Arxiu d'etiquetes: mobilitzacions

23M, suport mobilitzacions!

A la UAB: concentració 11:00 a la plaça Cívica

A BCN: manifestació 12:30 a la plaça Urquinaona

A Girona: manifestació 12:00 plaça Pompeu Fabra, a les 19:00 concentració plaça del Vi

A La Seu d’Urgell: concentració 19:00 plaça del Oms

A Lleida: manifestació 12:30 Rectorat/plaça Víctor Ciurana, 19:00 Ajuntament/plaça de la Paeria

A Tarragona: manifestació 12:30 plaça Imperial Tarraco/Rambla Nova

 Comunicat de convocatòria de vaga per la llengua dia 23M (USTEC-STEs/IAC)

8 de març de 2022

Aquesta nova jornada reivindicativa del dia de la dona treballadora, aquest 8 de març de 2022, es recuperen en gran part les formes de mobilització clàssiques, d’aquesta diada, que s’han vist afectades des del 2020 per la crisis sanitària de la covid-19.

Des de la IAC volem donar suport a totes les propostes de mobilització convocades arreu del territori (terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida Girona i Barcelona) i fer-ne una crida de participació. Donem, també, especial suport a la convocatòria de vaga general convocada des de la CGT-Catalunya; organització amb qui compartim l’espai de coordinació del sindicalismes alternatiu i combatiu de la Taula sindical de Catalunya.

8M, Barcelona: manifestació
18:00, plaça Universitat.
Punt de trobada IAC 17:30 sortida ascensor metro Universitat.

8M, Girona: manifestació
18:00, plaça U d’Octubre

8M, Lleida: manifestació
18:00, plaça Ricard Vinyes

8M, Tarragona: manifestació 19:00, plaça Imperial Tàrraco

8M, Tortosa: manifestació 19:00, plaça Barcelona


IAC 8M: comunicat

Els darrers anys, el 8 de març ha agafat una dimensió massiva i les reivindicacions feministes abasten els àmbits de les nostres vides. Denunciem la feminització i la manca de reconeixement de les cures, la precarietat laboral de les dones, les violències masclistes estructurals i les desigualtats a les llars, llocs de treball, institucions i tots els altres llocs. El feminisme ha guanyat força a molts àmbits de la societat, però no ens podem conformar en una presència del feminisme en els debats públics innòcua o amb lleis que introdueixen millores molt petites en termes d’igualtat mentre es mantenen les polítiques neoliberals. Ens cal avançar en tots aquells aspectes estructurals que ens buiden de drets i ens condemnen a la desigualtat.

Les dones cobrem menys i treballem més. L’escletxa salarial és del 22,2%[1] . Aquest és un indicador que mesura una desigualtat que té molts orígens i moltes conseqüències. Les dones tenen feines més precàries i més contractes de mitja jornada. La discriminació patriarcal en el món laboral es repeteix, ampliada, en els àmbits socials. L’escletxa de les pensions de jubilació és encara més gran, amb la xifra abismal d’un 41%. Patim una taxa de pobresa més alta, que arriba al 27,9%.  Les dones som les encarregades de fer tasques essencials per la vida de les persones i pel funcionament de la societat en el seu conjunt, aquelles que anomenem tasques de cura. Tenim una major presència en la sanitat, l’educació, l’atenció a la gent gran i als serveis sociosanitaris i amb una dedicació en temps i en càrrega mental molt desigual dins de les llars. I això no es trasllada en un reconeixement social sinó en una desigualtat.

Ens trobem en una etapa de rescat del capital, en què els estats han mobilitzat grans quantitats d’ajudes per a salvar les grans empreses i re-establir els seus beneficis. La resposta als problemes de la població ha estat minsa, nul·la i, fins i tot, repressiva. I les dones patim més totes les problemàtiques socials. L’encariment de l’energia i del cost de la vida en general, es tradueix en una major pobresa energètica, i hem de fer mans i mànigues per tirar endavant les nostres llars  mentre l’espoliació per part de les grans empreses queda intacte. Els interessos dels bancs també prevalen quan cada dia desnonen a tantes famílies, amb les dones al capdavant, que no poden pagar lloguers desorbitats. Les dones sense papers, per culpa de la llei d’estrangeria, ho tenen més complicat.

El govern de l’estat espanyol, que s’anomena a ell mateix “progressista”, ha decidit pactar amb la patronal i la dreta i deixar gairebé intacta la reforma laboral del 2012, que va precaritzar profundament els drets laborals. Les dones hem estat les primeres a ser acomiadades i les que tenim contractes més precaris i estem en pitjors convenis laborals, i no s’han derogat aquells aspectes més nocius que ens afecten especialment com són, el cost d’acomiadament i els contractes de temporada i de substitucions. Tampoc es modifica la subcontractació, que és un dels fenòmens que més precaritza el treball femení, amb empreses multiserveis amb condicions de treball i salaris nefastos. Tampoc s’ha avançat en l’equiparació dels drets de les treballadores domèstiques. Per enguany també s’espera que una reforma de les pensions que empobrirà la classe treballadora i que serà masclista, perquè perjudicarà especialment a les dones. Volen ampliar els anys de cotització per al càlcul de les pensions perjudicant les carreres laborals més curtes, que són majoritàriament les de les dones.

La lluita feminista per la millora i l’emancipació de les dones treballadores en la que s’engloba la IAC no deixa de banda cap dels aspectes del sistema capitalista, patriarcal i racista que ens oprimeix.

Secretaria de la dona de la IAC, 2 de març de 2022

Font de les publicacions:  https://iac.cat/

Derogació de les reformes laborals: “prou mentides!!”

Des de la Taula Sindical de Catalunya, formada pels sindicats CGT, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), CNT, COS, Solidaritat Obrera i Cobas, fem una crida a participar a les mobilitzacions del dissabte 29 de Gener per la derogació real de la nefasta reforma laboral del 2012, com a primer pas en la recuperació dels drets robats a la classe treballadora.

Partits polítics del govern i sindicats majoritaris han mentit al conjunt dels i les treballadores. Cap modificació que compti amb el suport de la CEOE serà res més que petits ajustos que consoliden el pitjor del greu atac que vam patir ara farà 10 anys.

PSOE i Podemos van repetir un i altre cop en els seus programes, fins i tot signat en acords parlamentaris, que es procediria a derogar el dur atac perpetrat contra les condicions de treball de la nostra classe. Constatem que continuarien vigents retrocessos altament negatius com els següents:

  • Reducció de la indemnització per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat.
  • Reducció del màxim d’indemnització de 42 mesos a 24.
  • Pràctica eliminació dels salaris de tramitació.
  • Facilita la justificació dels acomiadaments objectius i EROs per part de les empreses.
  • Eliminació de la capacitat de les administracions públiques per bloquejar EROs.
  • Capacitat de reducció de salaris en les modificacions substancials de les condicions de treball.
  • Autopista legal pels EROs o Modificacions de condicions amb ridícules justificacions que fan molt difícil qualsevol impugnació.
  • Establiment unilateral de la jornada irregular.
  • Estatalització de la negociació col·lectiva (reivindiquem un model de negociació col·lectivades centralitzada, arrelada al territori i en mans dels propis treballadors/es).

No només això sino que una de les mesures presentades com a ‘positives’ de la nova regulació, els anomenats ERTOS RED, són ni més ni menys que un regal per a la patronal per finançar els seus ajustos de plantilla amb fons públics provinents dels pressupostos i la pròpia seguretat social.

Mentrestant, els i les treballadores continuem patint increment del preu de l’electricitat i una inflació disparada mentre els nostres salaris segueixen any rere any perdent capacitat adquisitiva, sense que a gairebé ningú l’importi.

Cal dir prou! No ens empassem la derogació fake!

Fem una crida a tota la classe treballadora catalana a mostrar la repulsa i exigir la derogació de les reformes laborals, de forma especial les de 2012 i 2010, que ens estant enfonsant en unes vides precàries per engreixar els seus beneficis.

 

Dijous 27 de gener de 2022, a les 11 hores, davant de la seu de la Delegación del Gobierno a Barcelona (Carrer Mallorca, 278), s’ha fet la roda de premsa organitzada pels sindicats membres de la Taula Sindical de Catalunya (formada pels sindicats IAC, CGT-Catalunya, CNT, COS, COBAS i Solidaritat Obrera) per presentar el manifest i les mobilitzacions unitàries convocades per dissabte 29 de gener arreu de Catalunya sota el lema “Prou mentides!” per la derogació real de les reformes laborals.

Els representants de les diferents organitzacions sindicals han fet declaracions per explicar les motivacions i convocatòries previstes. Consideren que els partits de la coalició del govern han mentit al seu electorat i a la classe treballadora en general, els escassos retocs realitzats sobre la Reforma Laboral del Gobierno Rajoyconsoliden el pitjor dels atacs realitzats el 2012.

Els sindicats convocants, i moviments socials que hi donen suport, fem una crida a participar de les manifestacions per la derogació de les reformes laborals de 2012 i la de 2010.

Per part de la IAC-Intersindical Alternativa de Catalunya hi ha intervingut el portaveu David Caño.

   Fonts: https://iac.cat/2022/01/18/prou-mentides-derogacio-de-la-reforma-laboral/   i    https://iac.cat/2022/01/27/derogacio-de-les-reformes-laborals-prou-mentides/

30N: prou abús de temporalitat!

Aquest 30 de novembre tornem a convocar vaga per a l’estabilització de totes les persones en situació precària que treballen a les administracions públiques.

Ja vam convocar vaga el 28 d’octubre i vam participar el 2 d’octubre en una mobilització massiva a Barcelona juntament amb les plataformes d’interines i els altres sindicats de la Taula Sindical de Catalunya. També treballem coordinadament amb altres sindicats de l’Estat denunciant l’abús de temporalitat a què ens han abocat les administracions que no han complert el què estableix la normativa: convocar cada any concursos de trasllats i processos selectius.

Aquest 30 de novembre és un moment crucial. És ara o mai. Ens hem de fer sentir perquè els partits polítics vegin la necessitat de reflectir a la Ley para la estabilización les demandes de tot el personal interí i laboral temporal per la fixesa. Acabar amb la precarietat al sector públic català ens afecta a tots i totes per garantir uns serveis públics dignes i de qualitat. Sense drets laborals no hi ha serveis públics dignes.

És una lluita llarga i dura amb un gran desgast de totes i amb molta angoixa. Moltes administracions no han volgut escoltar i han seguit endavant amb algunes de les convocatòries, però igualment, totes ens quedarem. Ho farem possible.

Sigui quina sigui la teva vinculació laboral amb l’administració pública, per solidaritat, la lluita per acabar amb la precarietat és de totes.

Les que estem, ens quedem

  • PERQUÈ estem en situació de frau de llei
  • PERQUÈ hem passat oposicions cada dia
  • PERQUÈ no som culpables que les administracions no hagin convocat
  • PERQUÈ hem mantingut l’administració en la pitjor crisi de la història
  • PERQUÈ …, no acabaríem amb les raons!

I sabem que fer vaga és difícil, és car, que hi ha pressions, però si no la fem… sentirem que haurem fet tot el possible per aconseguir l’estabilització pel que hem estat lluitant durant tant de temps?

  • Barcelona
    • Piquet central unitari: seu UGT (Rambla del Raval 29). 09.30h
    • Manifestació: plaça d’Urquinaona. 12.30h
  • Girona
    • Concentració: delegació territorial de laGeneralitat (plaça Pompeu Fabra 1). 12.00h
  • Lleida
    • Manifestació. Plaça del Treball – subdelegació del govern espanyol. 13.00h
  • Manresa
    • Concentració: Serveis territorials d’educació – Catalunya central (ctra de Vic 175). 08.30h
    •  10.45h a la RENFE per anar a la mani de Barcelona
  • Tarragona
    • Piquet central unitari: plaça Imperial Tàrraco. 09.00h
    • Manifestació: plaça dels Carros. 12.00h

Estabilitat per a totes i tots i prou personal públic en precari !!!

Endavant, lluitem pel que és nostre !!!

Font de la publicació: https://iac.cat/2021/11/29/30n-prou-abus-de-temporalitat/

Participem en la jornada reivindicativa de l’11S

Us animem a participar activament de totes aquelles convocatòries reivindicatives en defensa dels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i contra la repressió sistèmica que és viu al nostre país.

El passat primer d’octubre de 2017 es va celebrar, en un clima d’intimidació i violència policial organitzat des del govern de l’estat espanyol del Partido Popular, l’únic referèndum d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya.

Aquest referèndum, convocat com a “vinculant”, és va realitzar des de la implicació de la ciutadania en l’organització del referèndum com a acte de legitimitat democràtica dels acords del Parlament de Catalunya en la Llei 19/2017, del 6 de setembre.

En protesta per la repressió massiva de l’estat espanyol i en defensa dels drets de llibertats col·lectives i individuals, la IAC va convocar la vaga general del 3 d’octubre; aquesta vaga general va ser la de més seguiment del segle XXI a Catalunya; 2,2 milions de persones, el 81% dels assalariats (dades del ministeri de treball).

El 10 d’octubre de 2017, seguint allò acordat en base al referèndum vinculant d’autodeterminació del primer d’octubre, és va declarar al Parlament la constitució de la República catalana. El president del Govern català, no obstant, va optar per deixar la declaració en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.

Malgrat la suspensió, l’estat espanyol, ha optat per la via de la repressió i la imposició de força des de la violència policial i judicial; al marge de cap tipus de negociació que pugui incloure allò expressat a les urnes per la majoria de la ciutadania des de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

El resultat del referèndum d’autodeterminació de l’octubre del 2017, així com els posteriors processos electorals, han generat les actuals majories: l’aplicació de l’exercici del dret d’autodeterminació comporta l’acceptació de la voluntat popular majoritària al nostre país de creació d’una república independent del “Reino de España”.

Aquesta proposta republicana és, ara mateix, l’única alternativa a la imposició de l’unionisme monàrquic, que s’ha basat en propostes totalment contràries a allò que, com a organització sindical ens és essencial: propostes antidemocràtiques, repressives, violentes, socialment injustes, neoliberals, insolidàries i, especialment, de negació dels drets d’autodeterminació i de decisió del futur propi de Catalunya.

És, doncs, en base al que ens és propi, participació, justícia, democràcia, pacifisme, solidaritat, dret a decidir i d’autodeterminació, que només podem situar-nos en la defensa dels resultats de l’únic referèndum d’autodeterminació que s’ha realitzat a Catalunya, i donar suport als seus resultats en qualitat de respecte a les regles bàsiques de la democràcia.

Els nostres valors democràtic ens obliguen, com a mínim, a situar-nos al costat dels que defensen la lluita (des dels valors de la no-violència) per la implementació del resultat democràtic del referèndum del 1-O. Altre cosa seria anar en contra de tot allò que ens ha format part de la nostra cultura assembleària.

Però, actualment, la diada de l’onze de setembre cal entendre-la des d’una perspectiva especialment àmplia.

Les celebracions actuals tenen el seu origen en la mobilització convocada a Sant Boi de Llobregat fa 45 anys (11/9/76) amb el suport de les esquerres catalanes i dels sindicats de l’època que li van donar el contingut reivindicatiu social que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

3 anys abans, avui doncs fa 47 anys, moria Salvador Allende, president de la República de Xile, durant l’assalt al Palacio de la Moneda perpetrat des dels militars colpistes que van instaurar la dictadura, del criminal Augusto Pinochet, que va suposar més de 40.000 represaliats.

Avui també fa 20 anys de l’atac contra les torres bessones a Nova York, una atac que va provocar l’inici d’una escalada bèl·lica a l’orient mitjà que va suposar la mort de 400.000 persones a l’Iraq i 150.000 a l’Afganistan. Sobre aquestes xifres els “països occidentals” i posem una espessa boira que intenta amagar la nostra responsabilitat. Una responsabilitat que s’estén a milers de persones represaliades en la venjança occidental a l’atac; assassinades, raptades, torturades, empresonades il·legalment (sovint sense judici) i al marge de qualsevol respecte al dret internacional i als drets fonamentals, com ha estat denunciats per organitzacions com Amnistia Internacional.

Malgrat que els 11 de setembre poden representar l’autoritarisme representen també la capacitat popular d’enfrontar-se un any rere l’altre a la repressió i a mantenir la lluita contínua pels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i per la justícia social. Una lluita on, des del nostre país petit, hem participat i seguim participant tant en la defensa dels nostres drets com des de la solidaritat internacionalista: com reunit a Barcelona 1,3 milions de persones contra la guerra o mantenint-nos al costat dels pobles represaliats com el de palestina, el sahrauí, el kurd, els roghinya i contra aquells governs que neguen les llibertats a les dones, als LGBTIQ+, on s’explota els infants o on és practica un esclavatge de facto.

L’onze de setembre ha de representar, per nosaltres i pel nostre país, la jornada reivindicativa on mantenim totes les nostres lluites i compromisos, nacionals i internacionals. Per a la construcció d’un món plural, democràtic, unit, independent, de classe, no sexista, participatiu, pacifista, ecologista, oposat frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme, que aposti per encabir les seves reivindicacions en la lluita per una societat més justa, solidària i democràtica, i situat en l’espai de les esquerres i l’espai alternatiu.

Secció sindical dels CAU-IAC de la UPC
11 de setembre de 2021

Aquest 12 de febrer, jornada de mobilitzacions!

La secció sindical CAU-IAC UPC s’adhereix als actes previstos per demà 12 febrer en el marc de les accions sota el lema L’autodeterminació no és delicte, que impulsen conjuntament ANC, Òmnium, JxCat, ERC i CUP, i que té el suport de múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, aquest dimarts, 12 de febrer, coincidint justament amb l’inici dels judicis, es farà la primera de les accions: una jornada de mobilitzacions.

Dimarts, 12 de febrer de 2019

A les 12 del migdia, aturades davant els centres de treball

A les 7 del vespre, concentracions davant els ajuntaments:

Més informació a : https://www.omnium.cat/ca/aquest-12-de-febrer-jornada-de-mobilitzacions/

Davant el judici al dret a l’autodeterminació: units contra la repressió.

Construïm el futur des de la radicalitat democràtica.

La IAC donarà suport, secundarà i participarà de les mobilitzacions antirepressives que es convoquin durant tot el macro-judici polític repressiu pel referèndum d’autodeterminació del 1r d’octubre de 2017 a Catalunya.

La lluita pel dret a l’autodeterminació i pels drets nacionals ha estat una constant de la IAC des de la seva fundació ara fa més de 20 anys. Davant l’actual involució autoritària de l’estat, la IAC hem impulsat i continuarem participant de les iniciatives per fer efectiu el dret d’autodeterminació i la plena sobirania, per la llibertat de les persones preses polítiques ipel retorn de les exiliades, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions i contra la repressió en totes les seves formes.

Des de la IAC treballem en les diferents plataformes per la unitat del moviment antirepressiu, perquè aquest esdevingui una realitat a nivell social, sindical i polític. Davant dels atacs a la sobirania popular, davant de la involució democràtica, les retallades, la persecució d’artistes, activistes, polítiques, mestres, bomberes, estudiants, periodistes, les privatitzacions i la precarietat, la IAC posem la vida en el centre i treballem per unificar les lluites i construir entre totes una agenda comuna dels moviments socials i del sindicalisme combatiu per portar les reivindicacions del carrer a tots el centres de treball i a les institucions. Apostem per la radicalitat democràtica, sempre des de el compromís social i en defensa de les persones treballadores, des d’una perspectiva de classe.

És per això que,des de la IAC, volem mostrar el màxim suport i recolzament a les persones i organitzacions que estan patint la repressió per defensar els drets de ciutadania, els socials, els sindicals i polítics, i convidem al conjunt dels i les persones treballadores a participar i donar suport a totes les mobilitzacions que vagin en aquest sentit.

Units contra la repressió.

Construïm el futur des de la radicalitat democràtica.

 

Intersindical Alternativa de CatalunyaFont de l’article: pàgina web: iac.cat

21D: suport a les mobilitzacions ciutadanes

Comunicat de suport a les mobilitzacions ciutadanes del 21 de desembre

En l’actual situació política, caracteritzada per la manipulació mediàtica, la repressió policial i judicial per part de l’estat espanyol, s’ha creat una situació d’excepció en què s’estan vulnerant els drets humans, socials i polítics de la ciutadania. Aquesta situació, auspiciada pels poders fàctics relacionats amb el franquisme, i atiats per una ultradreta que mai no ha marxat de les institucions espanyoles ha generat una sensació de malestar general entre la societat catalana.

L’existència de presos polítics, exiliats, víctimes de persecucions polítiques des d’instàncies judicials, s’ha vist agreujat per la vaga de fam de Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep  Rull. La indiferència dels poders de l’estat agreugen encara més un clima polític convuls, en què determinats mitjans i grups polítics es dediquen a criminalitzar la legítima protesta contra el que molts consideren una mostra d’imperdonable inhumanitat. Per acabar-ho d’adobar, el proper divendres, 21 de desembre, el Consell de ministres espanyol té decidit celebrar la seva sessió a Barcelona, just un any després que el bloc del 155 fou clarament derrotat, i en un moment en què hi ha risc per a la vida de quatrepresos polítics.

És per això que la IAC, sempre al costat de la justícia social, les llibertats polítiques, les institucions catalanes, els valors expressats a la Declaració dels Drets Humans  i la decència moral ofereix ple suport a les mobilitzacions cíviques, socials i pacífiques que puguin esdevenir-se en aquestes jornades, i demanen estendre-les arreu del país.

Rebutgem absolutament tot intent de criminalitzar la protesta i la dissidència que està intentant fer l’entramat polític i mediàtic d’una monarquia en descomposició. Demanem que la ciutadania es pugui expressar, sempre, en llibertat.

Convocatòries:

Barcelona

18:00 manifestació, jardinets de Gràcia (Diagonal/Passeig de Gràcia)

Girona

12:30 concentració, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)
18:00 manifestació, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)

Lleida:

11:00 aturada 15′ als llocs de treball
19:00 concentració, Subdelegació del govern (plaça de la Pau, 1)

COMUNICAT AL PAS DE LA UPC DEL SINDICAT CAU-IAC

Benvolgudes companyes i companys,

Aquesta setmana assistim a diverses convocatòries de vagues i mobilitzacions en el sector públic català: sanitat, llars d’infants, educació primària i secundària, universitats i administració general de la Generalitat i, les organitzacions que signem aquest comunicat hi donen suport i fem una crida a la participació. El deteriorament dels serveis i de les condicions de treball, tot i l’esforç assumit pel personal i la ciutadania, que han provocat les polítiques econòmiques i socials dels diferents governs en els darrers anys mereix, sens dubte, respostes contundents en forma de mobilitzacions continuades.

En el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya i en la resta d’universitats públiques, la convocatòria de vaga ha estat formalitzada pels dies 28 i 29 de novembre i dirigida a tots el sectors de la comunitat universitària: Estudiants, PAS i PDI. En el cas del PAS hem constatat que no es donaven les millors condicions perquè la vaga tingués una incidència important en el col·lectiu. Caldrà continuar treballant perquè el PAS de les universitats assoleixi la seva pròpia capacitat de mobilització al marge de les decisions interessades de les cúpules dels sindicats de CCOO i UGT.

No obstant, qualsevol membre del PAS que cregui convenient exercir el seu dret de vaga els dies 28 i 29 de novembre, ho podrà fer sense avís previ i pel temps que estimi oportú coincidint amb la seva jornada laboral. Per concentrar la mobilització del PAS de la UPC, fem una crida a participar en la manifestació unitària que tindrà lloc demà dijous 29 de novembre a les 12 hores a Plaça Universitat. La participació en la manifestació està coberta legalment per la convocatòria de vaga presentada per CGT i COS.

Barcelona, 28 de novembre de 2018

#Vaga29N: Unir lluites per revertir les retallades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya(IAC) s’ha decidit convocar vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració. L’objectiu és exigir la reversió de les retallades perquè 5 anys de creixement econòmic han de servir, com a mínim, per recuperar la prestació de serveis públics anterior a la crisi.

L’objectiu són un serveis públics de qualitat i universals, les demandes que formen part de la plataforma reivindicativa de la vaga permeten avançar en aquest camí. Per exemple, reduir les ràtio d’alumnat a l’educació i les de pacients a sanitat, permeten millorar l’atenció en definitiva. La convocatòria de la #Vaga29N significa lluitar per millorar els serveis públics, per recuperar drets, per redistribuir la riquesa i els treballs, per millorar les vides de la gent obrera en general, que és la que principalment utilitza el serveis públics, i de les treballadores del sector públic en particular.

La vaga del #29N, de la qual hem presentat el preavís el 17 de novbre,  ha significat la confluència de les lluites de diferents sectors dels serveis públics, ensenyament, sanitat, universitats, administració, estudiants… en definitiva l’auto-organització de les treballadores ha portat a una jornada de vaga i lluita sorgida des de baix. Pensem que aquesta és la manera de fer sindicalisme. Ens hauria agradat que encara fos un jornada de vaga més unitària, de fet encara pot ser així i cridem a les organitzacions sindicals que encara no s’han sumat a fer-ho i lluitar unides per una vida millor.

La nul·la resposta del Govern de la Generalitat ens porta a la vaga. Aquestes són les demandes, sorgides de la base, per les quals cridem a la #vaga29N. 

Exigim la reversió de totes les retallades amb l’increment pressupostari suficient per al compliment immediat de:

  • La recuperació de les pagues del 2013 i del 2014.

  • Recuperació del poder adquisitiu perdut amb la congelació salarial dels darrers anys d’acord amb la pujada del IPC.

  • Augment de totes les plantilles, en especial de serveis molt deteriorats com per exemple: SOC I serveis socials

  • Consolidació real i estabilitat del lloc de treball del personal interí amb l’aplicació de l’article 61.6 de l’EBEP.

  • Reducció taxa interinitat al 8%. Convocatòria de totes les places estructurals.

  • Jornada de 35 hores

  • Nou decret de jornada i horaris per a una flexibilitat i conciliació real
  • Reducció de les hores d’atenció directa a diferents col·lectius
  • Recuperació del FAS
  • Substitució des del primer dia de tot el personal
  • Dret a la indisposició amb declaració responsable
  • Reposar la cotització al 100% al personal interí que va veure reduïda la seva jornada
  • Recuperar el pagament del 100 % de la retribució variable per objectius (DPOs).
  • Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada.
  • Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública.
  • Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral..
  • Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades.
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris.
  • Millora i equiparació de condicions de permisos i conciliació a tots les col·lectius
  • Garantir els mateixos drets al personal interí o laboral temporal en tots els sectors i col·lectius de la Mesa General d’Empleats i Empleades Públiques i dels convenis a qui se li vinculen.
  • Restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20.
  • Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21.
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a Ensenyament.
  • Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat.
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys.
  • Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais.

    Les treballadores movem la societat i per tant tenim el poder per canviar-la. Lluitem juntes per revertir les retallades i per uns pressupostos socials.

Article publicat a : iac.cat #Vaga29N: Unir lluites per revertir les retallades