Vés al contingut (premeu Retorn)

Símbols

 

Com s'escriuen

    • S'escriuen amb lletra rodona i sense punts ni entremig ni al final del símbol.

      Cr (crom)
      MEUR (milions d'euros)
      mm (mil·límetres)

      • Cursiva
        Solament es poden escriure en cursiva quan tenen un sentit metalingüístic.

        El símbol de mol és mol, escrit en lletra rodona i sense punt al final.

  • Cal deixar un espai entre la quantitat i el símbol. Si coincideix amb un final de línia, no es pot separar la quantitat del símbol (en els programes de tractament de textos, s'hi deixa un espai fix: Control + majúscula + espai).

    6 km (quilòmetres)

    Tampoc es poden separar els diversos elements que formen un símbol compost.

    30.215 kWh
    la fórmula de l'aigua és H2O


    Solament s’escriuen sense deixar cap espai entre el signe i la xifra que acompanyen els símbols corresponents als angles.

    15° 15 graus
    30′ 30 minuts
    15″ 15 segons

  • Expressions
    Si equivalen a expressions, podem utilitzar una barra entre ambdós elements.

    5 m/s (cinc metres per segon)
    10 km/h (deu quilòmetres per hora)

  • Intervals
    Quan s’indica un interval és preferible repetir el símbol.

    Del 5 % al 15 % de saturació
    Una temperatura entre 20 °C i 30 °C


 

Majúscula

S'escriuen amb majúscula els símbols següents:

  • Els punts cardinals

    N

    nord

    NO

    nord-oest

    NE

    nord-est

    S

    sud

    SE

    sud-est

    SO

    sud-oest

    O

    oest


  • La primera lletra dels elements químics

    He (heli)
    Fe (ferro)
    N (nitrogen)
    Na (sodi)

  • Les unitats del sistema internacional que procedeixen d’un nom propi.

    V (volt), d’Alessandro Volta
    W (watt), de James Watt
    Pa (pascal), de Blaise Pascal
    T (tesla), de Nikola Tesla

    Encara que la grafia tradicional de litre és amb minúscula (l) es recomana l’ús de la majúscula per claredat (L).

  • Els símbols monetaris

    EUR, € (euro)
    USD, $ (dòlar americà)
    GBP, £ (lliura esterlina)

  • Els set prefixos que representen els múltiples més grans.

    M (mega)
    T (tera)
    E (exa)
    Y (yotta)
    G (giga)
    P (peta)
    Z (zetta)

 

Plural

  • Els símbols no tenen marca de plural, perquè són invariables.

    km
    (i no kms) quilòmetre, quilòmetres

 

 

Com es llegeixen

  • Els símbols es llegeixen com si el terme abreujat estigués escrit amb totes les lletres del nom.

    Així, escrivim 5 m però llegim "cinc metres".

 

El símbol de l'euro

  • El símbol establert per la Comissió Europea és €.

    Aquest símbol es fa servir juntament amb la resta de símbols internacionals: $ (dòlar nord-americà), ¥ (ien)...

    784,02 €
    100 ¥

  • Escriptura del símbol € amb els ordinadors

    Els teclats inclouen aquest símbol. Una altra solució és la combinació de les tecles Alt Gr, e.

    El codi de llenguatge HTML és €

  • Codi normalitzat ISO

    El codi normalitzat establert per l'Organització Internacional per a l'Estandardització és EUR. S'utilitza en els actes jurídics.

    Aquest símbol es fa servir juntament amb la resta de codis normalitzats: USD (dòlar nord-americà), JPY (ien)...

    784,02 EUR
    100 JPY


  • Posició del símbol i el codi

    S'han de situar després de la xifra que acompanyen i separats amb un espai.

    30 EUR
    30 €


    No s'ha de seguir el sistema anglosaxó, que els situa al davant de la xifra.

    EUR 30
    €30

  • Abreviatura de l'euro

    A banda dels símbols anteriors, l'euro no té cap altra abreviació, perquè tallar la paraula no estalviaria gaire caràcters respecte de la paraula sencera.

    100 euros
    100 eur.

  • Pronúncia en català

    La pronúncia s’ha d’adaptar a les diferències fonètiques derivades de la diversitat dialectal. En català central s’ha de fer una e oberta i una u final; en català occidental es pronuncia amb una e tancada i una o tancada.

    [èuru]
    [éuro]

  • Els cents o cèntims, i els céntimos

    Tot i que el terme corresponent a la centèsima part de l’euro és cent, el Consell de la Unió Europea estableix que també es poden fer servir denominacions d’ús quotidià dels estats membres.

    L’Institut d'Estudis Catalans recomana fer servir preferiblement el terme cèntim, tenint en compte que ja la recull el diccionari com a “moneda que val la centèsima part d’una unitat monetària”.

    En castellà, la Real Academia Española estableix que la fracció de l'euro té els noms de céntimo i cent (aquest sols en l'àmbit de la Unió Europea). També fa èmfasi a no fer servir el terme centavo.

  • Abreviatura dels cèntims

    Les abreviatures de cèntim poden ser ct. o cènt.

    En castellà, l'abreviatura recollida per la Real Academia Española és cént. El plural és cts.

  • Escriptura amb lletres

    Per expressar quantitats amb decimals es pot fer servir la preposició amb o també la conjunció i.

    trenta-dos euros amb vint-i-cinc cèntims (32,25 euros)
    trenta-dos euros i vint-i-cinc cèntims (32,25 euros)

    En castellà s'usen les preposicions equivalents: con i y.

    treinta y dos euros con veinticinco céntimos (32,25 euros)
    trenta y dos euros y veinticinco céntimos (32,25 euros)

  • Altres usos del terme euro

    Per designar amb un sol terme el conjunt d’estats membres de la Unió Europea que han adoptat la moneda única, el TERMCAT, Centre de Termonologia de Catalunya, proposa l'ús del terme zona euro.

    En castellà, el terme corresponent és zona del euro, segons la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya.

 

Els símbols dels milers, milions i milers de milions d'euros

  • Els organismes internacionals estandarditzadors no han fixat cap convenció per representar els milers, els milions i els milers de milions d'euros.

    Per homogeneïtzar-ne l'ús en la documentació de la UPC, es proposa utilitzar els prefixos del sistema internacional d'unitats (SI), que ja es feien servir per representar els milions de pessetes: MPTA.

  • Els milions

    Els milions es poden representar amb el símbol M, que correspon al prefix de l'SI del factor 106, mega.

    10 MEUR, 10 M€ (deu milions d'euros)

  • Els milers

    Els milers es poden representar amb el símbol k, que correspon al prefix de l'SI del factor 103, kilo.

    10 kEUR, 10 k€ (deu mil euros)

  • Els milers de milions

    Els milers de milions es poden representar amb el símbol G, que correspon al prefix de l'SI del factor 109, giga.

    10 GEUR, 10 G€ (deu mil milions d'euros)

  • Ús restringit de l'abreujament dels milers, els milions i els milers de milions d'euros

    És preferible usar de manera general la designació completa de la unitat monetària, d'acord amb la recomanació dels organismes oficials.

    trenta mil euros, 30.000 euros
    trenta milions d'euros, 30 milions d'euros
    trenta mil milions d'euros, 30.000 milions d'euros

    L'ús dels abreujaments s'ha de restringir a la documentació comptable i de gestió, que sovint conté un gran nombre de quantitats xifrades. Com que l'ús d'aquests abreujaments amb els prefixos de l'SI no està estandarditzat, es recomana especificar-ne el significat en una nota en els documents en què s'utilitzen.

     

    Llista de símbols de física i química

    Recollim les unitats del sistema internacional, amb els símbols corresponents, ordenades segons els tipus de magnituds que designen. Alhora, fem una llista final que recull tots els símbols que hem tractat ordenats alfabèticament per agilitar-ne la localització. Seguint la regla general d’apostrofació.

    • Sistema internacional d’unitats

      • Prefixos de l'SI

        Factor

        Prefix

        Símbol

        1024

        yotta

        Y

        1021

        zetta

        Z

        1018

        exa

        E

        1015

        peta

        P

        1012

        tera

        T

        109

        giga

        G

        106

        mega

        M

        103

        kilo

        k

        102

        hecto

        h

        10

        deca

        da

        10-1

        deci

        d

        10-2

        centi

        c

        10-3

        mil·li

        m

        10-6

        micro

        μ

        10-9

        nano

        n

        10-12

        pico

        p

        10-15

        femto

        f

        10-18

        atto

        a

        10-21

        zepto

        z

        10-24

        yocto

        y


        • En electrotècnia, s’usen també els prefixos proposats per la Comissió Internacional d’Electrotècnia, no inclosos a l’SI.

      • Unitats SI bàsiques o fonamentals

        Magnitud

        Unitat

        Símbol

        corrent elèctric

        ampere (1)

        A

        intensitat lluminosa

        candela

        cd

        longitud

        metre

        m

        massa

        kilogram

        kg

        quantitat de substància

        mol

        mol

        temperatura termodinàmica

        kelvin

        K

        temps

        segon

        s


        (1) L’ampere, el joule i el newton són unitats denominades amb un nom propi. A l’hora de pronunciar-los també es respecta la pronúncia original: [ampèr], [jul] i [níuton].

      • Unitats SI suplementàries

         

        Magnitud

        Unitat

        Símbol

        angle pla

        radian

        rad

        angle sòlid

        estereoradian

        sr


      • Unitats SI mecàniques

         

        Magnitud

        Unitat

        Símbol

        superfície

        metre quadrat

        m2

        volum

        metre cúbic

        m3

        densitat

        kilogram per metre cúbic

        kg/m3

        força

        newton

        N

        pressió

        pascal

        Pa

        energia, treball

        joule

        J

        velocitat

        metre per segon

        m/s

        acceleració

        metre per segon quadrat

        m/s2

        moment d’inèrcia

        kilogram-metre quadrat

        kg·m2

        potència

        watt

        W

        velocitat angular

        radian per segon

        rad/s

        acceleració angular

        radian per segon quadrat

        rad/s2

        moment d’una força

        newton-metre

        N·m

        freqüència

        hertz

        Hz

        nombre d’ones

        ona per metre

        m–1

        viscositat cinemàtica

        metre quadrat per segon

        m2/s

        viscositat dinàmica

        pascal-segon

        Pa·s

        mòdul d’elasticitat

        newton per metre quadrat

        N/m2

        tensió superficial

        newton per metre

        N/m


      • Unitats SI elèctriques

        Magnitud

        Unitat

        Símbol

        càrrega elèctrica

        coulomb

        C

        potencial elèctric, diferència
        de potencial, força electromotriu

        volt

        V

        resistència

        ohm

        Ω

        conductància

        siemens

        S

        capacitat

        farad

        F

        camp elèctric

        volt per metre

        V/m

        desplaçament elèctric

        coulomb per
        metre quadrat

        C/m2

        permitivitat

        farad per metre

        F/m

        moment elèctric

        coulomb per metre

        C·m

        flux magnètic

        weber

        Wb

        inductància

        henry

        H

        inducció magnètica

        tesla

        T

        camp magnètic

        ampere per metre

        A/m

        permeabilitat

        henry per metre

        H/m

        moment magnètic

        ampere-metre quadrat

        A·m2

        força magnetomotriu

        ampere

        A


      • Unitats SI tèrmiques

        Magnitud

        Unitat

        Símbol

        calor

        joule

        J

        capacitat calorífica

        joule per kelvin

        J/K

        calor específica

        joule per kilogram kelvin

        J·kg-1·K-1

        calor de canvi de fase

        joule per kilogram

        J/kg

        calor molar

        joule per mol kelvin

        J·mol-1·K-1

        entropia

        joule per kelvin

        J/K

        coeficient de conductivitat

        watt per metre kelvin

        W·m-1·K-1

        coeficient de transmissió

        watt per metre quadrat
        de calor kelvin

        W·m-2·K-1


      • Unitats SI fotomètriques

        Magnitud

        Unitat

        Símbol

        flux lluminós

        lumen

        lm

        quantitat de llum

        lumen-segon

        lm·s

        luminància

        candela per metre quadrat

        cd/m2

        il·luminació

        lux

        lx


      • Unitats SI radiològiques

        Magnitud

        Unitat

        Símbol

        activitat

        becquerel

        Bq

        exposició

        coulomb per kilogram

        C/kg

        dosi absorbida

        gray

        Gy

        dosi equivalent

         

        Sv


      • Unitats que s’utilitzen conjuntament amb les SI

        Magnitud

        Unitat

        Símbol

        angle pla

        grau

        °

         

        minut

         

        segon

        longitud

        àngstrom

        Å

        unitat astronòmica UA

        parsec

        pc

        superfície

        centímetre (CGS)*

        cm2

         

        àrea

        a

         

        hectàrea

        ha

         

        barn

        b

        volum

        litre

        l, L

        massa

        gram (CGS)*

        g

         

        tona

        t

         

        unitat de massa atòmica

        u

        temps

        minut

        min

         

        hora

        h

         

        dia

        d

        pressió

        bar

        bar

         

        atmosfera

        atm

        energia

        electró volt

        eV

        luminància

        stilb (CGS)*

        sb

        iluminància

        fot (CGS)*

        ph

        activitat

        curie

        Ci

        exposició

        röntgen, roentgen

        R

        dosi absorbida

        rad

        rd

        càrrega elèctrica

        franklin (CGS)*

        Fr

        inducció magnètica

        gauss (CGS)*

        G, Gs


        * (CGS) sistema cegesimal

        • Quan la unitat derivada es forma dividint una unitat per una altra es pot utilitzar la barra obliqua, la barra horitzontal o bé potències negatives.

        m/s, m · s-1

        • No s’ha d’introduir més d’una barra obliqua en una mateixa línia, excepte si es col·loquen els parèntesis pertinents, a fi d’evitar tota ambigüitat possible.

        m · Kg · s-3 · A-1

        Però no

        m · kg / s3 / A

        • Oralment, per tal de diferenciar la multiplicació de la divisió, es pot llegir en el primer cas multiplicat per o bé fer una pausa entre les dues unitats; i en el cas de la divisió, simplement per.

        P · s pascal segon
        pascal multiplicat per segon
        V/m volt per metre

    • Símbols químics

      Element

      Símbol

      actini

      Ac

      alumini

      Al

      americi

      Am

      antimoni

      Sb

      argó

      Ar

      arsènic (1)

      As

      àstat

      At

      bari

      Ba

      beril·li

      Be

      berkeli

      Bk

      bismut

      Bi

      bor

      B

      brom

      Br

      cadmi

      Cd

      calci

      Ca

      californi

      Cf

      carboni

      C

      ceri

      Ce

      cesi

      Cs

      clor

      Cl

      cobalt

      Co

      coure

      Cu

      criptó

      Kr

      crom

      Cr

      curi

      Cm

      disprosi

      Dy

      einsteni

      Es

      erbi

      Er

      escandi

      Sc

      estany

      Sn

      estronci

      Sr

      europi

      Eu

      fermi

      Fm

      ferro

      Fe

      fluor

      F

      fòsfor

      P

      franci

      Fr

      gadolini

      Gd

      gal·li

      Ga

      germani

      Ge

      hafni

      Hf

      heli

      He

      hidrogen

      H

      holmi

      Ho

      indi

      In

      iode

      I

      iridi

      Ir

      iterbi

      Yb

      itri

      Y

      lantani (2)

      La

      laurenci

      Lr

      liti

      Li

      luteci

      Lu

      magnesi

      Mg

      manganès

      Mn

      mendelevi

      Md

      mercuri

      Hg

      molibdè

      Mo

      neó

      Ne

      neodimi

      Nd

      neptuni

      Np

      niobi

      Nb

      níquel

      Ni

      nitrogen

      N

      nobeli

      No

      or

      Au

      osmi

      Os

      oxigen

      O

      pal·ladi

      Pd

      plata

      Ag

      platí

      Pt

      plom

      Pb

      plutoni

      Pu

      poloni

      Po

      potassi

      K

      praseodimi

      Pr

      prometi (3)

      Pm

      protoactini

      Pa

      radi

      Ra

      radó

      Rn

      reni

      Re

      rodi

      Rh

      rubidi

      Rb

      ruteni

      Ru

      samari

      Sm

      seleni

      Se

      silici

      Si

      sodi

      Na

      sofre

      S

      tal·li

      Tl

      tàntal

      Ta

      tecneci

      Tc

      tel·luri (4)

      Te

      terbi

      Tb

      titani

      Ti

      tori

      Th

      tuli

      Tm

      tungstè

      W

      unnilenni

      Une

      unnilhexi

      Unh

      unnilocti

      Uno

      unnilpenti

      Unp

      unnilquadi

      Unq

      unnilsepti

      Uns

      urani

      U

      vanadi

      V

      xenó

      Xe

      zinc

      Zn

      zirconi

      Zr


      (1) Pot anomenar-se també arseni
      (2) Pot anomenar-se també lantà
      (3) Pot anomenar-se també promeci
      (4) Pot anomenar-se també tel·lur

     

    Com s'apostrofen els símbols químics

    Els símbols químics i les fórmules no s’apostrofen mai, encara que el seu nom desenvolupat sí que s’apostrofi.

    el He

    l’heli

    el Al

    l’alumini

    el Na

    el sodi

    el Al2S3

    el sulfur d’alumini

    el H2SO4

    l’àcid sulfúric

    el Cr2(SO0)3

    el sulfat de crom

    el Na2O

    l’òxid de sodi

    el HIO4

    l’àcid periòdic

    la CH3NH2

    la metilamina

    la C6H5NH2

    l’anilina