Vés al contingut (premeu Retorn)

Com s'escriuen els nombres

MERLÍ. Manual d'estil i recursos lingüístics. Criteris lingüístics

Els textos tècnics i científics són plens de dades numèriques. També als textos de gestió universitària es fan servir habitualment aquests elements de la llengua. Tot i que no hi ha regles estrictes per representar els nombres, és recomanable seguir uns criteris concrets per unificar-ne l'ús. Pel que fa al llenguatge científic, en molts casos la grafia és establerta per institucions internacionals.

En aquest apartat es donen unes pautes bàsiques per a un tractament coherent de l'escriptura dels nombres.

 

Xifres o lletres

  • En els textos científics, en què cal molta precisió numèrica perquè una quantitat s’ha de comptabilitzar o perquè designa una mesura o magnitud, s'escriuen amb xifres.

    Poseu en el tub d’assaig 5 gotes d’etanol.
    El vehicle té un volum de càrrega de 3,5 m3.

  • En un text general en què apareix alguna dada numèrica aïllada i la resta és lletra, els nombres que s’expressen amb tres mots o menys s'escriuen amb lletres.

    Cal escollir tres assignatures de lliure elecció.
    En aquest projecte participaran trenta-dos professors.
    A la nostra escola hi ha mil dos-cents estudiants.
    En aquesta assignatura s’han matriculat cent trenta-quatre estudiants.

    En les jornades hi va haver 635 [sis-cents trenta-cinc] assistents.

    • En el cas dels números compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou, la i no es compta com a mot.

  • En un text general, també s'escriuen en xifres els nombres acompanyats del símbol d'una unitat física o monetària. Si es fa servir la paraula corresponent a la unitat, la xifra es pot escriure amb lletres.

    El preu per assistir a les conferències és de 40 €.
    El parc tecnològic té un espai total de 38 ha de terreny i comparteix aquest entorn amb el campus acadèmic de Castelldefels.
    El campus disposa de deu hectàrees, ocupades per diversos centres.

Ús del guionet

  • Cal posar guionet entre la desena i la unitat, i entre la unitat i la centena.

    Per recordar-ho, podeu utilitzar la forma D-U-C (desena-unitat-centena).

    trenta-u (desena-unitat)
    dos-cents (unitat-centena)
    quatre-cents cinquanta-dos (unitat-centena desena-unitat)

  • Els nombres compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou, ambdós inclosos, hi afegeixen una i, que ha d’anar entre guionets.

    vint-i-quatre
    vint-i-set

 

Ús del punt

  • Textos generals

    Per marcar els milers, els milions, etc. es pot fer servir un punt.

    9.000
    90.000
    900.000
    9.000.000
    9.000.000.000

    • Textos científics

      S'hi deixa un espai fix (en publicacions acurades, mig espai) i les xifres es divideixen en grups de tres.

      9 000
      90 000
      900 000
      9 000 000
      9 000 000 000

      Igualment s'ha de deixar l'espai a la part decimal dels nombres.

      3 468 793,543 45

    • En són una excepció els números de sèrie: telèfons, documents identificatius, anys, pàgines.

      Trobareu la informació a les pàgines 1315-1240.

 

Els milions

  • Les unitats de milió s’escriuen amb lletres i amb el mot milions.

    Dos milions

  • Les desenes, les centenes o els milers de milions s’escriuen amb xifres i amb el mot milions.

    20 milions
    150 milions
    1.000 milions

  • Quan la quantitat no és rodona, s’escriu tot amb xifres o s’arrodoneix amb dècimes.

    8,5 milions
    8.500.000

    • Quan la xifra té més d'un decimal, el nombre s'escriu en xifres.

    En l'actualitat, 15.250.000 persones es beneficiarien d'aquesta tecnologia.
    En l'actualitat, 15,25 milions de persones es beneficiarien d'aquesta tecnologia.

 

El miliard, el bilió, el 'billion'

El miliard és un terme que designa la noció “mil milions”. Aquest concepte equival al terme nord-americà billion. Cal no confondre, doncs, billion amb el terme català bilió, que significa “un milió de milions”.

 

Decimals

  • S’escriuen amb xifres.
  • La part entera i la decimal se separen amb una coma, sense espais.

    La longitud és de 2,5 metres.
    S'ha d'escalfar a 32,8 ºC

    • No és correcte utilitzar cap altre signe ni ometre la coma.

    La longitud és de 2'5 metres.
    La longitud és de 2.5 metres.

    S'ha d'escalfar a 32'8 ºC.
    S'ha d'escalfar a 32.8 ºC.

 

Partitius

  • En els textos generals, els partitius (meitat, terç, mig, sisena, etc.) es poden escriure amb lletres.

    La meitat de la població
    La 1/2 de la població

    Un terç del fons monetari
    1/3 del fons monetari

    Una sisena part del professorat
    1/6 part del professorat
  • En textos tècnics (expressions matemàtiques, acompanyats d'unitats de mesura), s'escriuen amb xifres.

 

Nombres fraccionaris

  • El numerador i el denominador se separen mitjançant una barra inclinada.
  • Els milers i els milions s'indiquen amb un punt.

    18/5
    1.850/62
    5.850.000/53

 

Enumeracions

  • S’escriuen amb xifres si es disposen en una columna.

    Material:
    1 matràs d’Erlenmeyer
    3 provetes
    1 termòmetre
    2 embuts de decantació.

  • Si s'escriuen dins de text, es poden escriure amb lletres d'acord amb la convenció general.

    Els materials necessaris per fer l'exercici pràctic són un matràs d'Erlenmeyer, tres provetes, un termòmetre i dos embuts de decantació.

 

Percentatges

  • Si la xifra va acompanyada del símbol (%), s’escriu amb xifres.

    El 12 % dels casos...
    El dotze per cent dels casos...

  • Entre el número i el símbol s'ha de deixar un espai.

    15 %

    • S'aconsella que l'espai sigui un espai fix, de manera que la xifra i el símbol no puguin quedar separats al final d'una línia (amb el Word: Ctrl + Maj. + espai).

  • Quan indiquem un interval de tants per cent és preferible repetir el símbol %.

    Entre el 40 % i el 50 %

 

Indicacions horàries

  • De manera general, les hores s'escriuen amb xifres, tot i que és possible escriure-les amb lletres, si no cal una gran precisió.

    La reunió tindrà lloc a les 14.30 h.
    La reunió tindrà lloc a dos quarts de tres de la tarda.

    Cal recordar que, en català, les expressions corresponents als quarts s'escriuen de la manera següent:

    un quart de...
    dos quarts de...
    tres quarts de...



  • Les hores, els minuts i els segons s’escriuen amb xifres seguides del símbol de la unitat corresponent, deixant un espai entre el número i el símbol.

    4 h
    35 min
    15 s

  • L’hora es pot escriure de les maneres següents:

    16.30 h
    16 h 30 min (sistema internacional)
    16:30 (sistema ISO; sovint es fa servir en els programes de jornades, congressos...)


  • Quan indiquem un interval d'hores, s'aconsella repetir el símbol de l'hora.

    La reunió tindrà lloc de 9.30 h a 12.30 h.

  • Són incorrectes casos com els següents:

    4,30
    4 h 30
    4 30

 

Magnituds físiques i monetàries

    • Les quantitats seguides d’una unitat física o monetària o bé del símbol d’aquestes unitats s’escriuen sempre amb xifres. S'ha de deixar un espai entre la xifra i la unitat.

      150 € (150 euros)

      14 km (14 quilòmetres)

  • Si s'utilitza el sistema sexagesimal per a la mesura d’angles, no s'hi ha de deixar l’espai.

    35’ (35 minuts)
    15” (15 segons)
    10° 30’ 14”

  • Els graus centígrads s’escriuen amb xifres, seguides del símbol °C. S'ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol, però no entre els dos elements que el constitueixen.

    12 °C

  • Quan s'indica un interval de temperatura és preferible repetir el símbol.

    Entre 3 °C i 12 °C

 

Les dimensions geomètriques

    • Les dimensions geomètriques s’escriuen sempre amb xifres. S'ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol x. La unitat de mesura solament se situa al final.

      3 x 3 x 3 cm

     

    Indicacions d'ordre

    • En els índexs, les notes, els sumaris i les taules, els números d’ordre s’acostumen a alinear per la dreta, perquè el text presenti una certa uniformitat.

      8.

      Proveïment d’aigua

      9.

      Sanejament

      10.

      Conclusions

      11.

      Bibliografia

      I.

      Introducció

      II.

      Vies urbanes

      III.

      Trànsit urbà

      IV.

      Enllumenat públic

     

    Divisions o apartats

      • És opcional posar l’últim punt de les xifres de numeració d'apartats, encara que la tendència habitual és de posar-l’hi. Els punts que apareixen entre els números són, en canvi, imprescindibles.

        1. Introducció
        2. Programació bàsica amb control numèric
        2.1. Estructura del programa
        2.2. Condicions de desplaçament o funcions preparatòries G

    • És incorrecte, però, posar el punt final quan l’esmentem per fer-ne remissió dins el text.

      Ja hem vist en l’apartat 2.1 que aquesta teoria s’acomplia en tots els casos
      Ja hem vist en l’apartat 2.1. que aquesta teoria s’acomplia en tots els casos

     

    Congressos, jornades i fires

    • Per a noms oficials de congressos, jornades, festivals, fires i competicions es poden utilitzar les xifres romanes (sense marca de plural) o bé els números ordinals (segon, tercera, etc.).

      I Congrés de Xarxes d'Innovació Educativa
      Segona Jornada d'Interacció Matemàtica-Indústria
      V Jornades de Joves Investigadors en Física Atòmica i Molecular

     

    Numeració de textos legals

    • La numeració dels textos legals i normatius (decrets, lleis...) s'escriu sempre amb xifres, amb una barra inclinada entre el número de la sèrie i l'any, i sense punts ni espais de separació entre els milers i les centenes.

      Resolució 1769/2010, de 16 de juliol
      Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre

    • La numeració de publicacions oficials s'escriu sempre amb xifres i sense punts ni espais de separació entre els milers i les centenes.

      DOGC núm. 5029, de 14.12.2007
      BOE-A-2007-22293

     

    Dates

    • Es recomana escriure l'any complet.

      L’any 2011

    • L’any no ha de portar el punt del miler.

      L’any 2.003

    • Si s'elideixen algunes xifres, no s'hi ha de posar l’apòstrof per indicar-ho.

      L’any '98
      L'any '92

    • Dècades

      Si es fa servir l'expressió "els anys ...", "a la dècada dels anys..." o "a la dècada dels...", l'any s'escriu amb lletres.

      Els anys noranta, la comunitat universitària...
      A la dècada dels anys noranta, la comunitat universitària...
      A la dècada dels noranta, la comunitat universitària...

      En canvim, si es fa servir l'expressió "a la dècada de + el número de l'any", l'any s'escriu amb xifres.

      A la dècada de 1990, la comunitat universitària...

    • La indicació de la data completa (dia, mes, any) s’escriu: el dia amb xifres, el mes amb lletres i l’any amb xifres completes.

      29 de febrer de 2010

    • Si cal una forma més sintètica es pot posar tota la data amb xifres.

      D'acord amb la ISO 8601 (UNE-EN 28601:1995. Elementos de datos y formatos de intercambio. Intercambio de información. Representación de la fecha y de la hora), l'element que separa els elements de les datacions ha de ser el guionet. Tot i això, per raó de l'ús comú, també es poden utilitzar el punt o la barra inclinada.

      D'acord amb la mateixa normativa, l'any s'ha d'especificar amb les quatre xifres que hi corresponen. Tot i això, per raó de l'ús comú, també es poden utilitzar les dues últimes xifres.

      18-3-2011
      18.3.2011
      18/3/11

      És correcte, també, escriure el mes amb xifres romanes.

      24.IV.10
      24-IV-10

    • Quan el nombre que indica el dia o el mes és més petit que 10, es recomana no afegir un 0 a la xifra simple, tret que es tracti de formularis informatitzats o documentació bancària o comercial.

      6-4-2013
      9.3.13
      2/8/13

    • Si es fa referència a un període, l'any que queda en segon lloc no s'abreuja.

      El curs 2011-2012

    • Segles

      S'escriuen amb xifres romanes. Sempre que sigui possible, s'han d'escriure amb versaletes.

      El segle xix va ser època en què la indústria tèxtil...

     

    Números de telèfon

    • Si el número de telèfon es vol separar en grups, es fa servir un espai. No s'hi han de posar signes com ara guionets o punts.

      934 017 109

    • Els diversos prefixos territorials o provincials se separen del número de telèfon amb un guionet.

      010 - 34 - 934 016 186

    • L’extensió, si n’hi ha, s’escriu al final i entre parèntesis.

      936 758 016 (274)

     

    Apostrofació dels nombres

    • Els nombres que s’apostrofen quan s’escriuen amb lletres també s’apostrofen quan s’escriuen amb xifres.

      l'u l'1
      d'u d'1
      l'onze l'11
      d'onze d'11

     

    Xifres al final de línia

    • Quan una xifra queda al final d'una línia, es recomana no separar-la de l'element que l'acompanya (paraula, símbol...).

      Els materials de l'assignatura, que hauran elaborat
      3 professors del departament...
      Els materials de l'assignatura, que hauran elaborat 3
      professors
      del departament...

      Segons els resultats de l'aproximació feta amb aquest software, un
      30 % de les edificacions no compleix els requisits estàndards.
      Segons els resultats de l'aproximació feta amb aquest software, un 30
      %
      de les edificacions no compleix els requisits estàndards.

    • També es recomana no separar nombres correlatius o que formen una unitat.

      Els nous graus es començaran a impartir al centre el curs
      2012-2013.
      Els nous graus es començaran a impartir al centre el curs 2012-
      2013
      .

     

    Nombres a l'inici de frase

      • Quan un nombre inicia una frase, s'escriu amb lletres.

        Vint-i-cinc membres del PDI accediran a les activitats de formació.

      • Una altra opció és capgirar la frase.

        Set-centes vint-i-dues
        persones han estat escollides per participar en el pla pilot.

    Per participar en el pla pilot, han estat escollides 722 persones.

     

    Diferències entre 'número' i 'nombre'

    • El terme nombre és el resultat de comptar les coses que formen un agregat. En aquest sentit es pot considerar un sinònim de quantitat de.

      El nombre d’estudiants d’aquest curs
      El nombre d’assistents al congrés

      També s’utilitza per designar qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte. En l’àrea de matemàtiques, hi podem trobar molt exemples.

      els nombres
      el nombre enter
      el nombre decimal
      el nombre senar
      el nombre primer

    • El terme número té un ús més concret. És el nombre amb què una cosa és designada dins d’una sèrie o col·lecció.

      la pàgina número 4
      el número 3 del butlletí
      el DNI número 37 536 872
      el número de telèfon 934 017 109
      el seient número 21

     

    Taules de diversos tipus de numerals

    • Numerals cardinals

      zero

      0

      un, una

      1

      dos, dues

      2

      tres

      3

      quatre

      4

      cinc

      5

      sis

      6

      set

      7

      vuit

      8

      nou

      9

      deu

      10

      onze

      11

      dotze

      12

      tretze

      13

      catorze

      14

      quinze

      15

      setze

      16

      disset

      17

      divuit

      18

      dinou

      19

      vint

      20

      vint-i-un, vint-i-una

      21

      vint-i-dos, vint-i-dues

      22

      trenta

      30

      trenta-tres

      33

      quaranta

      40

      cinquanta

      50

      seixanta

      60

      setanta

      70

      vuitanta

      80

      noranta

      90

      cent

      100

      cent un, cent una

      101

      cent deu

      110

      cent vint-i-tres

      123

      cent trenta-quatre

      134

      dos-cents, dues-centes

      200

      cinc-cents, cinc-centes

      500

      mil

      1.000

      mil un, mil una

      1.001

      cinc mil deu

      5.010

      cent mil

      100.000

      un milió

      1.000.000

      deu milions

      10.000.000

      un miliard

      1.000.000.000

      un bilió

      1.000.000.000.000

      un trilió

      1.000.000.000.000.000.000


    • Numerals ordinals escrits amb xifres aràbigues

      SINGULAR

      PLURAL

      Masculí

      Femení

      Masculí

      Femení

      1r primer
      2n segon
      3r tercer
      4t quart
      5è cinquè
      6è sisè
      7è setè
      8è vuitè
      9è novè
      10è desè
      11è onzè
      12è dotzè
      13è tretzè
      14è catorzè
      15è quinzè
      16è setzè
      17è dissetè
      18è divuitè
      19è dinovè
      20è vintè
      21è vint-i-unè
      22è vint-i-dosè

      30è trentè
      40è quarantè
      50è cinquantè
      60è seixantè
      70è setantè
      80è vuitantè
      90è norantè
      100è centè

      1a primera
      2a segona
      3a tercera
      4a quarta
      5a cinquena
      6a sisena
      7a setena
      8a vuitena
      9a novena
      10a desena
      11a onzena
      12a dotzena
      13a tretzena
      14a catorzena
      15a quinzena
      16a setzena
      17a dissetena
      18a divuitena
      19a dinovena
      20a vintena
      21a vint-i-unena
      22a vint-i-dosena

      30a trentena
      40a quarantena
      50a cinquantena
      60a seixantena
      70a setantena
      80a vuitantena
      90a norantena
      100a centena

      1rs primers
      2ns segons
      3rs tercers
      4ts quarts
      5ns cinquens
      6ns sisens
      7ns setens
      8ns vuitens
      9ns novens
      10ns desens
      11ns onzens
      12ns dotzens
      13ns tretzens
      14ns catorzens
      15ns quinzens
      16ns setzens
      17ns dissetens
      18ns divuitens
      19ns dinovens
      20ns vintens
      21ns vint-i-unens
      22ns vint-i-dosens

      30ns trentens
      40ns quarantens
      50ns cinquantens
      60ns seixantens
      70ns setantens
      80ns vuitantens
      90ns norantens
      100ns centens

      1es primeres
      2es segones
      3es terceres
      4es quartes
      5es cinquenes
      6es sisenes
      7es setenes
      8es vuitenes
      9es novenes
      10es desenes
      11es onzenes
      12es dotzenes
      13es tretzenes
      14es catorzenes
      15es quizenes
      16es setzenes
      17es dissetenes
      18es divuitenes
      19es dinovenes
      20es vintenes
      21es vint-i-unenes
      22es vint-i-dosenes

      30es trentenes
      40es quarantenes
      50es cinquantenes
      60es seixantenes
      70es setantenes
      80es vuitantenes
      90es norantenes
      100es centenes


    • Numerals partitius (formes masculines en singular)

      1/2 mig / meitat

      1/12 dotzè

      1/3 terç

      1/13 tretzè

      1/4 quart

      1/14 catorzè

      1/5 cinquè

      1/15 quinzè

      1/6 sisè

      1/16 setzè

      1/7 setè

      1/17 dissetè

      1/8 vuitè

      1/18 divuitè

      1/9 novè

      1/20 vintè

      1/10 desè

      1/21 vint-i-unè

      1/11 onzè

      1/30 trentè


      Els numerals fraccionaris s’expressen lingüísticament mitjançant dos numerals: un cardinal que designa el numerador de la fracció i un ordinal que designa el denominador.

      2/8 dos vuitens
      3/4 tres quarts
      4/6 quatre sisens

    • Numerals multiplicatius

      simple

      X 1

      doble

      X 2

      triple, tripla

      X 3

      quàdruple, quàdrupla

      X 4

      quíntuple, quíntupla

      X 5

      sèxtuple, sèxtupla

      X 6

      sèptuple, sèptupla

      X 7

      òctuple, òctupla

      X 8

      nònuple, nònupla

      X 9

      dècuple, dècupla

      X 10

      cèntuple, cèntupla

      X 100

      múltiple, múltipla

      X (>2)


    • Numerals col·lectius segons la quantitat d’elements de què consta el conjunt

      monari / monàdic

      1

      binari

      2

      ternari, triàdic

      3

      quaternari

      4

      quinari

      5

      senari

      6

      septenari

      7

      octonari

      8

      novenari

      9


    • Numerals col·lectius que indiquen la quantitat d’angles que formen una figura geomètrica

      trígon, triangle

      3 costats

      tetràgon

      4 costats

      pentàgon

      5 costats

      hexàgon

      6 costats

      heptàgon

      7 costats

      octàgon, octògon

      8 costats

      decàgon

      9 costats

      dodecàgon

      12 costats

      pentadecàgon

      15 costats

      icosàgon

      20 costats


    • Numerals col·lectius que indiquen la quantitat de cares que té una figura

      diedre, díedre

      2 cares

      triedre, tríedre

      3 cares

      poliedre, políedre

      més de 3 cares

      tetraedre, tetràedre

      4 cares

      pentaedre, pentàedre

      5 cares

      hexaedre, hexàedre

      6 cares

      heptaedre, heptàedre

      7 cares

      octaedre, octàedre

      8 cares

      decaedre, decàedre

      10 cares

      dodecaedre, dodecàedre

      12 cares

      icosaedre, icosàedre

      20 cares


    • Numerals col·lectius que designen períodes d’anys

      bienni

      2 anys

      trienni

      3 anys

      quadrienni

      4 anys

      quinquenni

      5 anys

      sexenni

      6 anys

      septenni

      7 anys

      decenni

      10 anys

      tricenni

      30 anys

      centenni

      100 anys

      mil·lenni

      1000 anys


    • Freqüència en l’ocurrència d’esdeveniments

      diari, diària

      un cop al dia

      setmanal un cop a la setmana
      bisetmanal dos cops a la setmana

      trisetmanal

      tres cops a la setmana

      desenal

      un cop cada deu dies

      quinzenal

      un cop cada quinze dies

      mensual un cop al mes
      bimensual dos cops al mes

      trimensual

      tres cops al mes

      bimestral

      un cop cada dos mesos

      trimestral

      un cop cada tres mesos

      quadrimestral

      un cop cada quatre mesos

      semestral

      un cop cada sis mesos

      plurianual

      diversos cops a l’any

      bianual / bisanual dos cops cada any
      trianual tres cops cada any

      quadrianual

      quatre cops cada any

      anual / anyal

      un cop cada any


      • Cal recordar que la paraula biennal significa que ocorre un cop cada dos anys.