Pla dInformació i
Orientació
per a
laccés i Acollida als estudis
de la
UPC
Vicerectorat de
Política Acadèmica
Vicerectorat
d'Extensió Universitària
Octubre 1997
Sumari
Introducció
Motivació
del Pla
Antecedents
i diagnòstic
Objectius,
públics i agents
Pla de
treball
Comunicació
del Pla
Seguiment
i avaluació del Pla
Repertori de propostes dactuació del Pla
Sha dit
sovint que una imatge val més que mil paraules. La
Universitat com institució secular ha estat tradicionalment
entesa com a centre creador i transmissor de coneixements
i actituds vehiculats a través de mitjans
específics. Probablement per això, la comunitat
científica, acostumada a conèixer, difondre i revisar
coneixements pels seus propis canals de comunicació ha
atorgat poc reconeixement a les eines i els mitjans de
comunicació de masses. Avui, però, en la societat de la
Internet, del marketing i de les plataformes digitals,
aquella primera asseveració té més sentit que mai. La
imatge, especialment en el sentit de representació, té molt
més poder de penetració social que els continguts que
representa.
La UPC, conscient de la importància
daquest fenomen, ha treballat en els darrers mesos en
la confecció dun Pla de Comunicació,
un dels eixos del qual és la millora de la comunicació
envers el sectors de població que intervenen en el procés
de tria destudis universitaris.
El món universitari davui, amb
la diversificació destudis i la multiplicació de
centres constitueix, davant dels qui no en formen part, un
univers complex en el que es fàcil perdres. La imatge
duna universitat, en aquest cas la UPC, es dilueix
fàcilment en el conjunt, es confon amb les de les altres o
es redueix a llocs comuns (les carreres tècniques són les
més dures, les carreres tècniques no són per a les
dones
).
Fins avui, labordatge
daquesta problemàtica ha estat tímid, puntual i
sovint limitat a mecanismes basats en la simple exposició
dels nostres trets característics. Cal anar més enllà. Cal
plantejar-se que la captació dels millors estudiants i
estudiantes ja no serà, si mai ho ha estat, el resultat
natural dun procés en el que la universitat simplement
es manté a lespera. La confluència dels factors
demogràfics i dels canvis a lensenyament secundari
diversificaran lentrada destudiants a la UPC en
quant a actituds, aptituds, edat i
extracció social. Caldrà, per tant, prendre la iniciativa
per orientar-los i adequar els processos dacollida per
rebrels.
Simposa, doncs, iniciar un canvi
dhàbits, de cultura universitària, que porti a
assumir que cada unitat i cada membre de la UPC es
coresponsable de la imatge que la nostra Universitat projecta.
Això implica tant la legitimitat de capitalitzar
col·lectivament el conjunt de punts forts de la Institució
(des de latractiu pels joves de projectes com
lUnivers, fins a lexcel·lència dels millors
equips de recerca), com, respectant les singularitats de
centres i estudis, la necessitat de no projectar missatges
contradictoris, que només accentuarien la desinformació.
Aquest procés, a més, no pot fer-se
desquena a la secundària. Les reformes de
lensenyament universitari i del secundari shan
portat a terme des dun gran desconeixement de
laltre. Malgrat això, la Universitat té encara
loportunitat de col·laborar amb lensenyament
secundari amb mesures que van més enllà de labast
daquest Pla per entrar en làmbit acadèmic. Si
més no, però, cal que el professorat de la UPC tingui un
coneixement suficient de la realitat de lESO i els nous
batxillerats, com a requisit indispensable per establir-hi un
flux de comunicació efectiva i per entendre i poder abordar
les dificultats de la transició que viuen els joves que
arriben a la UPC. I al costat d'això, cal no perdre
de vista que els canvis que es produeixen en el món del
treball, i en la societat en general, juntament amb la nova
ciclicitat del sistema universitari, fan emergent un nou
sector de potencial públic universitari: els adults.
Estem, doncs, davant dun repte.
Un repte col·lectiu que cal abordar institucionalment i
personalment en tant que membres daquesta comunitat
universitària. Un repte pel que caldrà esmerçar esforços
i imaginació, en el que les aportacions i sensibilitats de
totes les unitats hi són necessàries, en el que caldrà
poder modular les actuacions a les necessitats i
característiques de cadascuna. Un repte, en definitiva per
al que tots som necessaris.
Motivació
del Pla
La Planificació
Estratègica de la UPC defineix en el seu eix dedicat a
la resposta a les necessitats i demandes socials
augmentant els estàndards de qualitat i excel·lència,
una línia de treball sobre la millora del procés
d'acollida d'estudiants procedents de l'ensenyament secundari.
En la mateixa direcció,
el Consell Interuniversitari de Catalunya s'ha
pronunciat diverses vegades sobre la conveniència que les
universitats facilitin al màxim la informació sobre els
estudis universitaris, les seves característiques i els
requisits en relació a les aptitudsaptiutds i la formació
prèvia necessàriesnecesàries per encarar uns estudis amb
les millors perspectives d'èxit.
A la UPC, d'acord amb
aquestes directrius, diversos centres, serveis i programes
han estat treballant durant els darrers cursos en el
desenvolupament de diverses eines i activitats per a la
informació i l'orientació dels estudiants de secundària.
En aquest context, s'ha
incorporat a la finalitat 3 del Contracte Programa
signat amb la Generalitat el compromís d'elaboració d'un
Pla, que a continuació presentem, que integri, coordini,
desenvolupi i millori les actuacions encaminades a informar,
orientar i acollir els estudiants que volen accedir als
estudis de la UPC.
Tornar
al sumari
Antecedents
i Diagnòstic
Laccés als estudis
universitaris constitueix un procés complex que presenta
múltiples vessants. Lorganització de laccés
implica, com a mínim una vessant normativa, per regular la
forma dordenar aquest accés i una vessant acadèmica,
per analitzar ladequació mútua entre la formació
rebuda en letapa educativa anterior i els requeriments
dels plans destudis universitaris. Una i altra han
danar acompanyades de suficients eines de comunicació
per garantir que la informació que sen desprèn arriba
de manera clara als potencials protagonistes: els estudiants.
La millora de les
condicions daccés a la universitat implica a més,
tenir presents els canvis que està experimentant el
context, i en aquest sentit podem observar alguns factors
dimportància cabdal com són:
la tendència a la
baixa del volum de població en edat daccedir a
la universitat.
la desigual
proporció dhomes i dones en la demanda
destudis tècnics.
la creixement
relatiu del nombre de població que demanda estudis
superiors.
el nou model
densenyament secundari obligatori i
postobligatori, que entre altres novetats incorpora
estudis tecnològics.
la diversificació
dels estudis superiors i de les formes i mètodes
destudi i daprenentatge.
Per altra banda, laccés
a uns estudis universitaris no significa una garantia
dèxit en sí mateixa, doncs, de fet, un segment
prou important destudiants no finalitzen amb èxit els
seus estudis. Cal doncs, fer una avaluació prou precisa de
les motivacions que porten a triar uns estudis, de la pròpia
capacitat, de la formació prèvia i dels requeriments que
els estudis presenten per tal de fer una tria amb el màxim
de possibilitats dencert. I una vegada feta aquesta
tria, cal plantejar ladopció de mesures que minimitzin
limpacte negatiu que el salt de la secundària a la
universitat pot provocar en els estudiants, especialment amb
la generalització de la nova secundària.
Dades del
rendiment dels estudiants matriculats a Plans Reformats
En el cas concret de la
Universitat Politècnica de Catalunya un factor addicional
safegeix als esmentats: la relativament escassa
cultura tecnològica de la societat. Aquest fet
contribueix a fer poc o gens coneguts una part important dels
estudis i especialitats que simparteixen a la UPC, els
seus requeriments o les seves sortides professionals. De fet,
els estudis que ofereix la UPC, difícilment poden coincidir,
amb els estudis dels pares o dels professors dels potencials
estudiants.
Per tot això, resulta
cabdal elaborar estratègies que permetin dotar
dinformació suficient i de qualitat a tots els agents
implicats en el procés: els propis estudiants i els
principals predictors als qui els potencials estudiants
universitaris acudeixen a la recerca dorientació:
famílies i tutories.
La Universitat
Politècnica de Catalunya ha desenvolupat en els darrers anys
diverses iniciatives en aquest àmbit. Sense ànim de ser
exhaustius podem citar les següents:
Organització de
les Jornades de Portes Obertes
Participació al
Saló de lEnsenyament
Organització de
les sessions informatives per a professorat de
secundària
Edició de la
col·lecció "Temes Clau"
Edició de la
"Guia per a estudiants preuniversitaris"
Edició de la
"Guia per a tutors i orientadors"
Les actuacions del
Programa DONA de promoció de laccés de noies
als estudis tècnics que ha valgut a la UPC
lobtenció del Premi a la Igualtat
dOportunitats que atorga lInstitut
Català de la Dona.
Les xerrades que
professors dela UPC realitzen cada curs a instituts o
ajuntaments.
Realització de
cursos dintroducció als estudis
Realització de
jornades dacollida per a nous estudiants (Dia
Zero)
La motivació general que
ha estat en lorigen daquestes iniciatives ha
estat múltiple: per una banda sha buscat una millora
del rendiment acadèmic per la via de contribuir a minimitzar
el fracàs produït per una manca dinformació adequada
a lhora de triar estudis. Per una altra banda
sha tractat de potenciar linterès pels
estudis tècnics en general i, més especialment, entre
els sectors de la societat que per una mal entesa tradició
han topat amb prejudicis a lhora de triar carrera
universitària, cas de les dones i les carreres tècniques,
o que, com en el cas del professorat de secundària, per
formació ha estat tradicionalment més proper a altres tipus
destudis. Finalment, sha buscat també millorar
les condicions aptitudinals amb que els estudiants aborden
linici de la seva formació reglada a la universitat.
Les actuacions
desenvolupades fins ara shan adreçat principalment als
estudiants densenyament secundari, adreçant-nos-hi
just en el moment de la darrera presa de decisions respecte a
la tria destudis.
Des duna òptica
més qualitativa val a dir que tant els materials elaborats
com els continguts de les activitats desenvolupades ha estat
en un constant procés de revisió que ens ha portat a
incorporar cada vegada més informació més relacionada amb
els interessos dels potencials estudiants, i amb els elements
que els permeten establir un contrast entre les seves
pròpies capacitats, aptituds, i interessos i els que es
relacionen amb cada un dels estudis de la UPC.
Al costat daquestes
actuacions de caràcter general, al llarg daquests anys
se nhan generat daltres, de caràcter específic,
vinculades habitualment a la creació de nous centres o noves
titulacions. Aquest seria el cas de les iniciatives de
promoció empreses per la Facultat de Matemàtiques i
Estadística o per lEscola de Fotografia.
També cal esmentar les
propostes del Programa Dona per tal de poder buscar
finançament que permeti el treball de divulgació de la
tecnologia entre els estudiant mes joves, a partir de 12
anys, propostes de jocs de taula, de jocs informàtics que
estan en aquests moments sobre la taula dalgunes
Direccions Generals europees.
Les actuacions seguides
fins avui han estat avaluades generalment des duna
perspectiva davaluació dactivitat i, en dues
ocasions, tractant dobtenir indicadors de resultat que
en tot moment han de ser interpretats amb la cautela que
correspon quan parlem de resultats de processos en els que
intervenen un nombre elevat de variables.
Lavaluació
dactivitat ens ha permès registrar levolució de
la participació en les convocatòries que hem anat fent any
rera any. És el cas de les Jornades de Portes Obertes
on hem pogut observar una resposta sostinguda al voltant
del 20% dels centres de secundària de Catalunya, i una
xifra destudiants que si bé ha crescut en valors
absoluts com a conseqüència de la progressiva incorporació
descoles i facultats (tal com es pot veure en la taula
següent), que sha mantingut a lentorn del 30-35%
en relació al nombre de places ofertes.demanda de
places en primera preferència.
Jornades de Portes
Obertes - Evolució 1992/1997
ASSISTENTS
|
1992
|
1993
|
1994
|
1995
|
1996
|
1997
|
FME
|
|
166
|
183
|
96
|
76
|
54
|
ETSAB
|
329
|
337
|
361
|
361
|
328
|
302
|
ETSETB
|
366
|
506
|
419
|
335
|
340
|
438
|
ETSEIB
|
646
|
645
|
473
|
505
|
395
|
453
|
ETSECCPB
|
167
|
150
|
194
|
135
|
117
|
153
|
FIB
|
425
|
596
|
627
|
435
|
469
|
476
|
EUPB
|
77
|
129
|
126
|
124
|
65
|
58
|
T. Pedralbes
|
2010
|
2529
|
2383
|
1991
|
1790
|
1934
|
ETSEIAT
|
|
77
|
175
|
21
|
30
|
35
|
EUETIT
|
|
138
|
57
|
38
|
130
|
145
|
EUOOT
|
|
50
|
102
|
80
|
68
|
48
|
EFFPC
|
|
|
|
10
|
18
149
|
246
|
244
|
FNB
|
|
34
|
21
|
60
|
40
|
32
|
EUPVG
|
|
71
|
21
|
15
|
150
|
88
|
EUPBL
|
|
90
|
104
|
67
|
55
|
82
|
ETSAV
|
|
13
|
20
|
39
|
51
|
34
|
EUPM
|
|
|
39
|
29
|
96
|
18
|
T. Altres
|
|
208
|
205
|
210
|
392
|
254
|
EUPMT
|
|
|
|
|
74
|
50
|
EUETTP
|
|
|
|
|
22
|
24
|
EUETAB
|
|
|
|
|
42
|
41
|
EUETIB
|
|
|
|
|
182
|
257
|
EUETII
|
|
|
|
|
|
17
|
EUNCET
|
|
|
|
|
|
119
|
T. Adscrits
|
|
|
|
|
320
|
508
|
TOTAL
|
2010
|
3002
|
2922
|
2350
|
2748
|
2940
|
Pel que fa a
lavaluació de resultats, i una vegada més
referint-nos a les Jornades de Portes Obertes, els cursos
1992/93 i el 1995/96 sha fet una anàlisi comparant el
rendiment acadèmic, a primer curs en un cas i a la fase
selectiva en laltre, dels estudiants que han participat
a les Jornades i els que no, dacord amb el que
manifestaven en aquest sentit en el moment de matricular-se.
Els resultats obtinguts són els següents:
Distribució
proporcional de la situació dels estudiants en funció de la
seva participació a les Jornades de Portes Obertes (curs
1992/93)
Distribució de la
participació a les JPO en funció dels resultats
acadèmics categoritzats (curs 1995/96)
|
En ambdós casos podem
observar resultats encoratjadors, especialment en el sentit
que sembla observar-se una relació positiva entre la
participació en activitats dinformació (amb tot el
que això pot implicar en relació a linterès i
lactitud amb que un estudiant encara la universitat) i
una xifra més reduïda de fracàs.
Al costat daquests
elements, extrets de lavaluació de les actuacions
fetes en el marc de la informació i lorientació als
futurs estudiants, caldria afegir-ne daltres, a partir
de les anàlisis fetes per la UPC amb motiu de la preparació
del Pla de Comunicació. En aquest sentit podem veure
com la majoria destudiants preuniversitaris ha rebut la
informació de que disposa sobre loferta universitària
del centre on cursa el batxillerat o la FP i tria estudis
universitaris en funció dinteressos vocacionals i de
loferta disponible més propera al seu domicili
familiar. Tant aquests estudiants com les seves famílies
tenen una idea general de "la universitat" que
els porta, en general, a no evocar separadament cada una de
les universitats existents. Però quan sels demana
aquesta distinció, sí que atribueixen a la UPC i als seus
estudis la major exigència i la millor sortida professional.
Analitzat el context i
vista lavaluació de les accions empreses fins al
moment, el diagnòstic de la situació ens ve suggerit
per un conjunt daspectes que relacionem a mode de
resum:
Levolució
natural de la demanda destudis, en general
associada al volum de població en edat
dincorporar-se a la universitat decreix i ho
seguirà fent en els propers anys. Aquesta davallada
està afectant també els estudis de la UPC, si bé
no a tots de la mateixa manera.
El conjunt
destudis de la UPC presenta una demanda molt
diferenciada per sexes, essent la universitat en la
que proporcionalment hi ha menys dones matriculades.
La tria
destudis universitaris rep una influència
clara de famílies i tutories, sovint condicionada
pel sexe, i que es relaciona abans amb la vocació i
la proximitat geogràfica que amb la qualitat (o la
seva imatge associada) de les universitats.
Els coneixements
tecnològics de la societat en general, i els de les
famílies i el professorat de secundària que
exerceix un veritable rol de predictors de les
opcions destudi, són escassos, cosa que deixa
en inferioritat de condicions les carreres tècniques
exceptuant les "clàssiques" i les que en
cada moment puguin estar "de moda". La
diversificació i major especialització de les
titulacions tècniques dificulta, per tant, la seva
tria.
Les activitats
dinformació i orientació portades a terme
fins ara tenen un sostre de participació, per sobre
del qual sembla difícil progressar. A més, la seva
incidència és menor als Campus territorials que a
Barcelona.
Les activitats
desenvolupades shan adreçat preferentment al
col·lectiu destudiants de secundària, just en
el moment de fer la tria definitiva dopció
destudis. No sha iniciat fins ara la
intervenció en moments anteriors, tant per a la
divulgació tecnològica que actuï com a planter de
vocacions, com per a la orientació dopcions
anteriors destudis que, en la pràctica,
obriran o barraran el pas cap els estudis de la UPC.
Tampoc s'ha desenvolupat cap línia de treball
adreçada als potencials universitaris provinents de
vies d'accés diferents de la secundària.
Les activitats
dissenyades fins ara han seguit un model general,
tant en el tractament de loferta destudis
de la UPC com en el de la demanda potencial. La UPC,
com institució universitària compta amb un prestigi
que cal aprofitar, fent possible als centres
projectar-se a través daquest prestigi cap els
sectors territorials o sectorials on poden exercir
major influència.
Finalment, totes
les accions i línies de treball empreses fins ara
han centrat el seu camp dactuació en
làmbit territorial de Catalunya. De cara al
futur cal plantejar-se la possibilitat i la
conveniència de fer atractiva la nostra oferta
destudis tant a la resta de lEstat com a
altres zones geogràfiques o culturals properes (Europa, Amèrica
Llatina i el Magrib).
Tornar
al sumari
Objectius,
públics i agents
Vistos els antecedents,
labordatge daquest Pla ens ha de permetre
sistematitzar les iniciatives, ampliar-les i millorar-ne els
resultats, tot tractant dorquestrar un conjunt
coherent, coordinat i on cada iniciativa sigui possible i
doni suport a les restants.
En aquest sentit, lobjectiu
general del Pla, que ha de servir de marc orientador de
les accions que shi incorporin, és:
Millorar l'orientació dels estudiants i
estudiantes que volen accedir als estudis de la nostra
Universitat per millorar el rendiment i l'adequació de la
seva preparació als nivells previstos als primers cursos
dels diferents estudis, a la fase selectiva.
Això es
concretaria en tendir cap a una adequació millor entre
l'oferta de places, la demanda de les mateixes i la
superació de la fase selectiva.
Aquest objectiu es
relaciona, òbviament, amb múltiples variables. En el marc
del present Pla es tractarà dabordar les variables que
tenen a veure amb la qualitat i el volum dinformació
que els estudiants que sol·liciten plaça disposen de la
Universitat Politècnica de Catalunya i dels estudis que
imparteix. Qualitat i volum que no són altra cosa sinó el
final dun procés. Un procés dexposició a la
informació, incorporació de la mateixa i consolidació de
conceptes clau. Aquest procés és permanent i en ell tenen
una cabdal importància tots els elements comunicatius de
lentorn on la persona es desenvolupa. Cal doncs, que
aquest Pla incorpori un conjunt dactuacions que
permetin intervenir en els diferents moments daquest
procés. Això implica definir un conjunt de línies de
treball relacionades amb públics-objectiu segmentats segons
el seu moment evolutiu o la seva intervenció en el procés.
Les línies de treball
a desenvolupar són les següents:
Divulgació:
estendre i ampliar el coneixement general de la
tecnologia i de la UPC com a universitat de referència
en aquest camp. Vetllant especialment pels sectors de
població més allunyats com és el cas de les dones.
Informació: donar
a conèixer loferta destudis de la UPC i les
seves característiques, amb materials adequats a cada
públic.
Orientació:
donar els elements necessaris als interessats per a poder
contrastar les seves característiques pròpies amb els
requeriments dels estudis i les professions que shi
associen.
Acollida: facilitar
als estudiants recent ingressats la familiarització amb
els coneixements bàsics, els mètodes i els continguts
dels estudis seleccionats per tal de poder verificar
lencert de la tria i iniciar lactivitat
acadèmica amb majors possibilitats dèxit.
Al costat daquestes,
cal desenvolupar una línia interna de treball
adreçada als membres de la UPC per aproximar-los al
coneixement de la secundària i dotar-los dinstruments
que facilitin lemissió dun missatge coherent i
efectiu.
Pel que fa a la
segmentació de públics, aquesta creiem que ha de
tenir molt present per una banda lestructura que
presenta el nou sistema educatiu, en les etapes prèvies als
ensenyaments universitaris, i per laltra els agents que
en cada moment exerceixen un rol de predictors i de difusors
dinformació. Així tindrem:
Estudiants
densenyament primari
Estudiants
densenyament secundari obligatori
Estudiants de
batxillerats
Estudiants recent
ingressats a la universitat
Pares i mares
destudiants
Professorat i
tutories
Mitjans de
comunicació (entesos no com públic objectiu sinó com
mitjancer necessari)
La interrelació entre
públics i objectius línies de treball ens permet situar la
intensitat i el moment de les intervencions a planificar, tal
com es pot veure en la taula següent:
|
Divulgació
|
Informació
|
Orientació
|
Acollida
|
Estudiants 6<11
|
*****
|
*
|
|
|
Estudiants 12<15
|
*****
|
*****
|
***
|
|
Estudiants 16<18
|
***
|
***
|
*****
|
|
Estudiants nous UPC
|
|
*
|
***
|
*****
|
Famílies
|
*****
|
*****
|
*
|
|
Professorat/tutories
|
*****
|
*****
|
*****
|
|
Finalment, la
planificació dactuacions tindrà en compte els agents
que hauran dintervenir en cada cas. Agents que en
tot moment hauran de ser els qui estiguin en millors
condicions de proximitat i comunicació amb cada segment de
públic en relació als missatges a transmetre. Per això
caldrà tenir molt present lestructura territorial de
la UPC, la distribució que en aquesta estructura tenen tant
loferta com la demanda destudis i
lexistència o no en cada territori de plataformes de
comunicació/relació envers els públics objectius. Això
ens haurà de portar a analitzar en cada àmbit territorial
les possibilitats dexercir un rol en la
materialització daquest Pla tant dels agents que
pot mobilitzar la pròpia universitat: centres, campus,
serveis generals; com dels mecanismes de mediació que puguin
existir en el territori: ajuntaments (departaments
dEducació, Joventut...), consells comarcals,
coordinadores dassociacions de pares, sindicats
destudiants, etc.
El resultat final ens
presentarà un conjunt coherent de possibilitats
dintervenció, el desenvolupament i concreció de les
quals estarà en funció de les possibilitats dels agents, i
les oportunitats del moment en un àmbit territorial donat.
Daquest manera, el
Pla ha desdevenir alhora motor i marc de les actuacions
que la Universitat Politècnica de Catalunya, tant
des de la seva vessant de conjunt institucional, com de la de
la singularitat de les unitats que la composen, posin en
marxa per a lassoliment dels objectius definits.
Tornar
al sumari
Pla
de treball
Leficàcia
daquest Pla depèn fonamentalment de dues variables:
una interna consistent en la capacitat del Pla per a motivar
les diferents unitats ja sigui a portar a terme algunes de
les actuacions previstes en el repertori, ja sigui a
incorporar-nhi daltres, i una altra, externa,
consistent en trobar els mecanismes adients per aconseguir
una bona receptivitat per a les activitats que es
desenvolupin.
En aquest sentit el Pla,
entès con a conjunt dactivitats, és un pla obert, en
el que les unitats han de poder trobar el seu encaix en
funció de la seva especificitat. La dimensió de conjunt del
mateix vindrà donada per la necessària comunicació i
coordinació entre els agents, que haurà de garantir en la
mesura del possible la cobertura de tots els públics i
línies de treball així com evitar la duplicitat
desforços.
En base a aquestes
premisses, es planteja la següent proposta de pla de
treball:
Presentació del
Pla al Consell de Directors i Degans de Centres
Docents, al Consell de Directors de Departament i al
Consell d'Estudiants per tal que lanalitzin i
hi facin propostes de millora.
Aprovació del Pla
pels Òrgans de Govern
Creaci
Anàlisi de les
activitats executades. Revisió i millora del Pla en
funció dels resultats.
Tornar
al sumari
Comunicació
del Pla
Una vegada concretat el
ventall dactivitats que finalment es portin a terme,
serà bo presentar-lo a un conjunt dinterlocutors que
poden exercir un efecte damplificació de les propostes
en direcció als potencials destinataris. En aquest terreny
situaríem les autoritats educatives i les principals
plataformes de coordinació dels diferents estaments del món
educatiu:
Departament
dEnsenyament de la Generalitat
Regidories
dEducació i/o de Joventut dels Ajuntaments amb
seu UPC
Conselleries
dEducació dels Consells Comarcals amb seu UPC
Inspecció de
secundària (àmbit tecnològic)
Federació
dAssociacions de Pares (FAPAC-FAPAES)
Rosa Sensat
Associació
Catalana dOrientació Escolar i Professional
Mitjans de
comunicació local de les ciutats on es desenvolupin
actuacions del Pla.
Sindicats
dEstudiants dEnsenyament Secundari
Institut Català
de la Dona
Lobjectiu de les
presentacions externes ha dincloure, més enllà de la
mateixa informació del Pla, lestabliment de mecanismes
de col·laboració per a la seva posada en pràctica, ja
sigui mitjançant facilitats per a lorganització de
les activitats, ja sigui mitjançant lestabliment de
col·laboracions tècniques que permetin adequar els
continguts de les activitats a les condicions del context.
Labast i el contingut daquestes presentacions
haurà destar en consonància amb la projecció dels
interlocutors.
Tornar
al sumari
Seguiment
i avaluació del Pla
Amb lobjectiu de realitzar el
seguiment del Pla i destablir la coordinació
necessària entre els diferents nivells densenyament
que intervenen en el procés, es proposa la creació
duna Comissió de Seguiment del Pla, constituïda per
persones en representació dels diferents agents involucrats
- secundària i universitat - amb els següents objectius:
- lanàlisi del
desenvolupament del Pla i de les condicions de
context en les que aquest pretén incidir.
- la coordinació entre la UPC i
lensenyament secundari ( reforma, formació
professional, proves daccés
)
- la problemàtica i possibles
alternatives pels estudiants que no superin la
fase selectiva.
La Comissió presentarà als Òrgans de
Govern un informe anual de lestat dexecució del
Pla que inclogui propostes de millora del mateix. Sense
perjudici del que en el seu moment decideixi la Comissió de
Seguiment, linforme anual haurà de contemplar alguns
dels següents indicadors:
Indicadors dactivitat:
- Activitats desenvolupades.
- Unitats implicades en el
desenvolupament dactivitats.
- Nombre de participants.
- Valoració qualitativa que
els participants fan de les activitats.
- Valoració qualitativa que
els participants fan de la UPC i/o dels seus
estudis.
Indicadors de resultat:
- Enquesta de contrast sobre
una mostra destudiants de secundària,
que permeti seguir el coneixement que tenen i
la valoració que fan de la UPC i els seus
estudis.
- Sondeig entre els
estudiants nous provinents de secundària
respecte la seva participació en activitats
del Pla i la seva influència en
lelecció destudis de la UPC.
- Seguiment de la demanda de
places dels estudis de la UPC i,
especialment, de la que prové de la
població femenina.
- Seguiment dels resultats a
la fase selectiva
La Comissió es reunirà de manera
ordinària dues vegades lany i podrà, per tal
dagilitar lexecució de les seves funcions, crear
grups de treball que sencarreguin destudiar i fer
propostes en relació als diferents temes relacionats amb les
seves funcions.
Tornar
al sumari