El concepte de minusvalidesa segons l'Organització Mundial de la Salut

L’Organització Mundial de la Salut proposa una terminologia que és clau a l’hora de tractar sobre aquest tema. Aquesta terminologia la va proposar en la CLASSIFICACIÓ INTERNACIONAL DE DEFICIÈNCIES, DISCAPACITATS I MINUSVALIDESES (CIDDM).

Tanmateix, no podem parlar de la terminologia relacionada amb els conceptes de disminució sense fer una breu al·lusió al concepte de salut.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.): “Salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions i malalties” (1946).

Per tal d’acostumar-nos a utilitzar bé el llenguatge i no discriminar a ningú per un mal ús dels conceptes és bo que distingim de manera precisa entre tres termes que habitualment fem servir, de vegades com si fossin equivalents, però que tenen significats diferents: deficiència, discapacitat i minusvalidesa.

Com ja hem dit abans, l’Organització Mundial de la Salut defineix cadascun d’aquests termes en la seva Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM).

“És tota pèrdua o anomalia d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatómica”. Així, segons la CIDDM, i des del punt de vista de la salut, “una deficiència és tota pèrdua o anormalitat d’un òrgan o de la funció pròpia d’aquest òrgan”(1980-83).

”És tota restricció o absència (deguda a una deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat de la forma, o dins del marge, que se considera normal per a un ésser humà.”

Vindria a ser per l’O.M.S. les conseqüències que la deficiència produeix en la persona.

”És una situació de desavantatge per a un individu determinat, conseqüència d’una deficiència o d’una discapacitat, que limita o impedeix el desenvolupament d’un rol que és normal en el seu cas, en funció de la seva edat, sexe i factors socials i culturals.”

La situació de desavantatge a la que al·ludeix l’O.M.S. es manifesta en la relació entre la persona i el seu entorn.

A una persona, una malaltia o un trastorn li pot causar una deficiència (en una part del seu cos, per exemple), la qual cosa pot provocar-li una discapacitat (com ara una disminució en el funcionament d’aquesta part del cos), la qual al seu torn li pot significar una minusvalidesa quan interactua amb l’entorn.

Aquest tres conceptes es relacionarien de la següent manera:

Un exemple: Una persona pateix una miopia (que és una deficiència) que amb l’ús d’ulleres no li impedeix realitzar cap activitat en la seva vida quotidiana. Per tant, aquesta persona no té cap minusvalidesa.

Una persona pateix una miopia (deficiència) que, malgrat portar ulleres, li impedeix veure amb normalitat (això representa per tant una discapacitat).

Aquesta persona es pot considerar que té una minusvalidesa només en cas que la seva possibilitat d’integració social (estudis, feina, lleure...) és vegi afectada per a poder desenvolupar el rol propi del entorn social i cultural en el qual viu.

al·lusió al concepte de salut.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.): “Salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions i malalties” (1946).

Per tal d’acostumar-nos a utilitzar bé el llenguatge i no discriminar a ningú per un mal ús dels conceptes és bo que distingim de manera precisa entre tres termes que habitualment fem servir, de vegades com si fossin equivalents, però que tenen significats diferents: deficiència, discapacitat i minusvalidesa.

Com ja hem dit abans, l’Organització Mundial de la Salut defineix cadascun d’aquests termes en la seva Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM).

“És tota pèrdua o anomalia d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatómica”. Així, segons la CIDDM, i des del punt de vista de la salut, “una deficiència és tota pèrdua o anormalitat d’un òrgan o de la funció pròpia d’aquest òrgan”(1980-83).

”És tota restricció o absència (deguda a una deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat de la forma, o dins del marge, que se considera normal per a un ésser humà.”

Vindria a ser per l’O.M.S. les conseqüències que la deficiència produeix en la persona.

”És una situació de desavantatge per a un individu determinat, conseqüència d’una deficiència o d’una discapacitat, que limita o impedeix el desenvolupament d’un rol que és normal en el seu cas, en funció de la seva edat, sexe i factors socials i culturals.”

La situació de desavantatge a la que al·ludeix l’O.M.S. es manifesta en la relació entre la persona i el seu entorn.

A una persona, una malaltia o un trastorn li pot causar una deficiència (en una part del seu cos, per exemple), la qual cosa pot provocar-li una discapacitat (com ara una disminució en el funcionament d’aquesta part del cos), la qual al seu torn li pot significar una minusvalidesa quan interactua amb l’entorn.

Aquest tres conceptes es relacionarien de la següent manera:

Text cedit per: