Vicerectorat de Política Acadèmica
Barcelona, Juny de 1998
 
 

INTRODUCCIÓ

Aquest any acadèmic 1997-98 s'ha completat el procés, iniciat l'any 1991, de posada en marxa dels nous plans d'estudis en els diferents centres i estudis de la nostra Universitat. Aquest procés de reforma acadèmica, que tenia per objectiu adaptar els plans d'estudis pel que fa a continguts i metodologies educatives a les noves necessitats educatives, professionals i socials, s'ha anat fent a iniciativa de cadascun dels centres i d'acord amb un marc comú en l'àmbit de tot l'Estat (directrius generals i pròpies dels plans d'estudis), i d'acord amb un marc comú definit per la UPC ("Sistemes d'Avaluació dels estudiants i Organització del període lectiu", Claustre General d'abril de 1991, "Marc per a la reforma dels plans d'estudis", Junta de Govern d'octubre de 1991, "Criteris generals d'avaluació d'estudiants" i Junta de Govern de gener de 1992).

La contínua evolució del context universitari, la necessitat d'incorporar modificacions, resultat de l'experiència acumulada, les iniciatives d'avaluació institucional dutes a terme i els canvis recents en els marcs normatius de l'Estat, ens porten a mantenir un procés viu de revisió i d'actualització dels plans d'estudis que, sense posar en perill la necessària consolidació dels nous plans, permeti anar-hi incorporant les millores necessàries.

Sembla convenient, doncs, establir un procediment que permeti recollir les experiències, el que cal tenir en compte i les necessitats dels diferents estudis i centres docents, i que culmini amb l'elaboració d'un document base que estableixi els aspectes més significatius per a l'orientació i la coordinació d'aquest procés de revisió i millora dels plans d'estudis que s'haurà de dur a terme durant els propers anys.

 
EL CONTEXT PER A L'ACTUALITZACIÓ DELS PLANS D'ESTUDIS

Aquesta actualització dels plans d'estudis s'haurà de fer tenint present l'evolució previsible del context universitari, els objectius centrals de la Universitat, la nova normativa i l'experiència obtinguda per professors i estudiants de cada centre en implantar-los.

• Entre els aspectes d'entorn amb una influència més gran sobre el context universitari cal destacar el nou model de secundària (universalització, opcionalitat, diversificació d'objectius), l'expansió quantitativa del sistema d'ensenyament superior (accés de percentatges socials cada cop més grans i de col·lectius específics), diversificació de les institucions d'ensenyament superior, nous sistemes, tecnologies i metodologies d'ensenyament i d'aprenentatge, internacionalització de l'educació i la ciència (context europeu, americà, mediterrani), interès social creixent per la qualitat i l'efectivitat del procés educatiu, etc.
• L'objectiu central de la universitat per als seus estudis és formar titulats de qualitat, és a dir, preparats per respondre i adaptar-se a les necessitats i les demandes de la societat, i fer-ho en el temps i amb la dedicació dels estudiants previstos i amb un cost raonable.
• De les experiències en la implantació dels plans d'estudis es poden extreure un conjunt important de reflexions, que tenen que veure bàsicament amb el grau de concreció en la definició dels objectius quant a habilitats i coneixements per a cadascuna de les titulacions, el temps i la dedicació real requerida per a cadascun dels ensenyaments, i l'adequació entre l'esforç en recursos humans i materials pressupostats i els realment disponibles.
• Quant a la normativa que hi ha, es poden destacar els decrets 1267/1994 i 779/1998 i les resolucions de modificacions parcials de les directrius generals dels plans d'estudis, i el decret 779/1998, que regula el tercer cicle i el postgrau.

En general, les motivacions que hem esmentat a l'apartat anterior de context ja han estat presents en el procés d'elaboració dels nous plans d'estudis, eren en la base de les directrius contingudes en el marc en l'àmbit estatal, i en particular en el marc de la UPC, i, en definitiva, en els objectius de base que han conformat l'elaboració dels actuals plans d'estudis. En principi, doncs, no estem, davant d'una situació de redefinició dels objectius centrals, i, en conseqüència, de reformes estructurals en els aspectes més bàsics dels nous plans d'estudis, sinó més aviat davant d'un procés de revisió i millora.

D'una banda, en aquests set anys el context ha evolucionat d'una forma important i, d'altra banda, de les experiències concretes en la implantació del plans d'estudis s'han anat extraient conclusions, que requereixen afrontar, d'una manera decidida, un conjunt d'actuacions, algunes tímidament recollides en els decrets esmentats, i que per ells mateixos ens obliguen ja a iniciar un procés de revisió dels plans. De tot aquest context, que en general s'havia establert amb uns marges grans d'actuació, també n'hem après. La diversitat ha fet que ara estiguem en bones condicions per saber quines són les millors pràctiques.

En aquesta situació, i per ampliar l'abast de l'estudi que sobre aquest tema s'ha portat a terme en l'àmbit dels centres docents i dels departaments de la UPC, el Claustre General va acordar impulsar la realització d'unes Jornades sobre la Reforma Acadèmica, obertes a la participació de tots els membres de la nostra comunitat. L'objectiu d'aquestes jornades era ampliar la base de la reflexió sobre què s'ha fet, i analitzar les perspectives de la reforma acadèmica pel que fa a l'organització, els continguts i el sistema d'avaluació.

Les Jornades es van organitzar al voltant de tres grans àmbits temàtics:

• Objectius d'un pla d'estudis. El perfil d'una titulació: objectius formatius, adequació/actualització de continguts i inserció al món professional.
• De la secundària a la universitat. L'accés a la universitat, l'orientació en el primer curs i el paper de la fase selectiva.
• Desenvolupament de la docència. Estructuració dels plans i duració real dels estudis, metodologies docents i avaluació.

En aquests moments, una gran part dels plans d'estudis ja s'han implantat totalment i la resta ho completaran en els dos propers anys. Ara correspon establir les bases que han de servir per guiar el procés de revisió dels plans d'estudis i convé fer-ho pensant més en un context dels propers cinc a deu anys, que no pas únicament en el moment actual. Sembla raonable, doncs, que tant per la transcendència del tema com pel protagonisme que hi ha tingut, correspongui al Claustre General l'anàlisi i l'establiment d'unes directrius que guiïn el procés posterior d'elaboració i concreció del marc.

Les propostes que es presenten a continuació recullen les aportacions fetes pels diferents col·lectius de la Universitat, i preveuen tant mesures de concreció del marc existent com propostes totalment noves, resultat del canvi de l'entorn en aquests set anys, i en particular per que fa al nou paper del professorat, de l'estudiant i dels serveis, en la mesura que ens movem envers una universitat que aprèn i on s'aprèn i envers un nou espai d'aprenentatge.

BASES PER A LA REVISIÓ DELS PLANS D'ESTUDIS

L'objectiu de l'educació és formar professionals qualificats en els diferents àmbits del saber humà per consolidar i impulsar el progrés global d'una societat solidària i democràtica. Això requereix una participació activa i compromesa de tots els agents implicats en la tasca educativa. Ens convencem i ens motivem per allò que experimentem positivament. Aprenem allò que treballem amb convenciment. Els plans d'estudis han de ser veritables programes de treball per guiar l'aprenentatge de l'estudiant amb l'objectiu d'assolir una formació de qualitat i capacitat d'iniciativa per respondre i adaptar-se a les necessitats i les demandes de la societat, i fer-ho en el temps i amb la dedicació previstes i amb un cost determinat.

La Universitat ha de seguir impulsant la millora dels processos de formació fent ús de les possibilitats noves que ofereix l'entorn, promovent els canvis educatius necessaris en la manera d'ensenyar i d'aprendre i reforçant el protagonisme de l'estudiant en el procés d'aprenentatge, i això requereix la participació i la motivació dels diferents nivells de responsabilitat (centres, departaments, coordinacions) i persones (professorat, estudiants i PAS), i el desplegament dels recursos de suport necessaris.

MOCIÓ 1. ELS PLANS D'ESTUDIS, UNA GUIA PER A L'APRENENTATGE

El Claustre General encarrega a la Junta de Govern impulsar les condicions necessàries per fer possible aquest canvi educatiu, i, en particular:

• Fer del pla d'estudis una eina de treball que faciliti l'adquisició i l'actualització dels coneixements, l'aprenentatge, la creativitat i la mobilitat interna, amb Europa i amb el món professional.
• Adequar l'esforç humà d'estudiants, professors i PAS al temps i als recursos previstos, i millorar l'organització i els mecanismes de presa de decisió i l'assignació de responsabilitats a les unitats i a les persones, per tal de fer més eficaç el conjunt del procés d'ensenyament i aprenentatge.
• Aconseguir que els procediments d'ensenyament, aprenentatge i avaluació siguin al més eficients i al més interrelacionats possible, i que preparin pel desenvolupament professional posterior.
• Implicar en aquest procés les unitats estructurals a través de la concreció dels seus plans estratègics.

El Claustre General considera vàlids els principis i els propòsits continguts en el document "Marc per la reforma dels plans d'estudis" (JG d'octubre de 1991), i encomana a la Junta de Govern establir els mecanismes necessaris per tal d'aprofundir i completar les propostes que conté. En particular creu necessari reforçar i desenvolupar els aspectes següents:

• La millora de la concreció en la definició dels objectius de cada pla d'estudis i de cada matèria.
• La previsió dels mecanismes d'orientació, selecció i acollida flexibles, i adaptats, en continguts i duració, als diferents estudis i als diferents col·lectius d'estudiants d'accés.
• La priorització dels coneixements més duradors que preparin per a la formació permanent, i facilitin, al mateix temps, l'opcionalitat real de l'estudiant.
• La reducció de l'excessiva fragmentació del coneixement i la dispersió de l'estudiant, buscant alternatives més integradores, que fomentin la creativitat i que permetin reduir el nombre de matèries simultànies en els plans d'estudis a cinc o menys.
• L'adequació de l'avaluació, en general, i en especial de l'avaluació continuada amb l'objectiu fonamental de facilitar el procés d'aprenentatge.
• Els mecanismes d'identificació i actuació en situacions acadèmiques que es consideren anòmales.
• La correcta integració dels coneixements científics i tècnics amb els coneixements humanístics i socials, creant un entorn docent més interdisciplinari.
• El desenvolupament en l'estudiant dels coneixements, les aptituds i les actituds necessàries per a la incorporació al món professional, en general, i per a la participació creativa en equips pluridisciplinaris, en particular.

El Claustre General creu necessari potenciar el protagonisme dels estudiants i aclarir les seves condicions de dedicació a l'estudi facilitant-hi l'accés als diferents col·lectius interessats. En aquest sentit, considera que l'estudiant ha de ser el centre del procés d'aprenentatge i que una dedicació completa a l'estudi, incloent-hi les hores de classe i d'estudi personal, hauria de tendir a les 1.500 hores/any. En conseqüència, encarrega a la Junta de Govern el següent:

• Desenvolupar els projectes i els mecanismes necessaris per assegurar que la iniciativa de l'aprenentatge correspongui a l'estudiant.
• Pel que fa a la moció següent, i d'acord amb el decret 779/1998 de 30 d'abril de 1998, preveure que, sense reduir el nombre de crèdits per any dels plans d'estudis (entre 69 i 75), el nombre d'hores per setmana de classe presencial per als diferents plans d'estudis no superi les 20 hores/setmana.
• Desenvolupar les eines necessàries per fer possible que per cada pla d'estudis es faci una valoració i un seguiment efectius de la dedicació total requerida de l'estudiant i el seu desglossament per matèries.
• Establir els mecanismes necessaris, quant a normatives i currículums, per fer possible que els nous plans d'estudis prevegin una doble organització, a temps complet i a temps parcial, que permeti la incorporació de diferents col·lectius d'estudiants.
• Desenvolupar l'entorn necessari per fer possible el seguiment dels estudis amb diferents graus de presencialitat.

El Claustre General considera que el professorat ha d'equilibrar la seva dedicació a l'ensenyament entre el seu paper de transmissor de coneixement i el de facilitador del procés d'aprenentatge de l'estudiant. En aquest sentit, encomana a la Junta de Govern que estableixi els mecanismes necessaris per a:

• Organitzar i concebre l'activitat acadèmica del professorat d'una manera integrada, i reconèixer en la tasca docent tant la dedicació a l'ensenyament presencial com el suport a les activitats acadèmicament dirigides.
• Els centres docents, d'acord amb els departaments, podran establir, per a cada assignatura i dintre dels límits definits per la normativa vigent, la substitució d'hores dedicades a l'ensenyament presencial per altres activitats acadèmiques dirigides, prèviament especificades.
• Reconèixer i incentivar la dedicació i la millora de la qualitat a l'ensenyament, i seguir-ne incrementant progressivament la utilització com a mèrit en els processos de selecció i promoció del professorat.
• Incrementar les mesures orientades a l'elaboració d'eines i serveis de suport al professorat per a la millora del procés d'aprenentatge.
• Promoure, a través de l'ICE, els mecanismes d'informació i formació del professorat en els aspectes més significatius i nous del procés d'aprenentatge.

El Claustre General creu necessari reforçar i estructurar les eines de suport a l'ensenyament per crear un veritable entorn de treball, que permeti transformar la UPC en una institució educativament capdavantera. En aquest sentit, encomana a la Junta de Govern establir una estratègia global de definició i desenvolupament d'eines de suport a l'aprenentatge que, basant-se en l'expertesa i en la iniciativa de les unitats i de les persones, consideri les diferents necessitats i estratègies pel que fa als punts següents:

• La configuració adequada dels espais per donar suport a les diferents sistemes d'ensenyament i aprenentatge.
• La difusió, la millora i l'extensió de les xarxes de comunicacions per facilitar-ne l'ús, i la potenciació del paper de les edicions de la Universitat en l'elaboració de material docent i el de les biblioteques en l'accés a la informació.
• Encarregar al personal d'administració i serveis que, en l'àmbit de la gestió, incorpori en els seus objectius prioritaris facilitar i difondre les diferents iniciatives de suport al procés educatiu.
• Promoure, en col·laboració amb l'ICE, una dinàmica de suport a les iniciatives d'aprenentatge, i facilitar la difusió d'experiències internes i externes, i estendre-ho al conjunt de la comunitat universitària.
• Potenciació dels elements materials i organitzatius per afavorir el canvi educatiu cap a la personalització i excel·lència en l'aprenentatge dels estudiants.

El Claustre General considera necessari potenciar les estratègies de col·laboració per a la millora continua de la qualitat en la planificació, desenvolupament i seguiment del procés educatiu. En aquest sentit encomana a la Junta de Govern que estableixi els mecanismes necessaris per a:

• Potenciar la ciclicitat dels estudis, i fomentar una integració més gran del primer i el segon cicle, amb el tercer cicle.
• Potenciar les eines de corresponsabilització i complicitat dels centres docents i departaments en el procés de canvi cap a un nou entorn educatiu, i complementar la definició de la unitat de valoració dels encàrrecs acadèmics.
• Fomentar els mecanismes que afavoreixin la utilització compartida de recursos humans i materials entre diferents estudis. Establir unes especificacions mínimes i uns blocs comuns per a cada un dels cicles de formació que faciliti la coordinació i el moviment d'estudiants entre els diferents estudis, cicles i centres.
• Fer un enfocament més cooperatiu de l'activitat d'ensenyament i d'aprenentatge, buscar mecanismes d'integració del coneixement i incrementar les tasques de coordinació horitzontal - en l'àmbit del curs- i vertical - en l'àmbit temàtic- de les matèries.
• Definir la figura dels professors responsables d'unitats educatives (curs / bloc curricular / grup) amb la finalitat de fer, amb l'assistència dels delegats, un seguiment i una tutorització complets del procés d'aprenentatge des de l'òptica tant del professor com de l'estudiant.
• Integrar els objectius de la gestió dels recursos i dels serveis en l'estratègia global d'organització i desenvolupament del procés educatiu.
• Introduir en els processos educatius estratègies de qualitat (planificació, execució i avaluació) que fomentin la millora de l'aprenentatge, i que incrementin la participació i la motivació dels estudiants.