Arxiu d'etiquetes: CAU

8 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

Drets socials inqüestionables  ,  Drets individuals inalienables
 Manifestació 8 març a Barcelona: Plaça Universitat a les 12h

Arriba un altre 8 de març, Dia internacional de les dones i, un any més, no pot ser un dia de celebració festiva, sinó que torna a ser un dia de preocupació i de denúncia, un altre dia de cridar que ja n’hi ha prou de l’absurd intent de barrejar objectes amb necessitats i mitges veritats amb mentides amb l’objectiu de vulnerar tots els àmbits d’un estat del benestar que no ha tingut temps de consolidar-se ni d’arribar a la majoria de la població i, tot i que s’omplen la boca que fan el que fan per procurar mantenir-lo, ja ho hi ha ningú amb dos dits de front que hores d’ara encara s’ho cregui.

Crisi, recuperació, deute sobirà, no hi ha alternativa, no és privatització són retallades, tothom és igual davant la llei, tots i totes som iguals en drets, l’equilibri inestable entre seguretat i llibertat.., són alguns dels termes, lemes i conceptes que s’utilitzen per emmascarar la sistemàtica i perversa vulneració tant de drets individuals inalienables com de drets socials inqüestionables.

I ho fan a consciència, volen tenir-ho tot ben lligat i no només qüestionen i intenten impedir que la gent pugui exercir el dret a decidir, des de sobre el propi cos fins a com gestionar l’estat del benestar, sinó que aproven una llei mordassa que pràcticament converteix en delicte el dret a manifestar-se en pro d’una pretesa seguretat que no és cap altra cosa que l’imperi de la por.

Ni decidir sobre el propi cos és cap delicte, ni el treball remunerat és un bé de mercat, el treball és una activitat que ens ha de proporcionar tant elements d’autoestima com els recursos per procurar-nos el benestar necessari per viure amb dignitat. Mai ha de formar part d’un mercadeig indigne del qual t’excloguin simplement per la possibilitat que et quedis embarassada o que hagis de tenir cura dels infants o d’un familiar depenent. De quina societat parlem? Quina societat volem? Quina societat “comprem” acceptant aquests tipus de discurs i d’escenaris? És aquesta la societat i l’educació que volem per als nostres fills i filles? Aquests valors són els que ens faran més lliures, més feliços, més fraternals, més solidaris i més humans?

Cal cridar prou als desnonaments, a deixar morir per hepatitis “c” havent-hi medicaments, a una taxa d’atur que provoca desnutrició a un 33% dels nostres infants, als atemptats contra les llibertats personals i socials…, perquè no només no som mercaderies sinó que, a més, com a humans que som, tenim sentit de l’humor, sabem el que volem i ho manifestem fins i tot amb un somriure. La societat que volem, que ens mereixem i que reivindiquem una vegada més aquest 8 de març amb tot el que aquesta diada comporta, és una societat en què ni el capital, ni la por, ni la manipulació, ni la mentida hi tenen cabuda, perquè la societat per la qual lluitem és una societat lliure, sense cap esclavatge econòmic, sense gent desatesa i sense llops que fan legals, si bé mai seran legítims, el robatori , l’estafa i el frau.

Una societat en què els diners de tots i de totes serveixin per sostenir els pilars del benestar, on tothom tingui dret a recuperar la salut, a aprendre, a desenvolupar-se, a defensar-se i a ser lliure per manifestar les seves opinions i, si així ho vol, les seves orientacions sexuals i/o religioses i que, per això, ningú no el pugui sotmetre ni violentar.

La violència adopta moltes formes i la millor manera de fer-hi font per prevenir-la és, sense cap mena de dubte, l’educació. La funció de la llei ha de ser prohibir i castigar qualsevol forma de violència i posar els mitjans per aturar-la i protegir les víctimes quan ja s’ha fet evident. Ara bé, hem de ser conscients que, actualment, amb la mentida de la falta de diners, tant la protecció com els costos d’allunyar un maltractador comporta una dificultat i, sobretot, un problema econòmic (violència social) que des protegeix encara més les dones i les criatures que la pateixen.

Així doncs, reivindiquem i recordem, més que mai, que l’educació és el millor instrument d’aprenentatge i d’autoconeixement i, per tant, és l’autèntic motor del canvi social que volem i necessitem. Hem de mirar obertament i tranquil·lament cap al futur que volem i lluitar pel que volem i necessitem en tots els àmbits de l’activitat humana. La globalització no és només un mercat, com han intentat de fer-nos creure, bàsicament és prendre consciència que tots i totes hem de continuar lluitant a escala global, pel més absolut respecte a tots els Drets Humans, ja siguin individuals o socials, ja que és del tot indispensable per a la bona salut del nostre planeta i no haver de continuar posant tiretes metafòriques a la bola del món com feia la Mafalda després de veure les notícies a la televisió.

Som humans, entre altres coses, perquè gaudim d’un sentit especial i únic, no pas físic, que és el sentit de l’humor, que només podem fer servir a través d’un dret irrenunciable, el de la llibertat d’expressió. Hem nascut lliures i volem una societat lliure de manipulacions, d’especulacions i de la tirania de qualsevol forma de dogmatisme, ja sigui religiós, identitari o econòmic.

Cal eradicar del món qualsevol manifestació de violència! Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Barcelona, 6 de març de 2015

Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU-IAC)
Secretaria de les Dones de la IAC

 

8m

RECLAMACIÓ PAGUES EXTRES 2013 i 2014

Benvolgudes companyes i companys,

Aquest matí [19/01/2015] presentarem en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el conflicte col·lectiu contra la Universitat Politècnica de Catalunya per la supressió de les pagues extres de 2013 i 2014.

La demanda de conflicte col·lectiu que presentem recull la petició del pagament de la paga extra de 2013 i la de 2014, i subsidiàriament la part meritada en el cas que el tribunal no reconegui el pagament  de la paga extra sencera, com ha passat amb la de 2012.

També reclamem subsidiàriament que ens paguin la diferència entre el percentatge de la supressió d’una paga extra i la supressió d’una catorzena part de les retribucions anuals de 2013. Com sabeu, al personal que teníem més de 14 pagues anuals ens retallaven una catorzena part del nostre salari anual, el que suposava un percentatge superior al d’haver retallat només una paga extra.

El passat 19 de desembre vam presentar la corresponent sol·licitud de conciliació davant del Departament d’Empresa i Ocupació. L’acte es va celebrar el 9 de gener amb el resultat de SENSE AVINENÇA perquè la Universitat Politècnica de Catalunya s’oposà a les reclamacions de pagament de les pagues extres pels motius que al·legaran en el judici. Continuarem informant.

Salutacions cordials
 Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU-IAC)

Universitat Politècnica de Catalunya

 

Recull de notícies 20 d’octubre

DECLARACIÓ DEL CONSELL NACIONAL DE LA IAC EN DEFENSA DEL DRET DE CATALUNYA A DECIDIR SOBRE EL SEU FUTUR NACIONAL.  

Protesta de representants del PAS de la UB contra les retallades

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Pas de la UB a la proposta contra les retallades

Miles de empleados públicos protestan en Reino Unido contra sus bajos salarios. ElEconomista.es

L’oposició al Caufec: quan defensar el territori es pot convertir en delicte.  LaDirecta.cat

El 84% del deute de les universitats catalanes està en mans del Banco Santander. Directa.cat  L’entitat financera té una àmplia presència a l’ensenyament superior i, a banda de beques, hi fa negoci amb els carnets estudiantils i els crèdits

A qui deuen les universitats catalanes?        Diarieducacio.cat                              Un informe de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute detalla amb quines entitats financeres tenen deutes contrets les universitats catalanes.

Rajesh Tandon: “La societat civil ha desistit de la universitat perquè és massa distant”. Diarieducacio.cat

La síndrome de l’estafa, sobre com afecta als desfavorits les retallades educatives. Diarieducacio.cat

___________________________________________________________________________________________________

Informe sobre el Deute Públic a Catalunya.  Elaborat col·lectivament per la Plataforma Auditoria Ciutadana pel Deute  (No debem no paguem, un deute que no és nostre!)  

Extens document per llegir de manera crítica i sosegada… sobre deute, frau, evasió fiscal, etc.

La Generalitat prioriza el pago de la deuda frente a los servicios públicos  http://auditoriaciudadana.net/tag/catalunya/

Viviendo en Deudocracia: La deuda de la Generalitat de Catalunya bajo la lupa de la ciudadanía http://auditoriaciudadana.net/tag/catalunya/

Lliurament medalla d’or UPC

Nota informativa CAU-IAC de la UPC. Barcelona, 13 d’octubre de 2014. cau@upc.edu

Companys/es

Aquest matí 13 d’octubre en el Consell Social el rector Enric Fossas ha fet entrega de la medalla d’or al Sr. Joaquim Boixareu, expresident d’aquest Consell, atès que es va aprovar la proposta en el Consell de Govern d’octubre de 2013, a proposta del Rector Antoni Giró.

Us recordem que aquesta persona va ser el president del Consell Social de la UPC que va aprovar l’acomiadament dels 84 companys i companyes amb el vistiplau del secretari d’universitats Antoni Castella i l’exrector Antoni Giró.

Des del CAU creiem que, encara que va ser un acord del Consell de Govern, hi ha hagut temps suficient per poder revocar-lo. També creiem que és una vergonya i gens transparent donar la medalla d’or de la UPC en un acte privat.

El CAU va proposar a la resta de representants del PAS al Claustre (Per la pública, CCOO i UGT) fer un acte de rebuig que consistia en convocar al PAS o en tot cas els representants del PAS al Claustre i membres de Juntes i Comitès per fer una xiulada. Malauradament aquesta proposta no va tenir resposta.

Des del CAU manifestem la nostra total repulsa i indignació i per això avui hem fet entrega al Sr. Joaquim Boixareu d’un present, recordant-li la seva gestió sobre els acomiadaments. Podeu veure les imatges  a la web del CAU:

http://www.upc.edu/cau/

EL CAU NO OBLIDA

Nota_informativa_medalla_dor