A l’hora d’emmagatzemar els diferents residus generats cal seleccionar la tipologia d’envasos a utilitzar i identificar l’espai més segur per a emmagatzemar-los. En concret cal tenir en compte:

•   Tipologia del residu i les característiques físico-químiques i de reactivitat.
•   Quantitat de residu que es preveu produir.
•   Capacitat d´emmagatzematge del centre productor o laboratori.

A la major part dels laboratoris, la utilització d’envasos d’una capacitat inferior a 30 litres, facilita el treball, manipulació i emmagatzematge, i a més compleix amb la normativa de manipulació de càrregues de riscos laborals.

Els laboratoris de la UPC poden sol·licitar diferents models d’envasos en funció de les necessitats d’envasat. A continuació es presenta la relació d’envasos i les seves característiques. Descripció d’envasos

En l’envasat i emmagatzematge del residu és clau tenir en compte les incompatibilitats entre residus. A continuació s’adjunta una taula d’incompatibilitats per facilitar una gestió segura dels residus.
Taula d’incompatibilitats en l’envasat de residus.
Taula d’exemples representatius.
 
L’emmagatzematge temporal dels residus no pot superar els 6 mesos per la qual cosa es recomana fer un mínim de dues recollides de residus anuals.
 
En l’emmagatzematge temporal cal tenir en compte els criteris bàsics d’incompatibilitat entre residus per evitar riscos associats. Per a més informació es pot consultar la Norma de Seguretat incompatibilitat residus químics emmagatzemats.

També és important evitar l’apilament dels residus, disposant-los en prestatgeries, ubicant al terra els de major volum (30 litres) i reservant pels prestatges superiors els de menor capacitat (1,2, 5 i 10 litres).