Accions del document
Comunicat UGT - CCOO: Per què no ens paguen el plus conveni?
PER QUÈ NO ENS PAGUEN EL PLUS CONVENI?
A les gerències se’ls acaben els arguments i a nosaltres la paciència.
Companyes i companys,
Tots sabem que les gerències de les universitats ens deuen, a tots els treballadors i treballadores del PAS laboral, els 325 € del plus conveni.
Les raons per les que es neguen a pagar el que van signar en conveni han anat variant durant els sis mesos que dura aquest incompliment: primer deien que havien d’esperar una autorització de la Generalitat, desprès que la Sindicatura de Comptes els tenia amenaçats, més tard, que si ens pagaven els 325 € haurien de retallar altres conceptes com acció social (FAS) o formació...
En totes aquestes voltes i revoltes, intentaven mantenir un discurs mínimament coherent que venia a dir: “les universitats volem pagar i tenim els diners, però la Generalitat no ens deixa perquè diuen que els 325 € superen el límit d’increment de la massa salarial (0,3%) fixat pel 2010”. Nosaltres els hem explicat, per activa i per passiva, que aquests diners, com que no consoliden, no són massa salarial, que el plus no correspon a 2010, sinó a 2009, i que la Generalitat ja va revisar i donar la seva autorització legal a tot allò que recull el Conveni.
A l’última reunió de la Comissió Paritària, per desemmascarar totes les excuses, els vam proposar estudiar a fons els pressupostos de les universitats per veure si realment es superava l’increment del 0,3%, i si existien solucions de tècnica pressupostària que permetessin encabir els 325 € del plus conveni en els marges fixats per la Generalitat.
Aquesta comissió tècnica ha tingut dues sessions que podem resumir en tres titulars:
Tots sabem que les gerències de les universitats ens deuen, a tots els treballadors i treballadores del PAS laboral, els 325 € del plus conveni.
Les raons per les que es neguen a pagar el que van signar en conveni han anat variant durant els sis mesos que dura aquest incompliment: primer deien que havien d’esperar una autorització de la Generalitat, desprès que la Sindicatura de Comptes els tenia amenaçats, més tard, que si ens pagaven els 325 € haurien de retallar altres conceptes com acció social (FAS) o formació...
En totes aquestes voltes i revoltes, intentaven mantenir un discurs mínimament coherent que venia a dir: “les universitats volem pagar i tenim els diners, però la Generalitat no ens deixa perquè diuen que els 325 € superen el límit d’increment de la massa salarial (0,3%) fixat pel 2010”. Nosaltres els hem explicat, per activa i per passiva, que aquests diners, com que no consoliden, no són massa salarial, que el plus no correspon a 2010, sinó a 2009, i que la Generalitat ja va revisar i donar la seva autorització legal a tot allò que recull el Conveni.
A l’última reunió de la Comissió Paritària, per desemmascarar totes les excuses, els vam proposar estudiar a fons els pressupostos de les universitats per veure si realment es superava l’increment del 0,3%, i si existien solucions de tècnica pressupostària que permetessin encabir els 325 € del plus conveni en els marges fixats per la Generalitat.
Aquesta comissió tècnica ha tingut dues sessions que podem resumir en tres titulars:
- NOMÉS SÓN MÍNIMAMENT TRANSPARENTS SOTA PRESSIÓ: ha calgut tota la insistència sindical perquè les gerències acceptessin entregar unes xifres mínimament analitzables, encara que clarament insuficients i sempre subjectes a interrogants.
- ÉS POSSIBLE TROBAR SOLUCIONS: hi ha marge suficient per fer les modificacions pressupostàries adients per pagar els 325 € i no superar el 0,3% d’increment de la massa salarial, sense retallar cap dret ni cap altra retribució als treballadors.
- LES GERÈNCIES CONTINUEN POSANT EXCUSES: malgrat que en aquesta comissió ha quedat demostrat que existeix la possibilitat de pagar, el representant de les gerències continua dient que per aquesta via tampoc es pot trobar una solució.
A aquestes alçades de l’any, els sindicats comencem a dubtar de la sinceritat de les gerències quan diuen que volen pagar. Els hem emplaçat a convocar una reunió de la Comissió Paritària la propera setmana per aconseguir una resolució satisfactòria que ens permeti tancar aquest tema i, a més, obri la porta a la negociació de totes les altres qüestions que estan bloquejades per aquest conflicte.
Si no hi ha cap resposta positiva, estarà clar que no queda cap altre camí que la mobilització. Com recordareu, ja vam fer-ne una primera ronda al febrer i caldrà fer-ne una altre abans de les vacances d’estiu. Apel·lem a la responsabilitat de les gerències per no posar en perill les matriculacions ni el començament del nou curs. Nosaltres ja hem donat totes les mostres necessàries de flexibilitat i bona fe, i ja hem aportat tot tipus de vies de solució.
Cal ara que els rectors i les rectores facin complir la seva paraula als gerents o assumeixin el cost social de les mentides i dels incompliments dels compromisos que havien acordat amb el PAS laboral.
Més informació
Si no hi ha cap resposta positiva, estarà clar que no queda cap altre camí que la mobilització. Com recordareu, ja vam fer-ne una primera ronda al febrer i caldrà fer-ne una altre abans de les vacances d’estiu. Apel·lem a la responsabilitat de les gerències per no posar en perill les matriculacions ni el començament del nou curs. Nosaltres ja hem donat totes les mostres necessàries de flexibilitat i bona fe, i ja hem aportat tot tipus de vies de solució.
Cal ara que els rectors i les rectores facin complir la seva paraula als gerents o assumeixin el cost social de les mentides i dels incompliments dels compromisos que havien acordat amb el PAS laboral.
Més informació
