només quant al nombre d’hores de classe que ha d’impartir, sinó que, a més, ha de tenir en compte que ha de donar feina a l’estudiantat per a totes les hores que no sigui a classe.
A la Guia docent, la distribució d’aquestes hores de dedicació de l’estudiantat es contempla en funció de les indicacions recollides al Model de viabilitat de les titulacions adaptades al model EEES, aprovat pel Consell de Govern el dia 20/06/08 http://www.upc.edu/bupc/hemeroteca/2008/b107/17‐06‐2008.pdf
a) Classe “Grup gran” (G), aproximadament d’uns 50 a 90 estudiantes i estudiants, típicament per a classes expositives i participatives, però amb poca interacció prevista entre l’estudiantat i el professorat i entre l’estudiantat.
b) Classe “Grup mitjà” (M), aproximadament d’uns 30 a 50 estudiantes i estudiants, típicament per a classes amb una component pràctica més elevada que les de “grup gran”, com resolució de pràctiques o problemes, i on es busca una relació estudiantat – professorat i estudiantat– estudiantat més propera que en aquelles.
c) Classe “Grup petit” (P), aproximadament d’uns 10 a 30 estudiantes i estudiants, típicament per a classes de laboratori, en aules amb equipaments especials, amb molta interacció estudiant – professorat i estudiantat – estudiantat.
d) Hores d’”Activitat Dirigida” (AD), programades en grups petits (de com a mínim 10 estudiantes i estudiants), fora de l’aula pròpia de l’assignatura o del laboratori, típicament per al seguiment, direcció, tutoria o retorn de l’avaluació d’activitats acadèmiques programades a la guia docent. Per exemple sortides de camp/obra, tutorització i retorn de l’avaluació de treballs, pràctiques, tallers, etc. L’objectiu de les activitats dirigides és facilitar a l’estudiantat el desenvolupament de competències que li permetin un major aprofitament de l’aprenentatge guiat (documentat i propiciat pel docent, però sense dedicació específica preestablerta fora de l’aula) i autònom.
e) Hores de treball autònom: dedicació de l’estudiantat a l’aprenentatge de l’assignatura sense contacte preestablert amb el professorat. Aquestes hores poden ser planificades pel docent, en el cas de l’aprenentatge autònom (treballs individuals i en grup, estudi de continguts, realització de problemes, informes, preparació de presentacions…) o no, en el cas de l’aprenentatge completament autònom. A mode orientatiu, es pot consultar el Quadern per a treballar les competències genèriques a les assignatures. Aprenentatge autònom.
Al document Model de viabilitat de les titulacions adaptades al model EEES s’estableixen els llindars per a tota assignatura d’un pla d’estudis dissenyat segons les directrius de l’EEES:
Però, com es calcula el temps de dedicació de l’estudiantat?
Realment no hi ha una fórmula miraculosa. A priori, el docent o la docent ha de fer una estimació del temps de cadascuna de les activitats que permeten assolir els objectius d’aprenentatge a un estudiant mitjà o estudianta mitjana i ajustar objectius i activitats de manera que abasti el total del temps de treball assignat de l’estudiant o estudianta.
Tots els docents ja tenim una idea força aproximada de l’estimació del cost temporal de cadascuna de les activitats dissenyades que s’executen a l’aula. Per tal de completar aquesta informació amb la dedicació que requereix la nostra assignatura en activitats fora de l’aula, és necessari comptar amb la informació que ens dóna l’estudiantat.
La dedicació de l’estudiantat a les activitats dissenyades pel professorat ha de ser, a priori, valorada amb
criteris realistes i cal tenir en compte que solament es pot arribar a xifres raonables si es detalla molt
cadascuna de les tasques encomanades. Una vegada assajades, la primera vegada es pot ajustar tot el disseny en funció d’una curosa observació del professorat i de l’opinió recollida en finalitzar cada activitat de l’estudiantat. És bastant lògic pensar que la primera vegada serà convenient ser prudent quant a l’envergadura de la tasca encarregada.
Una altra qüestió tan important com la programació adequada de la dedicació de l’estudiantat és distribuir d’una manera més o menys homogènia les activitats al llarg de la durada de tot el curs. No afavorir un aprenentatge continu juntament amb desajustos en la coordinació de diferents assignatures és una de les causes més importants de l’abandonament i del baix rendiment.
Com a criteri general, un crèdit ECTS equival a unes 25 hores de dedicació de l’estudiantat, les quals el professorat ha de programar. Així, el docent o la docent no ha de pensar l’assignatura només quant al nombre d’hores de classe que ha d’impartir, sinó que, a més, ha de tenir en compte que ha de donar feina a l’estudiantat per a totes les hores que no sigui a classe.
A la Guia docent, la distribució d’aquestes hores de dedicació de l’estudiantat es contempla en funció de les indicacions recollides al Model de viabilitat de les titulacions adaptades al model EEES, aprovat pel Consell de Govern el dia 20/06/08 http://www.upc.edu/bupc/hemeroteca/2008/b107/17‐06‐2008.pdf
a) Classe “Grup gran” (G), aproximadament d’uns 50 a 90 estudiantes i estudiants, típicament per a classes expositives i participatives, però amb poca interacció prevista entre l’estudiantat i el professorat i entre l’estudiantat.
b) Classe “Grup mitjà” (M), aproximadament d’uns 30 a 50 estudiantes i estudiants, típicament per a classes amb una component pràctica més elevada que les de “grup gran”, com resolució de pràctiques o problemes, i on es busca una relació estudiantat – professorat i estudiantat– estudiantat més propera que en aquelles.
c) Classe “Grup petit” (P), aproximadament d’uns 10 a 30 estudiantes i estudiants, típicament per a classes de laboratori, en aules amb equipaments especials, amb molta interacció estudiant – professorat i estudiantat – estudiantat.
d) Hores d’”Activitat Dirigida” (AD), programades en grups petits (de com a mínim 10 estudiantes i estudiants), fora de l’aula pròpia de l’assignatura o del laboratori, típicament per al seguiment, direcció, tutoria o retorn de l’avaluació d’activitats acadèmiques programades a la guia docent. Per exemple sortides de camp/obra, tutorització i retorn de l’avaluació de treballs, pràctiques, tallers, etc. L’objectiu de les activitats dirigides és facilitar a l’estudiantat el desenvolupament de competències que li permetin un major aprofitament de l’aprenentatge guiat (documentat i propiciat pel docent, però sense dedicació específica preestablerta fora de l’aula) i autònom.
e) Hores de treball autònom: dedicació de l’estudiantat a l’aprenentatge de l’assignatura sense contacte preestablert amb el professorat. Aquestes hores poden ser planificades pel docent, en el cas de l’aprenentatge autònom (treballs individuals i en grup, estudi de continguts, realització de problemes, informes, preparació de presentacions…) o no, en el cas de l’aprenentatge completament autònom. A mode orientatiu, es pot consultar el Quadern per a treballar les competències genèriques a les assignatures. Aprenentatge autònom.
Al document Model de viabilitat de les titulacions adaptades al model EEES s’estableixen els llindars per a tota assignatura d’un pla d’estudis dissenyat segons les directrius de l’EEES:
- Estudis de grau, excepte PFG/TFG:
- Presencialitat màxima (hores de classe en aula i/o activitats dirigides): 44% (11 hores de docència per crèdit ECTS)
- Presencialitat mínima (hores de classe en aula): 28% (7 hores de docència per crèdit ECTS)
- Estudis de màster, excepte PFM/TFM:
- Presencialitat màxima (hores de classe en aula i/o activitats dirigides): 36% (9 hores de docència per crèdit ECTS)
- Presencialitat mínima (hores de classe en aula): 24% (6 hores de docència per crèdit ECTS)
- TFG/PFG/TFM/PFM:
- Presencialitat màxima (hores de classe en aula i/o activitats dirigides): 24% (6 hores de docència per crèdit ECTS)
- Presencialitat mínima (hores de classe en aula): 12% (3 hores de docència per crèdit ECTS)
Però, com es calcula el temps de dedicació de l’estudiantat?
Realment no hi ha una fórmula miraculosa. A priori, el docent o la docent ha de fer una estimació del temps de cadascuna de les activitats que permeten assolir els objectius d’aprenentatge a un estudiant mitjà o estudianta mitjana i ajustar objectius i activitats de manera que abasti el total del temps de treball assignat de l’estudiant o estudianta.
Tots els docents ja tenim una idea força aproximada de l’estimació del cost temporal de cadascuna de les activitats dissenyades que s’executen a l’aula. Per tal de completar aquesta informació amb la dedicació que requereix la nostra assignatura en activitats fora de l’aula, és necessari comptar amb la informació que ens dóna l’estudiantat.
La dedicació de l’estudiantat a les activitats dissenyades pel professorat ha de ser, a priori, valorada amb
criteris realistes i cal tenir en compte que solament es pot arribar a xifres raonables si es detalla molt
cadascuna de les tasques encomanades. Una vegada assajades, la primera vegada es pot ajustar tot el disseny en funció d’una curosa observació del professorat i de l’opinió recollida en finalitzar cada activitat de l’estudiantat. És bastant lògic pensar que la primera vegada serà convenient ser prudent quant a l’envergadura de la tasca encarregada.
Una altra qüestió tan important com la programació adequada de la dedicació de l’estudiantat és distribuir d’una manera més o menys homogènia les activitats al llarg de la durada de tot el curs. No afavorir un aprenentatge continu juntament amb desajustos en la coordinació de diferents assignatures és una de les causes més importants de l’abandonament i del baix rendiment.
