UpiC

Sumari

• (Des)-protecció de dades
• L’estatut del PDI
• L’informe de resultats de l’assignació de perfils al PAS de la UPC (i 2)
• Els contes de la universitat: conte número 2
• Claustre universitari (27/11/2008): incògnites, inquietuds i qüestions pendents
• No t’ho perdis!

Recentment, tot el personal de la UPC hem rebut per múltiples vies missatges que ens informen de la resolució del rector per la qual aquest ha aprovat el Manual de protecció de dades de caràcter personal. (posar enllaç) Segons es pot llegir al butlletí e-informacions núm. 25, “Aquest manual ofereix a les persones més seguretat i confiança en els processos, i el compliment de la legislació de protecció de dades de caràcter personal, l’objectiu de la qual és garantir el dret a la intimitat de les persones” (Les negretes, excepte quan es diu el contrari, són nostres. La transcripció és literal, malgrat les incongruències en la puntuació d’algunes frases).

Segons s’hi diu, el Manual “inclou diferents annexos amb els models estàndard per dur a terme aquestes actuacions.” Tanmateix i, concretament a l’Annex 5 titulat Protocol intern de seguretat, s’hi llegeix:

“Cap missatge de correu electrònic serà considerat privat.” (pàg. 39; les negretes són del Manual)

“La UPC, a través de les figures dels Responsables dels fitxers, podrà vigilar, accedir, recuperar i esborrar qualsevol contingut emmagatzemat, creat, rebut o enviat per mitjà de l’ús informàtic del sistema, així com de l’ús del correu electrònic/internet a través del següent procediment: es notificarà sempre que sigui possible a l’empleat o col·laborador extern i, en tot cas, als representants dels treballadors ara bé, quan la prèvia notificació als empleats i col·aboradors no sigui possible per estar aquests il·localitzables o existeixi risc de pèrdua o destrucció de les dades contingudes al sistema assignat al treballador, tal requisit quedarà convalidat amb la prèvia notificació als representants dels treballadors, produint-se la seva realització en presència d’aquests.” (pàg. 39)

“Si els empleats o col·laboradors usen una contrasenya per accedir a qualsevol dels sistemes de correu electrònic/telèfon/internet, o encripten els seus missatges no disminuiran els drets de la UPC a accedir al material existent en els seus sistemes, ni es crearà cap dret privat dels empleats respecte dels missatges i fitxers continguts als sistemes. Qualsevol contrasenya usada pels empleats o col·laboradors ha de ser revelada al Responsable intern del fitxer si aquest ho sol·licita, per tal que pugui accedir als fitxers dels sistemes de correu i de veu.” (pàg. 40)

“El Responsable del fitxer es reserva el dret de monitoritzar i comprovar, de forma aleatòria i sense previ avís, qualsevol sessió d’accés a internet iniciada per un usuari de la xarxa corporativa.” (pàg. 41)

Per altra banda, darrerament s’estan començant a distribuir a tot el personal els nous carnets de la UPC, els quals contenen un certificat digital que permet la signatura electrònica reconeguda i un altre que permet xifrar dades i missatges.

A la pàgina 7 del document de Condicions generals del servei de certificació digital de classe 1 de CATCert, l’Agència Catalana de Certificació, que s’aplica a aquest certificat, s’hi pot llegir: “El subscriptor [en aquest cas, la UPC] sol·licitarà i autoritzarà a CATCert, o a l’entitat de registre que seleccioni, per a que: […]

1. Emmagatzemi una còpia de la clau privada de desxifrat, amb les mesures de seguretat necessàries, perquè persones degudament autoritzades hi puguin accedir, per poder recuperar la clau privada en cas que el posseïdor de claus la perdi o per la simple voluntat del subscriptor [o sigui, la UPC], sense que sigui necessari al·legar cap causa legítima.”

Al butlletí anterior explicàvem que el dia 11 de novembre el Ministeri de Ciència i Innovació havia presentat l’esborrany de nou estatut del PDI. Aquest document, que es compon de VIII capítols, 33 articles (alguns molt llargs), 2 disposicions addicionals i 2 disposicions transitòries, amb un total de 36 pàgines, afectarà tot el PDI funcionari i parcialment també el PDI laboral.

UpiC va organitzar un acte el passat dia 11 en què la professora Vera Sacristán va explicar i comentar el contingut de la proposta. L’acte va començar amb la presentació dels elements principals del projecte de Reial Decret:

• Precarització
• Facilitar la transferència
• Facilitar la mobilitat
• Regulació de la dedicació
• Avaluació, promoció i retribució
• Incompatibilitats

A continuació hi va haver un debat durant el qual es van posar de manifest, entre d’altres, els elements següents:

• El projecte facilita la transferència i la mobilitat cap a empreses de base tecnològica, centres de recerca i altres universitats públiques, però no considera la mobilitat a centres de recerca o universitats estrangeres.
• Es clarifiquen drets, deures i incompatibilitats del PDI. El redactat actual de les incompatibilitats, però, necessita una revisió o comportarà la impossibilitat de la matrícula del PDI ajudant per fer el doctorat a la mateixa universitat on treballa.
• Si el projecte prospera, milloraran les condicions per al professorat actual (transferència, mobilitat, dedicació, retribucions), però les millores retributives estaran molt vinculades a l’antiguitat (graus) i hi haurà poc estímul a la millora (perfils estables).
• Alarma el fet que el projecte aposta per una precarització molt forta del PDI inicial, d’una forma que no té precedents a la universitat pública espanyola de les darreres dècades i que, sens dubte, comportaria un pas enrere respecte del recent Estatut del personal investigador en formació.
• El projecte és desregulador, aposta pel PDI funcionari front al contractat i implicarà canvis a les normatives de les universitats.

Al butlletí anterior explicàvem que la gerència havia presentat un el balanç de l’assignació de perfils als llocs de treball del PAS i comentàvem que la seva lectura ens portava a plantejar dues preguntes: Quin tipus de gestió i de suport requereix i requerirà l’activitat universitària? Quina estructura organitzativa? En aquell butlletí tractàvem la primera qüestió i ara ens ocupem de la segona.

Quina estructura organitzativa?

Una anàlisi de l’estructura de cada unitat mostra una manca de model organitzatiu per a unitats similars. Deixant de banda els serveis generals, on es podria argumentar, amb més o menys raó, l’especificitat de cada servei, podem constatar la manca de model organitzatiu tot comparant les dades dels diversos centres docents, agrupats per dimensions. Una cosa similar passa amb els departaments (sols incloem els grans, perquè la resta pràcticament no té estructura de personal d’administració).

A la llum d’aquestes dades, resulta evident que un dels objectius immediats de la UPC hauria de ser dotar-se d’una estructura organitzativa més coherent, que no produeixi tantes diferències entre unitats amb funcions i dimensions semblants.

A més de les tasques administratives, per als departaments i instituts és important l’àmbit TIC i la col·laboració amb la tasca docent i de recerca que es fa als tallers i als laboratoris. Comparar els llocs de treball d’aquests és molt difícil, donada la singularitat de cada àmbit del coneixement. En canvi, l’àmbit TIC pot ser objecte, com l’àmbit administratiu, de certa comparació:

Un cop més, es constata que els campus i centres docents semblen disposar d’uns serveis TIC dotats de certa estructura, mentre que els departaments no tenen més que un reguitzell de llocs de treball dispersos i sense estructura (la poca estructura aparent dels llocs TIC dels serveis generals pot atribuir-se a l’existència d’UPCNet).

En tot cas, és evident la necessitat de repensar l’estructura del PAS dels departaments i els instituts, probablement en el sentit d’organitzar-lo al voltant d’agrupacions d’unitats.

Capítol 1

Hi havia una vegada una ministra que creia que el professorat universitari es seleccionava endogàmicament i sense prou garanties de qualitat. A més, un cop constatat que el creixement de la universitat s’havia estancat, va pensar que, en realitat, no calia gaire més professorat. Sense consultar ningú, va decidir posar un marxa un sistema de selecció, que va anomenar habilitació, que obligava les persones candidates a peregrinar tres cops l’any per tot el país, darrera la possibilitat d’aconseguir una de les poques places que s’oferien. La paràlisi del sistema va ser total.

Capítol 2

Va arribar una nova ministra, la qual va pensar que calia desencallar el sistema, però sense canviar-lo. Així, va fer una única gran convocatòria d’habilitacions, la qual va mobilitzar un gran nombre de persones candidates i, alhora, va desanimar la resta, que va creure que el sistema mai més no es tornaria a desencallar.

Capítol 3

Passà el temps i arribà una tercera ministra, la qual va decidir canviar les coses. Va implantar un nou sistema de selecció, que va anomenar acreditació, que havia de mantenir la qualitat de la selecció sense els inconvenients de l’embullat mètode anterior. Però la ministra no va ser a temps de veure el seu sistema funcionant (ja se sap que les coses de l’administració són lentes), que va arribar una quarta ministra.

Capítol 4

La nova ministra va posar a funcionar el sistema, i la màquina va començar a emetre acreditacions. Per llavors, havien passat quasi sis anys des que la primera ministra havia començat els canvis.

Capítol 5

Hi havia una universitat que tenia por de tenir una plantilla de professorat cara i preferia contractar professorat a temps parcial o atorgar “beques” per activitats docents, abans de gastar diners en millorar la qualificació i la situació laboral del seu professorat.

Malgrat la llarga durada de la fase de paràlisi del sistema; malgrat el temps que feia que se sabia quan, finalment, hi hauria persones acreditades; malgrat els compromisos adquirits a través de plans d’estabilització i de promoció; malgrat el risc de perdre professorat qualificat a qui se li podia acabar el contracte temporal improrrogable; la universitat s’entestava a no posar en marxa un sistema de concursos per al professorat acreditat.

Capítol 6

Aquesta història encara no ha acabat. Trieu, doncs, el final que considereu més probable:

1) Els gestors de la universitat, de sobte i de forma autònoma, van entendre que a la universitat li convenia captar i conservar professorat qualificat per a la seva plantilla, i van canviar d’actitud.

2) El personal de la universitat va convèncer els seus gestors que calia canviar d’actitud i que convenia captar i conservar professorat qualificat per a la seva plantilla.

3) L’estancament de la promoció i l’estabilització del personal acreditat es van accentuar, i a dures penes s’aconseguien resoldre algunes situacions, cas per cas, a batzegades.

A mode d’epíleg

A la UPC, la convocatòria 2007 dels programes d’estabilització i de promoció del 2007 es va fer pública el mes de novembre del 2007 i, quan es va resoldre, ja era el mes de maig de 2008. La convocatòria 2008 no s’ha fet.

A la sessió del Claustre del passat dia 27 de novembre, un grup de professores i professors van presentar una moció en què s’instava al Consell de Direcció que elaborés una proposta de reglament de concurs d’accés als cossos docents per a personal acreditat, així com també una convocatòria de places, i les presentés als òrgans competents abans que acabés aquest any 2008. El rector va suggerir que el termini s’allargués fins al final del primer trimestre del 2009. Amb aquesta modificació, la moció fou aprovada per consens.

Assistència preocupant

La sessió va ser llarga i no gaire problemàtica ni concorreguda. La poca assistència al Claustre, que obliga en molts casos a votacions per urna en què poden participar claustrals que no han assistit al debat corresponent, i la dificultat per analitzar amb prou profunditat les moltes qüestions que presenta la política universitària són problemes greus per als quals la Mesa Permanent del Claustre hauria de proposar solucions.

El Claustre no està concebut com un àmbit de defensa i atac a les posicions del rector sinó com un òrgan per analitzar els problemes de la universitat i generar propostes per resoldre’ls, però la reunió del 27 de novembre no va respondre ben bé a aquestes expectatives. Tot i així, tant a les intervencions del rector com a les d’altres membres del Claustre s’hi expressaren propostes i inquietuds per qüestions pendents de resolució satisfactòria. Hem recollit en els apartats següents les que considerem més significatives.

Propostes del rector pendents de concreció o de desenvolupament

• Escola de doctorat.
• Reestructuració departamental.
• Debat sobre UPC2020, que culminaria en un Claustre extraordinari al mes de maig.

Qüestions pendents, totalment o parcial

• Reconeixement del paper que juga l’àmbit de l’Arquitectura a la UPC i plantejament estratègic d’aquesta disciplina en un entorn competitiu.
• Potenciar els màsters universitaris i acabar amb la confusió derivada de la diversitat de programes que s’acullen a la denominació de màster.
• Mapa de graus, en relació amb la disminució (heterogènia) de l’entrada d’estudiants.
• El futur del Campus del Besòs i dels campus de Pedralbes.
• Planificació de la plantilla de PDI.
• Repercussions de l’Estatuto del PDI, en fase de negociació, sobre l’aplicació del Règim de dedicació del PDI , aprovat recentment pel Consell de Govern de la UPC.
• Convocatòries de concursos per a PDI acreditat, amb les condicions establertes per la Universitat (s’aprovà per consens una moció que fixa com a termini el final del 2n trimestre d’aquest curs per activar-les).
• Docència: avaluació continuada o exàmens finals; acadèmies.
• Balanç de l’activitat dels grups de recerca i propostes de millora.
• Protocols de control ex ante de convenis, per tal d’evitar que el rector o rectora en signi d’il·legals o no conformes a la normativa o a la política de la Universitat.
• El Parc UPC.

Preocupacions expressades per membres del Claustre

• Per les garanties democràtiques en el funcionament de la Universitat.
• Per la relació de rector i gerenta amb el PAS.
• Per la crisi i les seves conseqüències sobre els pressupostos futurs de la Universitat, tot i la positiva reducció del dèficit.
• Per les confusions que s’han generat entorn a l’EEES i pel possible desprestigi que implicaran per a la universitat pública.

En aquesta secció incloem, sense comentaris, notícies i opinions que considerem interessants per a la comunitat universitària de la UPC i que no hi han tingut prou difusió.

Nous logos

Transparències 15 i 21 de la “Presentació del Projecte de la Fundació Politècnica de Catalunya al 22@ Barcelona” (document informatiu del Consell de Govern del 7/11/2008). [enllaç]

Mals temps per a la ciència

Las casi 70 unidades de cultura científica (UCC) creadas en universidades y centros de investigación de toda España con ocasión del Año de la Ciencia se han quedado de golpe sin el personal contratado para su puesta en marcha, que en su mayoría llevaba trabajando menos de un año. […]
Sin embargo, en octubre, pocos días antes de la fecha del final de estos contratos y cuando las unidades esperaban una renovación, el nuevo director general de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, Juan Tomás Hernani -en el cargo desde julio-, les informó por correo electrónico de que no habría prórroga alguna. […]
“La Fecyt no puede asumir la responsabilidad laboral de 70 instituciones, sería construir sobre arenas movedizas precarias, y nosotros queremos una estructura estable”. Según Hernani, “no se busca cerrar las UCC sino todo lo contrario, potenciarlas”, sólo que se financiará “por proyectos en vez de por personas”.

Ciencia recorta los fondos para divulgación, El País, 26/11/2008

El Ministerio de Ciencia e Innovación cancela la convocatoria del Consolider 2010 prevista para noviembre. […]
Después de tres ediciones, en 2006, 2007 y 2008, este año no habrá convocatoria. […]
La complejidad de los proyectos financiados por Consolider hace que muchos […] grupos llevasen meses preparándose para presentarse a la convocatoria prevista para noviembre.
[…] Sobre la falta de un anuncio con tiempo a los coordinadores de los grupos aspirantes a los Consolider, Mo [Otilia Mo, directora general de programas y transferencia de conocimiento del MICINN] reconoce que las cosas podrían haberse hecho mejor y pide disculpas a los investigadores que habían estado trabajando en la preparación de proyectos. “Nos ha pillado el toro”, dice. La cogida llegó porque las prioridades del ministerio eran otras.

El Gobierno congela sus ayudas estrella a la ciencia, Público, 26/11/2008

Retorn al franquisme

Després de refermar que la convergència amb Europa és una “oportunitat” per avançar en l’actual moment de crisi, Huguet va alertar que l’alternativa a aquest procés suposa tornar a l’“autarquia” i al model d’universitat franquista, “retrògrad i anquilosat”, que “Catalunya va pagar amb repressió, morts i afusellaments”

Huguet alerta del retorn a la universitat franquista, Avui, 27/11/2008

No hay dios que aguante esto

En declaraciones a Servimedia, Berzosa aseguró que el Ministerio de Ciencia e Innovación “no atiende a los problemas que las universidades tenemos ahora mismo”, y afirmó que “es como si la crisis no les afectara y vivieran en otro mundo”. […]
“Y mientras tanto”, prosiguió Berzosa, “nos están contando lo que va a pasar en el 2015, y yo no sé si llegaremos al 2015, ni siquiera al 2010. Es como si la crisis no les afectara, como si vivieran en otro mundo. Es estupendo tener un Ministerio que está en otra galaxia y no atiende a los problemas que las universidades tenemos ahora mismo”, ironizó.
[…]”Es que aquí no hay dios que aguante esto, esto es un desastre absoluto”, confesó el rector

Berzosa: “El ministerio de ciencia vive en otra galaxia y no atiende a los problemas de las universidades”, EcoDiario, 19/11/2008

Sense distincions

“Ara tindrem graus, que seran de 4 anys, i no distingirem entre diplomats i llicenciats, entre arquitectes tècnics i superiors.”

Blanca Palmada, Àgora 01/12/2008, Bolonya: problema a solució? minut 09:30 [enllaç]

Programació acadèmica de llarg abast

Aquest any el govern va demanar [a les universitats] un esforç addicional per crear 220 noves places de metge, a medicina, i 330 de mestre, i aquestes han estat les prioritats del Govern per aquest any: la salut i l’educació. Per l’any que ve, l’aposta que fem és, sobre tot, lligada a la dependència: el treball social, l’educació social, la fisioteràpia… perquè són necessitats urgentíssimes del país, que ha crescut en habitants i necessita els professionals.

Blanca Palmada, Àgora 01/12/2008, Bolonya: problema a solució? minut 28:07 [enllaç]

Veritat profunda

[La universitat] “debería ser considerada como fundamental para la formación de nuestros futuros graduados universitarios”

Discurs de compareixença del Secretari d’Estat d’Universitats davant la Comissió de Ciència i Tecnologia del Congrés de Diputats, 09/02/2008, p. 38 [enllaç]