Els factors climàtics extrems van afavorir la propagació del foc a Los Gallardos, segons un estudi amb participació de la UPC
Evolució de l'incendi estimada a partir d'imatges de satèl·lit (MTG, Suomi NPP, NOAA-20, NOAA-21, Sentinel-2). Les hores són UTC.
Experts de la Xarxa Europea per a l'Estudi dels Incendis Extrems (EU COST Action NERO), de la qual forma part la UPC, han analitzat el comportament de l’incendi de Los Gallardos a partir de dades satel·litals i d’estacions meteorològiques. Alerten que la combinació de factors climàtics extrems va afavorir una propagació inusualment ràpida del foc, que va cremar prop de 7.000 hectàrees en menys de 48 hores.
17/07/2026
Un equip d'experts de la Xarxa Europea per a l'Estudi dels Incendis Extrems (NERO), amb la participació de l’investigador Mario Miguel Valero, del Laboratori de Dinàmica d'Incendis Forestals i del Departament de Mecànica de Fluids de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), ha analitzat el comportament de l'incendi forestal de Los Gallardos (Almeria), declarat el 9 de juliol de 2026 i considerat un dels episodis més devastadors registrats recentment a Espanya.
L'estudi, elaborat en el marc del grup de treball sobre comportament extrem del foc de NERO, analitza, a partir de dades satel·litals i estacions meteorològiques, l'incendi que va cremar aproximadament 7.000 hectàrees en menys de 48 hores. Segons l'estudi, la ràpida propagació de l'incendi va ser el resultat de la coincidència de diversos factors meteorològics i ambientals extrems. Un hivern excepcionalment plujós va afavorir el creixement de la vegetació, que posteriorment es va assecar a causa d'un maig i un juny especialment càlids i secs. Aquest escenari es va veure agreujat per dues onades de calor consecutives durant les setmanes prèvies al foc, que va provocar una gran quantitat de combustible disponible.
Els investigadors han analitzat imatges i dades de satèl·lit, per reconstruir la progressió de l’incendi i quantificar-ne la intensitat, i dades meteorològiques (temperatura, intensitat i direcció del vent, humitat relativa), per analitzar les condicions ambientals de l’incendi. Les dades mostren com el foc, que va començar el 9 de juliol al voltant de les 16:40 hores, es va propagar molt ràpidament a causa de vents molt secs del sud-oest, de 30 km/h de mitjana, i humitats relatives al voltant del 15 %.
El dia de l'incendi es van registrar temperatures inusualment altes (el 9 de juliol, la temperatura màxima registrada a la zona va ser de 41,3 °C i la mínima de 24,3 °C) unes condicions que van facilitar una propagació molt ràpida de les flames. El 10 de juliol, el vent va desaccelerar i va canviar de direcció, obrint el flanc esquerre de l’incendi, fet que va facilitar que avancés cap a una zona muntanyosa, on la propagació del foc va ser impulsada per les condicions del terreny.
Les dades obtingudes a partir de satèl·lits meteorològics de nova generació mostren un primer pic d'intensitat molt destacat durant la tarda del 9 de juliol (de les 19 h fins a les 21 h) i una segona fase d'activitat intensa prolongada durant tot el dia 10, amb una reintensificació entre les 12:30 h i les 15:30 h. L’activitat del foc va disminuir progressivament l’11 de juliol i l’incendi es va donar per estabilitzat el 12 de juliol a les 11 h. En total, s’estima que l’incendi ha alliberat aproximadament 160 terajoules d'energia radiativa, la major part durant les primeres 24 hores després de la ignició.
Reconstrucció en detall de la propagació
A partir d’aquest estudi preliminar, l’equip de recerca treballa ara en l’ampliació de l’anàlisi per reconstruir en detall la propagació de l’incendi, afegint-hi observacions de camp. Aquesta tasca s’està desenvolupant en col·laboració amb el dispositiu d’extinció desplegat durant l’incident.
Per als investigadors de NERO, el cas de Los Gallardos constitueix un exemple paradigmàtic de com la combinació d'extrems climàtics, l'acumulació de combustible vegetal i unes condicions meteorològiques adverses poden generar incendis d'una intensitat excepcional.
"És un exemple de llibre de la importància dels extrems climàtics: un hivern plujós seguit de dos mesos secs i calorosos, culminats per una doble onada de calor".
"Tot això ha generat una enorme quantitat de combustible disponible que no ha dubtat a cremar en un dia càlid, sec i ventós", assenyala Mario Miguel Valero, que també és professor de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE).
L'informe forma part de les activitats de la xarxa europea NERO, que reuneix investigadors i especialistes de diferents disciplines per millorar la comprensió dels incendis forestals extrems i contribuir al desenvolupament d'eines de prevenció, predicció i gestió del risc. La xarxa connecta més de 175 científics, enginyers i experts en emergències de 29 països europeus, Estats Units, Austràlia i Algèria.
