Arxiu d'etiquetes: CAU

Recull de notícies 4 maig 2018

Crònica del 1r de Maig.

Aquest 2018 desenes de milers de treballadores  s’han manifestat arreu del món, […] Catalunya no ha estat una excepció, des de les 10:30h a Granollers, fins a les 19h a Tortosa i Tarragona han tingut lloc concentracions, manifestacions, accions, dinars populars i xerrades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya hem participat a una desena de mobilitzacions unitàries arreu del territori. Mobilitzacions clarament posicionades per un sindicalisme combatiu que doni la paraula i la decisió a les assemblees de treballadores.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cronica-del-1r-de-maig/


Cavall antirepressiu!

El passat 28 d’abril diferents membres de la IAC varem participar a la cadena humana que va unir el poble de Collbató de Montserrat amb el cim del Cavall Bernat per fer arribar les fotografies de les preses i presos polítics catalans fins al cim. Alguns afiliats varen formar part del grup que va cobrir l’últim tram i varen escalar la més coneguda de les agulles montserratines.

La IAC forma part dels grups de treball antirepressiu que conformen el projecte transversal de la Crida per la llibertat. La IAC ha participat de les accions  que proposa aquesta plataforma, que té per objectiu denunciar i aturar la repressió i posar en marxa activitats i iniciatives que contribueixin a l’alliberament dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats i exiliades, així com donar suport als represaliats des de la pràctica no-violenta.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cavall-antirepressiu/


CAU-IAC: majoria absoluta a la USDER

Els CAU-IAC guanyen les eleccions sindicals del PAS de la Universitat de Sant Esteve de les Roures (USDER), tant a la Junta com al Comitè, per majoria absoluta i conformen la primera força sindical de la plantilla del personal no docent.

Una entretinguda notícia de les nostres companyes CAU-UAB ( i divertida….).

Llegeix la notícia sencera a: https://bit.ly/2wcAcdw

Assetjament “PARADISE” a les universitats

Assetjament, l’assignatura que suspenen i amaguen les universitats públiques.

 Article de Jordi (Koki) Gassiot Pintori, treballador del Personal d’Administració i Serveis de la UAB, delegat del CAU-IAC i encausat pel  cas dels 27 i mes @KokiGassiot.

Les universitats públiques catalanes, lluny d’estar lliures d’assetjament, són un paradís on les víctimes son ignorades. Moltes de les organitzacions universitàries, de forma sistemàtica, protegeixen els agressors i, a la pràctica, els faciliten i premien amb la seva permissivitat i indiferència. L’assetjament pot arribar a convertir-se en una forma gestió de les relacions laborals i, fins i tot, de lideratge i promoció.

L’assetjament és, actualment, un dels riscs psicosocials més important en l’àmbit laboral, especialment a l’administració pública, incloses les universitats. Aquest pot afegir-se a altres riscs, com l’estrès, el “burn out” (síndrome de la persona cremada), el bullying o la violència ocupacional, provocant una situació d’indefensió molt difícil d’abordar a les possibles víctimes, a més de danys psicològics i emocionals que afecten a la seva salut, a la vida quotidiana i a la familiar de forma inevitable.

L’assetjament s’ha d’entendre com una problemàtica complexa que engloba fenòmens com la discriminació, l’assetjament moral vertical i/o horitzontal, el laboral, el vampirisme social, formes de lideratge tòxic o el més que conegut assetjament sexual. La característica bàsica de l’assetjament és la presència d’una conducta sistemàtica i prolongada sobre una persona, grup o col·lectiu que persegueix una finalitat concreta.

L’estranya organització social estamental de les universitats i les seves lògiques socio-acadèmiques post-feudals, fan de les universitats una terra fèrtil on l’assetjament es desenvolupa com una planta invasora abonada i ben regada. Estudiants, investigadors i docents (PDI) i personal dels serveis i l’administració (PAS) estableixen unes peculiars relacions de jerarquia i poder on, l’assetjador, es pot moure amb una gran impunitat. La teranyina jeràrquica del PDI, que es superposa a l’estructura vertical del PAS, i l’especial relació de dependència deixeble-alumne generen espais de màxim confort i presència per l’agressió psicosocial.

Els esforços que es generen des dels òrgans institucionals per evitar l’assetjament són clarament insuficients, especialment quan s’hi sobreposen interessos ocults que promouen l’estructura de poder, el principi d’autoritat o la preservació de la immaculada imatge de l’acadèmia…

Casos paradigmàtics es donen entre la jerarquia dels grups de recerca i els departaments: els docents “high level” poden tenir nivells de poder sobre altres docents de més baixa categoria, però també sobre estudiants de tercer cicle. Els caps dels grups de recerca, directors de departaments o investigadors principals fan funcions encobertes de cap de personal, de selecció, d’avaluació, etc. Dins d’aquesta jerarquia, la carrera acadèmica i professional de les persones de nivell més baix, altament especialitzades i formades en la majoria dels casos, pot dependre totalment d’aquest “jefe” a nivell laboral.

Quan s’estableix una relació vertical d’assetjament la víctima queda absolutament desprotegida. L’assetjament pot ser sexual o psicològic (mobbing), o una barreja d’ambdues coses. La indefensió de la víctima és tan gran que es veu abocada a la submissió o abandonament ABSOLUT de la seva carrera acadèmica i professional. L’assetjador, normalment revestit d’una pàtina de reconegut prestigi (i principi d’autoritat), impedirà el desenvolupament professional de la víctima en tot el seu àmbit d’influència acadèmica… Això afecta també a una gran part del personal de suport a la recerca, conegut com a PAS de capítol 6 (C6), normalment amb contractes d’obra i servei que depenen directament d’un projecte dirigit per un investigador d’alt nivell. Si no hi ha projecte, es produeix l’acomiadament del C6…, en cas de que no es produeixi una submissió evident.

En alguns casos concrets s’han detectat els que podríem considerar “assetjadors en sèrie”. Persones amb un currículum d’assetjament d’anys d’evolució, amb múltiples víctimes. L’entorn, coneixedor de la situació, ha amagat i protegit l’assetjador mentre ignorava i desprotegia a les víctimes. Situacions que, quan s’han fet públiques, en molts casos l’entorn ha reconegut que ja ho sabien, n’eren coneixedors i no van fer res. “Ja saps com és, és molt passional, se li ha de deixar una mica de marge perquè aporta molts projectes i publicacions, i molts recursos econòmics a aquesta universitat“.

Altres situacions són els lideratges tòxics que afecten a tot un conjunt de persones treballadores. Persones amb actituds autoritàries, arbitràries i capritxoses que generen ambients insalubres a nivell psicosocial: canvis constants (i arbitraris) en les formes de treballar, greuges comparatius entre persones de la mateixa categoria i perfil (tractament diferenciat, privilegis…), ordres contradictòries, molestar a les persones treballadores en els seu temps de descans, menysteiment el seus drets laborals, indiferència… En molts casos aquestes actituds afecten especialment a persones amb característiques especials en la seva jornada com pot ser la reducció de jornada per cura d’avis o infants. S’han detectat centres de treball on les persones afectades amb diagnòstics d’accidentabilitat en el lloc de treball per riscs psicosocials, superen el 25%…

Les relacions resultants entre assetjador i víctima es reparteixen de forma diferent entre els diferents estaments universitaris. En el cas dels estudiants de primer cicle es produeix majoritàriament el conegut com a “bullying escolar” i l’assetjament sexual característic entre grups d’edat post adolescent, això és una evidència. És prou conegut que en la relació estudiant-PDI, per qüestions de jerarquia, més que situacions d’assetjament es produeixen situacions d’abús, principalment sexual. Tot això podria fer semblar que el rol de l’assetjador va lligat al de professorat, però no és així en absolut: va lligat als rols de poder i de jerarquia.

Poder i jerarquia entre les persones treballadores del PAS, també poden generar casos d’assetjament, gairebé com una forma de gestió del personal… Molts “caps” (tant del personal d’administració i serveis com del docent investigador) utilitzen el recurs de l’assetjament per forçar el trasllat “voluntari” d’una persona treballadora que els pugui ser incòmode en el seu equip de col·laboradors: menysteniment, maltracta, canvis de funcions, tasques humiliants, incompliment de drets laborals…, i una pressió constant per foragitar membres de la plantilla que no s’adeqüin al perfil o submissió requerida per l’assetjador. En el cas de que la víctima s’enfronti, la solució de l’empresa sempre és oferir un trasllat a la víctima, justificat-lo per motius de salut… L’assetjador aconsegueix el seu objectiu sense ni tan sols un desgast social dins de l’empresa, al contrari. En molts casos es premia i reconeix com un èxit aquestes maniobres i, fins i tot, en cas d’intervenció de l’empresa, s’opta per la promoció de l’assetjador.

És cert que des de la responsabilitat institucional es treballa per evitar l’assetjament. D’una banda es generen protocols anti-assetjament i s’executen avaluacions de riscs psicosocials, però és clarament insuficient. El sistema és extremadament garantista en la defensa dels drets de l’assetjador, però molt poc eficaç en la defensa dels drets de la víctima i la prevenció de cara a possibles nous episodis. El principi d’innocència de l’assetjador es defensa amb tanta força, en aquests casos, que es deixa a la víctima en situació d’indefensió i vulnerabilitat…, segurament perquè corporativament es potencia la presència d’una jerarquia de poder ben diferenciada en la comunitat universitària.

La lluita contra l’assetjament fa necessària un gran complicitat per part de tota la comunitat i dels responsables de la institució i, també, una major implicació de la inspecció de treball.

És imprescindible la cooperació i promoció de les tasques de vigilància que es fan des de la representació dels treballadors (sindicats i organismes unitaris), que són, normalment, els primeres detectors dels riscs psicosocials. És imprescindible desenvolupar institucionalment, una xarxa preventiva i de protecció, per evitar els casos d’assetjament i intervenir de forma decidida quan es detecten.

Cal fer-ho amb la participació cooperativa i coordinada de totes les representacions de la comunitat universitària: equips de govern, gerència, responsables de seguretat i salut laboral, representació dels estudiants, organismes unitaris, delegats i seccions sindicals… Només així, les universitats deixaran de ser l’actual paradís on els assetjadors es mouen amb absoluta impunitat i desenvolupen estructures de poder i creixement en base a aquesta xacra socio-laboral.

Koki Gassiot i Pintori és membre de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i responsable de riscs laborals de la Secció sindical dels Col·lectius Assemblearis d’Universitat (CAU-IAC) de la UAB. També forma part del Claustre de la UAB i del Consell Nacional de la IAC.

Març de 2018.

Gerent UPC proposat i Comissió mixta

Nota informativa 20/02/2018

Benvolgudes/ts companyes/s

Aquest dimarts 20 de febrer hem assistit a una reunió a la qual el Rector havia convocat els sindicats CAU, CCOO i UGT, representants del PAS, per informar-nos de la decisió presa sobre el gerent de la UPC.

D’aquesta manera el Rector compleix el que ens va prometre a la seva campanya electoral: que quan hi hagués qualsevol novetat sobre el PAS avisaria i informaria als sindicats.

Els temes tractats a la reunió han estat:

  1. EL Sr. Xavier Massó serà proposat com a gerent de la UPC al proper Consell de Govern.
  2. Es crearà una comissió mixta formada pel gerent Xavier Massó, la cap de l’Àrea de personal Carla Bragos, en Xavier Roca, el Rector i dos Vicerectors. Aquesta comissió avaluarà i decidirà sobre els acords als quals arribi el gerent. Encara que el gerent tindrà totes les funcions corresponents al seu càrrec, els acords finals passaran a la comissió. És una altra manera de fer proposada pel Rector, de moment tenim els nostres dubtes, haurem d’observar l’eficàcia o no de la comissió.
  3. Al proper Claustre del mes de maig el Rector presentarà un pla d’actuació amb propostes i calendari.

Per part dels sindicats l’hem plantejat algunes de les nostres inquietuds, com ara la manca de plantilla, l’estabilització dels temporals, les UTGs, la venda d’edificis/patrimoni, la recuperació dels drets socials perduts i la reforma horària, etc.  Ens ha escoltat i ha recollit els temes sense donar resposta concreta, ens ha dit que encara estan preparant el pla d’actuació i que necessita temps per fer-ho.

Des del CAU restem frisosos a l’espera del pla d’actuació, esperem que arribi el més aviat possible i que resolgui al màxim les inquietuds i els problemes del PAS.

També tenim dubtes del fet que una comissió supervisi i controli la feina i/o els acords als quals arribi el gerent. Podria representar un impediment en la tasca dels representants dels treballadors en la defensa dels seus interessos:

  • No serà burocratitzar una feina ja feta i acabada?
  • Si arribem a un acord amb el gerent, la comissió el podrà tirar enrere?
  • Si el gerent no vol tractar un tema amb la part social, aquest arribarà a la comissió? Els representants dels treballadors tindrem accés a la comissió o només el gerent?
  • Si en un tema no s’arriba a cap acord (com va passar amb la formació del PAS amb l’anterior gerent), aquest problema arribarà a la comissió i al Rector?

Confiem que la comissió no sigui una burocratització que alenteixi la feina, ni una barrera en qualsevol de les dues direccions. Senyors Rector i gerent prenguin nota, si us plau, perquè entre tots fem més àgil i resolutiva la feina del PAS i els seus representants. Desitgem que aquesta comissió no pugui ser un problema en lloc d’una solució.

El CAU farà un seguiment d’aquestes feines i de la comissió mixta, i treballarà perquè sigui com sigui, les inquietuds i problemes del PAS tinguin la millor solució possible per recuperar els drets socials i laborals perduts.

Un membre del PAS UAB encausat injustament

Entrevista feta al nostre company Koki Gassiot PAS-L de la UAB, encausat per participar en una roda de premsa el 2013. Podeu veure l’entrevista sencera al Diari del Treball al següent enllaç/títol:

Jordi Gassiot: «en el cas ‘dels 27 i mes’ fan servir la tècnica kafkiana del procés com a càstig»

Fiscalia demana 11 anys de presó al representant del (PAS) de la UAB per participar en una roda de premsa en suport a una tancada per la universitat pública.

Jordi Gassiot Pintori (Koki) és membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La fiscalia li demana 11 anys de presó i una multa. Junt amb ell, estudiants i 1 professor afronten peticions penals que juntes superen 300 anys. El cas de Jordi, més conegut com a Koki, té característiques especials.

[…]

Jo ho he dit, fan servir la tècnica kafkiana: utilitzen el procés com a càstig en si mateix, perquè estic convençut que al final tots sortirem absolts, perquè l’acusació no té ni cap ni peus, però ens hauran fet passar 4, 5, 6 o 7 anys amb una espasa de Dàmocles a sobre del cap i això no t’ho tornarà mai ningú.

Més informació:   https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

En suport dels Som 27 i més

Els CAU i la resta de sindicats de la IAC, amb altres col·lectius, hem participat el matí de l’11 de gener en una concentració als Jardinets de Gràcia de Barcelona i a la Fiscalia Superior de Catalunya, en suport al col·lectiu Som 27 i més injustificadament encausats i amb una petició de penes desproporcionades per defensar l’educació pública. Entre ells hi ha un company del CAU-UAB, un professor i 25 estudiants de la UAB, pels quals la Fiscalia demana més d’onze anys de presó per una roda de premsa i una ocupació pacífica.

Com sempre el CAU recolzarà i participarà activament en la lluita per la defensa d’una educació i una universitat pública, gratuïta i de qualitat, tal com ho van fer les il·legítimament encausades de Som 27 i més. I també en la defensa de les llibertats d’expressió, reunió i manifestació. Es increïble que es vulgui criminalitzar amb penes i responsabilitat civil desmesurades i desproporcionades l’ocupació pacífica del rectorat i la participació en una roda de premsa.

Donem tot el nostre suport als Som27 i més, i exigim l’absolució immediata de les 25 estudiantes, el Professor i el membre del PAS de la UAB.  

SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES !!

Malauradament el passat 7 de desembre van detenir el Carles, un dels 27, i avui s’ha produït la detenció de l’Oriol relacionat amb aquest cas, cal aturar com abans millor aquesta escalada de detencions i acusacions injustes.

Us convidem a fer difusió de la notícia i a col·laborar en la lluita.

Caixa de resistència solidària del comité d’empresa de la UAB:

ES26 2100 0424 3202 0018 0685

Més informació:

https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

https://som27imes.wordpress.com/

Adjuntem unes imatges agafades per membres de les seccions sindicals dels CAU i de la IAC que van participar en la mobilització del passat 11 de gener als Jardinets de Gràcia i a la Fiscalia General de Catalunya (podeu punxar sobre les imatges per veure-les més grans):

Sobre les detencions de Sánchez i Cuixart #LlibertatJordis

Comunicat CAU-UPC sobre les detencions de Sánchez i Cuixart.

 

Benvolgudes companyes i benvolguts companys,

INTOLERABLE!!! No hi ha adjectius suficients per qualificar la decisió de la jutge de l’Audiència Nacional espanyola que ahir va decretar l’empresonament dels Presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural. La nostra indignació per aquesta decisió injustificada des dels punts de vista jurídic, polític, social i humà no fa altra cosa que reafirmar-nos en la defensa del dret d’autodeterminació del poble català exercit el passat 1 d’octubre.

Des del CAU-UPC manifestem el nostre suport al Jordi Sánchez i al Jordi Cuixart, a les seves famílies i amics, als socis i simpatitzants de les seves entitats i, en general, als milions de persones que durant anys s’han manifestat pacíficament reclamant un objectiu polític compatible amb els principis bàsics de la democràcia: llibertat, solidaritat, igualtat i sobirania dels pobles. Ahir, l’estat espanyol va augmentar el nombre de presos polítics en les seves presons.

Com sempre, fem una crida als milers i milers de persones que es mobilitzaran avui i en els propers dies, a fer-ho amb la determinació, la calma i la serenor que han caracteritzat les mobilitzacions d’aquests últims anys, mesos i dies.

PROU REPRESSIÓ!!! #llibertatjordis

Barcelona, 17 d’octubre de 2017


Juristas aseguran que las protestas en Catalunya no son “sedición” y dudan de que la Audiencia sea competente. Público.

VAGA GENERAL 3-O

Contra la repressió i per les llibertats!

 

La repressió tan brutal i les imatges tan horroroses dels cossos policials estatals contra una societat catalana completament pacífica que l’únic que volia era defensar un dret tan bàsic, com el dret a decidir el seu futur, ens porten a la necessitat de respondre com a treballadors i treballadores amb l’instrument més preuat que tenim: la VAGA, agreujat perquè moltes de les actuacions policials han estat en escoles i instituts, llocs on s’ensenya democràcia, a ser ciutadà, drets i pau s’han convertit en el lloc maltractat per la violència més absoluta.

A més, com ja us vam comunicar, hem legalitzat la vaga com a Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), per a què tots els treballadors i treballadores puguem expressar, de forma altre cop pacífica, que els nostres drets no poden ser atacats d’una forma tan desproporcionada. La IAC ha estat la impulsora de la coordinació amb d’altres sindicats on tots confluïm a convocar la vaga general demà, 3 d’octubre. Molts altres sindicats i organitzacions han donat el seu suport, però fem una crida a la resta de sindicats a sumar-s’hi. Aquesta agressió a tota la ciutadania no pot quedar sense resposta!

Ens omple de ràbia veure com les forces policials estatals han entrat, amb una barbàrie pròpiament feixista. Els fets passats aquest 1 d’octubre són tan greus que Europa i el món sencer han de ser testimonis que no ens quedarem callats veient com guanya la força vers la raó i que, en conseqüència, demà 3 d’octubre, ningú ha d’anar a treballar en defensa dels nostres drets i llibertats i contra la repressió.

La IAC és un ferm defensor del dret a l’autodeterminació del poble català (està en els nostres estatuts fundacionals) i, com a tal, no podem restar impassibles a com l’Estat espanyol, a través dels seus instruments, trepitja aquest dret i l’hem de defensar! També exigim la dimissió dels responsables d’aquests atacs a persones que volíem pacíficament exercir el nostre dret a vot, començant pel seu màxim responsable Mariano Rajoy.

Tothom està cansat, molts ens hem tancat als centres educatius mantenint les escoles obertes, moltes més hem defensat les urnes diumenge 1 d’octubre, però com a treballadores i treballadors hem de fer un altre pas a tot el món: respondre pacíficament a les agressions, que no és només un dret sinó un deure.

Tothom a la VAGA GENERAL DEL DIA 3 D’OCTUBRE!

 

Manifestacions unitàries demà 3-0:

 

Barcelona, a les 18h, en els Jardinets de Gràcia

Girona, pendent de concretar

Lleida, a les 18h, al carrer Lluís Companys, 1

Tarragona, a les 19h, a la plaça Imperial

 

I concentracions demà 3-O:

Tarragona, a les 11h, a la plaça Imperial

Reus, a les 12h, a la plaça Mercadal

Valls, a les 12h, a la plaça del Blat

No signem els acords de la Funció Pública

Des del CAU-UPC i com a membres integrants de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya, sindicat majoritari entre el funcionariat de la Generalitat, i àmpliament majoritari en educació ) donem suport a la NO SIGNATURA dels acords totalment insuficients de la Funció Pública, i per això reproduïm el comunicat de les nostres companyes d’USTEC-STES (IAC).

COMUNICAT D’USTEC·STES (IAC): NO SIGNEM ELS ACORDS DE FUNCIÓ PÚBLICA

NO SIGNEM ELS ACORDS DE FUNCIÓ PÚBLICA

A la Mesa General de Funció Pública CCOO i UGT han signat dos acords totalment insuficients, el procés de discussió dels quals ha estat un despropòsit: d’una banda, la proposta per escrit sobre l’oferta pública d’ocupació va ser lliurada 14 hores de la Mesa; d’altra banda, l’acord sobre el retorn de les condicions laborals va ser redactat per l’Administració durant la mateixa reunió, ja que els seus representants no portaven la proposta per escrit (devien pensar que cap sindicat acceptaria el retorn de només un 10% de la paga del 2013, cosa que sorprenentment sí van fer CCOO i UGT). Un cop valorats aquests acords, la IAC (intersindical Alternativa de Catalunya on s’integra USTEC·STEs) ha decidit NO SIGNAR-LOS.

ACORD SOBRE RETORN DE CONDICIONS LABORALS

No el signem perquè es deixa sense efecte la moció del Parlament (que tant va costar d’aconseguir fa només un mes) que insta el Govern a pagar el 100% de la paga del 2013 durant el 2018. En canvi, CCOO i UGT accepten a la primera el paupèrrim 10% que va proposar l’Administració. A aquest ritme acabarem cobrant la del 2014 el 2037!

No el signem perquè en els casos d’ampliació de supòsits que permeten cobrar el 100% de les incapacitats temporals (IT) no hi entren la majoria de malalties infecto-contagioses i els que hi entren són difícils de diagnosticar amb una única visita al metge de capçalera. Aquesta inconcreció provocarà malentesos i discrepàncies en uns moments en què el que més preocupa el i la treballadora és la seva salut. Tal com insten el Govern diferents resolucions parlamentàries, la IAC està pel retorn del cobrament del 100% de les baixes, com passava abans de les retallades.

No el signem perquè deixem passar el moment en què el funcionariat és el focus d’atenció mediàtic i a l’acord només hi ha un «compromís de negociació» però no s’hi concreta cap calendari per tancar el retorn de la resta de condicions laborals perdudes.

No el signem perquè la nostra estratègia judicial pel que fa al retorn de com a mínim la part meritada de les pagues del 2013 i 2014, amb casos oberts arreu de Catalunya, podria evitar la prescripció judicial.

ACORD SOBRE OFERTA PÚBLICA D’OCUPACIÓ

No el signem perquè és una reproducció literal de l’acord signat a Madrid, que s’ha incorporat als Pressupostos Generals de l’Estat. I tot i haver passat dos mesos des de la signatura no hi ha ni tan sols una quantificació o compromís de les places que sortirien en cada sistema d’accés establert. No signem un xec en blanc a l’Administració.

No el signem perquè el curs vinent la situació de la plantilla del Departament d’Ensenyament serà excepcional: hi haurà prop de 20.000 interins/es amb una vacant a jornada sencera (vora el 30% de la plantilla), als quals cal sumar les mitges vacants i el personal substitut, de manera que prop del 40% del personal es trobarà en situació de temporalitat. En aquesta situació excepcional, l’article 61.6 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) permetria que es pogués dur a terme un procés de consolidació a través d’un concurs de mèrits però l’administració catalana ni tan sols s’ho planteja.

No el signem perquè desconeixem, i no tenim cap tipus de compromís, respecte a quantes places es podria aplicar la transitòria 4a de l’EBEP, ja que, tot i que a l’acord es parla obertament de processos de consolidació en el cas de places ocupades temporalment des de l’1 de gener de 2005, estan obertes a la lliure concurrència i l’experiència en el lloc de treball «no podrà determinar en cap cas, per si mateixa, el resultat del procés selectiu». A més, per la tipologia de vacants dels centres educatius públics, aquesta transitòria no s’ha aplicat mai al sector de l’ensenyament a cap comunitat autònoma, raó per la qual, sense un compromís ferm que s’aplicarà a Catalunya, és un brindis al sol.

No el signem perquè, un altre cop sense cap concreció de dades, el nou sistema que s’ha de negociar en les diferents meses sectorials, que permetria superar, en part, el sistema memorístic actual (RDL 276/2007), s’aplica només al 90% dels llocs de treball ocupats de manera temporal i ininterrompuda almenys en els tres anys anteriors al 31 de desembre del 2016, és a dir, des del curs 2013-14, en plenes retallades. Segons les nostres dades, l’estiu del 2013 es van adjudicar 6.023 vacants a personal interí docent i, per tant, només 5.420 places podrien sortir amb aquest nou sistema. A més, en aquest nou sistema continuarà havent-hi una fase d’oposició eliminatòria, en la qual tant l’acord estatal com la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat exclouen l’experiència docent. Tampoc no hi figura que l’experiència docent hagi de tenir un pes rellevant, significatiu… en altres fases del procediment.

No el signem perquè a menys que ens diguin el contrari, la resta d’oferta pública sortirà com a taxa de reposició i, per tant, el sistema d’accés serà l’ordinari (recollit pel RDL 276/2007): memorístic, obsolet i allunyat de les aules i de les situacions personals de cadascú. Cal lluitar perquè el sistema d’accés a les places de l’oferta ja publicada (en què la taxa de reposició només surt en el preàmbul, que no té efectes jurídics) i de l’ampliació que hi pugui haver sigui el més favorable per al personal interí.

No el signem perquè, tot i que s’hi estableix una xifra màxima de 8% de personal interí al final de tot el procés (que ja veurem si s’assoleix), no s’hi diu res de les persones que no aprovin aquests processos d’accés. Dintre de la delegació de la IAC, USTEC·STEs va proposar l’elaboració d’un pacte d’estabilitat que garanteixi la feina a les persones que no els acabin superant.

No el signem perquè no es compleixen els compromisos que ens van portar a signar l’acord de 2007: sistema transitori LOE (en què un informe eximia de la realització d’una part de l’oposició) i un acord d’estabilitat paral·lel que millorava el del 2005.

No el signem perquè sempre s’està parlant de places, places i places i no pas de persones, persones i persones que ja estan treballant en precari en el sistema educatiu.

No el signem perquè tota aquesta oferta pública no inclou cap ampliació de plantilla, de manera que tant el retorn de la primera hora lectiva com el de la segona, que esperem que amb la lluita necessària s’assoleixi dins del període d’aplicació de l’acord, no quedarien estabilitzades.

No el signem perquè l’oferta pública d’ocupació que finalment s’estableixi ha de ser autoritzada en darrera instància pel Ministerio de Hacienda a Madrid.

No el signem malgrat que CCOO i UGT excloguin de la comissió de seguiment d’aquest acord la IAC (sindicat majoritari entre el funcionariat de la Generalitat) i, per tant, USTEC·STEs (sindicat àmpliament majoritari de l’ensenyament públic). Aquesta condició no figurava en la proposta inicial de l’Administració i hi va ser introduït pels sindicats signants, que es van negar explícitament a retirar-lo. Apel·lem a la responsabilitat de la resta de la part social i de l’Administració, ja que l’oferta pública és un aspecte subjecte a les meses de negociació i, per tant, qualsevol informació, negociació, contraprestracions… S’HAN DE DONAR I NEGOCIAR A LA MESA. Com a sindicat majoritari del funcionariat, la IAC no admetrà cap tipus d’actuació que se salti el lloc on realment s’han de tractar aquestes temàtiques: la mesa de negociació.

USTEC·STEs convocarà assemblees de professors a començament de curs per veure com podem abordar l’estabilització del personal interí i la recuperació dels drets laborals perduts. USTEC·STEs (IAC) demana als sindicats signants que no abandonin la unitat d’acció sindical (que s’ha donat fins ara) per aconseguir una recuperació de drets més profunda que la signada.

Podeu llegir el [comunicat original aquí]

Avaluació dels riscos psicosocials.

Per fi, després de molts anys d’incomplir l’obligació de fer l’avaluació dels riscos psicosocials, el 31 de maig ens va arribar a tot el PAS un correu de la Gerent per poder fer l’enquesta de l’avaluació dels riscos psicosocials. No podem oblidar,  que la Gerent va prendre la decisió després d’una denúncia d’un company davant d’un conflicte no resolt, que va derivar en un requeriment de la inspecció de treball que obligava a la UPC a tenir feta aquesta avaluació de riscos psicosocials.

[Llegir més aquí]

El CAU a la concentració per la reforma dels PGE

Les delegades i delegats sindicals del CAU, juntament amb les d’altres sindicats, van participar aquest dimecres 7 de juny a la concentració convocada davant la Delegació del Govern a Barcelona, per exigir la modificació dels Pressupostos Generals de l’Estat per incloure el PAS en les mesures per reduir la temporalitat a les administracions públiques. 

Perquè creiem que és urgent un pla d’estabilització de la plantilla del PAS i perquè cal aplicar de manera immediata una taxa de reposició del 100%. Si bé és veritat que és el govern central i l’autonòmic qui posen les traves, també és cert que cal que els nostres representants institucionals ho exigeixin i reclamin als diferents governs amb molta més contundència.

Valorem la presència a la concentració del rector i la gerent de la UPC, i també la de les companyes d’altres sindicats i d’altres universitats.

Aquí podeu veure unes fotos de l’acte:                                            ( click sobre la foto per ampliar )