S e m i n a r i s   d' i n n o v a c i ó



S 2:  E n e r g i a, C o n s t r u c c i ó  i  C a n v i C l i m à t i c 

 
Imagen1.jpg En base al protocol de Kyoto Espanya ha de mantenir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 115% (respecte les de l'any 1990) durant el període 2008-2012. Seguint les directrius de la Unió Europea, ha distribuït per aquest període part dels drets d'aquestes emissions (un 45%) entre certes instal·lacions industrials i de producció energètica, mentre que les emissions produïdes pels sectors difusos, entre ells l'edificació, no tenen assignació específica i és l'estat qui ha d'assumir els seus costos.

La verdadera aposta de futur consisteix no tant en donar resposat a les exigències que ens imposin els tractats internacionals que indiscutiblement seguiran a Kyoto, sinó en transformar els nostres sectors productius en competitius respecte a un factor de mercat - les emissions de gasos d'efecte hivernacle - que serà cada cop més determinant en una economia del segle XXI.

Al 2004 el sector de l'edificació va ser responsable de més del 35% de les emissions de CO2 de l'estat. En base a això:

És possible dissenyar una estratègia comú que transformi el sector de l'edificació en un sector eficient i competitiu respecte a les emissions de gasos d'efecte hivernacle? Quins objectius haurien de marcar-se? Qui hauria de liderar-la? Quines passes haurien de fer-se per definir-la? Quins instruments tècnics, legals i/o econòmics s'haurien de disposar?


Barcelona, 21 de març de 2007


CCOS2T_PASTH.JPG      Fundació Territori i Paisatge     AGS 

 
Accions del document