Arxiu d'etiquetes: mobilitzacions

1r de maig, Taula sindical de Catalunya

1M, ofensiva TSC

El manifest 1 Maig ofensiva de Classe denúncia la precarització dels serveis públics, la privatització, l’increment de pressupost militar, l’explotació dels migrants i evidencia el incompliments electorals com el de la derogació de la llei mordassa, la llei d’habitatge electoralista. Exigeix millorar les condicions laborals i es solidaritza amb la lluita contra la reforma de les pensions del govern Macron. Defensa, també, l’enfortiment dels sindicats combatius i fa una crida a la confluència de lluites i a organitzar una ofensiva de la classe treballadora que construeixi un contrapoder al capital.

Podeu adherir-vos al manifest des de la web de la TSC.

MANIFEST: 1 maig ofensiva de Classe

El capitalisme continua avançant dia a dia, apropiant-se cada cop de més esferes de la nostra vida. Ens roba el temps i la vida a canvi d’un salari, amb el que cada dia és més difícil viure de forma digna. Ens roba desmantellant i precaritzant els serveis públics, ens roba apropiant-se, privatitzant i monopolitzant cada cop més recursos bàsics per al sostén de la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua, la terra o els aliments. Ens roba rebaixant les pensions i allargant la vida laboral, mentre la joventut pateix un atur crònic. Al capitalisme li sobren diners per augmentar el pressupost militar per l’OTAN i diu que no en te per la sanitat.

Un capitalisme neocolonial que no conforme amb extreure els recursos naturals del sud global, explota a les migrants que venen fugint de la violència i devastació, al treball de la llar i les cures, al treball sexual, al treball agrícola i a tota sort d’oficis informals sense dret a l’atur, a pensió o a qualsevol tipus de garanties laborals.

Amb un govern mentider que no s’atreveix ni a derogar la Llei mordassa, que no retira les parts més lesives de les reformes laborals, tal com va prometre. Amb un govern agenollat als poders econòmics, que aprova una llei d’habitatge més en clau electoralista, que no pas a garantir l’accés a un habitatge digne. I amb la lluita del poble francès contra la reforma de les pensions gravada a les retines, ens plantegem que ja n’hi ha prou de retrocedir davant els embats del capital.

És per això que volem passar a l’ofensiva, per recuperar terreny al capitalisme i recuperar tot allò que ens està robant. I ho farem engegant lluites allà on hi hagi injustícies. Empresa a empresa recuperant drets i millorant les condicions laborals. Sector a sector unint plantilles i millorant convenis. I ho farem carrer a carrer, combatent el discurs neoliberal i individualista, barri a barri, poble a poble construint comunitats de lluita. Ho farem articulant una lluita comuna entre treballadores i usuàries en defensa d’uns serveis públics de qualitat.

Per això és necessari enfortir les organitzacions de la classe treballadora, ELS SINDICATS. Els sindicats de classe i autònoms de tot poder polític o econòmic i independents de les subvencions estatals. Enfortint el sindicalisme que no creu en la concertació social de les poltrones, que sap que per negociar amb el capital s’ha de trencar la pau social i pressionar.

Per tot això és necessari la confluència de les lluites i les organitzacions de classe que planten cara als diferents fronts de la despossessió capitalista. La confluència amb el moviment per l’habitatge, amb el moviment migrant, amb el moviment pensionista, amb el feminisme de classe, amb l’ecologisme radical, amb l’economia social i solidària, i amb totes aquelles organitzacions que ens vulguin acompanyar en aquesta ofensiva de lluita.

Per això aquest primer de maig la Taula Sindical de Catalunya, fem una crida a la classe treballadora a iniciar una ofensiva contra la classe capitalista que ens vol cada dia més empobrits i agenollats. Fem una crida a les organitzacions anticapitalistes a fixar-se més en el que ens uneix que no en el que ens separa, i a engegar un nou cicle de lluita per a organitzar la indignació, i construir un contrapoder que ens permeti recuperar terreny al capital.

      • Derogació de la reforma laboral
      • Derogació de la llei mordassa i la llei d’estrangeria
      • Per unes pensions dignes i la reducció de l’edat de jubilació
      • Per la reducció de la jornada laboral
      • Per fer retrocedir el capital: Vaga General!

Taula sindical de Catalunya.

Font original: https://iac.cat/2023/04/20/1m-ofensiva-tsc/

 

8M, vaga general

Perquè ens sobren els motius. Aquest 8 de març, vaga general feminista

El sindicats de la Taula sindical de Catalunya (CGT, COS, IAC i SO, amb un especial suport de les organitzacions Las Kellys Catalunya i SINDIHOGAR SINDILLAR) convoquen, a nivell nacional, vaga general feminista el proper dimecres 8 de març. La convocatòria s’adreça a totes les persones treballadores del territori nacional català, des de les 00:00 fins a les 23:59 d’aquest proper 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, de 2023.

Des de la Taula sindical s’ha elaborat un comunicat de vaga i es fa crida a la participació a totes les mobilitzacions.

Manifestacions

    • 12:00, plaça Imperial Tarraco (Tarragona)
    • 18:00, plaça 1 d’octubre (Girona)
    • 18:00, plaça Ricard Vinyes (Lleida)
    • 18:30, plaça Universitat (Barcelona

La decisió de la IAC d’afegir-se a les convocatòries de vaga la va prendre el Consell nacional confederal, per unanimitat, en base a la proposta de la Secretaria de la dona i feminismes. Aquesta proposta es va fer en resposta a la sol·licitud, del moviment feminista, de convocar la vaga general; i donar així continuïtat a les vagues generals feministes convocades els últims 6 anys.

Més informació al web de la IAC

Secció sindical dels CAU-IAC a la UPC

8M vaga general

CNC: “8M, vaga general”

Consell Nacional IAC celebrat el 9 febrer 2023

A. Barbens, portaveu IAC

La votació s’ha realitzat en base a la proposta de la Secretaria de la dona i feminismes amb el suport del Secretariat nacional confederal (SNC). La proposta l’ha defensat Assumpta Barbens, portaveu de la IAC i coordinadora de la Secretaria de dona i feminismes.

Des de la IAC manifestem la intenció de realitzar un treball conjunt amb la resta de sindicats de la Taula sindical de Catalunya (TSC), punt de trobada del sindicalisme alternatiu i combatiu, i cridem al conjunt dels treballadors i treballadores a secundar la vaga i sumar-se a les mobilitzacions que es realitzaran arreu del territori català.

Avui, també, els sindicats de la TSC (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) s’han emplaçat a redactar i concretar la taula reivindicativa de la vaga feminista d’aquest 8M que es presentarà properament en roda de premsa.

La sessió d’avui del CNC de la IAC és la primera des del tancament del IV Congrés el 28 de maig del 2022. En aquesta sessió s’ha presentat tota la documentació definitiva generada durant el congrés: les ponències marc i organitzativa, les resolucions congressuals i les actes de les sessions. També s’ha aprovat el nou reglament del Consell i s’ha ratificat la proposta de modificació d’estatuts derivada de l’aprovació de la Ponència organitzativa.

Font: https://iac.cat/2023/02/09/cnc-8m-vaga-general/

UNESCO…, així no! – III Conferència CMES

Comunicat de convocatòria:

El moviment estudiantil i de treballadors/es que lluitem per la Universitat Pública a Catalunya i contra el seu procés de mercantilització, expressem la nostra preocupació per l’agenda, contingut, procés i ruta de la III Conferència Mundial d’Educació Superior (CMES) de la UNESCO, que es farà del 18 al 20 de maig del 2022, a Barcelona. La nostra posició es fonamenta en les raons següents:

  1. La UNESCO va conformar un comitè organitzador de la III CMES que va excloure les organitzacions naturals del món acadèmic i sindical de docents, estudiants i treballadors universitaris/es, alhora que feia aliances amb sectors empresarials, corporacions, capital transnacional, bancs de desenvolupament i amb la filantropia generalment vinculada al gran capital;
  2. L’agenda es va elaborar sense un procés de consulta ampli i participatiu. Es van excloure temes d’especial importància, com el món del treball docent al segle XXI, així com els processos de privatització, mercantilització i desterritorialització que assetgen les universitats en la sindèmia del COVID-19. Els 10 punts de l’agenda de la III CMES obren perillosament les portes de l’educació superior al mercat i a les empreses. Una agenda per a la III CMES construïda des de l’externalitat universitària és una amenaça contra el pensament crític i l’autonomia universitària a escala global. S’anuncia que la III CMES no tindrà una declaració final; per això, la seva realització pot servir per legitimar polítiques neoliberals a aprofundir en la pròxima dècada.
  3. A una setmana de la realització de la III CMES, no s’han donat a conèixer els documents que donen suport a cadascun dels punts de l’agenda, amb la qual cosa s’ha defugit el necessari debat d’idees previ a la cimera de Barcelona. Ens preguntem: Quin és el motiu de tant secretisme? Per què la Conferència Mundial no presenta els seus documents de treball? De fet, la III CMES busca que l’educació satisfaci les demandes del mercat. És per això que considerem que la seva realització no és un punt d’arribada, sinó un de partida per a la construcció de resistències educatives solidàries, emancipadores i que defensin realment la universitat pública.

Si la UNESCO es lliura en braços del capital internacional, la Comunitat Universitària ajuntem les nostres forces per defensar el futur de l’educació superior verdaderament pública!!!

Per tot això convoquem:

DIA 17 DE MAIG

17.00 Roda de premsa

18.00 Acte unitari
Aula Magna Edifici Plaça Universitat, primer pis
Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (Barcelona)

DIA 19 DE MAIG

12.00. Concentració
Fira de Barcelona, Pl. Espanya

 

AEP, CAU, CGT, COS, IAC, USTEC-STEs i SEPC

12 de Maig 2022: Dia Mundial de la Fibromiàlgia

Estem novament en la celebració del Dia Mundial de la Fibromiàlgia. Arribem a aquest 12 de maig de 2022, després d’haver experimentat la duresa de la pandèmia que, a hores d’ara no sembla pas definitivament vençuda. 
Tanmateix, nosaltres(*) no ens hem aturat, continuem intentant que les institucions públiques -les catalanes i les de l’estat espanyol- entenguin la necessitat d’impulsar la visibilització d’aquestes malalties cròniques, i que cal treballar per dotar dels imprescindibles recursos per a la recerca en aquestes malalties.

Enguany es presenta novament la campanya #catalunyadeblau.

Aquí trobareu tota la informació sobre aquesta campanya, a la que si voleu us hi podeu adherir:  12-de-maig-2022-dia-mundial-de-la-fibromialgia

(*)Font de la informació: https://plataformafamiliars.org/12-de-maig-2022-dia-mundial-de-la-fibromialgia/

1r de maig de 2022

Perquè sobren les raons, convoquem una manifestació de lluita.

Tots sabem que la vida es fa cada cop més fotuda. Pandèmia i guerres han estat bones excuses per explotar encara més la classe treballadora. Els preus dels aliments, la llum, el gas no paren d’augmentar i els salaris es queden en no res. Les feines són precàries, temporals i mal pagades. Necessitem uns salaris que pugin igual que l’IPC real, no l’estimat ni el que s’inventin.

Sectors essencials de la classe treballadora es queden enrere. Les treballadores de la llar no cobren l’atur. Les subcontrates floreixen arreu. Els ERTOS amaguen acomiadaments injustificats en grans empreses que se’n beneficien. Reclamem la incorporació al règim general de totes les treballadores, la supressió de la subcontractació i dels ERTOS en empreses que s’aprofiten de la situació.

Centenars de milers de persones treballen en l’economia submergida sense contracte ni drets. Exigim papers per a totes les persones migrades sense excepció, igualtat de drets i el tancament dels centres d’internament per a estrangers (CIEs).

La sanitat pública ha patit i pateix greus retallades, les pensions es devaluen, els serveis públics s’encareixen i es deterioren. Allò públic no ha de ser privatitzat ni retallat.

Les grans empreses s’enriqueixen amb les necessitats essencials de la població. És precís posar un topall al preu de l’energia. Cal una empresa pública de l’aigua, de la llum, del gas i una banca pública.

Els desnonaments són el pa de cada dia, els lloguers cada cop són més cars, mentre hi ha milers de pisos buits. S’han de prohibir els desnonaments i cal la creació d’un parc públic amb habitatges per a tothom.

Ens cal una reforma fiscal perquè paguin més els rics, les grans fortunes i les multinacionals, evitant el frau fiscal -que en aquest darrer any ha estat superior a 7.000 milions d’euros l’any- i les derivacions a paradisos fiscals.

Les darreres mesures del Govern, i els seus pactes amb CCOO i UGT, lluny de revertir la situació, l’està consolidant. Necessitem una pujada generalitzada dels salaris i de les pensions per arribar als nivells de la inflació, que en aquest darrer mes ha estat del 9,8%. Necessitem derogar les reformes laborals del 2010 i 2012 i no pas maquillar-les.

Els sindicats combatius i de classe seguim creixent i generant cada cop més millores en empreses i sectors públics per a les treballadores. La lluita feminista consolida l’organització i la mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per a tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural. La lluita interina ha aconseguit un procediment d’estabilització únic i excepcional per uns serveis públics dignes i de qualitat i al servei de la ciutadania.

Només hi ha una manera de reconduir tot això: Exigir amb la lluita un canvi de polítiques d’aquest ‘Gobierno’ que, encara que es reclama “d’esquerres”, governa en contra de les treballadores. Per tot això, aquest 1 de maig no ha de ser un dia més, ha de ser el d’inici d’un combat pels nostres drets, els de les treballadores i treballadors, les persones migrades, les dones, els sense sostre, les pensionistes… la gran majoria de la població.

Ja n’hi ha prou de reaccionar, avui comencem a decidir en quin món volem viure!

Video de la Plataforma 3 d’octubre

23M, suport mobilitzacions!

A la UAB: concentració 11:00 a la plaça Cívica

A BCN: manifestació 12:30 a la plaça Urquinaona

A Girona: manifestació 12:00 plaça Pompeu Fabra, a les 19:00 concentració plaça del Vi

A La Seu d’Urgell: concentració 19:00 plaça del Oms

A Lleida: manifestació 12:30 Rectorat/plaça Víctor Ciurana, 19:00 Ajuntament/plaça de la Paeria

A Tarragona: manifestació 12:30 plaça Imperial Tarraco/Rambla Nova

 Comunicat de convocatòria de vaga per la llengua dia 23M (USTEC-STEs/IAC)

8 de març de 2022

Aquesta nova jornada reivindicativa del dia de la dona treballadora, aquest 8 de març de 2022, es recuperen en gran part les formes de mobilització clàssiques, d’aquesta diada, que s’han vist afectades des del 2020 per la crisis sanitària de la covid-19.

Des de la IAC volem donar suport a totes les propostes de mobilització convocades arreu del territori (terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida Girona i Barcelona) i fer-ne una crida de participació. Donem, també, especial suport a la convocatòria de vaga general convocada des de la CGT-Catalunya; organització amb qui compartim l’espai de coordinació del sindicalismes alternatiu i combatiu de la Taula sindical de Catalunya.

8M, Barcelona: manifestació
18:00, plaça Universitat.
Punt de trobada IAC 17:30 sortida ascensor metro Universitat.

8M, Girona: manifestació
18:00, plaça U d’Octubre

8M, Lleida: manifestació
18:00, plaça Ricard Vinyes

8M, Tarragona: manifestació 19:00, plaça Imperial Tàrraco

8M, Tortosa: manifestació 19:00, plaça Barcelona


IAC 8M: comunicat

Els darrers anys, el 8 de març ha agafat una dimensió massiva i les reivindicacions feministes abasten els àmbits de les nostres vides. Denunciem la feminització i la manca de reconeixement de les cures, la precarietat laboral de les dones, les violències masclistes estructurals i les desigualtats a les llars, llocs de treball, institucions i tots els altres llocs. El feminisme ha guanyat força a molts àmbits de la societat, però no ens podem conformar en una presència del feminisme en els debats públics innòcua o amb lleis que introdueixen millores molt petites en termes d’igualtat mentre es mantenen les polítiques neoliberals. Ens cal avançar en tots aquells aspectes estructurals que ens buiden de drets i ens condemnen a la desigualtat.

Les dones cobrem menys i treballem més. L’escletxa salarial és del 22,2%[1] . Aquest és un indicador que mesura una desigualtat que té molts orígens i moltes conseqüències. Les dones tenen feines més precàries i més contractes de mitja jornada. La discriminació patriarcal en el món laboral es repeteix, ampliada, en els àmbits socials. L’escletxa de les pensions de jubilació és encara més gran, amb la xifra abismal d’un 41%. Patim una taxa de pobresa més alta, que arriba al 27,9%.  Les dones som les encarregades de fer tasques essencials per la vida de les persones i pel funcionament de la societat en el seu conjunt, aquelles que anomenem tasques de cura. Tenim una major presència en la sanitat, l’educació, l’atenció a la gent gran i als serveis sociosanitaris i amb una dedicació en temps i en càrrega mental molt desigual dins de les llars. I això no es trasllada en un reconeixement social sinó en una desigualtat.

Ens trobem en una etapa de rescat del capital, en què els estats han mobilitzat grans quantitats d’ajudes per a salvar les grans empreses i re-establir els seus beneficis. La resposta als problemes de la població ha estat minsa, nul·la i, fins i tot, repressiva. I les dones patim més totes les problemàtiques socials. L’encariment de l’energia i del cost de la vida en general, es tradueix en una major pobresa energètica, i hem de fer mans i mànigues per tirar endavant les nostres llars  mentre l’espoliació per part de les grans empreses queda intacte. Els interessos dels bancs també prevalen quan cada dia desnonen a tantes famílies, amb les dones al capdavant, que no poden pagar lloguers desorbitats. Les dones sense papers, per culpa de la llei d’estrangeria, ho tenen més complicat.

El govern de l’estat espanyol, que s’anomena a ell mateix “progressista”, ha decidit pactar amb la patronal i la dreta i deixar gairebé intacta la reforma laboral del 2012, que va precaritzar profundament els drets laborals. Les dones hem estat les primeres a ser acomiadades i les que tenim contractes més precaris i estem en pitjors convenis laborals, i no s’han derogat aquells aspectes més nocius que ens afecten especialment com són, el cost d’acomiadament i els contractes de temporada i de substitucions. Tampoc es modifica la subcontractació, que és un dels fenòmens que més precaritza el treball femení, amb empreses multiserveis amb condicions de treball i salaris nefastos. Tampoc s’ha avançat en l’equiparació dels drets de les treballadores domèstiques. Per enguany també s’espera que una reforma de les pensions que empobrirà la classe treballadora i que serà masclista, perquè perjudicarà especialment a les dones. Volen ampliar els anys de cotització per al càlcul de les pensions perjudicant les carreres laborals més curtes, que són majoritàriament les de les dones.

La lluita feminista per la millora i l’emancipació de les dones treballadores en la que s’engloba la IAC no deixa de banda cap dels aspectes del sistema capitalista, patriarcal i racista que ens oprimeix.

Secretaria de la dona de la IAC, 2 de març de 2022

Font de les publicacions:  https://iac.cat/

Derogació de les reformes laborals: “prou mentides!!”

Des de la Taula Sindical de Catalunya, formada pels sindicats CGT, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), CNT, COS, Solidaritat Obrera i Cobas, fem una crida a participar a les mobilitzacions del dissabte 29 de Gener per la derogació real de la nefasta reforma laboral del 2012, com a primer pas en la recuperació dels drets robats a la classe treballadora.

Partits polítics del govern i sindicats majoritaris han mentit al conjunt dels i les treballadores. Cap modificació que compti amb el suport de la CEOE serà res més que petits ajustos que consoliden el pitjor del greu atac que vam patir ara farà 10 anys.

PSOE i Podemos van repetir un i altre cop en els seus programes, fins i tot signat en acords parlamentaris, que es procediria a derogar el dur atac perpetrat contra les condicions de treball de la nostra classe. Constatem que continuarien vigents retrocessos altament negatius com els següents:

  • Reducció de la indemnització per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat.
  • Reducció del màxim d’indemnització de 42 mesos a 24.
  • Pràctica eliminació dels salaris de tramitació.
  • Facilita la justificació dels acomiadaments objectius i EROs per part de les empreses.
  • Eliminació de la capacitat de les administracions públiques per bloquejar EROs.
  • Capacitat de reducció de salaris en les modificacions substancials de les condicions de treball.
  • Autopista legal pels EROs o Modificacions de condicions amb ridícules justificacions que fan molt difícil qualsevol impugnació.
  • Establiment unilateral de la jornada irregular.
  • Estatalització de la negociació col·lectiva (reivindiquem un model de negociació col·lectivades centralitzada, arrelada al territori i en mans dels propis treballadors/es).

No només això sino que una de les mesures presentades com a ‘positives’ de la nova regulació, els anomenats ERTOS RED, són ni més ni menys que un regal per a la patronal per finançar els seus ajustos de plantilla amb fons públics provinents dels pressupostos i la pròpia seguretat social.

Mentrestant, els i les treballadores continuem patint increment del preu de l’electricitat i una inflació disparada mentre els nostres salaris segueixen any rere any perdent capacitat adquisitiva, sense que a gairebé ningú l’importi.

Cal dir prou! No ens empassem la derogació fake!

Fem una crida a tota la classe treballadora catalana a mostrar la repulsa i exigir la derogació de les reformes laborals, de forma especial les de 2012 i 2010, que ens estant enfonsant en unes vides precàries per engreixar els seus beneficis.

 

Dijous 27 de gener de 2022, a les 11 hores, davant de la seu de la Delegación del Gobierno a Barcelona (Carrer Mallorca, 278), s’ha fet la roda de premsa organitzada pels sindicats membres de la Taula Sindical de Catalunya (formada pels sindicats IAC, CGT-Catalunya, CNT, COS, COBAS i Solidaritat Obrera) per presentar el manifest i les mobilitzacions unitàries convocades per dissabte 29 de gener arreu de Catalunya sota el lema “Prou mentides!” per la derogació real de les reformes laborals.

Els representants de les diferents organitzacions sindicals han fet declaracions per explicar les motivacions i convocatòries previstes. Consideren que els partits de la coalició del govern han mentit al seu electorat i a la classe treballadora en general, els escassos retocs realitzats sobre la Reforma Laboral del Gobierno Rajoyconsoliden el pitjor dels atacs realitzats el 2012.

Els sindicats convocants, i moviments socials que hi donen suport, fem una crida a participar de les manifestacions per la derogació de les reformes laborals de 2012 i la de 2010.

Per part de la IAC-Intersindical Alternativa de Catalunya hi ha intervingut el portaveu David Caño.

   Fonts: https://iac.cat/2022/01/18/prou-mentides-derogacio-de-la-reforma-laboral/   i    https://iac.cat/2022/01/27/derogacio-de-les-reformes-laborals-prou-mentides/

30N: prou abús de temporalitat!

Aquest 30 de novembre tornem a convocar vaga per a l’estabilització de totes les persones en situació precària que treballen a les administracions públiques.

Ja vam convocar vaga el 28 d’octubre i vam participar el 2 d’octubre en una mobilització massiva a Barcelona juntament amb les plataformes d’interines i els altres sindicats de la Taula Sindical de Catalunya. També treballem coordinadament amb altres sindicats de l’Estat denunciant l’abús de temporalitat a què ens han abocat les administracions que no han complert el què estableix la normativa: convocar cada any concursos de trasllats i processos selectius.

Aquest 30 de novembre és un moment crucial. És ara o mai. Ens hem de fer sentir perquè els partits polítics vegin la necessitat de reflectir a la Ley para la estabilización les demandes de tot el personal interí i laboral temporal per la fixesa. Acabar amb la precarietat al sector públic català ens afecta a tots i totes per garantir uns serveis públics dignes i de qualitat. Sense drets laborals no hi ha serveis públics dignes.

És una lluita llarga i dura amb un gran desgast de totes i amb molta angoixa. Moltes administracions no han volgut escoltar i han seguit endavant amb algunes de les convocatòries, però igualment, totes ens quedarem. Ho farem possible.

Sigui quina sigui la teva vinculació laboral amb l’administració pública, per solidaritat, la lluita per acabar amb la precarietat és de totes.

Les que estem, ens quedem

  • PERQUÈ estem en situació de frau de llei
  • PERQUÈ hem passat oposicions cada dia
  • PERQUÈ no som culpables que les administracions no hagin convocat
  • PERQUÈ hem mantingut l’administració en la pitjor crisi de la història
  • PERQUÈ …, no acabaríem amb les raons!

I sabem que fer vaga és difícil, és car, que hi ha pressions, però si no la fem… sentirem que haurem fet tot el possible per aconseguir l’estabilització pel que hem estat lluitant durant tant de temps?

  • Barcelona
    • Piquet central unitari: seu UGT (Rambla del Raval 29). 09.30h
    • Manifestació: plaça d’Urquinaona. 12.30h
  • Girona
    • Concentració: delegació territorial de laGeneralitat (plaça Pompeu Fabra 1). 12.00h
  • Lleida
    • Manifestació. Plaça del Treball – subdelegació del govern espanyol. 13.00h
  • Manresa
    • Concentració: Serveis territorials d’educació – Catalunya central (ctra de Vic 175). 08.30h
    •  10.45h a la RENFE per anar a la mani de Barcelona
  • Tarragona
    • Piquet central unitari: plaça Imperial Tàrraco. 09.00h
    • Manifestació: plaça dels Carros. 12.00h

Estabilitat per a totes i tots i prou personal públic en precari !!!

Endavant, lluitem pel que és nostre !!!

Font de la publicació: https://iac.cat/2021/11/29/30n-prou-abus-de-temporalitat/