•Notícia
Compartir
El 12 de desembre, a les 12 h, a la sala d’actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT, c. Colom 11, Terrassa)
Conferència de l'ex-astronauta Ernst Messerschmid, que va dirigir els astronautes europeus, a l'ETSEIAT
L’espai com a laboratori, però també com a element d’impuls econòmic per a la creació de nous mercats i de llocs de treball, centrarà la seva dissertació.
09/12/2011
Ernst Messerschmid va ser astronauta de l’Agència Espacial Europea (ESA) a la missió del Challenger Spacelab D1 i director del Centre Europeu d’Astronautes entre 2000 i 2005. Actualment és professor a la Universitat de Stuttgart. Messerschmid codirigeix una tesi doctoral a la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) a una de les primeres graduades en Enginyeria Aeronàutica. La reflexió sobre l’espai com a laboratori, però també com a element d’impuls econòmic a través de la creació de nous mercats i llocs de treball és el nucli de la conferència que Messerschmid impartirà al Campus de Terrassa sobre els canvis i l’evolució en els darrers 50 anys de la carrera espacial.
La conferència tindrà lloc el12 de desembre, a les 12h, a la sala d’actes de l’ETSEIAT (c/Colom 11, Terrassa)
Segons Ernst Messerschmid, les tecnologies nascudes arran dels programes espacials tenen cada cop més influència en les vida diària, de manera que els primers vols espacials han passat de ser demostracions nacionalistes de poder per tenir, avui en dia, un ampli ventall d’objectius científics i tecnològics que es duen a terme a l’espai gràcies a la cooperació internacional i també a la iniciativa privada. De manera que l’espai ha esdevingut un laboratori, però també un mercat força rellevant.
Messerschmid es va graduar en Física l’any 1972 a la Universitat de Tübingen. De 1972 a 1975 va ser investigador visitant al CERN, a Grenoble, treballant en feixos de protons en acceleradors i plasmes. Va obtenir el títol de doctor per la Universitat de Freiburg el 1976. L’any 1978 va començar a treballar a la DFVLR (actualment DLR, l’agència espacial d’Alemanya) a l’Institut de Tecnologia de la Comunicació, fins que va ser seleccionat com a astronauta el 1983.
Va participar, com a astronauta científic a bord del STS61A – Challenger a la missió Spacelab D1 l’any 1985. Després de la seva experiència espacial, va assumir la direcció de l’Institut d’Estudis Espacials de la Universitat de Stuttgart, fins l’any 2000. Des d’aleshores i fins al 2005 va liderar el Centre Europeu d’Astronautes de l’ESA per tornar, posteriorment, a la Universitat de Stuttgart. Les seves especialitats en recerca i docència inclouen l’arquitectura d’estacions espacials, els sistemes de transport espacial i els vehicles de transferència interplanetària. Es autor de més de 150 articles, 10 llibres i 10 patents.
La conferència tindrà lloc el12 de desembre, a les 12h, a la sala d’actes de l’ETSEIAT (c/Colom 11, Terrassa)
Segons Ernst Messerschmid, les tecnologies nascudes arran dels programes espacials tenen cada cop més influència en les vida diària, de manera que els primers vols espacials han passat de ser demostracions nacionalistes de poder per tenir, avui en dia, un ampli ventall d’objectius científics i tecnològics que es duen a terme a l’espai gràcies a la cooperació internacional i també a la iniciativa privada. De manera que l’espai ha esdevingut un laboratori, però també un mercat força rellevant.
Messerschmid es va graduar en Física l’any 1972 a la Universitat de Tübingen. De 1972 a 1975 va ser investigador visitant al CERN, a Grenoble, treballant en feixos de protons en acceleradors i plasmes. Va obtenir el títol de doctor per la Universitat de Freiburg el 1976. L’any 1978 va començar a treballar a la DFVLR (actualment DLR, l’agència espacial d’Alemanya) a l’Institut de Tecnologia de la Comunicació, fins que va ser seleccionat com a astronauta el 1983.
Va participar, com a astronauta científic a bord del STS61A – Challenger a la missió Spacelab D1 l’any 1985. Després de la seva experiència espacial, va assumir la direcció de l’Institut d’Estudis Espacials de la Universitat de Stuttgart, fins l’any 2000. Des d’aleshores i fins al 2005 va liderar el Centre Europeu d’Astronautes de l’ESA per tornar, posteriorment, a la Universitat de Stuttgart. Les seves especialitats en recerca i docència inclouen l’arquitectura d’estacions espacials, els sistemes de transport espacial i els vehicles de transferència interplanetària. Es autor de més de 150 articles, 10 llibres i 10 patents.
Segueix-nos a Twitter
