| |
Compte enrere cap a CO2penhaguen
|
|
Redactat per Milena Ràfols i Alfons Perez de l'equip tècnic de l'IS.UPC
L’acord de la Cimera de Copenhaguen
Després de dues setmanes intenses de negociacions precedides de més de dos anys de preparació, el resultat de la 15ena Cimera de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, la COP-15, ha estat un redactat de 3 pàgines i 2 apèndixs en format d’acord polític al qual els països es poden adherir.
S’ha quedat lluny, doncs, del que s’esperava de Copenhaguen: un acord legalment vinculant amb xifres de reducció i finançament, amb un cronograma concret i compromès per fer front al Canvi Climàtic.
Aquestes consideracions són, pràcticament, de comú acord de totes les parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC). La COP-15 però, havia de xifrar les responsabilitats tant de reduccions com de finançament i és aquí on el document final navega en incerteses i inconcrecions que semblen respondre a les necessitats dels EEUU i la Xina.
Així com la UNFCCC fa distincions entre països de l’Annex I (industrialitzats) i països fora de l’Annex I (en desenvolupament) l’acord de Copenhaguen utilitza l’Apèndix I per recollir les quotes de reducció dels països industrialitzats i l’Apèndix II per registrar les accions dels països en vies de desenvolupament, mentre que els països menys desenvolupats i les petites illes poden implementar accions de manera voluntària.
Segons l’acord, els països signants han de notificar abans del 31 de gener de 2010 a la UNFCCC les quotes de reducció d’emissions i l’any que prenen com referència (aquest és un dels punts de desacord, sobretot degut a la pressió dels EUA, que calcula les seves reduccions en base a les de l’any 2005, en comptes de 1990 que establia el Protocol de Kyoto).
Les comunicacions de les reduccions les faran els propis països cada dos anys sota unes clares guies internacionals però respectant la seva sobirania, responent així a les exigències de la Xina, que es negava a ser auditada per agents de les NNUU.
Per tal de finançar programes i polítiques de mitigació, adaptació, transferència tecnològica, i d’augment de capacitats i reducció de la desforestació, es crearà el Copenhagen Green Climate Fund dins de la UNFCCC. No queda definit però, les quantitats a curt termini què han d’aportar els països de l’Annex I.
A més l’acord posa nom al pla de transferència i desenvolupament tecnològic, Technology Mecanism, que haurà de ser dirigit per cada país segons les seves circumstàncies i prioritats.
El text conclou dient que la data d’implementació completa de l’acord serà al 2015 i es revisarà la necessitat d’actuar sobre un escenari de +1,5ºC en concordança amb els últims estudis científics.
L’acord de Copenhaguen respon, principalment, als interessos dels d’EUA i la Xina. Per una banda, dóna més temps per tal que l’administració Obama arribi a signar un acord al Senat abans de prendre compromisos internacionals, i evitar, així, que es repeteixi el que va succeir quan el tàndem Clinton-Gore van signar Kyoto i no van poder-lo ratificar per la negativa del Senat americà. Per altra, ofereix la independència que reclamava la Xina, que pot concretar les seves xifres de reducció i a més, pot reportar-les ella mateixa, sense observadors externs.
De fet, l’acord en si va ser gestat principalment per aquests dos actors en negociacions fora dels grups de treball de la Convenció, cosa que va ser durament criticada per un gran nombre de països en el plenari final.
Però no tot ha estat negatiu a Copenhaguen. La celebració del fòrum alternatiu a la Cimera, el Klimaforum, va donar com a resultat un document acordat per més de 400 organitzacions d’arreu del món, amb objectius ambiciosos i concrets de reducció. La societat civil doncs, sembla estar un pas per endavant, més propera a donar les respostes que es necessiten per afrontar el canvi climàtic que la COP-15, que només ha estat capaç de treure un document que, tal com afirmava el representant de Mèxic, país on es celebrarà la COP-16, “queda lluny de ser el que el planeta necessita”.
Podeu consultar l'Acord de Copenhaguen i la declaració del KLIMAFORUM clicant aquí.
Arriben els caps d'estat i la feina per fer. (Dimecres 16)
La jornada d'avui dimecres ha estat molt intensa. La majoria de participants a la COP s'ha llevat molt d'hora per evitar les habituals cues quilomètriques i desesperants per intentar accedir al Bella Center.
A les 7:30 del matí ja es registraven cues però, com l'accés era restringit a 7000 observadors i, a més, no es deixava acreditar nous, només s'havia d'invertir una mitja hora en entrar al recinte.
La primera plenària del matí que havia de tancar el AWG-KP ha estat prou calenta. Xina, Brasil i Bolívia han denunciat que el fantasma de la proposta danesa tornava a ser present i que el G-77 no acceptaria de cap manera un document d'aquesta mena. A més South Àfrica comentava que el document del grup de treball sobre el Protocol de Kyoto (AWG-KP) no estava suficientment tancat com per enviar-lo als ministres i que ells prenguessin decisions.
[Recordeu que els grups AWG-KP, que treballa per la continuació de Kyoto més enllà del 2012, i el AWG-LCA, que treballa amb fites fins el 2050, son grups de treball que han de preparar un redactar el suficientment consistent. Aquest document passa a mans del High Level Segment (HLS) que està composat pels ministres de cada país, i ells prenen la decisió política de les diferents opcions que donen els dos grups]
El document del AWG-KP està pel de corxets i d’opcions que donen tot el ventall possible de respostes i sobre les que és molt complicat prendre una decisió consensuada.
L’altre grup de treball, el AWG-LCA s’havia de reunir a les 13:00 però la sessió es va suspendre fins ben bé les 22:00. El que sí va es va realitzar és l’inici HLS amb la presència de nombrosos caps d’estat que van intervenir donant la seva visió sobre la problemàtica del Canvi Climàtic. Una de les més esperades d’aquest primer dia va ser, sens dubte, la de Hugo Chávez.
Següeix dia a dia el que passa a Copenhaguen
Tensió i caos. Comença la segona setmana. (Dilluns 14)
Avui dilluns 14, han canviat moltes coses a Copenhaguen. Els controls policials han augmentat i molts observadors i negociadors han arribat per estar presents a la setmana clau de les reunions.
L’organització de la COP-15 ha quedat en total evidència aquest matí. Al voltant de les 10:00 del matí l’estació de metro de Bella Center, on es realitza la Conferència, ha quedat col•lapsada obligant als passatgers a baixar en l’estació prèvia i caminar uns10 minuts.
Però bé, això és només una anècdota comparat amb el problema de l’entrada del recinte.
Els participants que ja tenien l’acreditació d’entrada podien passar amb certa facilitat i amb menys de 30 minuts podien accedir a l’interior de la COP. La resta, en canvi, han hagut de patir cues de més de 5 hores i, a més, en molts casos no han pogut entrar perquè l’aforament màxim del Bella Center és de 15000.
S’han anunciat més restriccions pels observadors. Dels 24.500 acreditats el dimecres només podran entrar 7000 i sembla que pel dijous només seran 1000. No queda clar quin seran els criteris per decidir qui podrà i qui no podrà accedir però de ben segur que no ajudarà a la transparència de la COP-15. A aquest fet li hem de sumar que el dimecres Climate Justice Action farà una acció al mateix Bella Center intentar accedir-hi de manera pacífica, objectiu prou difícil.
Les dues velocitats de la convenció
Pel matí el G-77 i Xina i els països africans han bloquejat les negociacions del grup de treball a llarg termini (AWG-LCA) perquè consideren que no s’està avançant suficient en els compromisos de mitigació dins el grup que treballa per la segona etapa del Protocol de Kyoto (AWG-KP).
Totes les reunions del AWG-KP han estat cancel•lades aquest matí perquè Australia, contestant el bloqueig del G77 i Xina i els països africans, ha anunciat que negociaria fins que aquests dos grups abandonessin la decisió de bloqueig.
Per intentar resoldre la situació el Secretariat ha convocat als ministres presents intentant que ells acabin amb el bloqueig i que les reunions del AWG-KP es puguin reprendre el dimecres.
Següeix dia a dia el que passa a Copenhaguen
COP-15. La despesa energètica als edificis pot retallar-se fins a un 75%
“L’eficiència energètica es una clau de la solució per una societat post-carboni. L’eficiència pot arribar a un 54% de les reduccions que demana el IPCC. La resta pot ser obtinguda per mitja d’energies renovables -23%- i intensificant l’energia nuclear i la captura i emmagatzemament de carboni -23% restant-“ afirmava Jens Laustsen, membre de l’IAE.
Més informació: www.rockwool.com
COP-15. 101 Solucions pel Canvi Climàtic
La ONG noruega Bellona ha publicat una revista amb 101 solucions pel Canvi Climàtic a la Conferència de la UNFCCC. La primera part anomenada “la il·limitada energia neta” fa un recull de totes les possibilitats tecnològiques que tenim a l’abast per deixar d’utilitzar els combustibles fòssils, que produeixen al voltant del 80% de les emissions globals, amb la mateixa intensitat que hem fet fins ara. El recull informa de tecnologies “netes” que poden ajudar-nos a transitar cap a model de consum energètic reduint el consum de combustibles fòssils: les piles d’hidrogen, les cèl·lules solars flexibles, bioenergia dels boscos, de les ones i les marees, la geotèrmia, la captura de l’energia mecànica, amb el metà dels abocadors, etc...
Mes informació: http://101-solutions.org/
A les 10:00 d’avui dilluns 7 de desembre, s’ha iniciat la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a Copenhaguen. Un moment històric on els representats polítics més de 190 països han de prendre una decisió en la lluita contra el Canvi Climàtic, un Canvi Climàtic d’origen antropogènic, d’abast global i de resolució urgent.
El difícil entramat negociador i l’allau de notícies contradictòries pel que fa a acords i xifres de reducció, son una constant en aquest tipus d’esdeveniments. Per tal d’aclarir aquesta dificultat destacarem els punts més importants i provarem, des de Copenhaguen, de portar un seguiment.
L'ESCENARI +2ºC i L'ESCENARI +4ºC
A Copenhaguen es busca un acord legalment vinculant per més enllà del 2012, any en que finalitza el Protocol de Kyoto. L'acord no és per evitar el canvi climàtic antropogènic. S’assumeix que la pujada de 2ºC de temperatura és pràcticament inevitable però comportaria conseqüències controlables. A partir d’aquí, si no es signa un acord suficient, les tendències queden fora de control i poden tenir conseqüències catastròfiques. Aquest seria l’indesitjable escenari +4ºC o bussiness as usual escenario.
(Visiteu aquest web del Govern de UK)
POSICIONAMENTS INICIALS DELS ACTORS PRINCIPALS
* Recordar que l' Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) demana reduccions de 25% al 40 pel 2020 per evitar passar de l'escenari +2ºc
TEMES PRINCIPALS DEL NOU ACORD
Acord Polític o Acord Legal. Politically binding or legally binding.
Sembla prou complicat que s’arribi a un acord legal vinculant i es vol substituir per un acord polític vinculant que donaria marge fins a la reunió de Bonn a mitjans any 2010 o a la Cop-16 a Mèxic on sí hi hauria un acord legal vinculant (con el Protocol de Kyoto). De tota manera, l’objectiu del Compte enrere cap a Copenhaguen era aconseguir un acord legal així que es podria qualificar de fracàs si no s’aconsegueix.
REDD (Reducing Emissions form Deforestation and forest Degradation)
Actualment la deforestació i la degradació de boscos suposa un 17% de les emissions d’efecte hivernacle. La dieta de carboni a la que hem de sotmetre el nostre futur immediat no pot deixar de banda aquesta porció. Per això caldrà veure en quines condicions es signa un pacte per la conservació dels boscos, en particular els tropicals, quin serà el paper de les persones que hi depenen econòmicament i el paper de les comunitats indígenes.
L’aviació i el transport marítim.
No formaven part de Kyoto i també son grans emissors. De Copenhaguen ha de sortir algun acord de reduccions per ambdós sectors.
LA UPC A COPENHAGUEN
Compromisos de reducció.
Com ja hem anat reportant, universitats arreu del món assumeixen compromisos ferms de reducció mitjançant Plans d’Acció Climàtica. Algunes d’aquestes universitats seran presents a Copenhaguen; un bon moment per compartir l’experiència de què suposa tenir uns objectius concrets de reducció d’emissions
L’import del finançament que rebin les universitats angleses estarà lligat a les seves reduccions de carboni.
En una consulta prèvia l’any 2008 el 70% de les institucions va recolzar l’estratègia de reducció d’emissions.
Les recomanacions clau son que el sector arribi a reduïr les emissions directament produides en un, com a mínim, 34% al 2020 i un 80% al 2050. Així totes les universitats hauran de tenir un pla de reducció de carboni.
Diana Warwich, cap de les universitats del Regne Unit va afirmar:
“Les universitats, com educadores, juguen un rol vital per mirar més enllà, i reduïr les emissions és un factor clau d’aquesta mirada”
mes informació
Una setmana de compte enrere
Des d’aleshores la UPC ha organitzat nombrosos esdeveniments relacionats amb el Canvi Climàtic i amb la trobada del COP-15 a la capital danesa:
“X un bon clima. Els reptes del Canvi Climàtic” 24 d’octubre.
“X un bon clima… a la UPC. Els reptes del Canvi Climàtic” 20 de noviembre
“Kyoto-Copenhaguen-UPCO2” Seminari a les escoles 22/10 ETSEIB, 29/10 EPSEVG 04/11 FIB i 25/11 ETSAB
Les ponències autoritzades per publicar les teniu disponibles a la UPCCC
Ponències canvi climàtic
A més la UPC va ser com a observadora als Talks de Barcelona, les trobades informals que es van realitzar del 2 al 6 de novembre; les últimes prèvies al COP-15. Molta de la documentació que es podia trobar als Talks està consultable també a la UPCCC
Documentació Talks
Aquesta mateixa setmana editarem el número -1 del butlletí del Compte Enrere i el número 0 sortirà en plena setmana de negociacions.
La UPC també serà observadora a Copenhaguen i informarà dels avenços de les negociacions. Hem habilitat un espai dins la UPCCC per tal de recollir els vostres dubtes i inquietuts. Si ja tenim la informació o està en les nostres mans d'aconseguir-la a Copenhaguen, ho farem.
La UPC a Copenhaguen
No perdeu de vista aquest cabdal esdeveniment. El compte enrere ja s’acaba!
Equip Tècnic de IS.UPC
Valoració seminari "X un bon clima... a la UPC. Els reptes del Canvi Climàtic"
El passat 20 de novembre es va realitzar el seminari “X un bon clima...a la UPC. Els reptes del Canvi Climàtic” com a acte central dels esdeveniments que ha organitzat la UPC en el camí cap a la cimera de Copenhaguen.
L’anàlisi de l’estat de les negociacions després de la trobada a Barcelona (l’última prèvia a la Cimera de Copenhaguen, COP-15), realitzada per en Miquel Barceló, Comissionat per al Desenvolupament Sostenible de la UPC, va ser poc encoratjadora, perquè no sembla haver-hi voluntat política d’aconseguir signar un compromís legal de reducció d’emissions entre tots els països. Els EEUU proposen reduccions del 17 al 20 % pel 2020 i exigeixen compromisos de les economies emergents. La Xina i l’Índia contesten amb l’argument de que el total de les seves emissions històriques està per sota dels totals de la EEUU i UE. Mentrestant, els països africans recorden que ells seran afectats d’un problema, l’escalfament global, que no han produït, i reclamen compromisos de reducció del 40% i finançament pels seus plans d’adaptació.
En José María Baldasano, membre de l’IPCC i professor del Departament de Projectes d’Enginyeria de la UPC, va coincidir amb la valoració feta prèviament. Durant la seva exposició plantejà l’existència d’altres períodes a la història de canvis climàtics, però remarcà que l’actual es caracteritza per haver estat provocat per l’acció humana, principalment per la crema de combustibles fòssils. Com a conseqüència plantejà escenaris futurs, amb greus problemàtiques globals de disponibilitat d’aigua, població desplaçada per causes ambientals, dificultat en l’accés als aliments, etc...
| L’IPCC es va fundar l’any 1988 com a instrument científic d’estudi del Canvi Climàtic. Ha emés 4 informes i l’últim, l’any 2007, es pren com a referència en les negociacions de la Convenció. L’IPCC constata que hi ha una pèrdua en els gels polars, tant en superfície com en gruix, que les nits són més calentes i les temperatures més extremes, que tot i no augmentar el número d’huracans augmenta la seva intensitat, i que, en definitiva, les tendències es confirmen i els canvis s’acceleren. A més els estudis son cada vegada més fiables, profunds i exhaustius, tant per la millora de les eines tècniques (resolució dels SIG) com per la pressió que exerceixen els científics escèptics al CC, generant la necessitat de aportar respostes precises. |
Per altre banda, la professora Anna Pagès presentà el seu treball de recerca on el què demostra l’elevada contribució del sector de l’edificació en les emissions nacionals globals (entre un 25 i un 30%), tot i que aquestes no estan considerades en les normatives de regulació de les emissions vigents. Per altra banda, insistia en el fet que el parc edificatori ha incrementat en els últims anys, essent l’estratègia més òptima des del punt de vista de la sostenibilitat, la rehabilitació.
En Miquel Estrada va presentar l’estudi encarregat pel Comissionat de Desenvolupament Sostenible per a la realització dels Plans de Mobilitat del Campus Nord i el Campus de Sant Cugat de la UPC. Insistí en la necessitat d’enfocar una bona gestió de la mobilitat i la possibilitat de creuar les necessitats de mobilitat dels usuaris de la UPC amb l’oferta pública de transport.
El programa Sirena, presentat per Montserrat Bosch, és una eina a l’abast de tota la comunitat universitària que permet monitoritzar on time consums d’aigua i energia dels edificis de la UPC, a més de constituir actualment una eina pedagògica de gran interès.
En Josep Bordonau va mostrar el ventall de possibilitats tècniques per substituir la demanda energètica dependent del petroli, incidint en la dificultat de transitar cap a nous models de renovables en un curt període de temps.
L’estudiant Juan del Rio també va intervenir presentant una proposta que sorgeix des de l’associació Barrinar cap a la Sostenibilitat , l’estratègia de Transition Campus, una (re)interpretació amb visió holítisca del Campus Nord i amb la concreció d’un projecte: el Menú viu.
L’Associació d’Amics de la UPC ha desenvolupat una acció per mesurar i compensar les emissions de les activitats de l’associació. Va ser presentat per Teresa Bofill, Directora de l’associació. L’AAUPC va aconseguir un certificat de reducció de 9,8 tones per un projecte de segrest de carboni a comunitats pobres de la Sierra Gorda, Mèxic durant l’any 2008
En l’última ponència, la Mireia Puerta del Centre de Transferència de Tecnologia (CTT), va explicar els programes per incentivar la recerca en Medi Ambient a nivell estatal i comunitari i va mostrar com la UPC en els darrers 5 anys ha incrementat la seva despesa de recerca en temes vinculats al medi ambient.
Per cloure l’acte, en Josep Casanovas va recordar que la UPC mou actualment unes 40.000 persones entre estudiants, personal d’administració i serveis i docent i de recerca i que, com a catalitzadora i transmissora de coneixements, té l’interès i el compromís de ser un agent actiu en la lluita contra el Canvi Climàtic.
Equip Tècnic de l’IS.UPC
Última hora: EEUU i Xina anuncien que no hi haurà un acord vinculant a Copenhaguen
El primer ministre de Dinamarca, Lars Loekke Rasmussen es va traslladar el diumenge a Singapur per trobar una solució per salvar la COP-15. Segons fonts nord-americanes, va poder obtenir un compromís per recolzar un document que estableixi objectius ambiciosos i inclús algun procediments per assolir-los, però sense exigències de reducció, objectiu inicial de les reunions a Copenhaguen.
Aquesta decisió de EEUU i la Xina amb tota probabilitat crearà un efecte domino i altres nacions com Indonèsia, l’Índia o Brasil no voldran estar en compromisos de reducció sense els dos principals emissors. Fins i tot Japó podria retractar-se dels seus compromisos de reducció del 25% pel 2020.
Més informació
El Whitby Community College pren la iniciativa en compromisos de reducció
“Creiem que tota la comunitat escolar universitària té un rol important a jugar en la reducció d’emissions. Volem reduir les nostres emissions i educar els nostres estudiants dels efectes dels canvi climàtic, perquè seran precisament ells i els nostres fills els que patiran les conseqüències de l’escalfament global” declarà Mark Parkin, professor del WCC.
Els Talks de la UNFCCC a Barcelona
Els resultats de la setmana dels Talks no són gaire encoratjadors i les negociacions no semblen haver avançat per signar un compromís comú a Copenhaguen. Paradoxalment, existeix consens en la importància d’aconseguir un acord urgent ja que les conseqüències del Canvi Climàtic seran molt més profundes si aquest es retarda.
El divendres 6 de Novembre, els grups negociadors van fer les rodes de premsa per concloure les reunions. Els actors principals, G-77 + Xina, la Unió Europea i EEUU van declarar el següent:
- G-77 + Xina: exigeix un mínim de 40% de reducció dels països desenvolupats així com denúncia els interesos per descartar el Protocol de Kyoto envers acords menys compromesos. També demana finançament pels plans d’adaptació.
- Unió Europea: ha posat sobre la taula un 20% de reduccions (en referència a les de 1990) i un 10% més si la resta de països desenvolupats també aposten pel 30%.
- EEUU: confirma d’un 17 a un 20% de reducció però respecte al 2005 i demana també compromisos de reducció per l’Índia i Xina.
Valoració de la Jornada "X un bon clima. Els reptes de la convenció"
La majoria de les ponències van coincidir en assenyalar el model de desenvolupament actual, basat en l’increment de consums energètic i de materials en un Planeta finit, com el problema de fons. Les solucions que es proposin dins d’aquest marc i aquesta lògica no són suficients per aturar el Canvi Climàtic. Cal una reducció dels consums de recursos i de les emissions associades a curt i llarg termini com a condició necessària per plantejar opcions d’estabilització que ens garanteixin un futur més sostenible.
Els escenaris futurs desenvolupats en els informes sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, mostren la insostenibilitat de la matriu energètica actual, tant pel que fa al subministrament i disponibilitat d’energia, com per les emissions de CO2,eq derivades. La concentració de carboni a l’atmosfera actualment és d’un 390 ppm. Traspassar la frontera dels 450 ppm comportaria greus pertorbacions climàtiques. La comunitat científica està dividida i tot i que existeix un corrent que aposta per l’energia nuclear, durant el seminari es va plantejar com a opció prioritària sostenible, la generalització de la generació de proximitat d’energies renovables en un escenari de racionalització del consum. Catalunya especialment per causa de les polítiques dutes a terme pel Govern de la Generalitat (Pla de l'Energia, Pla d'Infraestructures del Transport, Plans Territorials, política agrària, ...) és dels països europeus més allunyats de complir amb els objectius de Kyoto i és un clar contribuïdor a les emissions descontrolades de CO2 eq.
Finalitzats els diàlegs de Bangkok creix la divisió
“Els delegats volen pujar a un tren i discuteixen sobre el color dels seients i de quin material estan fets; però no han verificat que el tren tingui combustible per assegurar la marxa” il·lustrava un observador a Bangkok.
No sembla haver-hi acord en els tres grans temes de debat: el percentatge de reducció d’emissions que assumiran els països desenvolupats, el volum de recursos que els països desenvolupats posaran a disposició dels països en vies de desenvolupament i el marc legal de l’acord que s’espera assolir i la seva relació amb el Protocol de Kyoto i la Convenció.
Sembla que la intenció dels països industrialitzats és que la majoria de la transferència de recursos passi a través dels mecanismes del mercat, fet al que s’oposen Veneçuela i Bolívia, que demanen fons directes per finançar les seves necessitats d’adaptació i mitigació.
A més Estats Units va arribar a Bangkok amb un fort posicionament respecte a la necessitat de que els països en vies de desenvolupament assumeixin reduccions en les emissions, trencant així el principi de la Convenció i el Protocol, provocant l’oposició frontal del G-77 + Xina.
Fins i tot el grup del G-77 + Xina va intentar fer una declaració denunciant l’intent dels països industrialitzats d’escombrar el Protocol i la Convenció però va ser bloquejada per Colombia, Costa Rica, Xile, República Dominicana, Panamà, Perú i Guatemala.
Resum de l’article de Gerardo Honty
Article complet: http://alainet.org/active/33568
L’esmena a la totalitat al proyecto de ley de Presupuestos Generales del Estado para el año 2010 d’ERC-IU-ICV també parla de canvi Climàtic
Fragment de l’esmena:
“En este sentido, sorprende que, por segundo año consecutivo, el Ministerio de Medio Ambiente reduzca su dotación presupuestaria. Cuando algunas de las economías más importantes a nivel mundial han decidido iniciar su salida de la crisis económica y ambiental mediante la lucha contra el cambio climático, no es admisible que en estos presupuestos, en aras de la austeridad, se produzcan disminuciones de más de un 27% en la partida del programa de actuaciones contra el cambio climático, en las partidas destinadas a la conservación de la biodiversidad o incluso en las de residuos bordeando el incumpliendo del mandato del Congreso de reformar antes del final de 2009 la Ley de envases, residuos y embalajes.
Hay que volver a señalar, un ejercicio más, el incumplimiento de la disposición quincuagésima novena de los Presupuestos de 2007 que, textualmente, mandataba al Gobierno a incorporar a lo largo del ejercicio presupuestario de 2007, a través de las reformas normativas necesarias, elementos de Fiscalidad Verde, utilizando las figuras fiscales actuales o creando nuevas figuras. Una fiscalidad que hubiese permitido internalizar costes y apostar por un cambio en el modelo de crecimiento es aquella que el Gobierno, año tras año, es incapaz de desarrollar.
Igualmente son preocupantes los descensos en los programas de Investigación en materia medioambiental. El programa de Investigación energética, medioambiental y tecnológica se reduce en un 26% y el de investigación geológico-minera y medioambiental se reduce en un 67%. Estos descensos son especialmente graves por la necesidad de investigación para el cambio de modelo energético clave para la economía y para reducir la dependencia del petróleo. La modernización ambiental de nuestro país es una cuestión prioritaria y el Gobierno debe revisar su estrategia para el cumplimiento del Protocolo de Kyoto con desarrollos normativos ambiciosos en materia de movilidad, ahorro y eficiencia energética y energías renovables y, evidentemente, dotando a los programas de los recursos necesarios. Parece imposible que en este contexto la inversión del Ministerio de Industria en el Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) continúe disminuyendo este año en 8,5 millones de euros cuando la inversión es de tan solo 67 millones de euros.”
Impactant canvi de visió de l’Agència Internacional de l’Energia 09/10/09
L’AIE, organismo de l’OCDE que durant anys ha minitzat el potencial de l’energia renovables, va presentar ahir un informe extraordinari amb un text que no difereix massa desl texts dels ecologistas.
La AIE demana que la inversió en renovables superi quatre vegades la despesa nuclear al 2030 i demana una revolució que faci que en 10 anys l’energia eòlica superi la potència de la nuclear i reduir l’ús del carbó. A més l’informe demana que pel 2020 només la meitat de cotxes siguin convencionals i que es substitueixin per elèctrics, híbrids i híbrids endollables.
“Fins fa molt poc temps la AIE infravalorava les energies renovables. Aquest informe és un canvi radical” deia en Sergio Otto, director de comunicació de l’Associació Empresarial Eòlica.
El canvi es reflecteix en xifres: al 1999 la AIE predeia pel 2020 50 gigawatts de potència eòlica al món, al 2002 va estimar 112 gw i el nou informe para de 500 gigawatts, 10 vegades més que la previsió del ’99.
“Sembla que la AIE ha llegit els nostres informes. L’informe conformi el que ja sabíem. Invertir en un futur en energia neta es més barat que seguir com fins ara” Kaisana Kosonen, recolzant les valoracions de la AIE amb ironia.
Font: http://www.elpais.com
Xina acusa a països rics de sabotejar les negociacions del canvi climàtic. 06/10/09
“La raó principal de la falta de progresos és, sota el meu paré, la falta de voluntat política dels països de l’Annex 1 ” va declarar Yu Qintai, cap de la delegació xinesa en les reunions de Bangkok.
“ És evident, i està actualment clar, que la intenció dels països desenvolupats és acabar amb el Protocol de Kyoto” deia en Lumumba D’Aping, president del grup de negociacions del G-77 més Xina.
Font: http://www.canalclima.com (EFE)
La meitat femenina reclama la seva veu 05/10/09
L’aliança, per exemple, va proposar que sota la menció dels actors fonamentals el text inclogués a dones, pobres, indígenes, joves i altres poblacions marginades, ja que les dones acostumen a carregar amb les pitjors parts dels desastres naturals. Les estadístiques són sorprenents. Per cada home que mor en un desastre natural, moren quatre dones” declarà Hannie Meesters de l’Equip de Gènere del Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD).
Font: http://www.ipsnoticias.net
Les dramàtiques conseqüències del Canvi Climàtic
|
Si seguim actuant igual, no sobreviurem, morirem. El nostre pais no existirà. No podem sortir de Copenhaguen com a perdedors. No podem fer de Copenhaguen un pacte pel suicidi"
|
Font: www.350.org
S'inicien els diàlegs de Bangkok 30/09/09
| “Vam poder trobar els diners per impedir la davallada del nostre sistema financer. Necessitem el mateix compromís i els recursos per impedir la davallada del planeta” |
La necessitat d’aconseguir finançament per les accions d’adaptació detectades com a urgents i per impulsar les accions de mitigació, fa que el compromís hagi de ser per la via ràpida i no sembla que la setmana passada a Pittsburg, en la reunió del G-20, s’avancés en aquest sentit:
Honestament, estic desil·lusionada. No es van prendre les decisions sobre finançament climàtic que esperava” declarava la ministra de Clima i Energia de Dinamarca, Connie Hedagaard.
Mentre els delegats arribaven a Bangkok, es van conèixer les dades de les inundacions a Filipines, que comptabilitzaven 70 morts i uns 330.000 desplaçats, fet que han aprofitat les ONG per evidenciar les amenaces del canvi climàtic:
Les inundacions de Filipines haurien de recordar als delegats reunits per les negociacions que no estan discutint sobre una muntanya de papers sinó sobre el destí de milions de persones” declaració divulgada pel Fòrum Mundial per la Natura (WWF)
Font: http://ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=93442
La cimera mundial de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Copenhagen ha de negociar i aprovar el nou Protocol que substitueixi a l'actual de Kyoto per a l’any 2012. Aquest acord global per aturar el canvi climàtic és una de les fites històriques més importants per fer front a l’escalfament global.
La Universitat Politècnica de Catalunya, per mitjà del seu pla institucional UPC Sostenible 2015, no vol quedar al marge d'aquest gran esdeveniment. Per aquest motiu, la UPC participa com a observadora en la Conferència preparatòria que tindrà lloc a Barcelona del 2 al 6 de novembre i que aprovarà el text previ definitiu del Pla d'Acció que es presentarà a Copenhaguen.
A més a més, 80 dies abans que comenci la Cimera la UPC posem en marxa aquest espai web Compte enrere cap a CO2penhaguen amb la finalitat d’implicar les persones de la comunitat universitària i de l'entorn de la UPC en el canvi cap a la sostenibilitat.
|
Des d'aquesta pàgina volem fer també una crida informal a la nostra comunitat per, imitant-ne d'altres que així ho han fet o ho estan fent, constituir-se en Comunitat Climàtica de la UPC, UPCCC. Voldríem convidar-vos a enviar-nos la vostra posició, comentari, prec, proposta, crítica, informació específica, etc. sobre els diferents aspectes que engloben aquesta nova Cimera del Canvi Climàtic. Setmanalment penjarem les vostres aportacions a l'espai Participa-UPCCC, a més de les respostes i comentaris que pugui realitzar el nostre Observador UPC.
|
El contingut d'aquest espai web ha estat elaborat per en Josep Xercavins, professor de la UPC
