Esteu aquí: Inici > Més notícies > 2011 > Façanes vegetades, l’estalvi mediambiental

Notícia

Compartir Share

Llavors de ciència

Façanes vegetades, l’estalvi mediambiental

La vegetació d’edificis i, concretament, de les façanes pot tenir avantatges importants en l’estalvi energètic. Així ho demostra Gabriel Pérez en la seva tesi doctoral, una col·laboració entre la UPC i la Universitat de Lleida.

03/11/2011
L’arquitectura actual tendeix a la proximitat amb el medi ambient. Aquest apropament es fa palès amb la incipient incorporació de criteris de sostenibilitat i processos naturals al disseny i la construcció dels edificis.

Emmarcada en aquesta tendència es desenvolupa la tesi doctoral de Gabriel Pérez, enginyer agrònom per la Universitat de Lleida (UdL) que ha fet un estudi sobre els sistemes de vegetació de les façanes d’edificis per avaluar-ne l’ús com a sistemes passius d’estalvi d’energia. La recerca s’ha fet en col·laboració amb el Departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC i el grup de recerca GREA Innovació Concurrent de la UdL.

Arquitectura vegetal
Vegetació i arquitectura s’han combinat des de fa molt de temps, malgrat que no ha estat fins als darrers anys que l’ús de les plantes ha evolucionat, abandonant la funció purament estètica o ornamental per convertir-se en un element més del projecte arquitectònic, amb funcions concretes de tipus econòmic o ecològic com ara l’estalvi energètic. No obstant això, l’ús de la vegetació encara planteja moltes incògnites, ja que, segons assenyala Pérez, “sovint es veu com un component que incrementa les inversions inicials, que cal mantenir i que, amb el pas del temps, pot canviar de forma, pes o capacitats, de manera que es converteix en un possible agent agressor de les construccions, tot i que no necessàriament ha de ser així”.

Per això, Pérez classifica els sistemes de vegetació vertical d’edificis, per poder diferenciar-los i valorar-ne els avantatges i inconvenients. Estableix una primera gran divisió entre les façanes vegetades i les parets vives. Les primeres es basen en estructures metàl·liques lleugeres —com ara malles, cablatges d’acer o enreixats metàl·lics—, separades de la paret, que serveixen de suport a plantes enfiladisses que cobreixen la façana.

Parets vives
Les parets vives, en canvi, són murs vegetals recoberts de plantes. “Tot i que són molt més estètiques, no aporten cap benefici mediambiental, consumeixen més i requereixen un cura contínua”, afirma Pérez. A més, necessiten sistemes de suport més complexos d’implementar i comporten una inversió més gran.

Per tant, Pérez considera que les façanes vegetades, concretament les de doble pell, són les més adequades i sostenibles per proveir l’edificació de superfícies amb vegetació vertical. Aquest sistema “té l’objectiu de crear una cortina vegetal separada de la paret de la façana que intercepta la radiació solar, cosa que protegeix l’edifici”, afirma Pérez, i “és més senzill i fàcil de desmuntar i de mantenir” que els murs vegetals.

Les façanes vegetades són les que tenen més potencial com a sistema passiu d’estalvi d’energia en l’edificació, per l’efecte ombra que produeixen gràcies a la seva capacitat d’interceptar la radiació.

L’autor ha tingut en compte que les plantes, en transpirar, consumeixen energia i generen el que s’anomena refrigeració per evaporació en l’espai més proper. Això vol dir que, en l’espai que queda entre la façana vegetada i la paret de l’edifici, s’hi genera un microclima que fa funcions d’aïllant tèrmic.

Tesi doctoral

Autor: Gabriel Pérez i Luque

Director: Josep Maria González, del Departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC, i Luisa F. Cabeza, del GREA Innovació Concurrent de la UdL.

Títol del projecte: Façanes vegetades. Estudi del seu potencial com a sistema passiu d'estalvi d'energia, en clima mediterrani continental.

Per què vas fer aquesta recerca? Per obtenir dades objectives sobre el funcionament de les plantes com a sistemes vius i els beneficis que poden aportar a l’arquitectura.

Àrees d’aplicació: Arquitectura sostenible.


Segueix-nos a Twitter Obriu l'enllaç en una finestra nova
És notícia
La UPC i el SENAI signen un conveni de col·laboració científica i tecnològica La UPC i el Servei Nacional d’Aprenentatge Industrial de Brasil (SENAI) han signat un acord marc ... [llegir +]
Joan Gispets. Joan Gispets, elegit nou degà de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa El professor Joan Gispets ha estat elegit nou degà de la Facultat d’Òptica i Optometria de ... [llegir +]
Simulació de la temperatura i la humitat de l'aire a les 15 hores del 27 d'agost del 2010 en un tall vertical sobre Barcelona (Collserola a l'esquerra, i el mar a la dreta) Investigadors de la UPC i la UB proposen una denominació científica per als fenòmens de pujada sobtada i breu de la temperatura Els investigadors Jordi Mazon i David Pino, de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i ... [llegir +]
Amb la col·laboració de:
Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia Any de la Ciència 2007 Ministerio de Ciencia e Innovación
Oficina de Mitjans de Comunicació.
C/ Jordi Girona 31, 08034 Barcelona Tel.: +34 93 401 61 43
oficina.mitjans.comunicacio@(upc.edu)
© UPC Obriu l'enllaç en una finestra nova. Universitat Politènica de Catalunya · BarcelonaTech