La Desfibril·lació i el Suport Vital Bàsic són les úniques accions que han demostrat un benefici indiscutible en la supervivència del pacient en aturada cardíaca, sent el seu benefici proporcional a la rapidesa de la seva aplicació.
La desfibril·lació precoç, entesa com la realitzada abans dels 5 minuts d'esdevinguda la ACR al medi pre-hospitalari i abans de 3 minuts per als entorns hospitalaris i centres sanitaris, és una prioritat absoluta de qualsevol sistema de salut per a aconseguir resultats òptims, tant pel que fa a la supervivència com a l'estat neurològic posterior.

La supervivència de les persones afectades per cardiopaties coronàries depèn en bona mesura d’un diagnòstic ràpid i un tractament immediat que sovint no pot esperar fins l’arribada de professionals sanitaris o l’accés a un centre o servei assistencial.

L’ús dels aparells desfibril·ladors externs semiautomàtics comporta engegar la "Cadena de Supervivència".

Contribuir, difondre i optimitzar la implantació del número únic d'emergències 112 per tal de contactar immediatament amb un servei d’emergències mèdiques i garantir la continuïtat assistencial i el control mèdic sobre la persona afectada.

Un desfibril·lador extern automàtic és l’equip tècnic homologat per al seu ús d’acord amb la legislació vigent, capaç d’analitzar el ritme cardíac, identificar les arrítmies mortals tributàries de desfibril·lació i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme viable, amb alts nivells de seguretat.