Els Esmorzars Magnífics són una trobada del rector de la UPC amb persones que tenen molt a dir. Són un intercanvi d’idees amb l’excusa d’un cafè amb pastes. Aquesta ocasió el convidat del rector de la UPC, Francesc Torres, és Antoni Garrell, enginyer industrial titulat a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i amb una llarga trajectòria en l’àmbit de la consultoria organitzacional i estratègica i la tecnologia computacional aplicada a la producció, la gestió, el màrqueting i els continguts. Actual president d’HM Hospitales Catalunya, el seu currículum recull una trajectòria professional a Arthur Andersen, la Caixa, la Fundació Universitat i Tecnologia de La Salle, entre altres.

Antoni Garrell arriba puntualíssim al Rectorat amb el seu nou llibre ‘La segona revolució digital: una nova era per a la humanitat’ i el lliura al rector Torres amb decisió: “és un llibre orientat a què la gent es faci preguntes... també a la universitat”. I el rector se sent al·ludit: “i això està molt bé perquè segurament a la Universitat hi ha coses que podem fer millor”.

I entren de ple en la conversa sobre com ha de ser la formació en enginyeria. Antoni Garrell explica que, en la formació en els estudis STEAM, cal tant de càlcul com de filosofia. Recorda que és un enginyer industrial que va començar a estudiar dret, però que, ja en primer curs, es va decidir per la seva vocació: l'enginyeria industrial. Apunta que, a parer seu, hi ha massa especialitzacions. Per al rector de la UPC l’humanisme ha d’estar present, però, primer, cal ser enginyer o enginyera. I sí, hi ha molta especialització, però es fa necessari respondre a un entorn productiu que, en alguns moments -reconeix-, està subjecte també a les modes. “Tanmateix, s’ha de dir que si no fem a la UPC aquestes enginyeries especialitzades, les farà algú altre”.

Per a Antoni Garrell la transformació de la societat dels darrers anys és un canvi d’era i els estudis s’hi han de poder adaptar “i el sistema per fer-ho és massa lent”. Aquí el rector està d’acord: “efectivament canviar una assignatura en un pla d’estudis és molt lent, però la universitat ha canviat molt en els darrers temps. I les persones que van estudiar a la UPC sovint teniu un record que no es correspon amb el que és ara per ara la UPC: assignatures i exàmens, però també pràctiques en empreses, projectes d’enginyeria reals, mobilitat internacional... i troben feina ràpidament i treballen del que han estudiat.”

Per al president d’Hospitales Catalunya no és suficient. “Les habilitats que es necessiten ara són unes altres. Cal el sentiment humà, el que no poden posar les màquines, i crec que les universitats l’han deixat de banda perquè tampoc les empreses no el valoren. I en l’era de la intel·ligència artificial, aquesta ‘humanitat’ és més important que mai. Tot i que crec que la IA augmentarà les nostres capacitats”, assegura.

“Cal saber fer les preguntes adequades”, afegeix Garrell. I aquí tots dos estan d’acord. “És necessari el coneixement profund i sí, cal l’humanisme, però no hem d’oblidar que cal ser enginyer per fer aquestes preguntes; sempre caldrà saber fer el pont”, diu Torres.

“El problema és anterior a la universitat. Fins als 10 anys s’aprèn a llegir per després poder llegir per aprendre. Falla la comprensió lectora. I falla també la cultura de l’esforç, cosa que ens porta a l’absentisme a les aules: si el professor no aporta res a l’estudiant, que és molt llest, no anirà a classe perquè ara ho pot trobar fora de la universitat”, subratlla Antoni Garrell.

El rector reflexiona sobre la complexitat del perfil de l’estudiant de 2026 i reivindica amb orgull que l’estudiantat UPC “és el millor del país”, que al final es gradua i que s’insereix amb èxit en el mercat laboral. I Garrell assenteix tot mostrant-se, de nou, crític “i tot i això, hi ha un fracàs important en el rendiment de l’estudiantat a la universitat, i això és greu. Cal trobar què s’ha de fer, sense pors”.

Francesc Torres repassa les experiències diverses per millorar el rendiment acadèmic de l’estudiant, com ara els cursos zero, que no han acabat de funcionar com s’esperava, i defensa el valor de les mentories. “La IA ja està actuant com una mentora, però sobretot al primer curs cal intensificar l’acompanyament de l’estudiant, cal que puguin adaptar-se a la universitat i, sobretot, que no es desanimin perquè no és un tema de capacitat”, diu el rector.

La innovació és la clau
La recepta de país d’Antoni Garrell és la innovació. La considera la gran assignatura pendent de Catalunya perquè les empreses són massa petites. “I aquesta estructura empresarial fa que sigui impossible innovar. Hem de transformar el sistema productiu i no ens podem conformar: hem d’assumir que a aquest país li cal fer un salt”.

El rector es mostra totalment d’acord. “Els clústers de petites empreses que s’uneixen permeten a la UPC fer-les arribar els seus serveis, però tenim un problema greu de finançament dels laboratoris que, precisament, serveixen a aquest propòsit”.

“I la societat no és conscient d’aquest problema −assegura Garrell−. Cal invertir un 3 % del PIB en recerca, sí, però jo reclamo també una inversió del 3 % en innovació. I aquí, no ens ho acabem de creure. Què hem de fer per canviar el teixit productiu???”, es pregunta amb contundència.

“Posar enginyers a les empreses!”, li respon Torres.

“I finançament per a aquests laboratoris que comentaves! Perquè la universitat, la UPC, té un rol i unes capacitats per a la innovació que no estem rendibilitzant”, afirma Garrell i afegeix: “Veus que al final estem d’acord?!”