L'edificació, per obtenir l'habitabilitat –que és la seva utilitat social principal- ha canviat la dependència de l'entorn immediat i de l'ús de materials tradicionals en cicle tancat, per una creixent dependència de recursos allunyats en l'espai –i en el temps- i d'origen principalment industrial. Aquest canvi de tendència genera un consum excessiu de recursos i, conseqüentment, una inevitable emissió de residus, que la converteixen en una de les activitats de major impacte ambiental. A Europa el percentatge més elevat del consum directe de materials no renovables (més del 40%) és ocasionat pels materials de construcció. I l'habitabilitat dels edificis moderns requereix un flux continuat de recursos energètics comercials per a proporcionar confort tèrmic, ventilació, mobilitat, il·luminació i altres tipus de serveis.