"El Pacífic equatorial, font o reservori de carboni", article a NATURE

Els oceans tenen un paper fonamental en el cicle del carboni al planeta perquè intercanvien carboni amb l'atmosfera i absorveixen bona part del CO₂ d'origen antropogènic. La revista Nature ha publicat un article que aporta dades sobre la capacitat d'emmagatzematge de CO₂ de l'oceà Pacífic equatorial durant la darrera glaciació.
L'oceà és un gran reservori de CO₂, especialment les capes més profondes i té un paper clau en el balanç global de carboni al planeta. Segons Isabel Cacho, investigadora del Dept. d'Estratigrafia i Geociències Marines de la UB, "el volum de carboni a l'oceà supera més de 50 vegades les concentracions de CO₂ a l'atmosfera; canvis climàtics del passat com les glaciacions i desglaciacions, van anar lligats a variacions naturals en els nivells de CO₂ atmosfèric". I afegeix, "Per als científics és prioritari conèixer el paper dels oceans en aquests canvis atmosfèrics".

Als oceans hi ha dos grans mecanismes motors d'intercanvi de CO₂: la bomba física (la circulació de les masses oceàniques) i la bomba biològica (el transport de carboni a través dels ecosistemes biològics).
L'article examina com els cicles dels nutrients (silici, ferro, ...) condicionen el funcionament de la bomba biològica com a limitants de la captació de CO₂ al Pacífic equatorial, amb dades obtingudes per la sonda de perforació IODP-1240 d'una llarga sèrie de sediments dels fons oceànics davant de les costes de les Galàpagos.

El ferro i el silici limiten la producció primària, això és, la transformació de CO₂ i nutrients en matèria orgànica. L'estudi aporta dades que reforcen la hipòtesi segons la qual durant el darrer període glacial (19.000 - 23.000 anys) la bomba biològica va ser molt activa i va contribuir a la reducció del carboni atmosfèric.

Avui el Pacífic equatorial és una zona d'aflorament d'aigües profundes, riques en nutrients i en CO₂ i d'altra productivitat. Les bombes biològica i física actuen simultàniament però amb signe contrari: la biològica capta CO₂ però la física l'expulsa i amb major quantitat, el que contribueix a l'increment atmosfèric.

És determinant conèixer el paper dels oceans en el balanç del carboni global per poder millorar els models de predicció del sistema climàtic. Una de les grans incògnites és saber com actuarà l'oceà en la captació global de CO₂  i quins són els seus límits com a gran reservori natural de carboni.
Les alertes són evidents: si a més dels efectes de l'augment del CO₂ atmosfèric, el nivell de CO₂ es dispara als oceans, les aigües marines s'acidificaran i afectarà negativament els ecosistemes marins i particularment els més fràgils com ara els coralls.

Referència de l'article: Pichevin, L.E.; reynolds, R.S.; Ganeshram, R.S.; Cacho, I.; Pena, L.; Keefe; Ellam, R.M. "Enhanced carbon pump inferred from relaxation of nutrient limitation in the glacial ocean".