L'expedició de la UPC i el Poble Espanyol documenta 1.800 quilòmetres de patrimoni arquitectònic al nord d'Espanya
En l'expedició, l'equip de professorat i estudiants d'arquitectura ha analitzat edificis de Montblanc, a Tarragona
A la localitat d'Amaiur, l'equip d'estudiants també s'ha detingut a dibuixar i fotografiar edificis
A la localitat de Zangoza, a Navarra, l'equip s'ha aturat per dibuixar i fotografiar també edificis històric
El grup d'estudiants i professorat d'arquitectura, observant l'alçat dels edificis, a Santillana
Un equip de 36 estudiants i professors de la UPC recorre 1.800 quilòmetres per Navarra, País Basc, Cantàbria, Astúries i Catalunya per documentar els edificis originals que van inspirar el Poble Espanyol de Barcelona i analitzar la seva evolució gairebé un segle després.
26/06/2026
L'expedició impulsada per la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i el Poble Espanyol ha conclòs amb èxit el seu treball de camp després de recórrer 1.800 quilòmetres entre el 18 i el 22 de juny. L'equip, format per 28 estudiants i 8 professors de les escoles d'arquitectura de Barcelona i del Vallès de la UPC, liderats per l'arquitecta i professora Sandra Moliner Nuño, ha visitat una desena de localitats del nord d'Espanya per documentar l'estat actual dels edificis que van inspirar algunes de les façanes del recinte barceloní.
Entre les principals troballes destaca la constatació que la façana representada al Poble Espanyol inspirada en Izaba (Vall del Roncal) no reprodueix un habitatge concret, sinó una composició d'elements característics de diverses cases de la localitat. L'expedició també ha documentat les transformacions sofertes per edificis com el caserío Etxea Arteche d’Erandio, així com la desaparició de l'edifici de referència localitzat a Cangas de Onís.
Fotogrametria, dibuix i refotografia
Durant el recorregut, l'equip ha combinat diferents tècniques de documentació patrimonial. Amb el suport de dos drons i un escàner terrestre d'alta precisió, l'equip ha realitzat 13 escanejos massius per digitalitzar les façanes al mil·límetre, un treball que s'ha complementat amb 2.320 fotografies d'alta resolució i més de 200 dibuixos analògics a mà alçada.
A més, s'han fet treballs de refotografia per reproduir fidelment les imatges preses pels creadors del Poble Espanyol l’any 1927, la qual cosa ha permès una comparació directa amb l'estat actual dels edificis.
Tot el material recopilat passarà a formar part del fons documental digital del projecte Horitzó 2029, impulsat conjuntament per la UPC i el Poble Espanyol per documentar científicament el patrimoni arquitectònic del recinte de cara al seu centenari.
“Amb el viatge no acaba el treball. Ara comença una fase fonamental d'organització, anàlisi i estudi de tota la informació recopilada, que servirà per continuar desenvolupant el projecte", explica Sandra Moliner, arquitecta, professora de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la UPC i responsable de la recerca.
Un patrimoni que continua evolucionant
L'expedició ha permès documentar edificis que actualment tenen nous usos, com el Palau dels Comtes de Sant Cristòfor d'Estella, convertit en equipament municipal com a espai cultural i formatiu d'ús comunitari, o l'Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, que avui acull l'arxiu municipal. En tots dos casos, l'equip va poder accedir a espais que no van arribar a reproduir-se al Poble Espanyol l’any 1929.
D'altra banda, s'ha pogut comprovar que la façana del recinte que correspon a la localitat d’Izaba (Vall del Roncal) no és còpia de cap casa concreta, sinó que és una composició d'elements característics de diferents habitatges de la zona. I el caserío d’Erandio ha anat acumulant modificacions al llarg dels anys per necessitats pràctiques, com ara el tapiat parcial del seu arc inferior.
Aquest viatge i la recerca que se’n deriva i que continuarà en els pròxims anys forma part del projecte Horitzó 2029, que contempla la digitalització de les 116 façanes del recinte mitjançant tècniques avançades de documentació arquitectònica per crear un fons documental obert que preservi i difongui aquest patrimoni de cara al centenari del Poble Espanyol i de l'Exposició Internacional de Barcelona, en el marc de la qual es va construir el recinte.
Construït en 1929, el Poble Espanyol és un conjunt arquitectònic únic que reuneix 116 reproduccions d'edificis inspirats en diferents territoris d'Espanya. Situat a Montjuïc, és avui un referent cultural i patrimonial que preserva i divulga la diversitat arquitectònica, artesanal i cultural del país.
