Esteu aquí: Inici > Més notícies > Un estudi de l’ESAB revela el perfil de les persones que compren als mercats municipals de Barcelona

Notícia

Compartir Share

Un estudi de l’ESAB revela el perfil de les persones que compren als mercats municipals de Barcelona

La majoria de persones usuàries són dones i també homes jubilats, d’entre 50 i 64 anys d’edat, i la despesa mitjana que es fa en una compra habitual és de 42,25 euros. Aquestes són algunes de les principals conclusions d’un treball de fi de carrera de dues estudiantes de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB).

30/01/2012
Un estudi sobre els hàbits de compra de la població de Barcelona en els diferents mercats municipals de la ciutat, realitzat per dues estudiantes de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC), revela que les persones que majoritàriament compren en aquests centres comercials són dones i també homes jubilats, entre 50 i 64 anys d’edat, amb estudis primaris i amb un nivell socioeconòmic baix. La despesa mitjana que es fa en una compra habitual és de 42,25 euros, que es concentra principalment en producte fresc, és a dir, en peix, fruita i verdura i carns. Aquests són els trets principals del comprador o compradora de mercats municipals i algunes de les conclusions que s’extreuen de l’estudi titulat Mercats Municipals de Barcelona. Usuaris i Paradistes: Hàbits de compra i tendències futures.

Les autores d’aquest treball de fi de carrera, Paula Andrino i Marta Moneo, han estudiat els 39 mercats que conformen la xarxa de mercats municipals de Barcelona per districtes. D’aquests centres, han analitzat la freqüència de compra en aquests establiments, quins són els factors pels quals s’acudeix o es deixa d’anar al mercat i altres aspectes que afecten l’hàbit de consum.

De les 230 persones enquestades, la majoria, és a dir, el 65,4%, són compradores de mercat, davant d’un 34,4% que no compra en aquests establiments. Per tant, més de la meitat de la població barcelonina fa almenys alguna compra al mercat durant la setmana, cada quinze dies o de forma esporàdica. Tot i així, el 70% dels usuaris creu que s’està perdent l’hàbit d’anar a comprar als mercats.
Segons l’estudi, les dones tenen més tendència a comprar en mercats municipals que els homes. Un 72,4% de les dones enquestades prefereixen comprar al mercat municipal, mentre que els homes que fan ús preferent d’aquests centres comercials són un 57%. De les persones enquestades, el col·lectiu que menys ús fa dels mercats municipals són l’estudiantat, ja que un 83% compra preferentment als supermercats i només un 21,3% tria el mercat per fer la compra.

El que es valora més positivament
Els aspectes que més valoren els consumidors de mercats són l’oferta de productes frescos (un 33,2% de la població barcelonina els compra als mercats, un 30% ho fa als supermercats i un 21,2% ho compra a la botiga tradicional o especialitzada), la qualitat del producte, el fet de poder trobar el mateix producte en diferents parades i de tenir la possibilitat d’obtenir producte de pagès.

Així mateix, dels serveis que ofereixen, es manifesten satisfets amb la neteja i l’ambient dins del recinte, l’atenció personalitzada així com els horaris comercials.

Despesa mensual en alimentació
Pel que fa la despesa mensual en alimentació, en general, sigui en els mercats o en altres establiments, un 34,6% de les persones enquestades manifesten gastar entre 200 i 400 euros; un 30,3% entre 100 i 200 euros; un 21,8%, més de 400 euros, i el 13,2% restant gasten menys de 100 euros al mes.

Si el tiquet mitjà de compra als mercats municipals és de 42,25 euros en una compra habitual, les autores del treball han observat que a Sant Martí i l’Eixample, on hi ha més nombre d’usuaris per districte (a l’Eixample un 19% i a Sant Martí un 14%), hi ha una despesa inferior a 20 euros en un 33% i un 20%, respectivament, mentre que al districte d’Horta-Guinardó és on hi ha un tiquet de compra mitjà més elevat, superior a 90 euros en un 20% dels casos. En relació a la quantitat d’usuaris de mercat, a les Corts és on n’hi ha menys (un 5,2%).

D’altra banda, pel que fa a l’afluència de persones en general, els mercats més freqüentats són els de la Sagrada Família i el de la Boqueria, amb un 13,51%; mentre que el de Ciutat Meridiana és el menys freqüentat: un 0,68%.

Productes més demandats i freqüència de compra
Els productes alimentaris que més es compren als mercats municipals són el peix (17,7%), la fruita i la verdura (16,9%) i la carn (15,7%). Els segueixen els embotits (8,7%), la pesca salada (7,7%) i els llegums i cereals (7,5%). Els aliments que menys es compren són el pa (1,7%) i els congelats (1%).

Per districtes, als mercats de les Corts i de Sarrià és on més fruita i verdura es compra (ho fan el 100% dels usuaris) a diferència de la resta; mentre que la pesca salada, les conserves i olives, així com els llegums i els cereals són els productes que més es demanen als mercats de l’Eixample (65,4% i 57,7%, respectivament) i Horta Guinardó (56,2% i 18,8%). Els productes ecològics són els més comprats als districtes de Gràcia (33,3%) i Horta Guinardó (31,2%).

En general, l’usuari que més valora el producte que es pot trobar als mercats és el que té una mitjana d’edat superior als 64 anys.

En general, la majoria de persones usuàries de mercat van a comprar-hi un cop per setmana. La clientela més freqüent es dóna en franges d’edat avançada entre setmana pels matins, mentre que els usuaris d’entre 30 i 50 anys acudeixen els divendres i els dissabtes fent la despesa mitjana de compra més elevada.

Paradistes
Als mercats municipals de Barcelona hi treballen al voltant dels 8.100 treballadors, el 92% dels quals ho fa a temps complert i el 8% restant a temps parcial. Més del 50% tenen més de 40 anys.
La majoria de paradistes opina que l’hivern és l’època de l’any amb major nombre de vendes, espacialment al Nadal en què s’incrementen i la despesa és el doble respecte a l’estiu.

Les persones que treballen en parades proposen fomentar entre els joves la compra i la cuina de mercat, donar una imatge més propera i moderna per atraure nous clients i reformular els horaris per ajustar-los al ritme de vida actual. Alhora, millorar l’accessibilitat i abaixar els impostos per tenir la parada són altres aspectes reclamats.

Tot i que reconeixen, igual que ho fan els usuaris, que els serveis als mercats han millorat, també alerten d’estar patint una davallada de clientela. Per tot això demanen més intervenció i ajudes per part de l’Administració.

Enquestes a usuaris i paradistes
El treball de Paula Andrino i Marta Moneo han estat dirigit pels professors de l’ESAB M. Carmen Barco i Zein Kallas. Les estudiantes han comptat amb la col·laboració de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB). Han realitzat dos tipus d’enquesta per analitzar els hàbits de consum des de dos punts de vista: el dels usuaris i no usuaris, i el de les persones que treballen a les parades. Així, s’han fet enquestes, d’una banda, a 230 consumidors i consumidores, i, d’altra banda, a 117 treballadors i treballadores de parades diferents dels mercats de Barcelona.

Barcelona ha esdevingut a inicis del segle XXI la capital europea dels mercats. L’actual xarxa de mercats municipals de Barcelona és un referent de qualitat reconegut internacionalment, tenint la Boqueria (Ciutat Vella) com el mercat més gran (amb un total de 312 parades) de l’Estat espanyol. Segons dades de l’IMMB, la xarxa de mercats té un volum de facturació anual que oscil·la entre 950 i 1.100 milions d’euros, cosa que representa entre el 7,5 i el 8,7 % del conjunt del comerç minorista de la ciutat, on el principal sector comercial és l’alimentació. Els mercats proporcionen una ocupació directa a 8.000 persones.

El mercat barceloní amb més superfície comercial és el de la Sagrada Família, amb un total de 4.350 m2, i el que en té menys és el de les Tres Torres, amb 299 m2.

Els mercats de la ciutat reben una afluència de clients al voltant de 65.000.000 visites l’any, amb una mitjana de despesa familiar mensual en alimentació de 518 euros, la majoria destinat a producte fresc.
D’acord amb la informació de l’IMMB, els usuaris valoren amb una puntuació de 6,8 el servei i la gestió dels mercats de Barcelona. Aquesta és la segona millor valoració, per darrere de les biblioteques, atorgada per la població barcelonina a una institució pública municipal.




Segueix-nos a Twitter Obriu l'enllaç en una finestra nova
És notícia
Logotip de la Festa dels Súpers de TV3. La UPC participa en un taller per cuidar la salut pública a la Festa dels Súpers de TV3 La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) participarà en una activitat sobre la ... [llegir +]
Coet suborbital que llençarà la NASA des de Spaceport America (Nuevo México, Estats Units) amb l'experiment dissenyat a l'EETAC. Un experiment de l'EETAC torna a volar a bord d’un coet de la NASA La NASA ha llançat des de l'Spaceport America (Nuevo México, Estats Units) un coet suborbital que ... [llegir +]
L'equip MotoSpirit de l'ETSEIAT de Terrassa. L’equip MotoSpirit de l’ETSEIAT aconsegueix, al circuit d’Alcañiz, la 5a posició a la III Competició Internacional MotoStudent Els vuit estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de ... [llegir +]
Amb la col·laboració de:
Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia Any de la Ciència 2007 Ministerio de Ciencia e Innovación
Oficina de Mitjans de Comunicació.
C/ Jordi Girona 31, 08034 Barcelona Tel.: +34 93 401 61 43
oficina.mitjans.comunicacio@(upc.edu)
© UPC Obriu l'enllaç en una finestra nova. Universitat Politènica de Catalunya · BarcelonaTech