L’energia és un dels factors determinants per al desenvolupament de la Terra, i per tant, per a l’espècie humana. La seva utilització durant l’extracció de recursos naturals i la transformació dels materials en productes de consum, genera uns entramats econòmics i socials de gran impacte a tot el planeta. Aquests fluxos de materials, energia i informació són el motor de la civilització.

Els fluxos econòmics s’han accelerat en les darreres dècades provocant una acceleració de la producció de béns de consum i en conseqüència, un increment del consum de materials i energia. Quan el producte de consum són aliments bàsics el problema s’agreuja. La capacitat de sustentació de les poblacions depèn totalment dels mecanismes de mercat. Això genera unes desigualtats que, en una societat més sostenible que l’actual, el govern i les polítiques socials haurien d’aconseguir compensar.

Per altra banda, el consum de productes elaborats gràcies a la despesa de grans quantitats d’energia, genera un enorme volum de residus. El seu tractament produeix fluxos contaminants en diversos medis que podrien ser processats per minimitzar el seu impacte. L’energia produïda per tractaments com la incineració, que generalment és dissipada a l’atmosfera, podria ser utilitzada amb múltiples finalitats. Els fluxos tèrmics obtinguts podrien subministrar part del consum energètic per autoabastaments, abaratint els costos per a les pròpies indústries i contribuint a la reducció del consum global. Per altra banda, promovent les condicions tecnològiques i socioeconòmiques que en garantissin la rentabilitat, bona part dels residus materials podrien ser reintroduïts en el cicle de l’economia dels productes en forma de matèria primera.

Amb reajustos d’aquest estil en el sistema, el balanç energètic final tendiria a l’equilibri procurant que l’oferta (producció) fos cada cop més propera a la demanda (consum).

L’any 1990 gairebé un 90% de la demanda d’energia a nivell mundial era satisfeta per mitjà de l’ús de combustibles fòssils. Des de llavors, els requeriments energètics globals han incrementat constantment.

Si els nivells de creixement continuen al mateix ritme que fins ara, es preveu que l’any 2030 aquesta demanda s’haurà duplicat.

Per la seva banda, l’extracció del petroli cada cop és més dificultosa. Les reserves s’estan esgotant, però la contribució prevista en aquell l’horitzó s’estima que es mantindrà.

L’objectiu de la Unió Europea és aconseguir un 12% del consum d’energia primària a partir de fonts renovables al 2010. No obstant, segons l’informe del “2004 European Barometer of Renewable Energies” (4rt Report) la majoria de països de la UE estan lluny d’aconseguir aquest objectiu.

Per aquest motiu és necessari desenvolupar polítiques que promocionin i facilitin la implantació, el desenvolupament i l’ús de les tecnologies energètiques renovables per tal de fer front als objectius als què ens hem compromès. Les conseqüències de no fer-ho passen per la pèrdua de competitivitat, la pèrdua de qualitat de l’aire, greus efectes sobre el clima, elevats costos socials deguts a la manca d’eficiència energètica i a nivell global, l’incompliment de les responsabilitats internacionals, amb els consegüents conflictes internacionals que aquest fet pot comportar.

A nivell de l’Estat Espanyol, les energies renovables suposen solament un 6% del consum d’energia primària (2004), tot i que el consum global s’ha multiplicat per dos en els últims vint anys.