Pedro Azara, nou director del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació

+
Descarregar

D'esqurrea a dreta: Josep Maria Montaner, director en funcions del Departament fins ara, amb el rector Francesc Torres, Pedro Azara, nou director de la unitat i la secretaria general Margarida Espona

L’arquitecte i professor Pedro Azara dirigeix a partir d’ara el Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació. Agafa el relleu a Josep Maria Montaner, director en funcions després de la mort, l’abril passat, de Fernando Álvarez Prozorovich.

04/11/2020

El professor Pedro Azara Nicolás ha pres possessió, el 30 d'octubre, com a director del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació, de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), després d’haver estat elegit en el càrrec. Amb motiu de l’acte, que ha tingut lloc a la Sala de graus de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Pedro Azara ha dedicat un discurs, titulat ¿Qué es un departamento?, a l’arquitecte i professor Fernando Álvarez, al capdavant del Departament des del 2017 fins la seva mort, el mes d’abril passat.

Doctor arquitecte per la UPC (1986) Pedro Azara és professor titular d'Estètica a ETSAB des del 1987. Anteriorment ha estat cap de la Secció d'Estètica, secretari i membre de la Comissió de Doctorat en l’anterior Departament de Composició Arquitectònica, coordinador de la Comissió de Doctorat del Departament, així com membre de la Junta d’Escola a l’ETSAB.

Com a docent, també ha estat professor associat a la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la UPC, així com professor de Teoria de l'Art a l'Escola de Disseny Elisava de Barcelona.

Con a investigador, forma part del grup de recerca Arquitectura, Ciutat i Cultura (ACC) de la UPC, un equip interdisciplinari integrat majoritàriament per persones formades en arquitectura i urbanisme però també en filosofia, antropologia, història de l'art i psicologia. La finalitat d’aquest grup és incorporar al coneixement de l'arquitectura l'enfocament antropològic: estudi de la cultura d'habitar, l'experiència, coneixement de disciplines centrades en l'estudi de la ciutat actual.

A més de la seva tasca docent i investigadora, Pedro Azara ha estat comissari de diverses exposicions, com ara: ‘From Ancient to Modern. Archaeology and Aesthetics’, a l’Institute for the Study of the Ancient World (2015) de Nova York (Estats Units); ‘Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC’, realitzada als Caixaforum de Madrid i de Barcelona (en el període 2012-2013), i ‘La fundació de la ciutat. Mites i ritus en el món antic’ (2000) i ‘Cases de l'ànima’ (1997), ambdues al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

També és autor de més de diverses obres, entre les quals destaquen La imagen y el olvido. El arte como engaño en la filosofia de Platón (Siruela, 1995) i Castillos en el aire. Mito y arquitectura en Occidente (Editorial Gustavo Gili, 2002).

Ha participat en diversos congressos, com ara ‘La fundació de la ciutat’, organitzat pel CCCB i el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona (2000) i ‘Arquitectures celestials’ (del CCCB i la UPC, Barcelona, 2006).

Ha estat becat pel Ministeri d'Educació i Cultura (Beca Salvador de Madariaga, 2014-2015), la Fundació Gerda Henckel de Düsseldorf (Alemanya, 2010-2011) i la Fundació Getty de Los Angeles (Estats Units, 1997).
 
També ha estat membre de les missions arqueològiques internacionals de Tell Massaïkh (Siria, 2007-2010) y Qasr Shamamok (Iraq, 2011-2020), organitzades per l´École Pratique des Hautes Études (Paris), i és membre del  l’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Universitat de Barcelona (UB) i de l´American School of Oriental Research (ASOR), respectivament.