Els combustibles sintètics, creats a partir de molècules d’aigua i diòxid de carboni (CO₂), per exemple, es presenten com una alternativa als combustibles fòssils perquè mantenen neutres les emissions a l’atmosfera: la quantitat de diòxid de carboni que expulsen els vehicles quan els cremen és igual a la quantitat que s’ha utilitzat per crear-los. La producció d'aquest tipus de combustibles, però, depèn de la síntesi de molècules, un procés que actualment es duu a terme mitjançant elèctrodes d’òxids de metalls que només absorbeixen la llum ultraviolada (UV), la qual representa una fracció molt petita de la llum del Sol. Com a conseqüència, les taxes de producció de combustibles sintètics són modestes i els combustibles sintètics encara no són una alternativa comercial.

Mitjançant el projecte ‘SUNFUEL: Seebeck-unlocked photoelectrochemical fuels’, pel qual l'investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) Edgardo Saucedo ha obtingut el Proof of Concept, es crearà un reactor que sintetitzi molècules aprofitant no només la llum ultraviolada, sinó també la visible i la infraroja. Saucedo és investigador del Grup de Micro i Nanotecnologies per a l’Energia Solar i del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala (CCEM), Unitat d'Excel·lència María de Maeztu, i professor de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE).

El reactor combinarà l’ús de fotoelèctrodes sostenibles, desenvolupats amb elements abundants a l’escorça terrestre creats en el marc del projecte SENSATE, previ a SUNFUEL. Aquests absorbiran la llum ultraviolada i la llum visible amb un dispositiu termoelèctric que utilitzarà la llum infraroja, responsable de bona part de l’escalfor del sol. Aquesta combinació produirà i introduirà al sistema un corrent i un voltatge addicional que poden desbloquejar la producció a gran escala dels combustibles sintètics fets a partir d’aigua o de CO₂.

En el projecte es dissenyarà i construirà l’aparell a escala de laboratori, tot i que s’utilitzaran materials, mètodes i tecnologies que posteriorment puguin ser escalats i industrialitzats. Saucedo afirma que “aquest tipus de sistemes, en el futur, podran servir fins i tot per sintetitzar molècules molt més complexes i impactar en sectors com l’energètic, el farmacèutic i el químic”.