Francesc Robusté presenta el treball "Cap a una deontologia de la mobilitat al segle XXI"

El professor Francesc Robusté ha presentat avui el treball “Cap a una deontologia de la mobilitat al segle XXI” en el marc del seminari “La mobilitat a Catalunya”, organitzat per la Societat econòmica barcelonesa d’amics del País i el Col•legi de Periodistes de Catalunya.

Parlar de deontologia relacionada amb la mobilitat pot semblar d’entrada atípic. Amb tot, si aprofundim el concepte en la seva complexitat i el relacionem amb la vida quotidiana és evident que, donat els múltiples impactes que té sobre el territori i les persones, és necessari un aclariment sobre la deontologia, és a dir l’estudi dels deures i de l’ètica professional que haurien de guiar els experts i planificadors.

De fet, com destaca Robusté, la mobilitat actual està relacionada amb temes com el consum energètic, l’ocupació del territori, la conciliació de la vida privada i laboral, els impactes ambientals i socials així com la creixent complexitat d’un sistema caracteritzat per diferents modes de transport i tipus d’actors. Dins d’aquest context, el finançament no juga un paper neutral.

En aquest sentit, és necessària una aproximació ètica a un tema tan complex. Entre altres factors, es destaquen la necessitat de transparència en els objectius i en les actuacions proposades per assolir-los, així com en fomentar la millora del sistema tenint en compte temes d’equitat (territorial, personal, generacional).

Catalunya, en els últims anys, s’ha caracteritzat per un fort creixement demogràfic. A més, la seva posició geogràfica ha afavorit un flux de circulació de mercaderies i de persones pel seu territori, essencial per al desenvolupament econòmica de la resta de la península. El creixement de la mobilitat en les darreres dècades ha estat molt superior a l’increment del PIB i de la població. En aquest sentit, l’estudi destaca també l’influencia, sobre el nivell de congestió creixent que pateix Catalunya, de temes com l’urbanisme, la forma d’ocupació del territori i l’infraestructura logística.

La mobilitat no es pot considerar con un sistema aïllat en la planificació, per això és necessari planificar en funció d’un projecte de país. Així mateix, es subratlla la necessitat d’una visió sistèmica que tingui en compte múltiples factors i que privilegi una planificació integral on es pensi en termes de serveis més que en modes de transport.