Llicenciada en Història General per la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva feina a la UPC el 1991 per posar en marxa l’AAUPC, de la qual és la directora general. Des l’AAUPC impulsa la innovació de l’entitat per fer-ne un referent en temes de gestió transparent i dinamisme associatiu. Encara que és de la branca de lletres, ha estat lligada anteriorment a l’entorn de l’enginyeria, des del seu treball al Col•legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Es considera una ciutadana compromesa amb els temes de sostenibilitat, globalització i desenvolupament humà. Actualment col•labora amb diverses ONG. Per a ella, viatjar i veure cinema (coses que fa sovint) constitueixen una altra manera de conèixer les realitats socials i personals.

Els escenaris de reducció del IV informe de l’IPCC demanen una reducció del 25-40% de les emissions de GEH pel 2020 i del 80-95% pel 2050. A més, dins les negociacions del canvi climàtic, es fa referència a la necessitat de transitar cap a una societat post-industrial o de baixes emissions de carboni. Creus que les institucions públiques i les universitats catalanes integren en les seves polítiques aquesta visió de futur?

Per a mi la necessitat és el canvi de paradigma del model industrial, no es pot seguir funcionant com fins ara, s’ha de canviar totalment.

Les Institucions Públiques el que han de fer primerament és aclarir-se. No es poden fer accions contradictòries com,, per exemple promocionar i subvencionar el cotxe convencional i no recolçar el vehicle elèctric.

Sé que estem en un moment de crisi i les institucions dilaten la presa de decisions compromeses perquè es mouen en un sentit electoralista. Amb les subvencions cap al cotxes de combustió fan que el sector no es pugui reconvertir, i tot i que aconsegueixen que la gent no vagi a l’atur, les conseqüències les pagarem cares en termes de sostenibilitat.

S’ha d’abordar un canvi en el plantejament del desenvolupament industrial i econòmic i quan més l’allarguem pitjor i veig molt incoherència en tots els estament polítics: Govern, Ajuntaments, Universitat, etc...

Dins la UPC també hi trobes incoherències?

Crec que la Universitat està fent una bona campanya per difondre la Sostenibilitat però encara no tenyeix tota l’estructura universitària i crea el dubte de si es fa està realment interioritzat.

Per a mi difondre la sostenibilitat vol dir impregnar de la idea de racionalització del consum a la UPC. Ja fa 3 o 4 anys que se’n parla però no s’acaba d‘engegar. Segurament la contestació és que no hi ha diners però si n’hi ha per altres coses.

Hauria de quedar clar que la UPC és pionera en la recerca de reducció de CO2 i s’hauria de visualitzar públicament que som pioners perquè, a més, és una àrea emergent d’ocupació molt important. Així com està prou clar que Catalunya és pionera en biotecnologia no queda gens clar que ho sigui en temes com el Canvi Climàtic i les derivades que això suposa, és a dir: reducció de residus, cerca de fonts d’energia alternativa, optimitzar recursos, etc...

En referència amb el què comentes, creus que els estudiants tenen consciència de la implicació de les seves activitats futures com a professionals amb el Canvi Climàtic?

Un percentatge molt petit. Nosaltres fem accions enfocades a que els estudiants no només considerin les reduccions d’emissions de GEH com un limitant sinó com una oportunitat de treball. Per això en els workshops que fem intentem transmetre que és un camp d’ocupació important.

Expliquem que suposa el Canvi Climàtic socialment i des del punt de vista empresarial, quines son les vies de treball que s’obren al voltant d’aquesta problemàtica.


… sembles molt convençuda de la importància del Canvi Climàtic

Tinc clar que és un problema cabdal i que està relacionat amb molts d’altres problemes. Hem de prendre consciència de que només tenim un planeta i amb el què consumim i amb els residus que generem se’ns queda petit. S’ha d’interioritzar aquesta visió. Cadascú ho ha d’interioritzar a la seva manera. Per a mi ha estat a través de l’estimació a la natura.

D’on creus que ha de partir el canvi?

Crec que el canvi ha de venir des de a baix reclamant responsabilitat política. Malauradament crec que aquest canvi vindrà per algun esdeveniment catastròfic, tipus tsunami, que es podrà lligar perfectament amb el Canvi Climàtic.

La Universitat té l’obligació de conscienciar als seus estudiants i als seus titulats del món en que es trobaran quan acabin la seva vida acadèmica i més quan el canvi està molt lligat a la tecnologia.

La teva activitat té alguna incidència en l’escalfament global?

Tota activitat humana en té, però bé, nosaltres intentem pal•liar les emissions compensant amb recuperacions de boscos degradats. A més per sensibilitzar al nostre col•lectiu i a la societat en general, fa 3 anys vam fer una campanya d’estalvi d’aigua, atorguem el Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba que ja va cap a la VI edició i en les activitats d’orientació pel desenvolupament de la carrera professional, el personal transmet totes aquestes idees perquè ja formaven part de la nostra carta de manifest a l’any 1992. En totes les entrevistes i workshops els tècnics d’orientació tenen present el tema de la sostenibilitat.