•Notícies
Un grup de recerca de la UPC utilitza el sincrotró de Grenoble per estudiar l’art Gòtic
El Grup de recerca Anàlisi de Materials del Patrimoni Cultural (AMPC), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), treballa al sincrotró de Grenoble per estudiar l’art gòtic del segle XV.
26/06/2009
La ciència i la tecnologia s’endinsen cada vegada més en el món de l’art. Els avanços científics i els nous instruments tecnològics permeten obrir noves portes a disciplines en el coneixement de les quals fins ara era impossible d’avançar. És el cas de l’art.
Centrats en l'estudi de materials d'interès històric, arqueològic, artístic i de patrimoni cultural, el Grup de recerca Anàlisi de Materials del Patrimoni Cultural (AMPC) de la UPC, a partir d’un acord amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), treballa actualment en l’estudi de les pintures al segle XV, entre el final del període gòtic i el començament del Renaixement.
L’equip que forma part d’aquest grup de recerca és interdisciplinari i està format per Salvador Butí i Nati Salvadó, del Departament d'Enginyeria Química i per Trinitat Pradell, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear.
L'objectiu històric d'aquest experiment, que es preveu pugui continuar al sincrotró Alba, situat a Cerdanyola del Vallès, és obtenir proves científiques de la relació entre els diferents pintors i escoles durant la transició del Gòtic al Renaixement en el segle XV, molt crítica a Catalunya, per a descobrir les influències i les connexions amb l’art d’altres regions europees.
La recerca es focalitza en una selecció d'obres d'art pertanyents al MNAC i contempla l'anàlisi de pigments, aglutinants, capes de preparació i reacció i de l’envelliment dels compostos. Per aquest fi s’ha establert una metodologia específica que inclou la preparació de la mostra i la selecció adequada de productes químics i tècniques d'anàlisi estructural amb deu micres de resolució per a la plena identificació de les mescles de compostos submilimètrica. La recerca també considera produir una base de dades que inclogui tota la informació obtinguda per a la seva utilització en estudis futurs.
Per a fer aquesta tasca, els científics utilitzen tècniques d'anàlisi química i grans equips científics, disposen de tecnologies avançades i s'utilitzen altres tècniques com ara la difracció de raigs X o la microscòpia electrònica. Una part important de la investigació se suporta en aprofitar els avantatges que presenten diferents tècniques acoblades a la llum Sincrotró.
“Els sincrotrons", assenyala la investigadora Trinitat Pradell, "són acceleradors de partícules que produeixen una llum molt potent, capaç de penetrar en la matèria, pel que són una eina fonamental en l'anàlisi de molècules. Són un feix de llum molt potent i altament focalitzat que permet analitzar allò que el microscopi no veu. És molt útil per l’estudi de les capes de policromia i analitzar en profunditat, amb més qualitat i focalització, arribant fins a un nivell molecular, en els aspectes tècnics i estètics d’una obra d’art. Arribant allí on les tècniques convencionals ja no serveixen”.
Atès el seu elevat cost d’utilització, al sincrotró nomes s’hi arriba a treballar accedint a ajuts en convocatòries competitives be de la Comunitat Europea o també, per a les línies espanyoles que hi ha a ESRF, del govern espanyol.
Es disposa d’aquest tipus de instal·lacions a tots els països avançats (USA, Japó, Alemanya, França, Gran Bretanya, Suïssa, Itàlia i França) i a partir del 2010 també en al nostre país, amb el sincrotró ALBA que s’està construint a Cerdanyola del Vallès.
Instal·lacions equivalents a l’ESRF de Grenoble (sincrotró compartit pels estats de la Unió Europea) només n’hi ha tres en tot el món. Els altres es troben a USA i al Japó.
Centrats en l'estudi de materials d'interès històric, arqueològic, artístic i de patrimoni cultural, el Grup de recerca Anàlisi de Materials del Patrimoni Cultural (AMPC) de la UPC, a partir d’un acord amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), treballa actualment en l’estudi de les pintures al segle XV, entre el final del període gòtic i el començament del Renaixement.
L’equip que forma part d’aquest grup de recerca és interdisciplinari i està format per Salvador Butí i Nati Salvadó, del Departament d'Enginyeria Química i per Trinitat Pradell, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear.
L'objectiu històric d'aquest experiment, que es preveu pugui continuar al sincrotró Alba, situat a Cerdanyola del Vallès, és obtenir proves científiques de la relació entre els diferents pintors i escoles durant la transició del Gòtic al Renaixement en el segle XV, molt crítica a Catalunya, per a descobrir les influències i les connexions amb l’art d’altres regions europees.
La recerca es focalitza en una selecció d'obres d'art pertanyents al MNAC i contempla l'anàlisi de pigments, aglutinants, capes de preparació i reacció i de l’envelliment dels compostos. Per aquest fi s’ha establert una metodologia específica que inclou la preparació de la mostra i la selecció adequada de productes químics i tècniques d'anàlisi estructural amb deu micres de resolució per a la plena identificació de les mescles de compostos submilimètrica. La recerca també considera produir una base de dades que inclogui tota la informació obtinguda per a la seva utilització en estudis futurs.
Per a fer aquesta tasca, els científics utilitzen tècniques d'anàlisi química i grans equips científics, disposen de tecnologies avançades i s'utilitzen altres tècniques com ara la difracció de raigs X o la microscòpia electrònica. Una part important de la investigació se suporta en aprofitar els avantatges que presenten diferents tècniques acoblades a la llum Sincrotró.
“Els sincrotrons", assenyala la investigadora Trinitat Pradell, "són acceleradors de partícules que produeixen una llum molt potent, capaç de penetrar en la matèria, pel que són una eina fonamental en l'anàlisi de molècules. Són un feix de llum molt potent i altament focalitzat que permet analitzar allò que el microscopi no veu. És molt útil per l’estudi de les capes de policromia i analitzar en profunditat, amb més qualitat i focalització, arribant fins a un nivell molecular, en els aspectes tècnics i estètics d’una obra d’art. Arribant allí on les tècniques convencionals ja no serveixen”.
Atès el seu elevat cost d’utilització, al sincrotró nomes s’hi arriba a treballar accedint a ajuts en convocatòries competitives be de la Comunitat Europea o també, per a les línies espanyoles que hi ha a ESRF, del govern espanyol.
Es disposa d’aquest tipus de instal·lacions a tots els països avançats (USA, Japó, Alemanya, França, Gran Bretanya, Suïssa, Itàlia i França) i a partir del 2010 també en al nostre país, amb el sincrotró ALBA que s’està construint a Cerdanyola del Vallès.
Instal·lacions equivalents a l’ESRF de Grenoble (sincrotró compartit pels estats de la Unió Europea) només n’hi ha tres en tot el món. Els altres es troben a USA i al Japó.
