Arxiu d'etiquetes: IAC

30N: prou abús de temporalitat!

Aquest 30 de novembre tornem a convocar vaga per a l’estabilització de totes les persones en situació precària que treballen a les administracions públiques.

Ja vam convocar vaga el 28 d’octubre i vam participar el 2 d’octubre en una mobilització massiva a Barcelona juntament amb les plataformes d’interines i els altres sindicats de la Taula Sindical de Catalunya. També treballem coordinadament amb altres sindicats de l’Estat denunciant l’abús de temporalitat a què ens han abocat les administracions que no han complert el què estableix la normativa: convocar cada any concursos de trasllats i processos selectius.

Aquest 30 de novembre és un moment crucial. És ara o mai. Ens hem de fer sentir perquè els partits polítics vegin la necessitat de reflectir a la Ley para la estabilización les demandes de tot el personal interí i laboral temporal per la fixesa. Acabar amb la precarietat al sector públic català ens afecta a tots i totes per garantir uns serveis públics dignes i de qualitat. Sense drets laborals no hi ha serveis públics dignes.

És una lluita llarga i dura amb un gran desgast de totes i amb molta angoixa. Moltes administracions no han volgut escoltar i han seguit endavant amb algunes de les convocatòries, però igualment, totes ens quedarem. Ho farem possible.

Sigui quina sigui la teva vinculació laboral amb l’administració pública, per solidaritat, la lluita per acabar amb la precarietat és de totes.

Les que estem, ens quedem

  • PERQUÈ estem en situació de frau de llei
  • PERQUÈ hem passat oposicions cada dia
  • PERQUÈ no som culpables que les administracions no hagin convocat
  • PERQUÈ hem mantingut l’administració en la pitjor crisi de la història
  • PERQUÈ …, no acabaríem amb les raons!

I sabem que fer vaga és difícil, és car, que hi ha pressions, però si no la fem… sentirem que haurem fet tot el possible per aconseguir l’estabilització pel que hem estat lluitant durant tant de temps?

  • Barcelona
    • Piquet central unitari: seu UGT (Rambla del Raval 29). 09.30h
    • Manifestació: plaça d’Urquinaona. 12.30h
  • Girona
    • Concentració: delegació territorial de laGeneralitat (plaça Pompeu Fabra 1). 12.00h
  • Lleida
    • Manifestació. Plaça del Treball – subdelegació del govern espanyol. 13.00h
  • Manresa
    • Concentració: Serveis territorials d’educació – Catalunya central (ctra de Vic 175). 08.30h
    •  10.45h a la RENFE per anar a la mani de Barcelona
  • Tarragona
    • Piquet central unitari: plaça Imperial Tàrraco. 09.00h
    • Manifestació: plaça dels Carros. 12.00h

Estabilitat per a totes i tots i prou personal públic en precari !!!

Endavant, lluitem pel que és nostre !!!

Font de la publicació: https://iac.cat/2021/11/29/30n-prou-abus-de-temporalitat/

Participem en la jornada reivindicativa de l’11S

Us animem a participar activament de totes aquelles convocatòries reivindicatives en defensa dels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i contra la repressió sistèmica que és viu al nostre país.

El passat primer d’octubre de 2017 es va celebrar, en un clima d’intimidació i violència policial organitzat des del govern de l’estat espanyol del Partido Popular, l’únic referèndum d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya.

Aquest referèndum, convocat com a “vinculant”, és va realitzar des de la implicació de la ciutadania en l’organització del referèndum com a acte de legitimitat democràtica dels acords del Parlament de Catalunya en la Llei 19/2017, del 6 de setembre.

En protesta per la repressió massiva de l’estat espanyol i en defensa dels drets de llibertats col·lectives i individuals, la IAC va convocar la vaga general del 3 d’octubre; aquesta vaga general va ser la de més seguiment del segle XXI a Catalunya; 2,2 milions de persones, el 81% dels assalariats (dades del ministeri de treball).

El 10 d’octubre de 2017, seguint allò acordat en base al referèndum vinculant d’autodeterminació del primer d’octubre, és va declarar al Parlament la constitució de la República catalana. El president del Govern català, no obstant, va optar per deixar la declaració en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.

Malgrat la suspensió, l’estat espanyol, ha optat per la via de la repressió i la imposició de força des de la violència policial i judicial; al marge de cap tipus de negociació que pugui incloure allò expressat a les urnes per la majoria de la ciutadania des de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

El resultat del referèndum d’autodeterminació de l’octubre del 2017, així com els posteriors processos electorals, han generat les actuals majories: l’aplicació de l’exercici del dret d’autodeterminació comporta l’acceptació de la voluntat popular majoritària al nostre país de creació d’una república independent del “Reino de España”.

Aquesta proposta republicana és, ara mateix, l’única alternativa a la imposició de l’unionisme monàrquic, que s’ha basat en propostes totalment contràries a allò que, com a organització sindical ens és essencial: propostes antidemocràtiques, repressives, violentes, socialment injustes, neoliberals, insolidàries i, especialment, de negació dels drets d’autodeterminació i de decisió del futur propi de Catalunya.

És, doncs, en base al que ens és propi, participació, justícia, democràcia, pacifisme, solidaritat, dret a decidir i d’autodeterminació, que només podem situar-nos en la defensa dels resultats de l’únic referèndum d’autodeterminació que s’ha realitzat a Catalunya, i donar suport als seus resultats en qualitat de respecte a les regles bàsiques de la democràcia.

Els nostres valors democràtic ens obliguen, com a mínim, a situar-nos al costat dels que defensen la lluita (des dels valors de la no-violència) per la implementació del resultat democràtic del referèndum del 1-O. Altre cosa seria anar en contra de tot allò que ens ha format part de la nostra cultura assembleària.

Però, actualment, la diada de l’onze de setembre cal entendre-la des d’una perspectiva especialment àmplia.

Les celebracions actuals tenen el seu origen en la mobilització convocada a Sant Boi de Llobregat fa 45 anys (11/9/76) amb el suport de les esquerres catalanes i dels sindicats de l’època que li van donar el contingut reivindicatiu social que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

3 anys abans, avui doncs fa 47 anys, moria Salvador Allende, president de la República de Xile, durant l’assalt al Palacio de la Moneda perpetrat des dels militars colpistes que van instaurar la dictadura, del criminal Augusto Pinochet, que va suposar més de 40.000 represaliats.

Avui també fa 20 anys de l’atac contra les torres bessones a Nova York, una atac que va provocar l’inici d’una escalada bèl·lica a l’orient mitjà que va suposar la mort de 400.000 persones a l’Iraq i 150.000 a l’Afganistan. Sobre aquestes xifres els “països occidentals” i posem una espessa boira que intenta amagar la nostra responsabilitat. Una responsabilitat que s’estén a milers de persones represaliades en la venjança occidental a l’atac; assassinades, raptades, torturades, empresonades il·legalment (sovint sense judici) i al marge de qualsevol respecte al dret internacional i als drets fonamentals, com ha estat denunciats per organitzacions com Amnistia Internacional.

Malgrat que els 11 de setembre poden representar l’autoritarisme representen també la capacitat popular d’enfrontar-se un any rere l’altre a la repressió i a mantenir la lluita contínua pels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i per la justícia social. Una lluita on, des del nostre país petit, hem participat i seguim participant tant en la defensa dels nostres drets com des de la solidaritat internacionalista: com reunit a Barcelona 1,3 milions de persones contra la guerra o mantenint-nos al costat dels pobles represaliats com el de palestina, el sahrauí, el kurd, els roghinya i contra aquells governs que neguen les llibertats a les dones, als LGBTIQ+, on s’explota els infants o on és practica un esclavatge de facto.

L’onze de setembre ha de representar, per nosaltres i pel nostre país, la jornada reivindicativa on mantenim totes les nostres lluites i compromisos, nacionals i internacionals. Per a la construcció d’un món plural, democràtic, unit, independent, de classe, no sexista, participatiu, pacifista, ecologista, oposat frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme, que aposti per encabir les seves reivindicacions en la lluita per una societat més justa, solidària i democràtica, i situat en l’espai de les esquerres i l’espai alternatiu.

Secció sindical dels CAU-IAC de la UPC
11 de setembre de 2021

Davant el judici al dret a l’autodeterminació: units contra la repressió.

Construïm el futur des de la radicalitat democràtica.

La IAC donarà suport, secundarà i participarà de les mobilitzacions antirepressives que es convoquin durant tot el macro-judici polític repressiu pel referèndum d’autodeterminació del 1r d’octubre de 2017 a Catalunya.

La lluita pel dret a l’autodeterminació i pels drets nacionals ha estat una constant de la IAC des de la seva fundació ara fa més de 20 anys. Davant l’actual involució autoritària de l’estat, la IAC hem impulsat i continuarem participant de les iniciatives per fer efectiu el dret d’autodeterminació i la plena sobirania, per la llibertat de les persones preses polítiques ipel retorn de les exiliades, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions i contra la repressió en totes les seves formes.

Des de la IAC treballem en les diferents plataformes per la unitat del moviment antirepressiu, perquè aquest esdevingui una realitat a nivell social, sindical i polític. Davant dels atacs a la sobirania popular, davant de la involució democràtica, les retallades, la persecució d’artistes, activistes, polítiques, mestres, bomberes, estudiants, periodistes, les privatitzacions i la precarietat, la IAC posem la vida en el centre i treballem per unificar les lluites i construir entre totes una agenda comuna dels moviments socials i del sindicalisme combatiu per portar les reivindicacions del carrer a tots el centres de treball i a les institucions. Apostem per la radicalitat democràtica, sempre des de el compromís social i en defensa de les persones treballadores, des d’una perspectiva de classe.

És per això que,des de la IAC, volem mostrar el màxim suport i recolzament a les persones i organitzacions que estan patint la repressió per defensar els drets de ciutadania, els socials, els sindicals i polítics, i convidem al conjunt dels i les persones treballadores a participar i donar suport a totes les mobilitzacions que vagin en aquest sentit.

Units contra la repressió.

Construïm el futur des de la radicalitat democràtica.

 

Intersindical Alternativa de CatalunyaFont de l’article: pàgina web: iac.cat

4 anys de presó per solidaritat amb palestina.

El company Jorge Sanchez, membre de la IAC, i 8 persones més, s’enfronten a una acusació de 4 anys de presó per la seva solidaritat amb el poble palestí. Defensar els drets humans no és cap delicte. És injust aquest procés judicial obert per incitació a l’odi contra els nou activistes de la campanya BDS (Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel). Els activistes van protestar per l’actuació del cantant Matisyahu al festival Rototom de Benicàssim l’any 2015.

Des de la IAC expressem el nostre suport i solidaritat al 9 imputats i condemnen aquest nou acte de repressió gratuïta contra el dret d’expressió i la denúncia de la vulneració dels drets ciutadania i dels drets dels pobles. Demanem solidaritat mitjançant signatures de suport al comunicat de la Campanya per la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina (Defensem els Drets Humans #DefensemDDHHCampanya).

Recordem que donen suport o atenen el BDS personalitats internacionals del pes del científic Stephen Hawking, el Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu, el supervivent del camp de concentració nazi de Buchenwald i coautor de la Declaració Universal dels Drets Humans, Stéphane Hessel, o supervivents de l’Holocaust com Hajo Meyer, Hedy Epstein, Suzanne Weiss, Alfred Grosser i Chava Folman Raban, els quals han demanat la fi de l’ocupació, l’apartheid i la colonització a Palestina.

Defensar els drets humans no és delicte: exigim l’arxivament de la causa.

Article original: https://iac.cat/2019/01/12/4-anys-de-preso-per-solidaritat-amb-palestina/

21D: suport a les mobilitzacions ciutadanes

Comunicat de suport a les mobilitzacions ciutadanes del 21 de desembre

En l’actual situació política, caracteritzada per la manipulació mediàtica, la repressió policial i judicial per part de l’estat espanyol, s’ha creat una situació d’excepció en què s’estan vulnerant els drets humans, socials i polítics de la ciutadania. Aquesta situació, auspiciada pels poders fàctics relacionats amb el franquisme, i atiats per una ultradreta que mai no ha marxat de les institucions espanyoles ha generat una sensació de malestar general entre la societat catalana.

L’existència de presos polítics, exiliats, víctimes de persecucions polítiques des d’instàncies judicials, s’ha vist agreujat per la vaga de fam de Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep  Rull. La indiferència dels poders de l’estat agreugen encara més un clima polític convuls, en què determinats mitjans i grups polítics es dediquen a criminalitzar la legítima protesta contra el que molts consideren una mostra d’imperdonable inhumanitat. Per acabar-ho d’adobar, el proper divendres, 21 de desembre, el Consell de ministres espanyol té decidit celebrar la seva sessió a Barcelona, just un any després que el bloc del 155 fou clarament derrotat, i en un moment en què hi ha risc per a la vida de quatrepresos polítics.

És per això que la IAC, sempre al costat de la justícia social, les llibertats polítiques, les institucions catalanes, els valors expressats a la Declaració dels Drets Humans  i la decència moral ofereix ple suport a les mobilitzacions cíviques, socials i pacífiques que puguin esdevenir-se en aquestes jornades, i demanen estendre-les arreu del país.

Rebutgem absolutament tot intent de criminalitzar la protesta i la dissidència que està intentant fer l’entramat polític i mediàtic d’una monarquia en descomposició. Demanem que la ciutadania es pugui expressar, sempre, en llibertat.

Convocatòries:

Barcelona

18:00 manifestació, jardinets de Gràcia (Diagonal/Passeig de Gràcia)

Girona

12:30 concentració, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)
18:00 manifestació, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)

Lleida:

11:00 aturada 15′ als llocs de treball
19:00 concentració, Subdelegació del govern (plaça de la Pau, 1)

REUNIÓ DE LA MESA GENERAL 20 juliol 2018 – Estem indignades!

(Article publicat a la revista electrònica Quincacau de les companyes CAU-UAB)

Els CAU-IAC exigeixen la reversió de les retallades mentre la IAC fa palesa la indignació per la manca de compromís de govern després de la primera Mesa General de la Funció Pública.

El passat divendres 20 de juliol els CAU-IAC van fer un comunicat de premsa exigint la reversió de les retallades aprofitant les rodes de premsa posteriors a la primera Mesa General de la Funció Pública a la que va assistir el nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, va manifestar la indignació 

de les persones treballadores de l’Administració per la manca compromís de govern. Barbens va dir que “la IAC exigeix la implementació immediata de la moció 121 de 18 de maig de 2017 del Parlament de Catalunya“, que suposa el compromís del retorn de les pagues de 2013 i 2014 (amb una calendari de recuperació). La IAC exigeix, també, el retorn d’aportacions als Fons d’Acció Social i la jornada de 35 hores setmanals i els altres drets robats des del 2012 (+info).

El comunicat de premsa dels CAU-IAC exhorta a la immediata reversió de l’incompliment dels acords i del conveni amb la retirada de l’increment de jornada horària del 7% (de 35 a 37 hores i 30 minuts setmanals) que s’ha estat aplicant a les universitats públiques catalanes des de 2012 i a la implementació de mesures socials, i exigeix, com a prioritat, tancar el procés d’estabilització del PAS en precari així com la reducció de la temporalitat.

La IAC ha fet públiques les propostes reivindicatives del sector públic pel 2018 i, amb data 23 de juliol, ha publicat un comunicat on qualifica la reunió de la Mesa General de juliol com un menyspreu al seu propi personal.

TV3: TN migdia (20/7/18):

Declaracions a premsa d’Assumpta Barbens, portaveu de la IAC:

El Govern incompleix els acords del Parlament i maltracta i discrimina les treballadores i els treballadors públics.   iac.cat

El 155 s’ha d’aixecar immediatament

Novament l’Estat espanyol vol imposar la seva voluntat via 155, amb la paralització de la publicació al DOGC del nomenament del govern de la Generalitat, indispensable perquè el nou executiu prengui possessió. Novament es vol decidir des de el govern central la composició del govern de la Generalitat.

Novament el Govern de l’Estat espanyol amb l’acord de PSOE i Ciutadans, demostren que el 155 és una eina d’extorsió per imposar per la via repressiva el que no pot guanyar per les urnes. Des de la IAC volem expressar el més absolut rebuig a aquesta nova agressió que deixa, no només el govern de la Generalitat, sinó tota la administració i els seus treballadors, així com el conjunt de la població de Catalunya, sota l’arbitrarietat política i jurídica permanent d’un Estat que ja va demostrar a cops de porra l’1 d’Octubre quina és la seva concepció de la democràcia.

En aquest conflicte entre democràcia i involució autoritària de l’Estat. La IAC ho té clar,  ens posicionarem al costat de tots el repressaliats i ens organitzarem i mobilitzarem amb tots els actors socials i polítics per tombar el 155, per la llibertat immediata de totes les persones empresonades per les seves idees polítiques, pel respecte a la voluntat del poble català i per recuperar tots els nostres drets com a treballadores.

Font artcle: Web IAC

La Nakba i altres notícies, 18 maig 2018

Aquí us deixem un nou recull de notícies i informacions alternatives per fer lectura crítica :

Acord CEPASL-UPC per a la compactació de les jornades de les prejubilacions:

Tot i que encara no s’ha fet públic, aquesta setmana el Comitè d’Empresa ha signat un acord amb el Gerent de l’UPC que possibilitarà, si així ho desitgen, a les persones del PAS-L que es van acollir a la jubilació parcial, previ acord amb el responsable de la seva unitat, compactar la prestació de serveis en un únic moment temporal. És a dir, podran treballar d’una sola vegada, tot seguits, els dies que estan obligats a fer-ho per la jubilació parcial.

Continuen vigents també les altres 2 modalitats anteriors (setmanal i de 48 dies anuals) de l’acord anterior. Esperem que en breu es faci públic aquest acord.


Davant la Naqba permanent, multipliquem la nostra solidaritat.    iac.cat


Revertim les retallades, acabem amb el 155, llibertat presos i preses!   iac.cat

Des de la IAC mantenim l’exigència al govern central de la retirada del 155, la reversió dels seus efecte i la reactivació de l’activitat dels departaments.

Des de la IAC exigim a presidència i al govern una aposta decidida pels serveis públics i pel personal que els desenvolupa. Cal revertir totes les retallades patides en els darrers anys, tant pel que fa a la prestació de serveis com en el referent a les condicions laborals de les treballadores i treballadors: ni la Generalitat de Catalunya, ni la resta de l’administració pública catalana, poden seguir a la cua en els drets laborals del seu personal, laboral o funcionari; i això ha de canviar!    […]                               Revertim les retallades!
Acabem amb el 155!
Llibertat presos i preses!
Retorn de les exiliades!
Entre totes decidim-ho tot!                                            Si vols llegir tot l’article: fés click aquí


Volem donar el nostre suport a les persones docents de l’IES EL PALAU injustament acusades:

Tirar endavant, malgrat les acusacions siguin falses.  diarieducacio.cat  

  Dues ex professores de l’Institut El Palau descriuen els sentiments de dolor i impotència que viuen els 11 companys que han estat encausats per suposadament haver humiliat alumnes fills de guàrdies civils, una acusació que consideren falsa de totes totes.  #9delPalau @9delPalau Suport IES El Palau


Sobre l’acord de (no)millora sobre ocupació i condicions de treball :

Als CAU-IAC no ens agrada l’acord de millora de l’ocupació pública signat entre els sindicats majoritaris i el govern de l’estat Espanyol, creiem que menysté al personal de les Administracions Públiques i pacta pujades minses (mitjana de l’1,91%) que no milloraran gaire el 14% de poder adquisitiu perdut els darrers anys de congelació salarial (això sense comptar les pagues extraordinàries). És un acord lligat a estabilitats pressupostàries que la Generalitat no queda clar si complirà, i tampoc ens agrada perquè lliga les pujades al PIB i no a l’IPC, quan els darrers anys de crisis el PIB ha estat molt per sota de l’IPC… i per altres raons que estan molt ben explicades per les nostres companyes en aquests articles que enllacem a continuació:

II Acord de (no)millora de l’ocupació pública signat pel govern de l’Estat amb CCOO, UGT i CSIF.  Revista QuinCacau CAU-UAB

Acord sobre ocupació i condicions de treball.  Butlletí CATACCRAC  CATAC-IAC

Recull de notícies 4 maig 2018

Crònica del 1r de Maig.

Aquest 2018 desenes de milers de treballadores  s’han manifestat arreu del món, […] Catalunya no ha estat una excepció, des de les 10:30h a Granollers, fins a les 19h a Tortosa i Tarragona han tingut lloc concentracions, manifestacions, accions, dinars populars i xerrades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya hem participat a una desena de mobilitzacions unitàries arreu del territori. Mobilitzacions clarament posicionades per un sindicalisme combatiu que doni la paraula i la decisió a les assemblees de treballadores.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cronica-del-1r-de-maig/


Cavall antirepressiu!

El passat 28 d’abril diferents membres de la IAC varem participar a la cadena humana que va unir el poble de Collbató de Montserrat amb el cim del Cavall Bernat per fer arribar les fotografies de les preses i presos polítics catalans fins al cim. Alguns afiliats varen formar part del grup que va cobrir l’últim tram i varen escalar la més coneguda de les agulles montserratines.

La IAC forma part dels grups de treball antirepressiu que conformen el projecte transversal de la Crida per la llibertat. La IAC ha participat de les accions  que proposa aquesta plataforma, que té per objectiu denunciar i aturar la repressió i posar en marxa activitats i iniciatives que contribueixin a l’alliberament dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats i exiliades, així com donar suport als represaliats des de la pràctica no-violenta.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cavall-antirepressiu/


CAU-IAC: majoria absoluta a la USDER

Els CAU-IAC guanyen les eleccions sindicals del PAS de la Universitat de Sant Esteve de les Roures (USDER), tant a la Junta com al Comitè, per majoria absoluta i conformen la primera força sindical de la plantilla del personal no docent.

Una entretinguda notícia de les nostres companyes CAU-UAB ( i divertida….).

Llegeix la notícia sencera a: https://bit.ly/2wcAcdw

1r de maig 2018

Contra la precarietat i la repressió aquest 1 de maig aixequem el sindicalisme combatiu:

Una eina de lluita i autoorganització permanent de la classe treballadora.

«la tradició dels oprimits en ensenya que l’estat d’excepció en què vivim és la regla». Walter Benjamin

Aquest any es compleixen 132 anys de la Revolta de Haymarket a Chicago que va signifcar la consecució de la jornada de 8 hores a molts sectors industrials als EEUU. El primer de Maig recordem als afusellats George Engel, Adolf Fischer, Albert Parsons, August Vincnet Theodore Spies i Louis Lingg i a totes les companyes i companys que cada any pateixen repressió per lluitar pels drets de les treballadores. Per exemple a Colòmbia només al 2017 es van produir 212 agressions amb el resultat de 22 morts.

La crisis ha quedat enrere” ens diuen mentre la població en risc de pobresa arriba al 19’2%, la pobresa infantil a Catalunya s’enfila a un 30%“ i els desnonaments segueixen sent la norma mentre es dispara la bombolla especulativa dels lloguers.

Ells diuen :“les reformes laborals generen ocupació de qualitat”, mentre l’atur afecta a 419.000 persones a Catalunya i més de dos terços no cobrem prestacions; la majoria dels contractes que es generen són temporals i a temps parcial, el 12% dels que treballem no sortim de la pobresa i les dones cobrem un 24% menys per la mateixa feina: la feminització de la pobresa creix i la invisibilització del treball reproductiu i la violència de gènere configuren un sistema de doble explotació i opressió (de triple opressió a totes les immigrants).

Ells diuen: “Estem modernitzant els serveis públics i el model de pensions” mentre el govern de l’Estat privatitza les pensions i ens roba els 68.000 milions d’€ que hi havia al 2011 a la guardiola i els pensionistes perdem prop de 700 euros cada any des del 2010. L’administració de l’Estat signa acords de “millora de condicions laborals” amb el sindicalisme de concertació que ens fa perdre poder adquisitiu. Tot això mentre a Catalunya es perpetua la retallada del 14% en la despesa pública en la Sanitat mentre en ensenyament, la inversió segueix a la cua de l’Estat i d’Europa quan per llei hauria d’arribar al 6% i mentre (via 155) és renoven concerts a les patronals de l’educació i no s’implementa la llei de la renda mínima garantida.

La repressió sindical és una de les més silenciades i a la vegada més generalitzada. Avui la precarietat laboral permet als empresaris utilitzar l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de companyes sindicalistes estan sent perseguides i empresonades per lluitar. La IAC no ens lliurem d’aquesta repressió, companys, com el Koki Gassiot (CAU-IAC), amenaçat amb 11 anys de presó per defensar la Universitat Pública, en Ramon Font, portaveu de la USTEC-IAC denunciat per defensar la immersió lingüística i el company Cartanyà de Tarragona perseguit per participar a la vaga del 3 d’Octubre.

Les dones treballadores en general i el moviment feminista en particular han donat tota una lliçó de capacitat de mobilització, la vaga general del 8 de març ha estat històrica, les reivindicacions que van portar la vaga continuen presents. Igualtat de salaris, d’oportunitats laborals, fi de l’assetjament han d’estar presents també el 1 de maig.

La gent treballadora moltes vegades ha de marxar dels seus territoris natals per fugir de guerres, desastres o de la pobresa i la fam. Avui veiem com moren companyes a la mediterrània i com a les migrats i refugiades que viuen a Catalunya se ‘ls neguen els drets de ciutadania i/o han d’afrontar infinitat de dificultats per assolir la nacionalitat o la residència. Des de dissabte 21 d’abril l’assemblea de migrants i refugiades està tancada a l’antiga escola Massana per reclamar els drets que els corresponen com a persones.

Vivim en un món el 8 % de la població té el 85% de la riquesa global, un sistema irracional que concep els ecosistemes com mercaderies i amenaça de destruir la vida al planeta. Però també vivim a un món en el que les persones no es resignen i lluiten amb esperança per millorar les seves vides i deixar un món millor per a les generacions futures. Cal que l’ energia social és constitueixi també en autoorganització sindical en els centres de treball.

Davant els atacs a la sobirania popular, davant la involució democràtica, les retallades, la persecució d’artistes, activistes, polítics, mestres, bombers, les privatitzacions i la precarietat, posem la vida en el centre, unifiquem les lluites i construïm entre totes una agenda comuna dels moviments socials i el sindicalisme combatiu i portem les reivindicacions del carrer a tots el centres de treball. Contra la precarietat i la repressió aquest 1 de maig aixequem el sindicalisme combatiu!

Igualtat

Llibertats

Solidaritat

Pensions i sous dignes!

 

Font: web iac.cat