La creació de l’IPCC l’any 1988 i la redacció del seu primer informe (veure apartat “Visió general”) representaren l’antesala de la “Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, UNFCCC”, celebrada l’any 1992 a Rio de Janeiro, en el marc de la històrica Cimera de la Terra.

La Convenció dóna com a primer gran fruït el Protocol de Kyoto per a la regulació de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle fins l’any 2012, que entrà en vigor el 2005. 

La Convenció i el Protocol tenen com a òrgans principals de decisió les “Conferències de les Parts”, el COP (per la Convenció) i el COP/COM (pel Protocol), de periodicitat fins ara anual.

A nivell funcional però, els reptes i les necessitats de treball de la Convenció i el Protocol requereixen d’òrgans executius permanents (oficina, president, etc.), i d’òrgans subsidiaris (normalment d’assessorament específic i preparació de les conferències) que han tingut i tenen una vida molt intensa.

Actualment, en el procés cap a Copenhaguen, i per tal de donar resposta al conjunt d’objectius que la comunitat internacional ha establert per aquesta fita, s’han creat també òrgans específics ad hoc, que han de fer possible i empènyer el complex procés de negociacions multilaterals en els què estem immersos.