Valoració de la Jornada "X un bon clima. Els reptes de la convenció"

El passat dissabte 24 (una setmana abans de la trobada a Barcelona preparatòria de la cimera COP 15 United Nations Climate Change Conference Copenhaguen 2009), es va celebrar la jornada “X un bon clima. Els reptes de la convenció”, organitzada entre l’Observatori del Clima i l’Institut de Sostenibilitat de la UPC. L’objectiu era aportar informació sobre les negociacions que es duran a terme a Copenhaguen i que haurien de permetre assolir un acord a escala global per contribuir a evitar els efectes adversos del canvi climàtic.

La majoria de les ponències van coincidir en assenyalar el model de desenvolupament actual, basat en l’increment de consums energètic i de materials en un Planeta finit, com el problema de fons. Les solucions que es proposin dins d’aquest marc i aquesta lògica no són suficients per aturar el Canvi Climàtic. Cal una reducció dels consums de recursos i de les emissions associades a curt i llarg termini com a condició necessària per plantejar opcions d’estabilització que ens garanteixin un futur més sostenible.

Els escenaris futurs desenvolupats en els informes sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, mostren la insostenibilitat de la matriu energètica actual, tant pel que fa al subministrament i disponibilitat d’energia, com per les emissions de CO2,eq derivades. La concentració de carboni a l’atmosfera actualment és d’un 390 ppm. Traspassar la frontera dels 450 ppm comportaria greus pertorbacions climàtiques. La comunitat científica està dividida i tot i que existeix un corrent que aposta per l’energia nuclear, durant el seminari es va plantejar com a opció prioritària sostenible, la generalització de la generació de proximitat d’energies renovables en un escenari de racionalització del consum. Catalunya especialment per causa de les polítiques dutes a terme pel Govern de la Generalitat (Pla de l'Energia, Pla d'Infraestructures del Transport, Plans Territorials, política agrària, ...) és dels països europeus més allunyats de complir amb els objectius de Kyoto i és un clar contribuïdor a les emissions descontrolades de CO2 eq.

El principi de responsabilitats compartides, però diferenciades, dels països signants del Conveni Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic, també va aflorar en diverses ocasions. L’assumpció de responsabilitats dels països rics es va plantejar des de diferents òptiques: l’obligació de restituir un dèficit històric, el deute ecològic acumulat pels països rics degut a la utilització de béns comuns com l’atmosfera, la necessitat d’evitar que les catàstrofes climàtiques al sud provoquin milions de refugiats ambientals, ...

En la sessió de tarda es van presentar projectes específics duts a terme per universitats, empreses i moviments socials.

La jornada es va cloure amb l’inici d'una timbalada simbòlica amb què l’organització 350.org va voler reivindicar la necessitat que els governs i la societat en general siguem capaços de fer front al repte de fer front a l’escalfament global.