La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha participat en l’homenatge institucional  en memòria del filòsof, crític i sociòleg de l’art d’Arnau Puig, mort l’any 2020. L’homenatge, organitzat pel Departament de Cultura i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha tingut lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).

Han participat en l’acte una nodrida representació de personalitats del món acadèmic i de les arts: el rector de la UPC, Daniel Crespo; la crítica i historiadora de l’art Pilar Parcerisas; el poeta i president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió; la , periodista Montse Frisach; el director de l’editorial Comanegra, Joan Sala, i l’arquitecte i professor de l’ETSAB, Enric Granell. Durant l’homenatge s’ha realitzat una lectura dramatitzada de l’obra Ahmosis I, Amenofis IV, Tutenkhamon (1947) de Joan Brossa, dedicada a Joan Prats, Joan Ponç i Arnau Puig, a càrrec de  Catalina Girona, Andríi Antonovskyi i Jordi Carulla-Ruiz. També s’han projectat fragments del film Set de Dau Arnau (2022) de Joan Vall Karsunke i Laia Requesens.

La consellera de Cultura ha destacat que “era necessari que el país recordés i homenatgés l’Arnau Puig amb un acte com aquest” i “a totes les persones que, de forma discreta, sovint des d’un segon pla, han fet possible que coneguem la nostra història cultural i puguem valorar i gaudir del l’art amb criteri i coneixement de causa”. També ha ressaltat que “gràcies a la tasca de persones com Arnau Puig, crític d’art, investigador i divulgador” l’obra d’artistes com Joan Ponç, Ràfols-Casamada, Antoni Clavé i Manolo Hugué “ha estat estudiada i interpretada, i s’ha donat a conèixer a la ciutadania”. “La tasca acadèmica i docent de Puig, i els seus escrits en nombroses publicacions van contribuir decisivament al coneixement de l’art català dels últims segles”, ha afegit. Garriga, però, ha destacat que Puig “també va prendre partit en l’ebullició artística i intel·lectual del país, com a ideòleg de Dau al Set i com a introductor del pensament existencialista a Catalunya, així com en entitats i iniciatives artístiques de tota mena”.

Impulsor de l’avantguardisme a Catalunya
El filòsof, crític i sociòleg de l'art, Arnau Puig (Barcelona, 1926-2020) va ser un dels principals impulsor de l’avantguardisme a Catalunya i el darrer testimoni de Dau al Set, la mítica revista d’art d’avantguarda que juntament amb Joan Brossa, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan J. Tharrats va contribuir a fundar el 1948.

De formació autodidacta, a conseqüència de la Guerra Civil, de seguida s’interessà per la cultura i per l’art més trencador. El 1942 coneix el poeta Joan Brossa i, poc més tard, el pintor Joan Ponç. Fruit de les primeres inquietuds de revolta i de la voluntat de poder disposar d’un espai lliure d’expressió en l’ambient resclosit del franquisme sorgí, el 1946, l’únic número de la revista Algol, que signà juntament amb Joan Brossa, Joan Ponç, Jordi Mercadé, Francesc Boadella i Enric Tormo. Era una de les primeres manifestacions de l’esperit d’avantguarda en la primera postguerra que fou el clar precedent de Dau al Set. Teòric i filòsof del grup, s’interessà per conèixer de primera mà el pensament d’Ortega y Gasset y d’Eugeni d’Ors, als quals coneix en una estada a Madrid el 1948. Poc després, inicia els estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1955. Del 1956 al 1961, gràcies a un ajut de l’Estat Francès, s’estén la seva etapa de formació a París, on s’especialitza en sociologia de l’art i la cultura a la Universitat Sorbona i aprofundeix en el marxisme i l’existencialisme que marcaran el seu pensament. Amb aquest bagatge va començar la seva etapa com a professor d’història de l’art a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona i, finalment, com a catedràtic d’estètica, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, del 1986 al 1996. Inquiet i compromès amb la cultura més avançada presidí del 1964 al 1975 el Cercle Mallol de l’Institut Francès de Barcelona, dirigí l’Institut d’Història i Arqueologia del CSIC a Roma, del 1986 al 1990, i va presidir l’Associació Catalana de Crítics d’Art, ACCA, del 1992 al 2001. Col·laborà amb una obra crítica i periodística ingent en nombroses publicacions i diaris com Artes Plásticas, Guadalimar, Batik, La Vanguardia, ABC, El País, Avui, El Punt-Avui, o BonArt.

Arnau Puig va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals: la Creu de Sant Jordi (1992), la Medalla de l’Ajuntament de Barcelona al mèrit cultural (2004), el Premi Nacional a la Trajectòria professional i artística concedit pel CoNCA (2012) i la Medalla d’oficial de l’ordre de les Arts i les Lletres del govern francès (2020).

Puig va morir a l’edat de 94 anys a final de març de l’any 2020, en esclatar la pandèmia. Va deixar el seu llegat personal, biblioteca i col·lecció d’art, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.